Ecce pictura!Quae fabula est?
General, Llatí 1r Bat., Llatí 4t ESO gener 18th, 2010Ecce pictura!
Quae fabula est in hac pictura?
El Ecce pictura!Quae fabula est? per El Fil de les Clàssiques, a no ser que s'indiqui el contrari, està sota una Creative Commons Attribution-Noncommercial-Share Alike 2.5 Spain Llicència.
gener 21st, 2010 at 11:23
El quadre representa una escena del mite “Els camperols de Lícia”.
gener 21st, 2010 at 11:34
Ave!
Aquesta fabula hace referencia al mito de la maternidad.La madre de la maternidad castiga a estos hombres convirtiendolos en ranas.
gener 21st, 2010 at 11:43
En aquest cuadre tracta de la mare de la maternitat castigant als homes convertin-los en granotes, a conseqüencia del seu egoisme sobre dos nen del qual no els van donar aigua, com a castíg els va convertir en granotes per que pateixin el significat de la manca d’aigua i siguin concients del seu fet .
D’aquesta manera en explica a tothom que la necessitat d’aigua es funamental per a les persones .
gener 21st, 2010 at 11:50
És la faula dels camperols de Lícia.
Quan Latona es queda embarassada de Júpiter, Juno, enfadada l’expulsa de la terra dels Déus, i ella arriba desesperada a l’illa de Delos, on, sota una olivera té els seus dos fills. Quan arriba al país de la Quimera, Lícia, on fa moltíssima calor, Latona vol veure d’un riu i donar-los-li aigua als seus bessons, però uns camperols l’hi ho impedeixen i no li deixen beure de cap de les maneres. Ella, enfadadíssima, els condemna a viure per sempre en aquell riu i els transforma en gripaus.
Vale!
gener 21st, 2010 at 11:58
Aquesta imatge es refereix a la narracio els camperols de Lícia de la pàgina 55.
Va de la deesa Latona, filla de Tità, que va ser expulsada del mon de Juno,va tindre 2 fills bessons i cuan va voler anar a veure aigua dos camperols no la van deixar …. i ella els va convertir en granotas perquè aixi poguesin tindre per ells la aigua per sempre!!
gener 24th, 2010 at 17:24
Aquesta imatge representa el mite dels camperols de Lícia, en el moment en que Latona els transforma en granotes:
Quan des de lluny vam veure aparèixer a aquella dona, no podíem saber de cap manera que no era una mortal corrent, sino que es tractava de la deessa Latona, i que els bessons que l’acompanyaven eren descendents del mateix Júpiter, motiu pel qual Juno els havia desterrat a tots tres en un dels seus múltiples atacs de gelosia.
Nosaltres, uns camperols dels ignorants, al veure’ls aparèixer caminant pel desert de seguida vam tèmer per l’aigua que ens mantenia a nosaltres i als nostres conrreus. Pot semblar egoísta, però la necessitavem, i els pas dels anys i les dures saqueres ens havien tornat molt protectors cap aquell petit estany.
Al arribar, ens va suplicar que li donéssim una mica d’aigua per a ella i als seus fills. Tots ens hi vam negar, tot i que ella insistia en que aquella aigua era de tots i no teniem dret a prohibir-li que en begués. Nosaltres vam continuar sense deixar que s’hi acostés, fins i tot en vam remanar el fons perquè estigués plena de sorra.La reservàvem per als nostres conrreus; nosaltres mateixos ens la restringiem, ja que a l’época de sequera la poca que quedés seria indispensable, i aquell any ja havia plogut poc.
Latona, òbviament es va enfadar. No esperàvem una reacciò diferent, és evident. El que si que ens va agafar de sorpresa, va ser el càstig que ens va imposar:
-Per sempre més viureu en aquest estany!
Aquestes van ser exatament les seves paraules. Tots vam començar a notar com el cos s’ens transformava a poc a poc, fins a quedar convertits ens animals fets per viure a l’aigua, i per protegir el nostre territori amb la veu ronca que ens quedava. Vam ser transformats en granotes.
gener 24th, 2010 at 17:28
He provat d’explicar el mite des del punt de vista d’un dels camperols, com vas suggerir que ho féssim.
