Nis i Euríal, l’amistat proverbial
General, Llatí 1r Bat., Llatí 2r Bat. gener 16th, 2012
Euríal i Nis (1827) de Jean-Baptiste Roman, Louvre
“A la amistad”
Contienden por morir en importuna
porfía Orestes i el focense amigo;
Niso se ofrece al rútulo enemigo,
i acompaña del teucro la fortuna.
En la fee de Damón sospecha alguna
no sufre Pithias, aunque ve el castigo,
ni rehúsa baxar Theseo contigo,
Piríthoo fiel, a la infernal laguna.
Pólux con Cástor parte el don divino,
i porqu’ el Orco satisfecho quede,
muriendo compra la fraterna vida.
Teme vivir el jouen prenestino
faltando Caspio. Tales cosas puede
de la amistad la fuerça no vencida.
Juan de Arguijo núm 57 ed. Vranich
En aquest sonet, intitulat A la amistad, Juan de Arguijo esmenta la proverbial parella virgiliana Nis i Euríal entre un llistat d’amics fidels. Coneixes la història? (Virgili, Eneida IX 176-502). Què té de proverbial? Quina pervivència ha tingut? Coneixes les altres parelles d’amics? Què és per a tu l’amistat? Quin personatge voldries que fos el teu bessó en aquest tema?…
gener 16th, 2012 at 22:45
Gràcies per aquest article, que serà molt útil a l’alumnat de 2n de batxillerat!
gener 16th, 2012 at 22:49
En veure aquest apunt teu, m’he animat a publicar-lo!
gener 17th, 2012 at 09:51
Salve!
Nis i Euríal són dos amics, de l’exèrcit d’Eneas que van intentar fugir de la muralla on eren per anar a buscar a Eneas ja que els llatins els estaven atacant.
Nis va morir en mans de l’enemic i Euríal també al voler ajudar al seu amic.
Vale!
gener 17th, 2012 at 20:10
Salve !
No en tenia ni idea sobre aquest sonet titulat L’amistat . He dir que es maquíssim, ja que m’agrada molt la poesia.
Jo crec que tenen de proverbial el fet què ens expliqui un idealització moralitzant sobre l’amistat.
La pervivència que a tingut fins dies d’ara es fer-ne una edició força treballada per la difusió en públic.A més que l’art s’ha fet fruit de aquest tema.
Una altre parella coneguda és la de Teseu i Pirito. El conec bàsicament per la última pel·lícula estrenada sobre immortals que tracta sobre Teseu.
Per mi la amistat és un sentiment que es té cap a l’altre persona on s’estableix la confiança més profunda. Fins i tot, algú pot ser tant amic que pot arribar a ser el teu Alter Ego . Això si, mai et fallarà i sempre està al teu costat , tant per coses bones com dolentes.
Vale
gener 17th, 2012 at 20:52
Us recomano aquesta pàgina: http://aikun.wordpress.com/2008/05/07/la-historia-de-amor-de-niso-y-eurialo/
gener 19th, 2012 at 10:37
Salve!!!
No està malament aquest poema, però trobo que li falta alguna cosa nose.
gener 19th, 2012 at 10:40
M’agrada molt el poema aquest!
L’amistad entre Nis i Euríal, és admirable ja que Euríal demostra que ho faria tot per Nis, inclús morir, com li passa. Nis mor en mans dels llatins i Euríal mor ajudant-li. Hem sembla maco i admirable per part seva.
Per mi l’amistad es un sentiment molt més fort que l’amor, ja que a l’amor sempre hi ha amistad. Un amic de veritat, un bon amic, està sempre allà passi el que passi.
gener 20th, 2012 at 10:57
Passeu per L’empremta d’Orfeu: “Eurialo e Niso” de Gang.
gener 20th, 2012 at 12:00
Salve!
Jo crec que aquest poema ens ensenya el valor de la amistad, no recordo de que tractava la historia pero pel que es pot llegir i veure a la imatge eren molt bons amics.
Per mi la amistad es una cosa molt important,perque avegades necesitem a algú que no sigi de la familia per explicar algunes coses que a la familia no podem explicar o simplement per tenir un suport dia a dia.
gener 20th, 2012 at 12:05
Desde petits molts dels grans ensenyamentsens els expliquen através de contes i crec que aquest cop ha sigut auqesta parella que apareixen per ajudar a l’exèrcit d’Eneas qui ens dóna l’ensenyament de la passió, que no sempre ha de ser deguda a l’amor, ja que, auqest cop és per amistat. Molts cops diem que un amic és com un germà i Nis i Euríal ens demostra que la seva amistat era una d’aquestes.
gener 20th, 2012 at 12:25
Salve!!!
M’agrada molt aquest poema, està molt ben escrit! Es pot veure que el tema d’aquest poema es l’amistat. Es veu que Nis i Euríal tenien una amistat molt solida i que s’importen molt l’un a l’altre. La meva opinió sobre l’amistat es que es essencial. Sempre necessitem tenir algú que pugui estar amb tu des dels pitjors fins als millors moments.
Vale!!!
gener 21st, 2012 at 12:48
Salve!
Penso que aquest és un poema molt maco ja que parla d’un tema molt important en les nostres vides, crec que l’amistat és essencial ja que sempre que hi ha problemes personals és bo tenir a una persona que t’escolti i que t’aconselli, no només per problemes sinó que també per passar bones estones i moments divertits.
La història és de Nis i Euríal que són dos amics de l’exèrcit d’Eneas. Volien escapar de la muralla per anar a buscar a Eneas per que els estaven atacant. Nis va morir davant l’enemic i Euríal va morir també per voler ajudar a Nis.
Jo voldria ser com Euríal ja que va morir per ajudar a un amic, jo per algú molt important també faria coses per demostrar l’apreci que li tinc, però no tant com per morir.
Vale!!
gener 21st, 2012 at 15:48
Salve!!
Un poema molt maco. En el que clarament podem veure que el tema del qual fa referència i en parla és el de l’amistat.
Es veu que Nis i Euríal tenien una amistat molt solida i que s’importen molt l’un a l’altre.
gener 24th, 2012 at 00:03
M’alegro, Margalida, d’haver servit de punt de partida per a aquest article que anirà molt bé als nostres alumnes lletraferits.
Sembla mentida com Virgili, tant de temps després, encara incita a la reflexió sobre temes tan humans com el matrimoni i l’amor o l’amistat. És el gran valor dels clàssics, oi?
Molt interesant, per cert, l’enllaç blogaire del comentari 5. Us recomano que el seguiu.
Jordi, a veure si t’animes a fer un article sobre aquesta pel·lícula que esmentes al bloc cinèfil aràcnid “La cinta de Nike”. Sé que me’n vau parlar, però jo no la conec. I ben trobat el llatinisme, ideal per a un comentari sobre l’amistat.
gener 24th, 2012 at 05:34
Escolteu i comenteu els referents clàssics de la cançó “Eurialo e Niso” de Gang a L’empremta d’Orfeu.
gener 24th, 2012 at 09:15
Salve.
Segons el llibre “A la recerca d’una pàtria”, Nis i Euríal eren uns grans amics que varen lluitar al costat de l’exercit d’Eneas. Els dos acaben morint intentant salvar-se entre ells.
Valeee.
gener 24th, 2012 at 09:44
Eneas havia marxat del campament i mentre Juno va intentar atacar el campament. Nis i Euríal que eren dos valent troians van decidir anar a buscar a Eneas per informar-li que l’exècit de Turn els havia anat a atacar.
Quan Nis i Euríal van soprtir del campament van veure que tot l’exèrcit de Turn estava adormit i no van resistir la temptació de matar algún dels seus enemics mentre dormia i endurse’n un petit botí.
Llavors un membre de l’exècit de Turn va preguntar de quin exèrcit eren els dos amics i ells van fugir endinsant-se al bosc.
Quan Nis ja estava apunt de sortir del bosc es va adonar que Euríal no el seguia i sense pensar-s’ho s’endinsà altre cop al bosc per trobar-lo. Mentre el buscava va sentir com un dels enemics cridava triomfal ja que havia havien agafat Euríal.
Nis va decidir presentar-se a la batalla per rescatar el seu amic Euríal i desde dins del bosc va començar a ferir soldats de l’exexèrcit de Turn amb els seus dards i llavors un dels soldats li digué a Euríal que ja que el seu amic no es deixava veure,ell vessaria la sang per tots dos. Nis en sentir això va confessar que havia sigut ell qui havia llençat els dards però el soldat no va tenir compassió i el va matar. Lavors Nis va matar aquest soldat i els altres soldats van atacar al Nis. Nis va morir acribillat a llançades abraçat al seu amics Euríal.
Com ja hem dit l’amistat de auquests dos personatges (igual que es mostra en el poema) era molt i molt gran, tant que Nis dóna la seva vida per salvar i venjar la mort del seu amic Euríal.
gener 24th, 2012 at 09:57
Un sonet preciós però el que més m’ha impactat ha sigut l’escultura de Euríal i Nis (1827) de Jean-Baptiste Roman, Louvre, sembla de veritat com si fossin dos actors repressentant el moment en que un intenta salvar a l’altre, perquè són amics i s’estimen, només per això sense cap altre interès que l’amistat.
El tema de l’amistat sembla com el de l’amor passional de l’article de Dido i Eneas, sempre hi ha amics de veritat i amics que només s’acosten quan et necessiten però és bonic ja que sempre hi ha amics de veritat.
gener 24th, 2012 at 10:01
Una vegada Eneas i el seu poble arribaren al Laci (futura Roma) Turn va proposar declar-li la guerra amb el consentiment del rei.
Eneas necessitava reforços per combatre contra el fort i nombrós exèrcit llatí, així que partí en busca d’aliats deixant el seu poble refugiat dintre una muralla.
Abans que Eneas tornés, l’exèrcit enemic els van assetjar i llavors els troians van veure que seria molt difícil suportar la pressió durant molt de temps.
Un valent soldat troià que es feia dir Nis va idear una estratègia per poder escapar-se de l’amagatall sense ser vistos i poder avisar a Eneas del perill.
El seu fidel amic Euríal, que era un guerrer jove i formós, va voler acompanyar-lo. Uns diuen que els dos homes mantenien una relació d’amistat, altres fins i tot romàntica, però mai se sabrà del cert.
Nis i Euríal sortiren quan ningú els podia veure, però no va passar gaire estona en que els llatins van detectar la seva presència i els amics van començar a córrer.
Al cap d’una estona corrent, el fort Nis es va adonar que el seu estimat company no el seguia. Tornà cap enrere i se’l trobà a terra, sense vida.
Nis es sentí buit, destrossat en el seu interior. Instants després, les tropes de Turn el van matar. Però ja no l’importava, podia ser llavors la mort més dolorosa?
gener 26th, 2012 at 15:48
Aquest poema està molt bé, ens recorda lo important que és l’amistat i que tenim que aprende a volorar-la.
febrer 1st, 2012 at 08:55
SALVE!
El poema està molt bé, et fa reflexionar sobre l’importancia que té l’amistat, lo bonic que es tenir a mics i que no tothom te la sort de tenir uns bons amics, a valorar els amics que sempre estan allà cuan els necessites.
VALEE!! =)