Tag Archives: Festivitats

XV Festa iberoromana de Cabrera de Mar

El passat diumenge 23 de maig, Cabrera de Mar va viure una vegada més la seva Fira iberoromana, una festiva recreació històrica: vid. programa de la XV festa iberoromana de Cabrera.

Des del poblat de Burriac els seus pobladors dominaven tot el territori des del segle VI aC, tot i que no fou fins al segle IV aC quan obtingué un paper polític i econòmic important (basat en el control dels centres productors de blat de la plana del Vallès, aquesta riquesa ve reflectida pels aixovars que hi ha a les tombes de nobles i guerrers, que s’han trobat a Can Rodón de l’Hort, a Can Ros i al Turó dels dos Pins)  i va construir les seves muralles, torres de guaita i l’entramat de carrers.  Fou un dels nuclis urbans ibèrics de major extensió del país. Amb la victòria de Roma damunt Cartago, els romans també controlen políticament els territoris de les nacions íberes i decideixen de construir un nou centre polític i administratiu a la vall de Cabrera, com a residència del governador com dels seus delegats, els cobradors d’impostos, funcionaris, així com de les èlites indígenes de confiança que no es van oposar a la romanització del Maresme. Aquesta ciutat ocupà una superfície de gairebé una hectàrea, i avui rep el nom de Ca l’Arnau, Can Mateu i Can Benet. S’han trobat les termes públiques (vid. El Fil de les Clàssiques), considerades avui les més antigues de la península i que sembla ser que aquest nucli es va abandonar de forma voluntària durant les primeres dècades del segle I aC, quan es va fundar Iluro (avui Mataró), una ciutat més gran i vora mar.

De la festa iberoromana de Cabrera us vaig fer aquestes fotografies:

Ja ho sabeu:  l’any vinent no us la perdeu!

Coty Ledesma

1r de batxillerat llatí

Dia escolar de les matemàtiques amb corbes

Un any més torna a ser 12 de maig, dia escolar de les matemàtiques. L’any passat ja va tenir el seu espai dedicat al nostre bloc d’aula El Fil de les Clàssiques i aquest any repetim aquí en el bloc dels alumnes, Aracne fila i fila.

La matemàtica, que va néixer com a resposta a problemes experimentals (l’agrimensura egípcia i l’astronomia babilònica) va adquirir en mans dels grecs (Tales, Pitàgoras, Plató, Euclides, Arquimedes, Pappus …) l’aspecte de raonament lògic i la terminologia tradicional. En els Elements d’Euclides (tractat matemàtic de l’època hel·lenística que va esdevenir l’autoritat màxima fins a mitjan segle XIX) ja trobem els fonaments de la nomenclatura matemàtica actual. Les matemàtiques, però, han canviat molt des de les èpoques clàssiques. Els nombres, en èpoques gregues, eren les pròpies lletres, limitant molt els càlculs que es podien fer. Els romans, amb la invenció d’uns nombres, van facilitar una mica la tasca del càlcul, encara que les matemàtiques seguien sent molt complicades i la contribució romana a les matemàtiques a ser ben minsa -pràcticament es redueix a la creació dels àbacs amb pedretes (calculi).  per fer els comptes o càlculs-, no hem d’oblidar que els romans van ser els grans transmissors del lèxic grec i la majoria de mots del vocabulari matemàtic, fins i tot el mateix nom, són traducció de mots llatins que, a la vegada, provenen del grec. A veure si sou capaços d’esmentar en comentari, almenys cinc noms matemàtics actuals amb el seu origen grec o llatí?

Així doncs, en època romana i grega, les matemàtiques van quedar-se en l’observació i l’abstracció. Què podeu veure en aquestes fotografies? Què us inspira?


Les corbes formen part del nostre dia a dia, estan a tot arreu i la majoria d’objectes que fem servir. Però que hi veiem nosaltres? Què en sabien els grecs? Segurament no veurem tant com Antonio Ledesma, però podem intentar aconseguir una mirada matemàtica per a veure amb uns altres ulls els objectes de sempre.  Enguany el dia escolar de les matemàtiques es celebra amb premsa i matemàtiques, us proposo donar un cop d’ull de la premsa (al bloc lateral com sabeu teniu els enllaços a la premsa digital) i si trobeu alguna fotografia relacionada amb les corbes, l’enllaceu i si teniu o feu fotografies no dubteu en compartir-les i enllaçar-les  a la meva presentació. Per cert, quines corbes coneixien els grecs?

Bon dia de les matemàtiques!

Toni Moreno

Llatí i matemàtiques 1r de batxillerat

“Carmen Europae”, xDeka

Dia 9 de maig és el Dia d’Europa. En El Fil de les Clàssiques teniu un apunt que us ajudarà a saber-ne més; jo l’he volgut comentar amb aquesta entrada. A veure si endevineu què canto, en quines llengües i per què?

Salve Jules! Salvete, amici amicaeque! Ecce!:


Placetne vobis?

Uri García Penche

1r batx. llatí

Salvete, filii Europae!

Salvete, amici!

Jules mihi nomen est. Quindecim annos natus sum. Apud Argentinam vitam ago, sed in Gallia habito. Magister meus mihi vestras paginas reticulares mostravit et vobis scribere volui. Hic est annus secundus quo grammaticae atque linguae Latinae studeo et mihi placet.

Velim pueros puellasque, qui multis linguis comunicare amant, mihi scribere lingua Latina vel Anglica vel Germanica vel Gallica vel Hispanica vel Catalanica. Scholam et multas disciplinas amo: linguas, musicam, artem, humanitates, theatrum et cetera. Placet vestram terram cognoscere: Tarraconem, Barcinonem, Emporias …

Ego sum modica statura, oculis uiridibus et grandibus, colore candido, naso pulchro. Flauum capillum habeo. Quaero etiam descriptiones vestras.

Hodie est dies Europae.  Hymnus Europae est hymnus  Unionis Europaeae et Consilii Europae. Scitne vobis…? Musica hymni est pars nonae symphoniae Ludovici van Beethoven. Dum huic symphoniae verba Friderici Schiller sunt, hymno Europaeo verba non sunt. Anno 2003 Petrus Roland et Petrus Diem verba Latine scripta proposuerunt:

Est Europa nunc unita
et unita maneat;
una in diversitate
pacem mundi augeat.

Semper regant in Europa
fides et iustitia
et libertas populorum
in maiore patria.

Cives, floreat Europa,
opus magnum vocat vos.
Stellae signa sunt in caelo
aureae, quae iungant nos.

Placetne vobis?

Spero omnes mihi scripturos esse. Vobis gratias agens, omnibus salutem dico.
Quam celerrime respondete!

Valete,
Jules

“Magna celebratio: Gratias omnibus agimus”

He confeccionat un petit muntatge per tal que tots poguem recordar les estones que vam passar jugant “a romans” a Badalona. També voldria deixar constància del procés que ha permès la filmació d’aquestes imatges i les persones que ho han fet possible.

Tot comença amb l’empenta del Jaume, de 2n de batxillerat, que, en haver-ho fet l’any passat, va encomanar a la seva professora, la Núria, i a les seves companyes de classe les ganes de participar en l’organització dels Ludi Romani de la Magna celebratio MMX. Poca insistència va ser necessària per convèncer-me també a mi, que de seguida ho vaig proposar a l’alumnat de primer. Convençuts igualment alguns alumnes de 4t, la maquinària es va posar en marxa i va tirar endavant gràcies a la bona disposició de la Núria i la Clara del Museu de Badalona, que ens van guiar i orientar per tal que el nostre “bateig romà” fos exitós.

El professor de tecnologia JAM, sempre disposat a col·laborar, s’hi va afegir a última hora i la seva ajuda ha estat inestimable. Cal dir que donava les instruccions sobre la numeració romana molt millor que nosaltres!

Professors i alumnes que ens van visitar i van portar fills, germans, nebots, a jugar amb nosaltres també poden considerar-se peces claus de l’activitat.

A TOTS, GRÀCIES!

Malgrat el caràcter lúdic (ara ja sabeu d’on ve aquest mot) del muntatge, us el plantejo com un exercici de traducció, ja que està íntegrament en llatí.

Traduïu-lo imatge per imatge i allà on no arribi el vostre vocabulari, utilitzeu la vostra capacitat deductiva!

TERESA

 

El simposi de Sant Jordi

Els alumnes de batxillerat ens vàrem reunir a la pèrgola del jardí del darrere del nostre institut i a iniciativa d’en dani Costa vàrem celebrar un Sant Jordi diferent: vàrem portar menjar i beguda, vàrem parlar i vàrem riure, vàrem recitar poemes de Catul amb l’acompanyament de la guitarra i vàrem tocar peces amb guitarres i baixos elèctrics fins que tota la festa de l’institut ja s’havia acabat amb el lliurament de premis a la sala d’actes, que aquest any n’hi va haver per a les nostres recreacions mitològiques en prosa i en vers i per als nostres punts de llibre. Ben aviat podreu escoltar al bloc la balada de l’Anna i la Carla, al·lucinareu amb el que han aconseguit fer amb els llatinismes de la selectivitat de llatí! Ara mireu, si voleu, les nostres fotografies de la festa:

“Magna celebratio”: dissabte 24 d’abril

Aquest cap de setmana a Badalona s’ha celebrat la “Magna Celebratio” i ha estat una experiència molt enriquidora. Dissabte, en arribar per el matí, hi va haver algunes dificultats pel que fa a la roba i les sabates perquè anaven curts d’existències, però un cop vam poder arreglar-ho més o menys, ens vam unir a la celebració. A part de veure la diversió dels més petits, també hi havia cavalls, burros, vaig aprendre sobre algunes coses curioses, com per exemple com es maquillaven les antigues romanes, els complements de roba i també en una parada es parlava sobre les trepanacions, tot ensenyant-nos fins i tot un cap trepanat.
Els vestuaris d’alguns personatges, com per exemple els guerrers, eren realment rics quant a “posada en escena”; fins i tot li vaig preguntar a un d’ells quan pesava la malla que portava posada i em va dir que només allò pesava 15 kg. Va tenir una feinada enorme per poder treure-se-la, el vam haver d’ajudar entre tres o quatre.

Va ser una experiència divertida, a més veies els nens petits al·lucinant amb els jocs i divertint-se i rient. Això si, pel matí feia una calor sofocant, i la roba era gruixuda així que estàvem tots desitjant un “manguerassu”.
Aquí us deixo algunes fotos.

Aquest és el cap trepanat
PER CERT, aquest xicot que veieu a la foto era… el romà perfecte!!! I JO tinc una foto amb ell, muahahaha

Andrea Sala

1.2 I. Isaac Albéniz

“Speculum”

La Knarik m’ha fet arribar l’agenda d’activitats culturals de Badalona del 2n trimestre del 2010 perquè hi ha trobat un espectacle anomenat “SPECULUM, el mirall del temps”, que es representarà a la Plaça de l’Assemblea de Catalunya divendres 7 de maig a les 22h, amb motiu de les festes de la ciutat. Diu el programa aquest serà l’acte central de les Festes de Maig, ja que, amb motiu de la proclamació de Badalona com a Capital de la Cultura Catalana 2010, es posarà en escena la llarga història de la ciutat per acabar projectant-la cap al futur. La cosa promet…

Badalona es mou. Moveu-vos vosaltes amb ella i aprofiteu el privilegi de ser durant un any el centre cultural de Catalunya! Alguns de vosaltres ja heu fet un primer pas amb  la participació a la Magna, però ho deixeu aquí i continueu consumint cultura, que us obrirà les portes al futur. I faig extensiu el consell als companys i companyes de Premià, a qui convidem a compartir la Festa amb nosaltres. Sabíeu que cada any cremem el dimoni per Sant Anastasi?

Gràcies, Knarik, i continua amb els ulls ben oberts…

TERESA

Concurs de recreacions mitològiques

La millor recreació mitològica en prosa i en vers rebrà el premi de formar part d’un audiollibre amb il·lustracions inèdites a més del valor del premi literari de Sant Jordi de l’institut Cristòfol Ferrer. Qui diu que els alumnes d’ESO i de batxillerat no saben escriure? Qui diu que no fan res? Qui diu que no els interessa res?…
En una primera selecció, han quedat finalistes les següents recreacions mitològiques a partir sobretot de la lectura de Narracions de mites clàssics i La còlera d’Aquil·les, ara hi podreu dir la vostra i votar les tres millors en cada categoria (prosa i vers). Les cinc més votades, abans de Sant Jordi, seran valorades pel jurat i la millor rebrà el guardó en l’acte del concurs literari de Sant Jordi. Rellegiu-les i voteu! Tempus fugit!:
PROSA

