Dones contra Tales

tales.jpg

 Diògenes Laerci a Vides de filòsofs il·lustres, I, 32 ens dóna a conèixer els tres motius (ben misogins!) pels quals el filòsof Tales de Milet (segle VII aC) estava agraït a la dea Fortuna:

Φασὶ Θάλετα τριῶν τούτω ἓνεκα χάριν ἓχειν τῇ Τύχῆ. πρῶτον μἐν ὄτι ἄνθρωπος ὲγενόμην καὶ οὐ θηρίον, εἰτα ὄτι ἀνὴρ καὶ οὐ γυνὴ, τρίτον ὄτι ῞Ελλην καὶ οὐ Βάρβαρος.

 

Els traduïu (pàg. 201 ex. 9 Grec 2 ed. Teide, 2005) i després els compareu amb dues rèpliques femenines:

. La gran poetessa catalana i activista feminista del segle XX, Maria Mercè Marçal  (Ivars d’Urgell 1952-Barcelona 1998), llicenciada en filologia clàssica, va voler començar la seva obra poètica Cau de llunes (1973-1976) tot proclamant aquesta divisa, que va prodigar al llarg de la seva curta vida:

                          A l’atzar agraeixo tres dons: haver nascut dona,

de classe baixa i de nació oprimida.

        I el tèrbol atzur de ser tres voltes rebel.

Podeu veure al canal YouTube de la Fundació Maria-Mercè Marçal un vídeo de la ‘Divisa’ de “Cau de llunes” llegida per Maria-Mercè Marçal.

Imatge de previsualització de YouTube

Mirna Vilasís canta DIVISA (Maria-Mercè Marçal/Xavi Múrcia):

Imatge de previsualització de YouTube

. Montserrat Tudela,  llicenciada en filologia clàssica, subdirectora de la revista Auriga, activista cultural i treballadora infatigable, es presenta en el seu bloc Recordant Kazansakis així:  “Cada dia quan m’aixeco miro el cel, i em reconec afavorida per ser en un lloc del món on es viu en llibertat. Sóc dona, de clàssiques, d’un país sense estat i parlo una llengua “sense papers”. Això, i més, m’ha fet caparruda de mena!”. Per molts anys, Montserrat!

P.S. També em rebel·lo contra el pensament desafortunat de Tales home, tan intel·ligent i no va ser capaç de passar per alt la pressió cultural de la seva època; tanmateix, sento una profunda admiració per Tales de Milet: el primer en passar del pensament mitològic al filosòfic, considerat un dels set savis i conegut pel seu pensament matemàtic. Si no recordeu el seu teorema, amb aquest vídeo amb música dels Luthiers en fareu memòria:

Imatge de previsualització de YouTube
Us atreviu a escriure (i si pot ser en grec) els vostres tres agraïments a la vida?
P.D.: 6 de març de 2018
#VagaFeminista8M

Marina Mascarell ret homenatge al vers de Maria Mercè Marçal i ens parla sobre la desigualtat de gènere a ‘Three Times Rebel’.

Imatge de previsualització de YouTube

22 thoughts on “Dones contra Tales

  1. Irene

    Tan de bo el segle XXI sigui el segle de les dones i les nacions oprimides !
    La història dels homes i els estats poderosos han dibuixat un panorama social molt injust!

  2. andrea gonzalez

    Encara que ja agui passat.visca el dia de la dona traballadora! Em sembla molt admirable totes les dones que adonant-se de la situació que tenien van fer una revolta en contra de tota l’opressió que hi havia.
    Ara el segon video..es una mica..no se com dir-ho, extrany..

  3. Joana

    Després de descobrir què pensava Tales de les dones (va dir que l’home havia tingut la sort de néixer ser humà i no animal, home i no dona, i grec i no estranger) no sé com encara se’l considera un dels set savis… Seria bon matemàtic però només per tenir la “”genialitat”” d’escriure aquestes barbaritats se l’hauria de marginar!!!

    No sé com els grecs que eren tan civilitzats, podien arribar a dir aquestes coses!!!

  4. Marc

    Bé sí sí, està molt bé ser dòna hehe, però com que no sé el que és sentir-se dòna, em quedo aixì com un home. Una abraçada.