El problema és que a l’hora de justificar els motius pels quals aquests homes no deixàven que Latona i els seus fills beguéssin una mica d’aigua, no m’ho he pogut imaginar de cap altre manera. En teoria havien de ser més malvats, però vaja…
Vale!:)
gener 24th, 2010 at 18:22
Bet, no sols has encertat la narració ovidiana sinó que n’has aconseguit fer una recreació literària molt fidel, només li sobren unes quantes faltes d’ortografia que segur que tu mateixa ets capaç d’autocorregir-te. L’enhorabona, altre cop!
gener 25th, 2010 at 11:12
Aquesta il·lustració perteneix als camperols de Licia.
gener 25th, 2010 at 11:41
Latona es queda embarassada de Jupiter, llavors Juno amb un atac de gelos la fa fora de la terra dels deus. Ella te els seus besons a sota de una olivera, un dia de molta calor va a un riu a veure aigua per a ella i per als besons, però dos camperols no la deixen. Finalment ella els converteix en gripaus per que passin tota la vida amb la aigua.
gener 27th, 2010 at 13:39
ELS CAMPEROLS DE LÍCIA
Un raig de llum em va enlluernar, els crits del meu germà, l’esforç de la meva bella mare. “Així que tu ets així?” vaig intentar preguntar-li amb els meus gemecs, després de nou mesos sentint la seva veu, després de nou mesos amb Apol·lo dins d’aquella cova vermella natural, dins dels meus orígens, d’aquella protecció que ara em faltava. Però aquells ulls que em miraven entendrits, malgrat les penúries que havien passat i vist, em van tranquil·litzar.
Quan vam abandonar l’illa de l’arbre, el lloc del nostre naixement, la nostra mare ens va arrossegar fins a un lloc calorós, feixuc a l’hora de moure’s. La seva pell s’enganxava als nostres petits cossos nuus suats, i ella esbufegava cada cop més cansada. Fins que, semblant a un miratge, va aparèixer davant nostre un riu ple de canyes d’arròs, amb uns camperols recollint-ne i pescant. El xiuxiueig plaerent de l’aigua ens va emocionar i la nostra mare s’hi va acostar mig delirant, sense poder riure del cansement acumulat, però visiblement feliç per poder-nos ajudar, contribuir en la nostra supervivència.
El cop que va suposar que aquells homes desgraciats comencessin a dir coses en una llengua que jo no entenia, a brandar els braços amunt i avall amb una expressió negativa, va enfurismar a la meva bella i poderosa mare que els va maleir fins a la fi dels seus dies.
No vaig poder veure exactament el que va passar, però la fressa dels camperols egoistes s’havia acabat, i quan la meva mare em va banyar en aquelles aigües vaig poder veure uns animalons que feien racrac com si em repliquessin alguna cosa, amb cara antipàtica i obligats a viure per sempre en aquell riuet del qual no havien volgut lliurar ni una sola gota d’aigua.
gener 27th, 2010 at 13:40
Margalida! He escrit la recreació, per fi!
Vale!
Maria
gener 27th, 2010 at 22:41
Faboulos! Truley a classic! just look at the colours the artist used…it’s like in real life .
gener 28th, 2010 at 06:18
Heu encertat el mite. Maria, Bet, heu aconseguit fer una molt bella recreació literària. L’enhorabona! Qui més s’anima?
Qui és, però, l’autor d’aquesta pintura? Qui ho encerta? Podríeu citar altres representacions artístiques d’aquest mite ovidià?
Amb quin problema encara actual el podríem connectar? Us recordo que a quart de llatí dijous 11 de febrer farem un debat a classe que comptarà com a competència comunicativa d’expressió oral a partir de la lectura de Narracions de mites clàssics. El possible guió del debat el trobareu a les pàg. 198 i 199 ex.16 i 17. Apa, que ha de ser tot un èxit!
gener 28th, 2010 at 11:17
L’autor de l’obra és Francesco Trevisani, un pintor del barroc italià de l’època del rococó.
gener 28th, 2010 at 13:55
Sou genials! i no era fàcil!
febrer 1st, 2010 at 12:18
Aue Lida!
