Al suplement Cultura diari EL PUNT AVUI publicat divendres 13 de març, que casualment es titula “Duel de Titans”, hi he trobat un fantàstic article que no puc deixar de presentar i recomanar. Es tracta d’un avançament editorial del llibre Resum de literatura llatina, de l’eminent poeta i hel·lenista Carles Riba, a cura d’Eusebi Ayensa. Aquest doctor en filologia romànica, segons l’article, però també llicenciat en filologia clàssica, ha reeditat l’opuscle que servia per apropar la literatura llatina a les alumnes de l’Escola Superior de Bibliotecàries i hi ha incorporat una tria de textos per il·lustrar el que s’hi explica.
Portades del “Resum de literatura llatina” i “Nocions de literatura llatina” de Carles Riba [Font: Historias no académicas de la literatura]
En la versió en paper s’ofereix el pròleg íntegre del llibre, però amb la versió digital que aquí us enllaço n’hi ha prou per fer-se una idea del seu contingut i respondre les qüestions que us proposo a continuació.
- Què us sembla que diria Tit Livi si llegís les paraules de Riba amb què comença l’article?
- Repassem Història? Què era la Mancomunitat?
- En quina obra lloava Virgili “la primavera perpètua”?
- Destaqueu, de tots els autors i obres esmentats al llarg de l’article, aquells que coneixeu per haver-los treballat en un o altre moment del curs. No es tracta de buscar informació externa, sinó de buscar-la en la vostra pròpia ment.
Per complementar-ho, aquí teniu un destacat del diari en paper, que expressa tan bé les idees que des de principi de curs us intento comunicar en relació a la literatura llatina, que m’agradaria que ho llegíssiu i em diguéssiu quines són. Si me les sintetitzeu i em poseu exemples del que s’hi diu, em fareu contenta va… I, alumnes de Premià, estic segura que la Margalida coincidirà amb mi.
TERESA
Completament d’acord, Teresa! Una vegada més hem de felicitar el company Eusebi. De ben segur Resum de literatura llatina, de Carles Riba, a cura del company Eusebi Ayensa, serà tant fantàstic i recomanable com Resum de literatura grega. Riba-Ayensa, un autèntic duel de Titans, pont ferm de Grècia a Catalunya!
El Riba llatinista, El Punt Avui
Salvete!
Endinsem-nos de nou dins la literatura llatina:
· Què us sembla que diria Tit Livi si llegís les paraules de Riba amb què comença l’article?
Segons Tit Livi, afirmaria el que diu Carles Riba, ja que al començament de ”Ab urbe condita” Tit Livi ens deia que n’hi havien episodis històrics que hi havien diferents versions, o d’altres no eren gaire creïbles.
· Repassem Història? Què era la Mancomunitat? Fa uns mesos vam fer una excursió per anar a una exposició de la Mancomunitat així que no anirà malament repassar. La Mancomunitat de Catalunya es va establir el 6 d’abril de 1914 amb l’objectiu de recuperar la gestió administrativa de les corts catalanes.
· En quina obra lloava Virgili “la primavera perpètua”?
”Les Bucòliques”
· Destaqueu, de tots els autors i obres esmentats al llarg de l’article, aquells que coneixeu per haver-los treballat en un o altre moment del curs. No es tracta de buscar informació externa, sinó de buscar-la en la vostra pròpia ment.
Dins de l’article, els autors que esmenta i hem treballat són Virgili, Horaci, Ciceró i Cèsar. De les obres que surten hem treballat, l’Odissea, les Bucòliques de Virgili, i les Geòrgiques.
Salve!
Bon article per repassar les qüestions de literatura!
– Què us sembla que diria Tit Livi si llegís les paraules de Riba amb què comença l’article?
Tit Livi estaria totalment d’acord amb Carles Riba , ja que com vam poder llegir en la seva obra Ab Urbe Condita, Liivi deia que tot i que els orígens de Roma eren difosos i no se sap si ben bé certs, ell volia centrar-se en altres aspectes que no eren els mitològics ni en la seva fundació. Però tot i així, ho ha d’explicar per a que els lectors puguem entendre la resta d’episodis de la ciutat.
– Repassem Història? Què era la Mancomunitat?
La Mancomunitat va ser una institució que estava formada per la mancomunació de les quatre províncies catalanes aprovada al 1914 i que va permetre el desenvolupament positiu de Catalunya de cara a les necessitats de la població i les institucions necessàries per a fer-ho.
– En quina obra lloava Virgili “la primavera perpètua”?
