La mirada curiosa i lasciva
General, Llatí 1r, Llatí 4t febrer 4th, 2010Joan, després de fer esport durant tota la tarda en el seu gimnàs de sempre, abans d’anar a dutxar-se, va anar a fer una cervesa al bar del gimnàs. Mentre es bevia la cervesa va sentir dir que la dona d’un famós empresari amo de mig món era just allà, en aquell gimnàs, provant-ne les instal·lacions. També havia sentit dir que aquell gimnàs, estava protegit per diversos guardaespatlles de la dona del famós empresari.
Sense fer-ne ni mica de cas, en Joan va decidir anar al vestuari a dutxar-se per anar-se’n.Un cop havia arribat a la porta del seu vestuari, va veure una porta al costat del vestuari que estava mig oberta, pels encontorns no hi havia ningú i tampoc no se sentia res, només el soroll de l’aigua d’una dutxa al caure i una flaire encisadora. Joan va decidir aventurar-se una mica més i acabar d’obrir aquella porta per saber qui havia. Quan la va obrir, va veure una dona nua mentre es dutxava. La dona no s’havia adonat de la presència d’en Joan en aquell vestuari. Joan es va quedar bocabadat mirant-se amb curiositat la dona que portava recollits els cabells amb una diadema de mitja lluna. De cop i volta, aquesta va obrir els ulls i en veure en Joan amb els ulls lascius en el seu cos nu, va començar a xisclar molt fort. De cop, per la porta del vestuari van aparèixer diverses dones que de seguida van fer una mena de barrera al voltant d’aquella dona per amagar-la. Després d’això la misteriosa dona va cridar:
- GUÀRDIES!!!
Dos homes vestits de negre van entrar també al vestuari i van agafar en Joan pels braços immobilitzant-lo. Un dels homes va preguntar:
- Què vol que en fem senyora?
Sense pensar-s’ho dos cops, la dona va dir cridant:
- Aquest porc m’ha vist despullada, i sabent que jo sóc tan famosa no trigarà gaire a escampar-ho per tota la ciutat! Vull que no pugui parlar més la resta de la seva vida, però que sembli un accident.
Dit això, els dos homes es van emportar en Joan per la porta.
Des d’aquell dia, ningú no en va saber res més.
A quin mite us recorda? Quines diferències i semblances hi podeu establir? Quin complex pateix en Joan? Quin apunt de El Fil de les Clàssiques m’ha portat a recrear aquest mite ovidià llegit a la primera part de Narracions de mites clàssics?…
Pol Nóbrega Oller
4rt ESO llatí

Aquesta obra, a no ser que s'indiqui el contrari, està sota una Creative Commons Attribution-Noncommercial-Share Alike 2.5 Spain Llicència.










febrer 4th, 2010 at 10:18
Finalment, Pol, has pogut publicar a Aracne aquesta recreació actualitzada d’un mite antic. A veure, si els lectors l’endevinen aviat. Jo crec que has sabut actualitzar molt bé el mite.
febrer 4th, 2010 at 11:36
Pol, és una molt bona recreació! m’ha agradat molt!:)
És el mite d’Acteó! Amb una Diana modernitzada, però hi podem trobar tots els detalls, com les nimfes, i el seu poder d’ésser sobrenatural és canviat per un poder més terrenal, el dels diners… de totes maneres, continua sent això el que la fa famosa!:D
El que canvia més és el final, en el mite, Acteó és matat pels seus gossos, mentre la seva gent s’ho mira sense saber que és ell, en canvi, aquí Joan és assessinat (perquè el maten, oi?) pels homes de la deessa.
Perfecte, m’agrada molt! felicitats!:)
febrer 4th, 2010 at 11:57
Molt bé Pol, t’ha quedat genial.
És veritat, té raó la Bet, és el mite d’Acteó, que el pobre home es troba a la deessa Diana per casualitat en el bosc desputllada, i ella el converteix en un cèrvol i acaba mort per els seus pròpis gossos.
En canvi en aquest mite Diana és una famosa. Em sembla molt bona la idea de convertir-la en una famosa, perquè avui en dia podrien representar més o menys les deeses dels mites.
Felicitats Pol!
febrer 4th, 2010 at 12:17
Justa la fusta, Júlia!
febrer 5th, 2010 at 18:13
Pol, l’apunt de El Fil de les Clàssiques en què t’has inspirat és aquest: http://blocs.xtec.cat/elfildelesclassiques/2009/10/15/artis-aenigma-iii/
novembre 4th, 2010 at 21:37
El mite d’Acteó, que indirectament, està relacionat amb el de Cadme i Harmonia, ja que aquests eren els seus avis. Quina recreació més original Pol, la veritat és que semblava molt difícil portar-la a la vida moderna!
novembre 5th, 2010 at 14:22
Salvete!
Primer de tot, felicitats Pol! No sabia que l’any passat havies fet llatí jajaja!
Doncs m’ha agradat molt la recreació d’Acteó, perquè és d’Acteó, no? He de confessar que al principi m’ha costat arribar a la conclusió de que era aquest mite!
Un altre cop, felicitats, molt original!
novembre 7th, 2010 at 00:04
Salve!
Felicitats Pol!
Has tingut un gran exit amb aquest article i encara de que ja no fassis classe amb la Lida encara recorda aricles dels bons com el teu i el dels altres companys.