La veritable importància de l’exèrcit romà

La cultura bèl·lica romana és un recurs molt utilitzat en el cinema actual, com per exemple a les pel·lícules La legió de l’àguila (2011), Centurió (2010), El rei Artur (2004), Àtila, rei dels huns (2001) o Gladiator (2000). Però l’exèrcit romà va més lluny d’aquest visió espectacular i romàntica, ja que ser un soldat romà no comportava, només, batalles impressionants i aventures, sinó que eren moltes més les seves tasques i funcions:

  • Combatre i sotmetre els exèrcits enemics.
  • Construir infraestructures (carreteres, ponts, fortificacions…).
  • Controlar els camins i garantir-ne la seguretat.
  • Escortar personatges importants.
  • Crear una economia productiva al seu voltant.
  • Introduir la llengua i la cultura als autòctons.

L’exèrcit romà era una màquina de guerra, perfectament disciplinada, que va conquerir tota la Mediterrània, des dels àrids deserts de Síria fins a les boiroses terres de Britànnia, i va estendre la cultura i la llengua llatines per tots els seus dominis.

Però aquest no sempre va ser la massa homogènia de legionaris que coneixem, sinó que, durant la Monarquia i la major part de la República, les hosts llatines les formaven ciutadans de “classe mitjana”, concretament els que tenien una renda suficient com per comprar armament propi. Això creava diferències entre uns i altres, així que la infanteria es dividia en tres tipus d’unitats (triarii, principes i hastati).  

Això es va acabar quan Gai Mari va fer la seva reforma, en la qual les classes pobres van poder accedir al reclutament, i, com que no es podien permetre l’equipament necessari, se’ls el proporcionà, a canvi de descomptar-ne el valor a la paga.

Aquesta mateixa reforma va canviar totalment la manera de fer de l’exèrcit, ja que des d’aquell moment, el legionari rebia una paga (uns 225 denaris a l’any) a canvi d’uns anys de servei (uns 25, tot i que va anar variant, desgraciadament per als legionaris, sempre a més) i, quan es llicenciaven, rebien terres als territoris envaïts o un premi en metàl·lic, cosa que afavoria a la colonització d’aquestes noves províncies.

Va ser, precisament, aquesta colonització el que va fer que es fundessin nombroses ciutats al llarg de l’Imperi, unes començant de zero i unes altres a partir de campaments permanents de les legions, ja que el seguici que arrossegaven aquestes s’anava establint al voltant de la fortificació, mentre creava un nucli urbà civil. Així van néixer ciutats que ara coneixem com Empúries, Lleó, Mèrida,i Tarragona, per exemple.

Per tant, són moltes les conseqüències del pas de l’exèrcit romà per les nostres terres, i es pot dir que sense aquest, ara no seríem el que ara som.

Arnau Lario

1r Batxillerat

40 thoughts on “La veritable importància de l’exèrcit romà

  1. Margalida Capellà Soler

    Feliciter, Arnau!
    Ahir amb la teva exposició oral a classe ja ens vares il·lustrar magníficament sobre l’exèrcit romà i el seu paper. Et felicito doblement per voler compartir hic et nunc amb tots els aràcnides la teva recerca i alhora passió per l’exèrcit romà. De ben segur, ens ajudarà a diferenciar l’equipament del soldat romà,…

    Aràcnides, què n’opineu? Per què és tan important a classe de llatí parlar de l’exèrcit romà? …

    També us animo a aprofundir més en la vida d’aquests legionaris en els campaments, què menjaven, què feien…, així com a comparar l’exèrcit romà i els seus campaments amb l’exèrcit actual, especialment amb el dels Estats Units…

    Sabeu què és la formació en testudo? …

  2. Judit Gimènez

    Gran exposició la de l’Arnau! Es nota que li interessa i que gaudeix fent-nos conèixer les característiques de l’exèrcit romà. Ens ha dedicat un temps i deixat una presentació molt maca i entenedora. Trobo que l’excèrcit romà ha tingut un paper molt important en l’història i, la nostra llengua, el català, potser no seria igual si Roma i el seu excèrcit no hagueren envaït tants territoris.

  3. Zícora

    Salve.

