Un any més torna a ser 12 de maig, dia escolar de les matemàtiques. L’any passat ja va tenir el seu espai dedicat al nostre bloc d’aula El Fil de les Clàssiques i aquest any repetim aquí en el bloc dels alumnes, Aracne fila i fila.
La matemàtica, que va néixer com a resposta a problemes experimentals (l’agrimensura egípcia i l’astronomia babilònica) va adquirir en mans dels grecs (Tales, Pitàgoras, Plató, Euclides, Arquimedes, Pappus …) l’aspecte de raonament lògic i la terminologia tradicional. En els Elements d’Euclides (tractat matemàtic de l’època hel·lenística que va esdevenir l’autoritat màxima fins a mitjan segle XIX) ja trobem els fonaments de la nomenclatura matemàtica actual. Les matemàtiques, però, han canviat molt des de les èpoques clàssiques. Els nombres, en èpoques gregues, eren les pròpies lletres, limitant molt els càlculs que es podien fer. Els romans, amb la invenció d’uns nombres, van facilitar una mica la tasca del càlcul, encara que les matemàtiques seguien sent molt complicades i la contribució romana a les matemàtiques a ser ben minsa -pràcticament es redueix a la creació dels àbacs amb pedretes (calculi). per fer els comptes o càlculs-, no hem d’oblidar que els romans van ser els grans transmissors del lèxic grec i la majoria de mots del vocabulari matemàtic, fins i tot el mateix nom, són traducció de mots llatins que, a la vegada, provenen del grec. A veure si sou capaços d’esmentar en comentari, almenys cinc noms matemàtics actuals amb el seu origen grec o llatí?
Així doncs, en època romana i grega, les matemàtiques van quedar-se en l’observació i l’abstracció. Què podeu veure en aquestes fotografies? Què us inspira?
Les corbes formen part del nostre dia a dia, estan a tot arreu i la majoria d’objectes que fem servir. Però que hi veiem nosaltres? Què en sabien els grecs? Segurament no veurem tant com Antonio Ledesma, però podem intentar aconseguir una mirada matemàtica per a veure amb uns altres ulls els objectes de sempre. Enguany el dia escolar de les matemàtiques es celebra amb premsa i matemàtiques, us proposo donar un cop d’ull de la premsa (al bloc lateral com sabeu teniu els enllaços a la premsa digital) i si trobeu alguna fotografia relacionada amb les corbes, l’enllaceu i si teniu o feu fotografies no dubteu en compartir-les i enllaçar-les a la meva presentació. Per cert, quines corbes coneixien els grecs?
Bon dia de les matemàtiques!
Toni Moreno
Llatí i matemàtiques 1r de batxillerat
Estic contenta, Toni, que hagis fet aquest article per celebrar el dia escolar de les matemàtiques. Aquest curs ets l’únic alumne del batxillerat humanístic que fa al nostre institut llatí i matemàtiques, i s’ha d’aprofitar!. Com sempre has fet unes fotografies precioses i molt adients. A veure quines aportacions faran els aràcnids i les aràcnides? A veure si els matemàtics ens donen un cop de mà?
Els alumnes de grec de primer de batxillerat podeu deixar aquí en comentari els exercicis 1 i 2 que us toca fer de la pàgina 220 del vostre llibre de text Grec 1, ed. Teide i així en comptes de corregir-los a clase, us els corregiré aquí i us faré la retroacció al vostre Fil Moodle de grec. Avancem matèria que això s’acaba aviat!
Bon dia de les matemàtiques!
Xairete!
Felicitats Toni! tens una serie de fotos de gotes en l’aigua molt impactants, i a mi m’agrada molt la foto de la bombeta,genial.Per el que fa a les paraules que tenen un origen numeral greg he trobat aquests:
– decasíl·lab: prové del grec δεκα.(10)
-hecatombe: prové del grec εκατον.(100)
M’agrada molt el teu comentari Toni, Felicitats! Tot i que jo i les matemàtiques no som gaire amigues, està bé veure-les de tant en tant!
CIRCUMFERÈNCIA-circumferentia
FRACCIÓ-fractio
DIVIDEND-dividendus
OBTUSANGLE-obtisiangulus
MULTIPLICAR-multiplicare
Hola!! Les corbes son molt importants en l’aspecte de bellesa, per als grecs!
Paraules gregues incorporades al català per mitj[α del llatí:
*υποτεινουσα – Hypoteínousa – Hipotenusa.