L’obra en que Virgili lloava aquesta primavera perpètua no estic segura de si és el ‘Carpe diem’ o la ‘Eneida’
– Destaqueu, de tots els autors i obres esmentats al llarg de l’article, aquells que coneixeu per haver-los treballat en un o altre moment del curs. No es tracta de buscar informació externa, sinó de buscar-la en la vostra pròpia ment.
Dels autors esmentats, a classe hem treballat els següents: Virgili, Ciceró, Horaci
Salve!
Tit Livi com historiador que va buscar sempre amb cauteri la història i va prescindir de molts moments relacionats amb les divinitats, només per la seva rigorositat a l’hora d’explicar fets històrics, crec que s’enfadaria bastant amb l’afirmació “Sobre l’origen de Roma els historiadors antics no ens donen sinó faules”.
Com bé demana la següent pregunta, repassem història i aclarim que era la Mancomunitat. Dirigida primerament per Enric Prat de la Riba i quan va morir, Josep Puig i Cadafalch va agafar el seu lloc, la Lliga Regionalista entre el 1914-1925 va impulsar una institució que rep el nom de Mancomunitat. Aquesta va dur a terme, principalment, obres públiques com d’infraestructures de camins i ports, obres hidràuliques, ferrocarrils, telèfons, beneficència, cultura i sanitat. D’aquí que la redactora d’aquest article, ens parli de “futures biblioteques de la Mancomunitat”. Totes aquestes reformes i modernitzacions a la ciutat venen donades per el gran moviment que es va donar a Catalunya conegut com la Renaixença; moviment en el que es pretenia reivindicar i recuperar la llengua catalana i la cultura de Catalunya.
Amb “la primavera perpètua” crec que es refereix a L’Eneida de Virgili, per que es aquesta la que explica la història de Roma i seria una lloança.
Les obres que he pogut diferenciar i a més recordar contextualitzar-les en un autor o en el tema, etc. són:
l’Odissea: Obra d’Homer en la que narra les aventures que passa Odisseu en el seu viatge de tornada de la guerra de Troia a la seva terra Ítaca.
Les Bucòliques: Va ser la primera obra de Virgili.
Geòrgiques: Obra de Virgili.
Finalment com a conclusió i reflexió sobre la literatura llatina dir que tota la cultura, evidentment la literatura pertany a una cultura, de Roma prové de la grega, és a dir, els romans els quals eren més quadriculats mentalment i ordenats, modificaven les idees gregues i les seva cultura fins que arribes a ser com ells volien i ho volien aprofitar. La literatura es va tornar molt important sobre tot en el camp polític i social ja que per la població era la gran part de l’entreteniment que hi tenien, i els polítics era com es “venien”, com es feien escoltar i com podien arribar al poble. Un exemple o argument que li dona validesa a això es que si podem conservar obres com les que ens ha arribat, no només ens diu que aquestes eren les més populars, sinó que la gent era el que feia, les persones tenien sempre llibres que llegir, i August va ser un exemple de polític el qual mitjançant l’art con la literatura va difondre la seva ideologia.
És també notable la influència de la literatura grega en la romana, no només perquè sabem que en el sistema educatiu romà arribava un moment que com a metodologia prenien d’exemple textos clàssic grecs per analitzar, sinó que també per les característiques. Tot i això es pot veure, també, la gran diferència de pensament, esperit, sentiments o objectius, depenent la branca literària de la que es parli, clar.
Salve!
Què us sembla que diria Tit Livi si llegís les paraules de Riba amb què comença l’article?
Tit Livi no s’ho prendria massa bé ja que ell defensava el regor històric i volia saber els fets vertader.Ell havia de parlar d’altres històries perquè ell no escrivia el que volia sinó el que li va demanar August.
Repassem Història? Què era la Mancomunitat?
La Mancomunitat va ser una institució activa entre els anys 1914-1923/1925 agrupava les quatre diputacions Barcelona,Tarragona,Girona i Lleida. Fa ser presidida primerament per Prat de la Riba i després per Josep Puig i Cadafalch, tots dos de la Lliga Regionalista. Van a dur a terme una gran tasca de creació d’infraestructures de camins i ports, obres hidràuliques, ferrocarrils, telèfons, beneficència o sanitat. També va emprendre iniciatives per augmentar els rendiments agrícoles i forestals introduint millores tecnològiques, de serveis i educatives i va potenciar els ensenyaments tecnològics necessaris per a la indústria catalana.
En quina obra lloava Virgili “la primavera perpètua”?
Virgili lloava a la primavera perpètua és en la Eneida.
Destaqueu, de tots els autors i obres esmentats al llarg de l’article, aquells que coneixeu per haver-los treballat en un o altre moment del curs. No es tracta de buscar informació externa, sinó de buscar-la en la vostra pròpia ment.
Dels autors que surten esmentats en el article només hem treballat els següents:
Virgili : Pertanyia al cicle de Mecenes, va escriure les Geòrgiques(poesia didàctica) on mostra el seu amor per la vida rural i la natura. Va escriure a més a més l’Eneida, que li va demanar l’emperador August amb l’objectiu de glorificar l’imperi apropiant-se un origen mític.
Horaci: Va lluitar per la defensa de la república amb el bàndol dels assassins de Juli Cèsar contra August a Filipo. Mecenas li va donar suport econòmic perquè pogués viure de la poesia. Va escriure les “Sermones”, critica la societat present en les seves sàtires amb un estil irònic on predomina la ironia.
“Va escriure també les Epodes”,”Carmina””Epistulae”
Ciceró: Va ser el orador llatí més important. Va escriure molts discursos en contra de polítics com per exemple “In Verres” ,In Catlinam”,”In M.Antonium Orationes”. D’altres a favor com “Pro Milone”. La seva obra més important va ser ” De oratore” on analitza la seva pròpia obra per tal de crear bons discursos i esdevenir un bon orador. Exposa la doctrina per confegir un discurs. Primer descrius les parts bàsiques en que ha d’ordenar.-se un discurs, després explica les operacions que cal realitzar per escriure i pronunciar un discurs i posteriorment exposa els mitjans per persuadir els oients.
També té altres obres més filosòfiques com “Brutus” que reflexiona sobre la política i l’oratòria i “Orator” on defensa el seu estil.
Vale!
Salve!
– Tit Livi, al pròleg de la seva obra Ab urbe condita també fa referència a les fonts dient que només disposa de faules mitològiques per a saber l’origen de Roma. Per això no vol assegurar res que no sigui totalment fiable.
– La Mancomunitat de Catalunya va ser una institució presidida per Prat de la Riba i més endavant per Puig i Cadafalch. Aquesta realitzava funcions administratives i promovia la cultura catalana, ajudant així a Catalunya a ser un territori reconegut per Espanya
– Virgili lloava la primavera perpètua a la seva obra “Geòrgiques”, en les que parlava de la vida agrícola i representava amb lloança l’estil de vida rural.
Noies, sort que la Marisol ha comentat la segona part de la tasca encomanada i que l’Andrea ha explicat amb detall alguns dels autors i obres treballats! A veure si algun fa una anàlisi per detallada de les idees del retall presentat. La Marisol ho ha fet fer, però podeu detallar les idees d’un manera encara més clara?
http://laserpblanca.blogspot.fr/2015/03/resum-de-literatura-llatina-de-carles.html
Salvete!
· Què us sembla que diria Tit Livi si llegís les paraules de Riba amb què comença l’article?
Segons, el que se de Tit Livi, crec que estaria d’acord amb Carles Riba, ja que aquest últim, al igual que ell tenen diferents versions sobre un mateix fet que han de tenir en compte per tal formular una historia basada en aquestes versions poc creibles.
· Repassem Història? Què era la Mancomunitat? Fa uns mesos vam fer una excursió per anar a una exposició de la Mancomunitat així que no anirà malament repassar.
La Mancomunita de Catalunya era una institució que es va crear a l’any 1914 que tenia per objectiu gestionar l’administració de les corts catalanes.
· En quina obra lloava Virgili “la primavera perpètua”?
Virgili en la seva obra ”Les Bucòliques” fa especial referencia a ”la primavera perpètua”. Aquesta obra està escrita en hexàmetres.
· Destaqueu, de tots els autors i obres esmentats al llarg de l’article, aquells que coneixeu per haver-los treballat en un o altre moment del curs. No es tracta de buscar informació externa, sinó de buscar-la en la vostra pròpia ment.
Els autors que esmenta, dins de l’article són Virgili, Horaci, Ciceró i Cèsar. De les obres esmentades hem treballat, l’Odissea, les Bucòliques de Virgili, i les Geòrgiques.
Valete!
AVE!
Tot i que el tema de la literatura llatina ja el tinc una mica oblidat…, m’anirà bé refrescar la memòria de cara a selectivitat, que és a tocar. A més, m’agrada trobar articles amb fragments de Carles Riba perquè m’apropen a un tipus de literatura que trobo molt interessant, amb un excel·lent llenguatge, és clar.