    Enhorabona per l’article. Molt interessant. A mi també m’agrada tot el relacionat amb l’exèrcit romà. La presentació està molt ben estructurada i explica d’una manera molt detallada, senzilla i entenedora com era el soldat romà.

    La formació en testudo era, segons l’Antiga Roma, un ordre de batalla utilitzat sovint per les legions romanes durant el combat i molt particularment en els asedis. La primera menció que es coneix d’aquesta tècnica és de Polibi, en el segle II a.C. En la testudo, els infants es cobrien am els seus scutum, juntant-los a manera de caparràs, mentre que la primera fila d’homes protegia el front de la formació, aixecant-los fins al centre de la cara. Em cas de necessitat, els soldats dels flancs i els de l’última filera, podien cobrir també els costats i la part posterior de la formació.

    Vale.

  4. Kevin González y Dani Rodríguez

    Salve!

    Gràcies per l’article, tot el relacionat amb l’exèrcit romà, ho considerem d’interès per l’Aracne i per nosaltres perquè l’época romana està relacionat amb el batxillerat humanístic.
    Les funcions que tenien els romans eren moltes més de les que es parlen generalment ja que molta gent creu que els romans només feien una funció: conquerir terres i combatre per aquestes.
    Però també és veritat que l’exèrcit romà era coneguda com una màquina de guerra, perfectament disciplinada, que va conquerir tota la Mediterrània, des dels àrids deserts de Síria fins a les boiroses terres de Britànnia, i va estendre la cultura i la llengua llatines per tots els seus dominis.

    Vale!

  5. Marta Gallardo

    Salve!

    Primer de tot felicito al Arnau per l’exposició i el treball que ha fet, ja que queda tot molt clar i és fàcil d’entendre.
    L’exèrcit romà és molt important ja que, com molts cops hem dit, moltes coses d’alguns païssos han estat influenciades per Roma, com podría ser la llengüa, i si els romans no l’haguessin conquerit possiblement ara seria diferent.
    La formació de testudo, o tortuga, era molt utilitzada durant l’Antiga Roma. Els soldats es posaven l’escut de manera que els protegís, mentres que els de la primera fila protegía el principi de la formació. Si es veien en una situació molt de patiment, els soldats de l’última fila podien també protegir i tapar els costats.
    Vale!

  6. Arnau Lario

    Avete!

    Gràcies a tots, la veritat és que fins i tot jo he après fent i exposant aquest treball, perquè m’interessa molt aquest tema. Respecte a les preguntes, Marga, no repetiré el que ja ha dit la Marta, que ja trobo molt encertat, però vull afegir que els legionaris menjaven pans fets amb el blat que els era entregat i que havien de carregar juntament amb tot l’equip. Evidentment, també menjaven els productes propis del lloc on estaven destinats, com conills, en el cas d’Hispània.
    Per acabar, vull felicitar a en Kevin i en Dani pel seu comentari, molt ben escrit, sobre tot la part final.

    Valete!

  7. Teresa Devesa i Monclús

    Felicitats, Arnau, es nota que t’agrada el tema.
    Kevin i Dani, al principi m’ha semblat que us havíeu aplicat molt en el comentari, però en veure fragments exactes al text de l’article, us he de recordar que les citacions textuals s’han d’indicar clarament. Heu de trobar les pròpies paraules, no fer passar per vostres els mots dels altres.

  8. Xènia Sánchez Hernández

    Moltes felicitats Arnau pel teu esforç i treball, m’ha sigut molt fàcil de comprendre i crec que gràcies a aquest ppt. serà fàcil d’estudiar. L’exèrcit romà va ser molt important, totes les conquestes i la petjada que van deixar a la història de tants indrets.

  9. Judith Martínez Barranco

    Salve!
    felicitats al meu company Arnau per l’esforç que ha fet al realitzar aquest treball. Crec que ha escollit un molt bon tema per expossar.
    vale

  10. Rebeca Barroso

    Avete!
    Moltes felicitats Arnau per aquest article tan bé treballat!! Moltes gràcies per ensenyar-nos amb profunditat la importància de l’exèrcit romà.
    És important parlar de l’exèrcit romà, ja que hi han influït molt en l’economia, en la llengua, en la creació de ciutats, …
    La formació en testudo era un ordre de batalla utilitzada comunament per les legions romanes durant el combat i en els setges.