La pintura correspon ha “Els camperols de Lícia”.
Aquesta pintura recrea una fabula.
Vale!
març 7th, 2010 at 07:13
Marta, després dels enriquidors comentaris dels alumnes de l’ESO, a batxillerat no n’hi prou amb el que ens acabes d’escriure.Et recomano que facis un comentari més ampli i personal.
març 8th, 2010 at 12:34
Salve Lida!
Aquest cuadre que representa el mite dels camperols de Lícia, em sembla que és una pintura renaixentista. Veiem que el cuadre està molt ben il·luminat i que representa una naturalessa idealitzada. És impresionant com l’autor representa el procés en que els camperols es converteixen en gripaus. L’autor ens representa aquesta conversió pintant caps de gripau a cossos d’home.
M’ha agradat molt el text de la Bet! =)
Valee!
març 8th, 2010 at 13:29
Núria, més que renaixentista és Rococó. Encara no sabeu de qui és la pintura? La Maria sí que ho ha encertat!
març 8th, 2010 at 17:50
Quines narracions més maques han fet la Maria i la Bet! Doncs com bé han dit ja, es tracta dels camperols de Lícia. L’obra la va pintar Francesco Trevisiani (1659-1746), autor d’altres obres com “Madona con el Niño” i “Banquete de Antonio y Cleopatra”.
Altres obres d’art que hi ha relacionades amb el mite són una font al Palau de la Granaja, a Segòvia, feta per René Fermin (1672-1744) i al mateix Palau de Versalles hi ha una altre espectacular font basada en el mite ovidià.
Vale
març 9th, 2010 at 10:11
Em vaig quedar embarazada de Jupiter i no soc l’única, per tant la seva esposa em va castigar.
Em van enviar a una terra que feia calor, moltissima calor,
jo ja tenía una pancha grossa, i em vaig sentar debaix d’un oliver que em refrescava una mica amb la sombra, de aquell infern d’illa Delos.
Em comnça a fer mal la panxa, i sabía que ja era l’hora, unes hores mes tard em veia encara asseguda debaix d’aquell oliver i amb els meus fills, dos besons.
Jo, i els meus fills teníem molta sed i vem anar a buscar aigua, no ens vema adonar despres de passejar hores que habiem arribat a LÍcia, pais de la Quimera on feia encara més calor.
Vaig veure un font d’aigua, i quan estava apunt d’acercar-me a la font, van sortir dos camperols i m’ho van impedir.
Després d’haver insistit molt, seguien sense dexair-me beure, aquells camperols tant egoistes, i els vaig transformar en granotes.
Espero que els serveixi de lecció, perque persones tan egoistes no mereixen viure.
març 9th, 2010 at 10:11
Hera:
Ets una desgraciada! com has gosat anar-te’n al llit amb el meu marit? i a sobre no en tindras un fill, en tindràs dos!
Júpiter:
Hera ja ni ha prou!
H: Tu deixa’m tranquil·la que ja n’estic tipa de que te’n en riguis de mi i desitgis a altres dones! Així que ara, Latona, ja te’n pots acomiadar del nostre preciat món, perquè aquí els teus bastards i tu no sou ben rebuts.
març 9th, 2010 at 11:08
Ave! com ja han dit molt dels meus companys, es tracte del mite ovidià, Els camperols de Lícia, que per cert és un dels que més m’agrada.
Aquest cuadre, pintat a l’oli sobre coure,de 16,8 x 26,6 cm, va ser pintat per Francisco Trevisani (1656-1746).
Ja que la majoria han descrit el mite l’ùnic que puc aportar és una monument que fa referència al mite:
http://farm3.static.flickr.com/2232/2303792471_b53fd87e32.jpg
Aquesta font está en el palau de Herrenchiemsee, Alemanya, concretament en els jardins del famós palau bavier construit durant el regnat de Luis II de Baviera, data de 1883 i el seu autor és Johann Nepornuk Hautmann. És una còpia de la font del mateix nomeni “Latona” en Versalles. La font aquesta coronada amb una figura de marmol de la deessa romana Latona i els seus fills (Apol·lo i Diana).
vale!
març 10th, 2010 at 11:03
Lida!
