La Margalida ens va dir que visitéssim el bloc El vaixell d’Odisseu i que comentéssim aquest apunt; però els nostres comentaris s’han esvaït. He decidit fer aquí una entrada. També hi podeu deixar les vostres recreacions i esbrinar de qui és aquesta obra d’art, què representa, on es troba, etc.

He deixat volar la meva imaginació!

Les parques conversen sobre el destí

El destí és una cosa poderosa. Tenir-lo a les teves mans et fa poderós?

Néixer, viure, morir. És el mateix per a tothom. Morir no és la qüestió, el secret està en la vida. Nosaltres podem decidir quan, on, com… diuen que el destí de tothom el regim nosaltres…
No. Sembla que tinguem el poder de controlar l’inevitable, l’incontrolable, però no el tenim; si hi ha d’haver un principi, aquest hi serà. Podem aplaçar el final, però acaba arribant.
I el nostre? qui ha decidit el nostre destí? en tenim? tindrem final? i, si en tindrem… què vindrà després? l’oblit. Som només nosaltres. Tot s’acaba decidint, d’una manera o altra, no cal que hi siguem.
Som les condemnades a decidir el futur dels homes, de les nimfes, dels déus… però no el nostre. Ens trobem completament a les mans del destí, sense intermediaris, sense saber si aquest és cruel o no, no tenim a qui resar per alleujar la nostra pena. De vegades, conèixer el final sembla molt més dolç que el no saber ni si n’hi haurà un.

Bet Rosell
4t ESO llatí

Llicència de Creative Commons
Aquesta obra, a no ser que s'indiqui el contrari, està sota una Creative Commons Attribution-Noncommercial-Share Alike 2.5 Spain Llicència.