  11. Ana Mª Falcón Durán

    Salve!

    Moltíssimes felicitats a l’Arnau pel seu treball. Va fer una molt bona exposició de la qual vaig aprendre moltes coses que no sabia. La veritat és que a les pel·lícules pinten els exèrcits romans d’una altra manera. És a dir, sempre els representen mitjançant les guerres i les batalles, però mai diuen que tenien altres funcions com construir infraestructures, controlar els camins, garantir-ne la seguretat, etc…
    Si no hagués estat per l’existència dels exèrcits romans, les nostres civilitzacions no serien com són ara.

    Valete 🙂

  12. Clara Serrano

    Moltes felicitats Arnau, has fet un molt bon treball i el teu esforç a valgut molt la pena!!! Gràcies a aquest apunt crec que hem serà més facil estudiar. L’exèrcit romà va ser molt important, totes les conquestes i la petjada que van deixar a la història de tants indrets.

    felicitats Arnau!

  13. Rebeca Barroso

    Salve:)

    Correció:

    Consistia en combatre i sotmetre els exèrcits enemics, en construir infraestructures, en controlar els camins i garantir-ne la seguretat, en escortar personatges importants, en crear una economia productiva al seu voltant i en introduir la llengua i la cultura als autòctons.

    Valee!!

  14. Pingback: El món romà a la nova generació de consoles. Ryse: Son of Rome | Aracne fila i fila

  15. Cristina Berjano

    Salve 🙂

    L’exèrcit romà va tenir molta importància. Algunes de les ciutats que es van fundar van ser per exemple la ciutat de Mèrida.
    La ciutat romana de Mèrida – L’any 25 aC l’emperador August va fundar la ciutat de Mérida com a punt de comunicació entre altres ciutats del seu imperi, és a dir, exercia un millor control de les vies. S’anomenava Colonia Augusta Emerita i va ser capital de la província de Lusitània. La ciutat s’estructurava dins d’un perímetre emmurallat amb torres semicirculars a més tenia unes 80 hectàrees. La ciutat tenia quatre portes principals als extrems del cardo maximus i del decumanus maximus. Els carrers presentaven una quadrícula ortogonal sota la qual es va construir el clavegueram. Comptaven amb dos fòrums, el municipal i el provincial. En aquest últim hi havia un temple dedicat al culte imperial. Aquesta ciutat es va fundar amb soldats. També hi havia un amfiteatre, un teatre i un circ. L’amfiteatre i el teatre es trobaven a dins de la muralla però el circ no, degut a les seves dimensions. Per assegurar el subministrament d’aigua a la ciutat es van construir tres aqüeductes. Actualment es conserven restes de l’amfiteatre, d’un temple i de les muralles dintre de la ciutat a les afores es conserven els aqüeductes i un pont sobre el riu Guadiana.

  16. Pingback: L’exèrcit grec: el paradigma de l’ordre | Aracne fila i fila

  17. Pingback: Càstigs i penes a la legió romana | De iure

  18. Pingback: Miles Romanus | Aracne fila i fila

  19. Pingback: Fer pedagogia vestit de romà | Aracne fila i fila

  20. Carlos Thiriet

    Salve!
    Tens molta raó Arnau! Les tasques dels legionaris que molts consideraríen poc heròiques eren tan importants com lluitar en una gran batalla. Crec que, juntament amb la seva impressionant organització, el fet de què els legionaris s’encarreguessin de totes aquestes tasques era la clau de l’èxit de les campanyes militars romanes. Sobretot destacaria la construcció d’infraestructures com vies, que conectaven els diferents asentaments, o campaments, ja que moltes ciutats que tenim actualment van ser en els seus orígens un campament romà (un exemple seria Itàlica); per altra banda tenim la introducció de llengua i la cultura als autòctons, que era el primer i més important pas per a la romanitzaciódels territoris conquerits.

    Vale!