*καθετος – Káthetos – Catet.
*κυλινδπος – Kýlindros – Cilindre.
Χαιρε Toni!
Boníssimes les fotos, m’has impressionat. M’han encantat totes, però sobretot les de les gotes. En general les corbes em trasmeten tranquil·litat o flexibilitat, no sé expressar-ho ben bé.
Després tornaré a comentar per fer els exercicis 🙂
Ave tonii!!:D
Clar que si! l’únic matemàtic que hi ha la nostra classe haurà de fer referència i dedicació de les matemàtiques.
Aquí et deixo alguns mots grecs:
*μάθημα: ciència, coneixement, aprenentatge.(grec)
*circumferència: de circus.(llatí)
*tangent: tangens , tangentis , participio de tangere tocar.(llatí)
*trigonometria: τριγωνο “triangle” + μετρον medida.(grec)
*octàgon: οκτώ (vuit) γωνία(angles). (grec)
Respecte a les fotografies, podria dir que són molt maques, i més si les has fet tu, Toni. Dic, que per fer aquestes fotos tan perfectes, tens que tenir lo primer de tot, una càmara bona, i després tenir una certa perspectiva i angle per agafar la imatge. Es a dir, s’utilitza la matemàtica.
Ara os deixo també els exercicis que manes Lida:
2.-
a) PRO: davant, a favor, en lloc de. πρoζ
b) TRI: tres.τρειζ
c)TETRA:quatre
d)HEPTA: set
e)QUILO: mil
f)MIRIA: deu mil.
g)HEBDÒMA: set
h)OCTA: vuit
i)PENTA: cinc
j)DIPLO: dos, doble.
no he acabat ho acabaré més tard.
vale
Ave Toni!
M’ha encantat el teu artícle, però en especial les fotografies. Sempre he dit que tens talent i encará ho segueixo creient.
El dia de les matemàtiques va nèixer en l’any 2000 per la FESPM, amb la intenció de concenciar a tota la comunidad de la importàcia de les matemàtiques.
Seguint les pautes del llibre he trobat algunes paraules amb numerals d’origen grec:
ἑπτά : Heptàgon, heptàmetre, heptacord
οκτώ octàedre, octàgon, octàmer, dioctàedre,
http://www.aulamatematica.com/Dia_escolar/2000/imagenes/poliedro_gigante.gif
en un altre moment continuaré.
A mi també m’ha agradat molt el teu article, i sobretot les fotos que has fet, fas unes fotos molt bones.
Toni!
M’agrada el teu treball i sobretot les fotos!Son molt boniques.
Margalida acabo de fer els exericicis 1 i 2 de la pàg.220 en el llibre:)!
Nosé si est estan bé del tot..
1.ETIMOLOGIA
DEKA-decalitre, decagram, decàleg
ENDEKA-endecasíl·lab, endecagon, endecaedre
DODEKA-dodecaedre, dodecasil·lab, dodecanos
EKATON-hecatonquiros, hecatombe
ENNEA-eneagrama, eneagon, eneatipus
DIS-dislèxia
EKS-expansió, extranya, extrem
DEUTEROS-deuteroscopia, deuteranopia, deuterònim
MEROS- merosina, merostoma
2.
PROTOS (primer)-> protagonista
TRIA(tres)-> tricèfal
TETRA(quatre)-> tetralogia
EPTA (set)-> heptàgon
XILIA(mil)-> quilocaloria
MIPROMO-US (deu mil) -> miriàpodes
OKTO (vuit)-> octàedre
PEPTOS (cinquè)- pentagonal
Toni, a l’institut Albéniz vam fer també un concurs de fotografia matemàtica per Sant Jordi, però he de dir que les teves són sensacionals. Aconsellaré als meus companys de mates que l’any que ve suggereixin als alumnes que mirin el teu muntatge per inspirar-se.
Alis, hauries d’haver escrit el grec en grec, que ara podem. Tens alguna falta d’ortografia.
Que bones les fotos! I és una article molt currat.
Molts noms a les matemàtiques provenen del llatí i del grec, el que passa és que la gent no ho podem veure si no ens hi fixem. Em sembla una feina motl interessant, la que has fet, sobretot que perquè has sabut agafar coses en comú entre les clàssiques i les matemàtiques.
Vale!
Maria
Molt curiós i original lligar les matemàtique amb les clàssiques. L’he trobat molt interessant.