  5. Pingback: Aracne fila i fila » Blog Archive » Dia escolar de les matemàtiques amb corbes

  6. Laura Galán

    Després de traduir el text de la pàgina 201, és sorprenent com eren de misògens els homes grecs, i fins i tot, personatges que havien sigut importantíssims en el desenvolupament del pensament racional(filosofia)tal i com va fer Tales.
    El text de Diògenes diu que Tales agraeix ser home i no bèstia, home i no dona i grec i no bàrbar, per això, Maria Mercè Marçal modifica la traducció des d’un punt de vista feminista i revolucionari i reivindica el seu orgull de ser dona.

  7. Laura Galán

    Tot i així, això està valorat des d’un punt de vista actual, lida, després de llegir la presentació ja m’ha quedat clar que en el seu moment era un estil de vida que avui ens resulta molt difícil d’entendre.

  8. Alissa Komarova

    Hola Margalida,
    després d’haver traduït el text a classe, i després d’haver fet la sintàxi. M’he quedat sopresa (suposo com la majoria), que un home tan llest i tan important en la història era un masclista!
    En canvi Maria Mercè Marçal, ha reinvindicat el contrari (que agraeïx ser dona), deixa clar que li agrada haver nascut dona, pero no ho diu desqualificant als homes (com ho fa Tales ” home i no dona”).
    Però en si, al fin, va ser un gran home.

    Ευχαριστίες μου είναι:

    -να κατανοήσουμε διάφορες γλώσσες.
    -ευχαριστώ δεν είναι βαρετή.
    -να ζουν σε αυτόν τον κόσμο.

  9. Margalida Capellà Soler Post author

    Alis, ai SANT GOOGLE TRADUCTOR! Jo no volia els desitjos en grec modern. Més aviat pretenia agafar el text grec de Diògenes i canviar els substantius. Per exemple tu podries posar viure la vida (recordes com es deia passar la vida amb els amics?) i estudiar llengües.

  10. Dani Costa

    Tales estava subyugat a la mentalitat grega de l’epoca i per tant a la visió de la dona segons la cultura grega.Tal com hem comentat a classe la dona tenia el poder de donar a llum i l’home volia que aquell fill només fos seu, de aqui el desig de sobreprotecció i les pors que altres li revatesin aquest custodi

  11. Rebeca Sánchez

    Recordeu “Invictus”? Fou una pel·lícula del 2009, dirigida per Clint Eastwood i protagonitzada per Morgan Freeman en la que és narra la vida de Nelson Mandela i va ser nominada a “Mejor Actor (Morgan Freeman”) i “Mejor Actor Secundario”(Matt Damon) pels Academy Awards.

    Doncs aquesta vegada no compararé el text d’agraïment tan misogin des de la meva opinió escrit per Tales amb els de una dona reivindicadora, si no ho compararé amb el poema que Freeman recita com a discurs al film, poema escrit per William Ernest Henley anomenat “Invictus”, per tant ja sabem d’on va treure Eastwood el nom d ela pel·licula. Bona elecció.

    INVICTUS
    Out of the night that covers me,
    Black as the Pit from pole to pole,
    I thank whatever gods may be
    For my unconquerable soul. –
    In the fell clutch of circumstance
    I have not winced nor cried aloud.
    Under the bludgeonings of chance
    My head is bloody, but unbowed. –
    Beyond this place of wrath and tears
    Looms but the horror of the shade,
    And yet the menace of the years
    Finds, and shall find me, unafraid.
    It matters not how strait the gate,
    How charged with punishments the scroll,
    I am the master of my fate;
    I am the captain of my soul. – –

    INVICTA
    Desde la noche que sobre mi se cierne,
    negra como su insondable abismo,
    agradezco a los dioses si existen
    por mi alma invicta.
    Caído en las garras de la circunstancia
    nadie me vio llorar ni pestañear.
    Bajo los golpes del destino
    mi cabeza ensangrentada sigue erguida.
    Más allá de este lugar de lágrimas e ira
    yacen los horrores de la sombra,
    pero la amenaza de los años
    me encuentra, y me encontrará, sin miedo.
    No importa cuán estrecho sea el camino,
    cuán cargada de castigo la sentencia.
    Soy el amo de mi destino;
    soy el capitán de mi alma.

    Us demano que llegiu el poema original escoltant aquest vídeo en el que es recitat:
    http://www.youtube.com/watch?v=5pJcwnS1c0I

    Podem veure clarament com William Ernest Henley fa referència en, aquest poema, a la felicitat que li produeix ser una persona forta, lluitadora, ja que dona les gracies als deus que poden existir el fet de tenir forces per seguir endavant, de ser “[…]el amo de mi destino […] el capitán de mi alma.”