  21. Iria Rael

    Salve!
    Molt bon apunt Arnau!
    L’exèrcit romà era l’exèrcit de l’antiga Roma. Va fer possible que la civilització de l’antiga Roma dominés tota la Mediterrània entre els segles I aC al V dC. I que era molt important per l’època.
    El servei afectava els ciutadans entre disset i seixanta anys. Fins als quaranta-cinc participaven en les campanyes i els de més edat defensaven les ciutats i formaven la reserva. En general, les classes altes no intentaven defugir el servei militar, ja que el seu compliment era imprescindible per a poder accedir a les magistratures de l’Estat i fer carrera política.
    Com que cada soldat s’havia de pagar l’equip, aquest depenia de quina de les cinc classes establertes per Serbi Tuli pertanyia l’home.
    Penso que els legionaris eren també molt importants. Penso que juntament amb la seva impressionant organització, el fet de què els legionaris s’encarreguessin de totes les tasques, era el resultat de l’èxit dels militars romans.
    La millor armada era de la primera classe:
    Escut: circular.
    Cos: corsells de cuir, dorsals de bronze, grebes.
    Elm: casc cònic de bronze.
    Armes: gladius (espasa curta), pilum (javelina).

  22. Pingback: Castra Romana | El Fil de les Clàssiques

  23. Pingback: Els campaments romans | Aracne fila i fila

  24. Pingback: Legionaris de Roma, ciutadans de l’Imperi | El Fil de les Clàssiques

  25. Irene Sanz

    L’exèrcit romà era l’exèrcit de l’Imperi Romà, el qual va ser capaç de que la civilització de romana dominés tota la Mediterrània entre els segles I aC al V dC.

    Fins al segle I a.C., la participació era obligatòria per als ciutadans, però a finals de segle el reclutament va passar a ser voluntari (era obert als extrangers).

    No va ser fins la república que l’estat va començar a pagar els salaris i l’equipació de l’exèrcit.

    Com a recompensa per formar-hi part, si els soldats eren ciutadans guanyaven una gran suma de diners, terres en propietat i major reconeixement social. Si eren extrangers, obtenien la ciutadania.

    Si tenien la ciutadania, els soldats eren legionaris. Si eren extrangers, formaven part de les tropes auxiliars, que eren destinades lluny del seu origen i tenien armes i uniformes diferents als legionaris.

    Entre la vestimenta d’un legionari, hi havia: pilum, hasta, gladius, lorica, galea, scutum, grebas.

  26. Sandra Mendoza Barco

    Salve!

    Com tots sabem, l’exèrcit és un instrument indispensable que tot poble invasor necessita per combatre i sotmetre els pobles enemics. Roma, com el pobre invasor per exel·lència, va aconseguir dominar tota la conca del Mediterrani, gràcies al exèrcit. Aquest no sempre va estar al mateix nivell ni tampoc va dominar en tot moment la tècnica guerrera, prova d’això van ser les diferents derrotes que va patir al llarg de la seva història. Tot i això, va tenir la gran virtut de no considerar mai una derrota en una batalla com la derrota total de la guerra i, a més a més, va saber aprofitar bé aquestes experiències per millorar les tècniques i aconseguir ser el poderós exèrcit que mantindria unit durant varis segles l’Imperi.

    En els primers temps de Roma l’exèrcit en el seu conjunt rep el nom de “legio”, del verb “legere” (recollir; tropes reclutades). A partir d’aquí, la capacitat de canvi i evolució de les seves característiques fa que sigui difícil parlar de l’exèrcit romà d’una manera uniforme i haguem de dividir-lo en tres: el de la Monarquia, el de al República i el de l’Imperi.

  27. Chorouk

    Salve,
    Molt bon treball!
    És una gran feina, ens pot servir de gran ajuda. Penso que el video és un molt bon mecanisme visual per entendre aquest concepte o qualsevol altre.
    L’èxercit romà és el terme genèric utilitzat per referir-se a les forces armades de l’antiga Roma , durant la monarquia, la república , l’imperi i fins i tot també a les del seu immediat successor , l’exèrcit bizantí . Va fer possible que la civilització de l’antiga Roma dominés tota la Mediterrània entre els segles I aC al V dC. L’èxercit a l’època imperial es reclutava sense cap limitació de registres, de cens. L’exèrcit imperial romà va mantenir una bona estructura organitzativa derivada de la república. Entre l’establiment de l’imperi i la meitat del segle II, l’exèrcit estava organitzat en : legions, oficials, Evocats,…
    En els primers temps no hi havia distinció entre exèrcit i legió, Roma disposava d’una sola legió de fins a tres mil infants i tres-cents cavallers. A partir d’aquí, es fa difícil parlar de l’exèrcit romà d’una manera uniforme ja que s’ha acabat dividint en tres: Monarquia, República i Imperi.
    Vale!

