Aracne fila i fila

Ciclop etern

Oh, tu ull de ciclop etern i immòbil
gegant de peus de plom
arrelat
als nostres cors arran de costa,
que vetlles pacient per la mar
i els mariners teus
quan el sol s’ajaça i els foscos presagis
de la nit
badallen i es desempereseixen!

Oh, tu, Polifem modern, vigia celest
déu de la claror nocturna,
quantes vides has furtat a la fondària,
al torb i a la maregassa,
amb la teva resplendor d’aurora?

Quantes quimeres i goigs
explicar-nos podries si volguessis
trencar
el teu fidel vot de silenci i temprança!

Oh, tu pilar del vent i la confiança,
ocell inert
que sense ales voles
i ens fas sense ulls veure
en l’obscuritat,
assenyalant-nos el dolç recer i la cala
acollidora,
aixoplugant-nos amb la teva càlida mirada!

Oh, tu, far del meu cor,
company silent de tants i tants
foscos i clars dies
que em guies
quan les hores dormen,
no apaivaguis el teu esguard ni m’abandonis:
obscura i sense sentit,
sense tu,
fora ma vida.

© Xavier Serrahima 2oo9

Poema guardonat (ex-aequo) del
II Concurs de Poesia Curta “Ciutat de Maó”,
organitzat per l’ajuntament de la ciutat

TOTS ELS DRETS RESERVATS

No es permet reproduir totalment o parcial l’obra per cap mitjà sense l’autorització escrita de l’autor

(autorització que es podrà sol·licitar a través del formulari de contacte del seu web)

Santorini, Grècia

LLUM DE GRÈCIA

S’encén la llum del matí.
Llum de Grècia, clara, brillant
transparent, com de vidre.
El sol dibuixa miratges
damunt les ones turqueses
d’un mar on la llum es fa blau,
trencat només per l’ombra
d’algun núvol viatger.
Llum transparent de la tarda
amb espurnes lluents de sol.
El cel s’obre dolç, transparent,
a l’hora dels llargs crepuscles,
llum violeta que s’enfosqueix
i enfosqueix les muntanyes.
I a les nits de lluna plena,
l’aigua té camins argentats.
Quan la lluna s’adorm,
el cel és un forat negre
que s’engoleix els estels.

Pepita Castellví, 2012

N.B.: A més de Llum de Gràcia, fet ex professo a petició de la Margalida, em plau compartir hic et nunc amb tots vosaltres dos poemes meus premiats el 2009 en la Mostra Literària de El Maresme:

La ciutat de Troia es consumeix entre flames, i Helena des de ja la llunyania, veient aquella esgarrifosa escena, es lamenta, pujada en un mont, amb els peus despullats i una blanca túnica que tremola amb el suau remor del vent.

Troia es mor, es converteix en cendra.

El cor d’Hèlena es parteix en dos, l’omple la pena.

Les llàgrimes cauen i es penedeix d’haver Paris estimat,

potser si l’hagués refusat, aquesta guerra podria haver evitat.

Qui sap si els déus l’han castigat per la infidelitat?

Qui sap si tot el viscut és somniat?

Qui sap si tota aquest desgràcia és veritat?

Hèlena vol creure que a l’endemà es despertarà a Palau,

i que el seu cor és exclusivament de Menelau.

Vol oblidar l’atractiu d’aquell jove gallard,

que havia d’acabar en una guerra travessant el mar.

Hèlena se sent una víctima de la voluntat de les divinitats,

Per què l’havien triat per portar la perdició a aquella ciutat?

Eulàlia

1r Batx Grec

σκιᾶς ὄναρ ἄνθρωπος

L’home és el somni d’una ombra

Píndar, Pítica VIII 95-96

L’OMBRA

“L’ombra”  un reflex negre i obscur que va sempre amb

nosaltres. Un reflex, negre com la nit que cobreix la

nostra ànima i el nostre ésser.

Acompanya’m ombra; acompanya’m, amiga meva.

Acompanya’m fins a la fi de la terra i fins a la

fi de la meva vida. No em deixis mai.

Estimada meva, no em deixis, no tinc ningú més.

Jo molt sola estaria sense tu. Adéu ombra,

adéu et dic amb llàgrimes relliscant dels meus ulls.

Sara Bernad

1r de Batxillerat Grec i Llatí

NADAL A L’OLIMP

Gira’t, què és allò que cau blanc?
És lava d’un volcà de Creta?
No, és neu, és Nadal.
Els déus et conviden a la seva festa.

Per un dia, Ares pararà les guerres.
Posidó calmarà els mars,
Zeus evitarà les esgarrifoses tempestes,
Persèfone amb sa mare torna.

El Nadal és aquí.
Quins regals tindran els déus i les deesses?
Hefest un martell, per a armes construir;
per a Hera, mil i una diademes.

No faltarà beguda ni menjar!
Demèter ha tingut bones collites
i Dionís del vi s’encarrega,
ens deixarà tastar les seves pomes, Afrodita?

No tenim ni tambors ni panderetes,
però Apol·lo tocarà la lira, el déu de les fletxes.
No tenim ni turrons ni neules,
tenim nèctar, vés amb compte no et quedis sense!

No tenim ni cérvols ni trineus,
però tenim a Hermes amb el seu caduceu,
ell ben amunt pot volar,
si mires al cel no et costarà de trobar.

El petit Eros tremola, a què té por?
Hades ve acompanyat del gos Cèrber.
Afrodita li diu amb dolçor,
que a cap criatura ha de témer.

Hèstia els espera a la llar,
les Muses enllesteixen els preparatius;
Atena els passatemps ha de pensar,
és clar, ella és la més sàvia.

Àrtemis ha caçat un be,
per cuinar-lo, Hèstia encén la flama.
Zeus és a la porta, per rebre uns convidats més:

Jàson i Medea, Teseu i Ariadna.
Hèracles, Bel·lerofontes i Odisseu,
Èdip, Aquil·les i Perseu.

Mireu, cauen flocs de neu.
És hora que les festes celebreu,
que rieu amb alegria i joia,
amb cor, ànima i glòria.

Els déus i deesses i herois grecs us desitgen,
BON NADAL I BON ANY NOU.

Eulàlia
Grec, 1r Batx.