Aquí es mostra que Latona está embarassada de Jupiter, on Juno es mostra gelòs y el fa fora de la terra dels deus. Els dos bessons es troven sota d’una olivera, on un dia de molta calor, va a veure aigua per donar-li als bessons i a ella, pero els dos camperols li impedeixen fer-ho. Per acabar, ella els converteix en uns gripaus perque puguin passar tota la vida dintre de l’aigua.
març 10th, 2010 at 11:39
Encara està embarassada Latona, Uri?
març 11th, 2010 at 13:00
Els camperols de Lícia
El tren està tancant les portes,
el vagó és un aplec de persones,
amb l’alè a la nuca i els cossos pressionats,
ella té els seus dos fills a les esquenes,
amb els cabells enredats i les sabates trencades,
amb un somriure es mira una parella d’acomodats,
ells li tornen la mirada i murmuren les seves penes,
quan ella ja no aguanta el pes, li fallen les cames,
ells la miren i s’espanten,
la miren i s’aparten,
els altres passatgers li ofereixen el seu seient,
ella els mira a tots dos i s’aixeca somrient.
Dani Costa
Vale
març 11th, 2010 at 12:40
Salve Lida!
A l’altre comentari he tractat de fer una espècie d’anàlisi de la obra y pel que m’has comentat Lida, és més haviat de l’estil Rococó que no pas del Renaixement. Us deixo una descripció d’aquest moviment artístic:
El Rococó és un moviment artístic nascut a França, que es desenvolupa de forma progressiva entre els anys 1730 i 1760. El rococó es defineix pel gust pels colors lluminosos, suaus i clars. Predominen les formes inspirades en la natura, en la mitologia, en la bellesa dels cossos nus, en l’art oriental especialment en els temes galants i amorosos, amb petites cascades, ponts, salzes, templets i pagodes, i es van encarregar directament a la Xina vaixelleries ornades amb gravats d’armes heràldiques. És un estil que busca reflectir el que és agradable, refinat, exòtic i sensual.
En aquest enllaç hi ha una mica més d’informació =):
http://www.arteespana.com/arterococo.htm
Valee!
març 11th, 2010 at 18:25
Ave!;D
L’obra tracta sobre el mite dels Camperols de Lícia, que son transformats en granotes per la deessa Latona embarassada de Júpiter, ja que li van negar rotundament beure una poqueta d’aigua a un llac on aquests camperols mateixos estaven.
Recreació
-Perdoneu Camperols, em deixaríeu beure una mica d’aigua es que estic una mica marejada, acabo de tenir a aquets meravellosos nens refugiada a l’illa de Delos i no he parat de caminar.
-Es clar que sí, necessitaries unes herbes per que se’t tregui el mareig. Mira, jo en tinc una mica dins la butxaca, es que sempre en porto per si de cas. Aquí tens.-
-Oh moltes gràcies, ets molt amable.- va contestar amb gran compassió.
Letona en obrir la bolseta embolicada de l’herba, va sentir un calfred que li va recorre tot el cos, ja que de només adonant-se de que no era herba, sinó verí que aquest maleït li havia donat. De sobte, Letona plena de ràbia, sense fer-s’ho veure, va veure a uns quants metres que aquell desgraciat s’estava rient i xiuxiuejant alguna cosa amb la resta dels camperols.
-Escolta’m, moltes gràcies per tot, em podries enfilar una mica d’aigua es que em cosa molt agenollar-me.- digué ella amb un to dolç però sens dubte en el fons guardava una còlera enorme.
El camperol, va ajuntar les mans i va agafar aigua per arrimar-se la i quant aquesta va arrimar la boca per beure-hi, la deessa va fixar-li una mirada que en quant ell la va mirar es va esdevenir en granota, a la vegada que tots els altres van fugir corrents abans de que també es transformessin, ella va clavar la mirada a l’aigua on es podia veure perfectament el reflex dels altres camperols, i així aquells s’estaven en flor de l’oto.
vale!:D
març 12th, 2010 at 14:56
La desesperació va posseïr a la jove mare, que apartava a empemtes a la multitud que omplia els carrers per a fer-se pas. Alhora que els colpejava, també xisclava, fruit de la tensió acumulada i la pressa.