POESIA
A l’article de El Fil de les Clàssiques us demanava de fer poemes inspirant-nos en la mitologia:


Caos


“O Brother!” i “Juno” per Sant Jordi

Com és habitual al nostre institut, aquest Sant Jordi també hi haurà cinema. Entre les pel·lícules seleccionades enguany per la diada segurament n’hi ha dues relacionades amb les clàssiques i ho referenciem aquí perquè no us passin per alt i ho tingueu en compte a l’hora de comentar i d’intervenir al cinefòrum: una d’elles és Juno que l’exalumna Andrea Palacios ja la va ressenyar el curs passat; i l’altra és O Brother! Where Art Thou? que tot i que s’havia proposat per als cursos que us heu llegit l’Odissea o la seva adaptació literària, Les aventures d’Ulisses, finalment es passarà a quart de la ESO i per a tots els alumnes, no sols per als de llatí. No passa res, és una pel·lícula divertidíssima dels germans Cohen amb la presència espectacular de George Clooney i segur que us farà passar una bona estona i potser després us vindran ganes de llegir i de veure-la si aquest Sant Jordi no us deixen.

Els germans Cohen van revelar que no s’havien llegit l’obra d’Homer (quina llàstima!) sinó que s’havien inspirat en la pel·lícula Ulisses de Mario Camerini del 1954, interpretada per Kirk Douglas.

 Haureu de buscar els possibles paral·lelismes amb l’Odissea d’Homer, tot i que abunden les referències a episodis històrics, cinematogràficos i musicals.  Us dono un cop de mà i us indico els punts, ja que jo sí m’ha llegit l’Odissea d’Homer i he vist la pel·lícula O Brother! Where Art Thou:

  • Protagonista de O Brother! amb Ulisses de l’Odissea: nom, do de paraula, astúcia, l’orgull, la mala sort, hybris, la humiltat  …
  • Principi de O Brother! i invocació de la musa a l‘Odissea.
  • El Mississippí surant la Gran Depressió i la Mediterrània d’Homer. (No us perdeu El retorn d’Ulisses de Sebastià Giralt)
  • Tommy Johnson i la dea protectora d’Ulisses,  Atena.
  • El sheriff Cooley sense pietat  i el déu Posidó: la forca i el trident. L’aigua.
  • El venedor de la Bíblia, Big Dan i el ciclop Polifem. Creu i estaca. Ku Klux Klan i companys d’Ulisses presoners pel ciclop. Vestits de Ku Klux Klan i pells d’ovella per escapar de la cova del ciclop. De fet, hi havia en aquesta organització l’anomenat el ciclop exaltat que correspondria amb el líder del grup.
  • Estació de radio WEZY i Eòlia, l’illa d’Èol.
  • El vell que profetitza el futur i l’endeví Tirèsias. Baixada al món dels morts i el cinema.
  • Les joves del riu i les sirenes.

  • Les joves del riu, l’aigua, el licor prohibit i la flor de l’oblit. Odisseu i Nausica. La fetillera Circe i el gripau.
  • El graner de Hogwallop i els esculls d’Escil·la i Caribdis.
  • L’atracador George Nelson tira trets contra un ramat de vaques i el sacrilegi de les vaques sagrades del déu Hèlios. George és condemnat a la cadira elèctrica i l’Odissea un raig fa malbé el vaixell i la tripulació sacrílega.
  • Un fèretre com a flotador i la balsa d’Odisseu.
  • Dos retorns a la llar. Prova de reconeixement. Una munió de filles i Telèmac. El teixit i el fil que uneix les nenes. Un sol pretendent estirat. Disfressar-se per no ser reconegut…
  • Altres referències clàssiques: el polític Homer; el bust d’Homer; la condemna a mort per part del sherif i el destí irrefutable de les tres Parques o Moires en forma de tres estoics enterramorts; el nom de Pappy O’Daniel és Menelaus, el rei d’Esparta, marit d’Hèlena.

Us heu fixat en el color de la pel·lícula? Us ha agradat? Tot retorna tot i que no sigui exactament idèntic?…Bona diada de Sant Jordi!