Tot i que mai m’han agradat les matemàtiques, dóno suport a aquestes iniciatives que fomenten l’interès de la gent per aspectes que molta gent no trobem especialment interessants.
Bones fotos!
Quan vaig llegir aquest article sobre les corbes matemàtiques publicat per Toni vaig pensar que podria adjuntar un treball sobre un projecte que tinc pensat fer a l’institut, es tracta d’una carpa inspirada en les “haimes àrabs”. La intenció d’aquest projecte és proporcionar un espai de relaxació, integrat en la naturalesa de les plantes que l’envolten.
En referència amb l’article de Toni la carpa que vull construir està formada totalment per corbes, e decidit seguir aquesta estructura per dues raons principalment:
– En primer lloc vaig pensar que les corbes podrien integrar la carpa amb l’espai natural que l’envolta, ja que e pensat que és més fàcil de trobar corbes en la naturalesa que línies rectes.
– En segon lloc vaig seguir el consell del meu padrí, que és professor de tai-txi, quant li vaig comentar l’intenció meditativa i de relaxació que té la carpa, ell em va comentar que la “energia” flueix amb més facilitat en un espai sense anglès tancats , encara que és una visió més sensitiva de l’espai arquitectònic crec que si és cert que l’espai on ens trobem ens proporciona una sèrie de sensacions que afecten els nostres estats anímics, per tant és un punt que vaig voler tenir en compte.
Doneu-me la vostre opinió sobre el projecte, que proposeu?
Graçies
Molt bé, Dani! A veure si el teu interessant projecte es pot fer realitat i ens amanseix els ànims rebels d’alguns. Quin reducte de pau i tranquil·litat amb corbes tindríem al jardí del nostre institut!
Us felicito perquè veig que aneu posant fotografies vostres al projecte inicial del Toni. Visca la col·laboració!
Aquí va la segona part del meu comentari amb els exercicis del llibre de GREC 1 ed. Teide.
1) DEKA- decàmetre, decimal, dècima, decaedre.
ENDEKA- endecasíl·lab, endecàmetre, endecàpolis.
DODEKA- dodecaèdre, dodecàgon, dodecàmetre.
EKATON- hecatombe, hectàrea, hectaedre.
ENNEA- enneagram, enneasil·làbic, ennèsima.
DIS- dístic, dispèpsia.
EKS- èczema.
DEUTEROS- deuteri, deutoplasma, deuteranòpia.
MEROS- merostènic, tautòmer.
2) PROTOS- protozou, protagonisme.
TRIA- triangle, trisoma.
TETRA- tetrabrick.
EPTA- heptasíl·lab.
XILIA-> kilòmetre, kilo.
MIPROMO-US-> miriàmetre, miriàpode.
OKTO- octosíl·lab, octoedre.
PEPTOS- pentàgon, pentagrama.
Em sembla molt bé, Coty, que aprofitis els últims minuts del curs per acabar d’enllestir la feina! Ho tindré en compte en la nota!
Veig que continues confonent el que vaig explicar a classe i que el curs vinent haurem de continuar insistint:
una cosa és dis- “dos, doble” i altra dis- “dificultat”!
Tampoc cal confondre ec- amb hexa-!
El curs vinent hi insistirem i farem més exercicis via Moodle. L’etimologia a les PAU val dos punts i als nostres exàmens també!
Ave Toni!
Les fotos que has fet sont molt boniques, els grecs tenien una filia especial cap a les matematiques i es cert que amb els numeros romans als Románs els hi va ser mes fàcil, llàstima que ells estiguessin mes preocupats per temes bel·lics que per temes cientifics com les matematiques o la filosofia, encara que fins la arribada del zero les matematiques van ser bastant dificils de desembolupar.
“Els alumnes de grec de primer de batxillerat podeu deixar aquí en comentari els exercicis 1 i 2 que us toca fer de la pàgina 220 del vostre llibre de text Grec 1, ed. Teide”
Exercici 1
DEKA – decalitre, decagram, decàleg
ENDEKA – endecasíl·lab, endecagon, endecaedre
DODEKA – dodecaedre, dodecasil·lab
EKATON – hecatombe, hectarea
ENNEA – eneagon, eneagrama
DIS – dislèxia
EKS –
DEUTEROS – deuteri
MEROS – merostenic
Exercici 2
PROTOS – protagonista
TRIA – trienal
TETRA – tetrarquia
EPTA – heptàgon
XILIA – quilocaloria
MIPROMO-US – milimetre
OKTO – octàedre
PEPTOS – pentagon