La notícia que li havia arribat de la guarderia li havia canviat completament l’humor. El fet de que li haguessin negat l’accés a la guarderia privada a la qual volia portar al seu fill ja era prou greu, com per a que a sobre el motiu hagi sigut “hi havia gent que volia entrar abans”, quan havia fet la inscripció a temps.
La jove havia imaginat una vida perfecte, amb un fill assistint des de petit a meravelloses guardaries i cares escoles, amb la finalitat de motivat i desenvolupar la seva creativitat, i poder montar-li un futur pròsper. I l’altre gent no ho podria impedir pas, i per això ara es dirigia a la guarderia, per a forçar l’ingrés.
Després de fer-se pas, va arribar a la guarderia, completament furiosa i desesperada, i va dirigir-se a la oficina del director, on estava a punt de montar-se una furiosa batalla.
El director, desconcertat, va intentar apaivagar les intencions violentes de la jove, que no parava d’insistir en la inmensa necessitat que tenia la dona en que el seu fill entrés a la oficina.
Els motius exposats pel director eran sòlids, i només una persona desesperada i obsessiva era capaç de no escoltar-los: i així era ella. Tot i això, el director semblava capaç de convèncer a la dona, quan, de cop i volta, una senyoreta, que vestia un curt vestit vermell, va entrar, portant de la mà, a un petit nen, i amb una veueta, i dirigint-se al director, va dir-li:
- Vida, el fill de la teva dona, al final pot entrar? Perquè com va fer la matrícula fora de plaç, no estava segura de si al final havia aconseguit entrar.
- Oh, clar que sí. Espera 5 minuts que ara surto, tresor.
Podeu imaginar quina va ser la cara de la jove quan va contemplar l’escena. La ràbia i la desesperació van crèixer a dins de la dona, que ara, amb crits, reclamava la plaça del seu fill a la costosa guarderia, molt abans que el fill de la dona.
Però el director va cometre un error, i va ser permetre a la jove que intuís el seu romanç extramatrimonial amb la seva atractiva “ajudant”: una mare jove no està per bromes. Les amenaces i el xantatge van fer la resta, i, finalment, encara que amb una mica de moviment il·legals, el jove noi, innocent, va poder assistir a la guarderia, juntament amb el fill del director.
juny 6th, 2010 at 18:37
Ave Lida,
Es una pintura al oli de Francisco Trevisani perteneixent a l’era del barroc
Aquest quadre representa “Els camperols de Lícia” que son transformats en granotes a causa de menysprear el poder de la deesa Latona embarassada de Jupiter perque els camperols no li van deixar beure aigua.
octubre 8th, 2010 at 17:26
[...] la bella tradició del curs passat (Ecce pictura I, II, III, IV, i V), acompanyada de la lectura de Narracions de mites clàssics, d’endevinar [...]
novembre 2nd, 2010 at 16:57
Aquesta es un castig de la maternitat cap els homes per el seu egoisme.
novembre 4th, 2010 at 20:19
Salve!
En aquest mite es veu com abans els homes van ser tant egoistes amb la deeesa Latona embarassada de Júpiter. Crec que les homes van tenir un gest desagradable amb Latona.
En poques paraules en aquest mite es veu que els homes tenien un caràcter egoista amb la deesa Latona. I el final crec molt just el càstig que van tenir!
Vale!!
novembre 7th, 2010 at 00:29
Aquest es el mite de camperols de Licia.
Representa la maternitat una de les fases més dificils de la vida.
maig 10th, 2013 at 10:59
Salve.
Aquest quadre és un oli de Francesco Trevisani. El seu títol és Els Camperols de Lícia. Mostra el moment en que Latona mostra tot el seu poder de dea als camperols per no deixar-la beure aigua, transformant-los en granotes. Latona va tindre als bessons Àrtemis i Apol·lo.
Vale.