Qui dubta a hores d’ara de la vigència dels clàssics i de la necessitat de llegir-los en profunditat? L’editorial Teide acaba de publicar en català i en castellà una adaptació juvenil que no us decebrà: L’ase d’or d’Apuleu. Es tracta d’un dels exemples més clars de novel·la romana (en el fons, un compendi de narracions de ficció que tenia la finalitat de fer passar una bona estona al lector i de divertir-lo, sense objectius més profunds). En aquest sentit, aquest gènere que va sortir tard en la literatura llatina, al segle I dC, tractava alguns temes clàssics (amorosos, eròtics, les aventures i els viatges) que són ben presents al llibre d’Apuleu i a l’adaptació de Xavier Serrahima, finalista ex aequo del I premi d’Adaptació Literària de la Biblioteca Teide, atorgat a Barcelona el 15 d’abril de 2010.
La major part de la història explica el que passa a Luci durant la seva vida d’ase, per no trencar aquest fil argumental, en què diverses històries s’entrellacen i es desenvolupen una dintre d’una altra, com solia passar en les faules milèsies, i Apuleu des del primer moment diu que la seva ho és, s’ha optat en aquesta adaptació per no interrompre cap de les històries amb les narracions que corresponen als relats suplementaris que expliquen alguns dels seus protagonistes: cada narració comença i acaba sense interrupcions. Així s’evita un greu risc que presenta en certs moments la novel.la original: dubtar sobre quina és la història que s’està llegint. També s’ha separat cadascuna de les narracions amb un títol; s’ha escrit en temps present la història principal o nexe conductor de l’obra (la metamorfosi i vida de Luci) i en temps pretèrit les narracions intercalades o secundàries. Així s’evita la possibilitat de confondre l’una amb les altres. També s’ha separat i destacat especialment la història de Psique i Cupido, amb diferència la més coneguda i difosa de tot l’Ase d’or.
S’ha prescindit, en combinar els tres criteris anteriors, dels límits estrictes de la tradicional distribució dels onze llibres de l’obra. S’ha cregut convenient mantenir la divisió en onze llibres, però sense forçar que es corresponguin, necessàriament, amb la distribució convencional. S’ha simplificat el rebuscat i artificiós llenguatge, dominat per la retòrica, del gust dels escriptors de l’època però pesat per als lectors del segle XXI.
He tingut el plaer de prologar aquesta edició, d’introduir-hi les notes a peu de pàgina i de fer-ne la guia de lectura, amb força activitats TIC. Així mateix, l’obra es completa amb un seguit d’il·lustracions fetes per Carles Abat i amb mapes il·lustratius de la Grècia d’Apuleu i de l’Imperi romà.
Tot plegat Teide us posa a les mans una novel·la romana, l’única que ens ha arribat juntament amb el Satiricó de Petroni, en què hi trobareu una pila d’aventures i bones dòsis de fantasia. Gaudiu de la lectura!
N.B.: Esperem que aviat pugui venir al nostre centre Xavier Serrahima.
Salve Lida!
Tinc que reconeixer que al principi em va costar molt comencar a llegir-lo, ja que bueno.. depen com comencen em motivo o no. i tinc que reconeixer que amb aquest llibre em va costar una mica.. pero amb una micona d’empeny mel mvaig acabar llegint, i val molt la pena, m’ha acabat agradant molt i he apres bastantes coses que avans no tenia ni idea.
vaaaale!
Salve!
tal com molts companys han dit, el llibre es fa una mica pesat al principi pe`ro també enganxa cuan arribes a la segona historia mes o menys. El llibre es molt interesan i molt divertit la veritat que el finall es un pel fluix per al meu gustpero en general m’ha agradat molt!
El llibre n’hi havien coses que no m’enterava molt però quan t’ho vas llegint vas entenent una mica la historia,hi ha de tot.
L’ase d’or és un llibre que per gent de la nostra edat no interessa gaire a primera vista, i més quan co estàs acostumat a aquest vocabulari al que no estem acostumats. Però un cop començes a llegir, el llibre t’enganxa, intercalant històries en el mig de l’història principal, i sobretot amb emocio per saber quina desgràcia li pasara a en Luci, etc…. En resum, que un cop començes a llegir t’enganxes!
Salve!!
La meva opinió sobre el llibre de l’ase d’or es molt bona. L’unic problema que le trobat ha sigut que al principi el llibre es fa una mica pesat,com suposo que els ha passat als meus companys. A mi em va començar a agradar mes a partir del capitol on el protagonista es transforma en un ase, a partir de aquest capitol em va semblar com un altre llibre, molt mes interessant. També al final em va sembla una mica fluix, pero la opinió en general es bona, em va agradar.
AVE!
a mi al principi el llibre no em cridava molt l’atenció però a mida que el vas llegint et va agradant més. al principi em va semblar molt aburrit i molt pesant (vaig pensar que no el podria ni acabar de llegir) pero després em vaig enganxar a ell fins a poder acabar-lo de llegir, en general està bé la lectura d’aquest llibre.
SALVEE !!!
Pingback: Aracne fila i fila » Blog Archive » La història de Tlepòlem en còmic
Salve!
Sembla un llibre interessant encara que no m’he le llegit encara, ara m’arrepenteixo ja que és una mica tard per fer tots els treballs del llibre, pero crec que aquest estiu el llegiré jaja!
Vale 🙂
Pingback: Anònim
El burro parlante de Mérida
Rafael Álvarez, ‘El Brujo’, dirige y actúa en ‘El asno de oro’, de Lucio Apuleyo
La obra está plagada de aventuras, acción y relatos unos dentro de otros
http://cultura.elpais.com/cultura/2013/07/18/actualidad/1374173897_405427.html
Pingback: La balada de “Psique i Cupido” per Lumen | Aracne fila i fila
Pingback: Booktrailer de L’ase d’or d’Apuleu | Aracne fila i fila
Exposició “Ase d’or” https://crai.ub.edu/ca/coneix-el-crai/biblioteques/biblioteca-lletres/exposicio-virtual-ase-dor