Tag Archives: Visual i plàstica

En homenatge als cossos de guix de Pompeia

A classe de Visual i Plàstic els alumnes de 4t B de l’institut Premià de Mar hem fet amb guix figures del cos humà. Ens plau compartir-les hic et nunc en memòria de les víctimes de Pompeia, sepultades per l’erupció del volcà Vesuvi i recuperades en guix per Giuseppe Fiorelli que és conegut pels seus calcs de guix produïts per un procés que va ser batejat amb el seu nom: el ‘procés Fiorelli’. Es va adonar que quan un cadàver o un altre material orgànic ha estat enterrat en cendra, en podrir-se deixa una cavitat en la cendra endurida que l’envolta. Quan es descobreix aquesta cavitat, s’aboca guix i es deixa endurir. Llavors, es retira amb cura la cendra exterior i el guix replica la persona o l’animal en el moment de la seva mort. Aquest procés va donar informació sobre com va morir la gent en l’erupció, el que estaven fent en els seus últims moments i la roba que portaven.

Rida
4t B

Projecte de recerca classico-plàstic

A l’institut Isaac Albéniz de Badalona fa dos anys que els departaments de Clàssiques i Visual i plàstica es donen la mà per proposar a l’alumnat de 4t un Projecte de recerca interdisciplinari. Els alumnes que cursen Llatí i/o Visual i plàstica han pogut triar la tasca que la Cristina de Visual i plàstica i jo mateixa els hem proposat:

  • després de triar un mite ovidià, dels que llegim a 4t, els demanem que aprofundeixin en la descripció de l’episodi que ens explica Ovidi a partir d’una traducció del text original,
  • a continuació repassem la seva pervivència al llarg de la història de l’art,
  • i finalment es llencen a l’aventura de la recreació pròpia seguin els dictats i el format proposat pel professorat de Visual i plàstica.

Tot el procés queda plasmat en un document compartit i un reportatge fotogràfic que serveix de suport visual de la presentació oral.

El curs 12-13 el nostre objectiu va ser la malaurada Dafne. Quin sentiment d’indefensió enfront de la intensitat de la llum apol·línia! Com ho han reflectit els artistes al llarg del temps? Com ho reflectiríem nosaltres al segle XXI? Doncs ens vam decidir per trobar un punt intermedi en el temps i crear una mena de llibre medieval, d’aquells que els monjos il·luminaven amb paciència als monestirs. Encapçalat per la Praefatioredactada amb la màxima cura els primers dies, un desplegament d’imatges van sorgir a partir dels mots i els símils ovidians. Els dos incunables resultants, els tenim desats com tresors, un a cadascun dels departaments implicats. A la presentació que van fer servir per a la presentació oral, veureu com descriuen el procés el mateixos alumnes.

El 13-14 va continuar l’aventura, altre cop amb un personatge femení a mercè de la divinitat: Europa. Què fer quan un déu et sedueix i se t’endú ben lluny? Artistes de totes les èpoques s’han interessat per l’escena del rapte de la bella donzella per un toro blanc, metamorfosi de Zeus. I nosaltres vam optar per fer un mosaic d’imatges de tot el procés, del qual m’agradaria destacar el moment mateix de la metamorfosi. El resultat va estar exposat força temps al plafó més visible del centre, el del replà de l’escala, però com l’any l’anterior, els alumnes van deixar testimoni gràfic de tot el procés previ i fins i tot van fer-ne un dietari.

[Per veure millor aques document, cliqueu aquí]

Puc assegurar-vos que per a les professores han suposat dos cursos de descobertes i d’admiració davant de la vostra imaginació i sensibilitat. Què ens espera el 2015? Estic segura que altre cop traureu el millor de vosaltres mateixos i ens deixareu bocabadades com els nois i noies dels cursos anteriors…

TERESA