  28. Valentina Restrepo

    L’exèrcit romà era l’exèrcit que s’encarregava de protegir l’Imperi Romà, durant els segles I aC al V Dc. Com tots podem apreciar l’exèrcit és una protecció necessària per protegir-nos de tots els que volen fer mal a la nostra gent i combatre amb els enemics en tot moment i això va fer possible que la civilització de l’antiga Roma dominés tota la Mediterrània entre els segles I aC al V dC
    Durant la monarquia el rei manava l’exèrcit , durant la República els Cònsols manaven i durant l’imperi l’emperador manava. Els soldats podien ser ciutadans, gent amb propietats o camperols auxiliars, que passaven uns requisits per poder exercir de soldat., una vegada a dintre s’entrenaven per poder aprendre a lluitar contra els enemics; com que Roma era un país que conquistava i volia ocupar molts territoris necessitava aquesta ajuda per poder aconseguir-ho, l’exèrcit també era un factor molt important per la romanització i la civilització; ells mateixos s’encarregaven de transmetre la llengua, la cultura… on ocupaven qualsevol territori.
    Valeeee!!!

  29. Mar Cruz Viladoms

    Salve!!
    Com bé es diu en aquest article, gràcies a l’expansió i civilització de l’exèrcit romà som qui som i tenim el que tenim avui dia.
    És evident que el fet de que els soldats, a mesura que anaven conquerint terres, anaven implantant els seus costums, els seus pensaments i en cada lloc podia haver un nou coneixement que s’adaptava al seu saber. Moltes vegades hem pogut imaginar-nos com devia ser la vida d’un soldat en aquella època, i la veritat, és que el fet d’imaginar-nos-ho, ja ens fa sentir importants. És per això pel que tenien i han tingut molta importància en els nostres dies ja que poc a poc van anar deixant petjada. I crec que si algú pogués aixecar el cap, com bé diu l’expressió, no s’ho creurien pas el que van poder arribar a influir-nos; ja no sols pel fet de que van ensenyar a combatre, a construir infraestructures (carreteres, ponts, fortificacions…) i fins i tot van introduir la llengua i la cultura als autòctons; sinó pel fet de que tot avui dia es basa en el seu dia a dia i en les seves maneres de fer les coses.

  30. Claudia P. Torrabadella

    LA IMPORTÀNCIA DE L’EXÈRCIT ROMÀ

    L’exèrcit és l’instrument de què Roma es va valer per conquistar primer i mantenir després un imperi que abastava tota la conca del Mediterrani .
    L’Imperi va aconseguir gràcies als seus conquestes la seva màxima extensió territorial ocupant territoris en tres continents. Els legionaris romans, les “mules marianes”, formen el cos militar més eficaç de tota la Història. Mai tan pocs homes han defensat a tants ciutadans ni a tant territori. Les legions romanes professionals de finals de la República fins a l’Imperi Mitjà cabien en un estadi de futbol i van defensar eficaçment un vast imperi amb terres en tres continents. Les espectaculars gestes dels legionaris de Cèsar no han pogut ser aconseguides més de vint segles després. Soldats capaços de picar a un enemic deu vegades més nombrós que ells, constructors de ponts, de calçades i d’obres de setge de proporcions esgarrifoses, incansables marxadors que amb trenta quilos a sobre eren capaços de recórrer 50 quilòmetres per aixecar després un campament fortificat. Els nivells de treball, esforç i sacrifici d’aquests homes no tenen parangó en la Història.
    Gràcies a ells, som el que som avui en dia.

  31. Pingback: Cartes de comiat des del campament | El Fil de les Clàssiques

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *