Antigone, el valor de la interdisciplinarietat

Quin sentit tindria la nostra tasca de divulgadors del món clàssic entre l’alumnat, si no fóssim capaços de fer-los entendre la seva pervivència al llarg dels segles i la seva vigència com a punt de partida de manifestacions artístiques i culturals de tots els temps?

Amb aquesta pregunta començava la comunicació que la Núria Valls, en qualitat de professora de Francès, i jo mateixa, com a docent de Grec i Llatí, vam presentar el passat divendres 13 de març a les IX Jornades de Didàctica de les Llengües Clàssiques que van tenir lloc a la Casa de Convalescència de l’Hospital de Sant Pau de Barcelona.

Crec que la resposta és evident i en aquest context aràcnid no paga la pena ni plantejar-se-la, per això ens vam centrar en una de les principals maneres de poder aconseguir la valoració i experimentació de la pervivència d’allò clàssic: la interdisciplinarietat. Pensem que cal fomentar-la i practicar-la com a eina bàsica de revaloració del llegat grecollatí. Per això vam posar diversos exemples de la tasca interdisciplinària a l’Institut Isaac Albéniz de Badalona, que va culminar l’any passat amb la representació d’una versió de l’Antigone de Jean Anouilh, premiada al concurs de l’Associació de Professors de Francès de Catalunya. I vam tancar la nostra exposició amb imatges de la inoblidable estada al Centre Mediterranéen d’études Françaises, que vam obtenir com a guardó.

Si voleu llegir la comunicació sencera o seguir alguns dels enllaços que la complementen podeu fer-ho aquí, però a continuació teniu la presentació amb què ho vam il·lustrar, que pot servir de resum del seu contingut.


Ara bé, amb aquest article voldríem anar més enllà. Ens agradaria que els vostres comentaris servissin per reflexionar sobre el valor de la interdisciplinarietat i posar en comú les experiències d’aquesta mena que heu reaitzat a diferents centres. No tinc cap dubte que els professors i professores coincidiran en la força d’aquesta mena d’actuacions que aprofiten les interseccions entre matèries per consolidar un coneixement més global, però ens interessa també l’opinió dels alumnes. Els que heu participat en algunes de les experiències de la presentació, feu-ne la vostra valoració. La resta, recordeu alguna experiència semblant que us hagi marcat especialment? Us semblen profitoses aquestes tasques compartides entre diferents matèries? Algú té alguna proposta al respecte? Potser els vostres professors i professores podrem recollir-ne alguna i aprendre, per tant, també de vosaltres. Jo no em canso de dir que un dels motius pels qual m’enamora la meva feina és que cada dia aprenc alguna cosa dels meus alumnes.

Vinga, us escoltem!

TERESA

7 thoughts on “Antigone, el valor de la interdisciplinarietat

  1. Pingback: Antigone, el valor de la interdisciplinarietat ...

  2. Amar Astudillo

    L’any passat vaig poder presenciar aquesta adaptació de l’obra de teatre Antígona de Anouilh representada per un grup de companys del nostre institut dirigits per la professora de llengua francès, Núria Valls. Malgrat que la representació era en francès a mi em va agradar. Si no recordo malament, vaig esta encarregada de fer el reportatge fotogràfic de la primera sessió que després es van utilitzar per fer un fotomuntatge del Concurs de Teatre en francès.
    –Bé, l’any passat vaig participar en la Magna Celebratio que malgrat ser tots de clàssiques, compartíem espai amb els companys i les companyes de Grec. Es una experiència enriquidora on s’aprèn molt els uns dels altres.
    Crec que si aquest tipus d’activitats es fomentessin en el nostre pla d’estudis, les matèries en general es farien molt més dinàmiques i no deixaria de tenir una finalitat didàctica.

    Valete!

  3. Teresa Devesa i Monclús Post author

    És clar que si, Àmar, les fotos de la presentació són teves!

  4. Raquel Martínez

    Χαιρετε!
    Per desgràcia no vaig poder asistir a la representació d’Antígone que van fer els nostres companys, tot i que seguríssim que ho van fer genial, ja que van guanyar el primer premi.
    Una de les participacons que he fet, on podem parlar de pervivència dels clàssics, és com a protagonista a l’obra de teatre “Lisístrata”, una adaptació de l’original obra d’Aristòfanes. Amb aquesta representació, personalment penso que tant jo, com els meus companys, vam aprendre un munt de coses sobre el món grec i els seus costums, i a més o vam aprendre passant-ho bé. Una altra participació és la Magna Celebratio que es celebra cada any al centre de Badalona. Es tracta d’una representació històrica de l’antiga Baetulo des de molts àmbits de la ciutat: artesans, soldats, escola, jocs i entreteniments,etc. Aquesta és una de les millors formes d’aprendre informació sobre, en concret, la ciutat que hi havia just a sota de l’actual, ja que aquestes representacions es fan al carrer mateix, en aquest cas, on s’hi situava la via Augusta.
    Crec que aquestes formes d’aprenentatge són fantàstiques, per una part memoritzes coses que vas aprenent, però ben bé sense adornar-te, i per altre part a vegades aprens més amb aquesta dinamització a l’hora d’ensenyar, que en una classe normal de teoria.

  5. Maria Popovich

    Kαλημέρα!

    L’any passat vaig formar part d’una presentació de les portes obertes de l’Institut Vall d’Hebron en el qual estudiava Segon de Batxillerat Humanístic, per les idees de les professores de clàssiques vam decorar una classe amb ambient grec-romà, amb totes les obres mes destacats, vestimenta des de la classe alta amb les seves joies, pentinats i fins als criats amb les robes pobres. Vam fer diferents jocs de l’època en el qual nosaltres els presentava i els pares amb els seus fills participaven.
    Al final de tot a la major part tant de pares com a professorat del centre li va fer molta gracia i a mi em va deixar un record que de aquí un par de anys em farà molta gracia.

    Σύντομα 🙂

  6. Paula Cortés

    No vaig poder presenciar aquesta adaptació de l’obra “Antigone” de Jean Anouilh, però si que vaig veure l’obra “Lisístrata” i vaig participar com a cor en una de les seves representacions. Va ser un experiència molt maca, tant per la meva participació com per poder gaudir d’una obra tan divertida representada pels companys.
    També vaig participar en una de les edicions de la “Magna Celebratio”, on vaig ocupar la zona de “Ludus” jugant amb els nens i nenes a activitats típiques dels romans. Va ser també una experiència molt maca. Em va agradar molt perquè vaig poder interactuar amb els nens i a més era una activitat didàctica i em va servir per aprendre moltes novetats sobre el temps lliure dels nens romans.

    En la meva opinió, fer activitats interdisciplinàries és una molt bona tècnica per aprendre a la vegada que passes una bona estona.

  7. Teresa Devesa i Monclús Post author

    Noies, veig que heu entès el propòsit de les activitats que fem i en veieu la utilitat pedagògica. Potser les que us voleu dedicar al món docent agafareu idees per la vostra futura tasca professional.
    Maria, si les portes obertes del teu antic institut van ser una experiència tan profitosa, no et perdis la Magna. És això mateix, però a l’engròs. al llarg del curs ja mirarem de convèncer-te.
    Paula, hi tornaràs aquest any, que has reprès les clàssiques? A quart ho vas fer molt bé.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *