Ecce! Després de diferents dilluns de sortida o de festa de lliure disposició, avui tornen de nou les nostres recreacions literàries a partir d’una pintura.
Quae fabula est in hac pictura?
El tracta Espriu a Les roques i el mar, el blau? A veure quina recreació ens seduirà més de totes les que deixeu en comentari? Què en sabeu d’aquesta pintura: autor, època, anàlisi formal, finalitat…?
Pingback: El Fil de les Clàssiques » Blog Archive » Narcís o l’amor a si mateix
Pingback: Espriu a El fil de les clàssiques | El Fil de les Clàssiques
Pingback: Narcís o l’amor a si mateix | El Fil de les Clàssiques
Pingback: Dia de la Internet Segura: és narcisista la nostra identitat digital? | El Fil de les Clàssiques
Pingback: Què vol dir ser narcisista? Narcisisme? | L'univers clàssic dels nostres mots
Bonum diem!
és un quadre d’Ovidi de Eco i Narcís.
Ovidi explica que Narcís era un home guapo i ben plantat i que totes les noies estaven enamorades d’ell. Eco era una nimfa que tambè ho estaba. Hera havia castigat a Eco, ja que aquesta l’havia fet enrabiar, i la va condemnar a repetir tot el que li digues. Un cop, en el bosc, Eco va trobar a Narcís i quan va escoltar la seva veu, es va llençar als seus braços. Narcís la va repudiar i Eco, desconsolada, es va amagar en una cova, on es va consumir, fins que nomes va quedar la seva veu.
Pel que fa Narcís, es va apropar a beure d’un riu i com a castig de Némessis per la seva arrogancia, es va enamorar del seu reflexe i es va ofegar a l’aigua. De els restes de Narcís, va neixer una bella flor amb el mateix nom que el jove.
Salve!