– Què us sembla que diria Tit Livi si llegís les paraules de Riba amb què comença l’article?
Crec que Tit Livi, tot i ser conscient que algunes de les hipòtesis que donava a l’hora de parlar sobre certs orígens no eren més que mites que s’havien anat contant de generació en generació, trobaria aquesta afirmació poc correcta per parlar sobre el seu mètode històric. Vull recordar que ell, com a escriptor, cuidava molt les fonts d’on extreia les hipòtesis sobre la fundació de Roma perquè era conscient que estava escrivint la història d’un poble que romandria “per saecula saeculorum”
– Repassem Història? Què era la Mancomunitat?
M’encanta aquesta pregunta. És un tema amb el qual vaig gaudir molt a l’assignatura d’història i, a més, vàrem tenir la oportunitat d’assistir a una exposició sobre la Mancomunitat de Catalunya. La Mancomunitat va ser fundada el 1914 per Prat de la Riba amb l’objectiu de desenterrar, bàsicament, l’essència de Catalunya, és dir la seva cultura, la seva llengua, i impulsar una recuperació econòmica amb la construcció de xarxes de comunicació i telecomunicació, escoles de treball, escoles públiques… Amb aquesta breu síntesi, crec que queda clar el perquè de la fundació d’aquest òrgan, però com he dit anteriorment, trobo que és un tema molt interessant de conèixer. Per això, us enllaço aquesta pàgina: http://www.mancomunitatdecatalunya.cat/breu-historia-2/
– En quina obra lloava Virgili “la primavera perpètua”? En les “Geòrgiques”. Es tracta d’un poema de caràcter oficial que en certa manera recolza al pla de política agrària mitjançant el qual el Cèsar volia incentivar l’ocupació de les terres i fomentar-ne el seu cultiu.
– Destaqueu, de tots els autors i obres esmentats al llarg de l’article, aquells que coneixeu per haver-los treballat en un o altre moment del curs. No es tracta de buscar informació externa, sinó de buscar-la en la vostra pròpia ment.
VIRGILI pertanyia al cercle de Mecenes i per tant era proper a August i el seu programa polític. És l’escriptor de l’Eneida, a la qual va dedicar onze anys i encara va deixar inacabada. El 19 a. C. va fer un viatge a Grècia per inspirar-se en alguns dels escenaris de l’acció, però va morir en el viatge de tornada, deixant l’obra sense els últims retocs, raó per la qual alguns versos resten a mitges. Per això en el seu llit de mort va demanar que se’n destruís l’original, però August ho va impedir. L’Eneida restaria com el poema nacional de Roma, estudiat a les escoles, i faria caure en l’oblit l’èpica anterior d’Enni i de Livi Andronic.
HORACI va lluitar en defensa de la República amb el bàndol dels assassins de Juli Cèsar contra August. Va escapar de la pobresa treballant com a funcionari fins que Virgili li va presentar Mecenas. A més d’una profunda amistat, Mecenas li va donar suport econòmic perquè pogués viure de la poesia fins al punt de regalar-li una finca al camp sabí, on va retirar-se sovint (“beatus ille”) . Va restar apartat de càrrecs polítics que no li interessaven fins al punt que va rebutjar ser secretari privat d’August. El poeta va morir pocs mesos després de Mecenas i va ser enterrat al seu costat.
CICERÓ va ser el principal artífex de la prosa llatina, ja que hi va contribuir des de diversos gèneres: l’eloqüència i la teoria oratòria, la filosofia i les cartes. Després de la seva mort els rètors, els gramàtics i els filòsofs el van prendre de model, des de Quintilià fins a Erasme de Rotterdam. Si en la seva ambició literària va triomfar, no es pot pas dir el mateix de la seva activitat política: com a “homo nouus” era mirat amb suspicàcia pels nobles i a causa del seu profund conservadorisme era malvist pels populars. A la fi va fracassar en la seva recerca del “consensus” dels bons ciutadans entre els dos extrems i en la seva defensa d’una República de la qual ell va ser l’últim brillant exponent.
Bé, està clar que aquesta informació no ha estat extreta tota ella del me “coco”, però com ja he dit, el tema de la literatura és un tema que cal refrescar i aquest article, m’ha ajudat a fer-ho.
MARINA
No està mai de més repassar els temes més allunyats. Tot i això, estaria millor haver-los relacionat més enre ellls. Pensa que igual que us demanava relacionar jaciments, també és necessari saber relacionar els autors treballats, com hem anat fent al principi de cada tema.