    Aquest es un exemple de poema commovedor per a aquells que els hi agrada lluitar per a els seus ideals, per a aquells que opinen que s’ha de lluitar per a ser millor persona, per a que les seves opinions no siguin censurades, per a que la discriminació sigui totalment abolida en tots els sentits, per a ser totalment lliures i estar units sense violència ni rancor.

  12. Irena

    Hola Lida,
    La TRADUCCIÓ és la següent, si no recordo pas malament, ja que no la tinc aquí en paper:
    “Diuen que Tales agraïa a l’atzar tres d’aquets dons: Primer, haver nascut home i no bèstia, segon, home i no dona, tercer grec i no bàrbar.”

    Un cop feta la traducció hem sapigut i conegut com era el veritable Tales.Suposo que no ens ho hauríem imaginat mai d’aquesta manera, ja que un home amb gran coneixements científics i matemàtics no havia de pensar tan malament de les dones.
    Per altra banda veiem com Maria Mercè Marçal exalta l’orgull d’haver nascut i ser dona, ja que no som menys que els homes, sinó que tenim les mateixes qualitats que ells, fins i tot podem ser més ingel·ligents, i per tant no ens han de fer sentir inferiors.
    Em sembla vergonyós per la seva part!!
    adéu

  13. Margalida Capellà Soler Post author

    Quines alumnes que tinc, Rebeca! Tens aquí més material per començar el bloc de referents. A què espereu?

  14. lina

    Traducció:
    Diuen que Tales estava agraït a l’atzar per aquests tres motius:
    Que hagués nascut esser humà i no fera, en segon lloc home i no dona i en tercer lloc grec i no bàrbar.

    Aquesta tarda comento el que em falta.

  15. Oriol Garcia

    La traducció:
    Diuen que tales estava agreït a l’aztar tres dons: Primer ser home i no una bèstia, segon home i no dona, i en tercer lloc grec i no bàrbar.

  16. Alissa Komarova

    Φασὶ Ἀλίσσα τριῶν τούτω ἓνεκα χάριν ἓχειν τῇ Τύχῆ. πρῶτον μἐν ὄτι ἄνθρωπος ὲγενόμην καὶ οὐ θηρίον, εἰτα ὄτι γυνὴ καὶ οὐ ἀνὴρ, τρίτον ὄτι Ρωσικά καὶ οὐ Βάρβαρα.

  17. Carlos Rocamora

    Diuen que Tales agraia a l’atzar per aquests tres motius:
    Que hagués nascut esser humà i no fera, en segon lloc home i no dona i en tercer lloc grec i no bàrbar.

    No crec que Tales amb aquestes paraules desprestigies a la dona, i molt menys veig aquest comentari mascliste, encara que pot ser malinterpretat, crec que es referia a que amb senr home li esta be, i que no desitja ser dona. Encara que la dona estigues despresigiada a la antiga Grecia i aixó es un injusticia de veritat, crec que aquest comentari l’han tret fora de context.

  18. Teresa Devesa i Monclús

    Tot l’article és molt interessant, però el vídeo és realment genial. Ho he entès fins i tot jo…

  19. Margalida Capellà Soler Post author

    Maria-Mercè Marçal: «No he acabat de dir el que volia»
    La poeta creia que la situació de la dona i la de la llengua eren similars: «A Madrid no entenen el problema català i alguns homes no entenen les reivindicacions feministes»

    1.«Dels condicionants amb què vaig néixer –ser dona, de classe baixa i nació oprimida–, els que m’han marcat més són dona i de nació oprimida. La classe baixa indica el meu origen, però actualment sóc funcionària i el terme de classe ha quedat molt desdibuixat. De la classe baixa em queda el fet de ser d’esquerres.»

    2. «Ser dona i tenir una llengua en situació precària són dues coses que s’assemblen molt. La situació de la llengua em serveix de metàfora per parlar de la dona. Des de fora hi ha la mateixa incomprensió. A Madrid no entenen el problema del català de la mateixa manera que alguns homes no entenen les reivindicacions feministes d’avui. Formalment són situacions resoltes, però a la pràctica és una altra història.»…
    http://catorze.naciodigital.cat/noticia/490/maria-merce/marcal/no/he/acabat/dir/volia

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *