Aquest cap de setmana a Badalona s’ha celebrat la “Magna Celebratio” i ha estat una 
experiència molt enriquidora. Dissabte, en arribar per el matí, hi va haver algunes dificultats pel que fa a la roba i les sabates perquè anaven curts d’existències, però un cop vam poder arreglar-ho més o menys, ens vam unir a la celebració. A part de veure la diversió dels més petits, també hi havia cavalls, burros, vaig aprendre sobre algunes coses curioses, com per exemple com es maquillaven les antigues romanes, els complements de roba i també en una parada es parlava sobre les trepanacions, tot ensenyant-nos fins i tot un cap trepanat.
Els vestuaris d’alguns personatges, com per exemple els guerrers, eren realment rics quant a “posada en escena”; fins i tot li vaig preguntar a un d’ells quan pesava la malla que portava posada i em va dir que només allò pesava 15 kg. Va tenir una feinada enorme per poder treure-se-la, el vam haver d’ajudar entre tres o quatre.
Va ser una experiència divertida, a més veies els nens petits al·lucinant amb els jocs i divertint-se i rient. Això si, pel matí feia una calor sofocant, i la roba era gruixuda així que estàvem tots desitjant un “manguerassu”.
Aquí us deixo algunes fotos.
Aquest és el cap trepanat
PER CERT, aquest xicot que veieu a la foto era… el romà perfecte!!! I JO tinc una foto amb ell, muahahaha
Andrea Sala
1.2 I. Isaac Albéniz
Ave!
Primer de tot vull formular una pregunta a l’Andrea: què són les trepanacions?
Tot seguit dirè que diumenge al matí jo vaig anar a veure-us i estàveu tots “fabulosos” jajaja.
La meva germana petita va estar jugant a la vostra parada i em va dir que li gradaven aquells jocs. La veritat és que va ser molt interessant i divertit.
Per una altra banda, he de dir que vaig aprendre moltes coses, com per exemple que el color blau de les robes es feia amb pipi i amb unes fulles especial, que el color vermell el feien amb ceba, i de la parada dels cosmètics romans, ja ni parlem.
Aquesta “fira”, o més ben dit aquesta exibició, és molt interessant, ja que no són persones que venen a pasar el cap de setmana i a disfressar-se de romans, sinó que són persones que realment entenen sobre això i que tot el que hi havia és molt molt aproximat a com era en aquells temps.
Si aquest any no hi heu anat, us animo a que el pròxim hi aneu.
vale!
Aveeee!
Jo també hi vaig ser però no surtu a cap fotu, la veritat es que amb la calor sofocant que feia no venia molt de gust jajaj
La veritat esq va ser molt interesant em va agradar moltissim , vaig apendre que la majoria de coses que ara diuen que són novetats i ho venen al mercat , ja ho feien els romans. Com per exemple, vaig estar a una paradeta on t’explicavem com es pintaven i quina era de mescla de flors que utilitzavem com a perfums, i la dona encarregada, em va explicar que en aquells temps la crema de mans o de cara, per a les dones d’alt estat social , estava composta per baba de cargol, cosa que en la modernitat s’ha tret com a una novetat,una crema molt enriquidora per la pell i reparadora.
També vaig compartit una llarga conversació amb una altre paradeta de dones franceses sobre les fíboles que duien els romans a les espatlles, que segons també en quina posició social , aquestes eren més grans o més petites , d’or o de plata.
Una cosa que em va cridar molt l’atenció ,un penjoll que duia una d’elles, era una petit reproducció dels membres virils d’or, i deia que les dones que es pensaven que els havien fet el mal d’ullsel posaven i aquest els havia de protegir.Va ser molt interesant m’hagués agradat quedar-me més rato en aquella paradeta,aquelles dues dones en sabien moltissím.
el que no em va agradar va ser la manera que tenien per una operació craneal, el crani que té l’Andrea a les mans, es una reproducció d’una persona que va ser operat, consistia en un tubet petit en forma de cilindre i amb aquest enroscar i enroscar al cap de l’afectat fins fer un furat. Em van dir que en teoria s’utilitzava algu per anestesiar però no sempre, moltes vegades es feien sense, us imagineu el mal que deu fer? i a l’observar la resta craneal de l’operació podiem saber si el pascient havia sobreviscut o no amb la marca del furat del cilindre, segons l’òs estigui una mica més reparat(va viure) o si tenia la mateixa forma idèntica del cilindre significava que va morir.
Em va encantar, es nota amb tot el que vaig apendre!
Vale!
jejej no era pas un gladiador, representaba un sargent roma!
be andre tu tens la foto y jo tmb la vull
Ave!
OOhhh 🙁 quina llastima, jo volia anar i no va poder ser. Espero que l’any que ve si que pugui anar i veure i apendre moltes coses com els demes.
Per cert molt gracioses les fotos 🙂 !
Quin comentari més complet, Laia, és nota que vas aprofitar la visita a les exposicions! L’aventatge de ser molts voluntaris al taller era que podíeu aprofitar per visitar les altres zones i, realment, veig que va valer la pena.
Annia, em va fer molt il·lisió que vinguéssis de visita i portessis la teva germana a “ludere” amb nosaltres. Huries estat més maca vestida com nosaltres, però el fet de venir a recolzar-nos ja és important.
Andrea, molt bona explicació, ja pot estar contenta l’Annia amb la teva resposta! T’ha quedat clar, Annia?
A la resta d’alumnat, a veure si és veritat que l’any vinent us hi passeu…
Ave!
Qué pena no haber ido,seguro que se lo pasaron bien.
QUIE ES EL NESTOR AQUEST?? o.O
no serà el meu romà perfecte no? :$ ahahha xd quina vergonya!!!!!
seeee jejeje
AVEEEEE A TOTS!
quina magna celebratio més magna!!
va estar molt bé la veritat. Hi havien moltíssims nens i de totes les edats.
Al principi vam arribar i vam montar tota la parada amb tots els jocs corresponents.
Eren molt originals ja que tot provenïa de rèpliques portades de Tarraco.
Se’m va passar el matí volant ja que estaves tota l’estona entretinguda amb els nens.
L’Andrea i jo a les 11’00 h del diumenge vam anar a l’espectacle de la vida quotidiana que hi havia a la plaça de dalt.
Va ser una experiència molt bona i em va agradar bastant.
I els vestits xulíssims!
valeee!
Hola!
Andrea molt bon article,m’agradad molt encara que jo no estigui ¬¬.
I si Teresa realment va ser una gran experiencia anar de romanas encara que fossim esclaves, la roba antiga de esclaves me han agradad molt.
Ahhh i io,la Mar Morrillo y el teu fill Arnau també tenim una foto amb el sarget roma.
Adeu.
PD; Teresa jo tinc foto de algun jocs, i de nosaltres.
Pingback: Aracne fila i fila » Blog Archive » “Magna celebratio A.D MMXI”: Fem un pas més?