Un any més arriba la setmana de la ciència a l’Isaac Albéniz, i com no podia ser d’una altra manera, les alumnes de grec també hi participem amb les nostres aportacions lingüístiques i etimològiques. La meva tasca aquest any consisteix a explicar-vos l’etimologia de la paraula μέλος, -ους (τὸ), és a dir, que us feu una petita idea d’on prové i quina relació té amb la actualitat.
μέλος, -ους (τὸ): Per començar, podem dir que aquesta paraula és neutra, ja que com es pot observar en el seu enunciat, l’article que li correspon és τὸ. La seva categoria gramatical és de substantiu i pertany a la tercera declinació.
El significat de la paraula μέλος, -ους (τὸ) és “cant o poesia”, d’aquí que el seu ús estigui molt relacionat amb la temàtica musical. Aquí us deixo alguns exemples de paraules relacionades amb la música que tenen com a arrel μέλος:
CATALÀ
CASTELLÀ
FRANCÈS
PORTUGUÈS
ITALIÀ
MELODIA
melodía
mélodie
melodia
melodia
MELOMANIA
melomanía
mélomanie
melomania
melomania
MELODRAMA
melodrama
mélodrame
melodrama
melodramma
MELÒDIC
melódico
mélodique
melódico
melodico
MELODISTA
melodista
mélodiste
melodista
melodista
MELOPEA
melopea
cuite
melopéia
melopea
Algú sap alguna paraula fora de l’àmbit musical que provingui de l’arrel grega μέλος?
Sabríeu definir i relacionar amb l’arrel μέλος algunes de les paraules dels exemples?
Al següent vídeo apareixen algunes fotos numerades, les podríeu relacionar amb els mots corresponents, que apareixen a la llista d’exemples?
A l’antiga Grècia, l’esport era una assignatura molt important, ja que la força, la resistència i la disciplina, eren valors molt estimats entre els grecs. Només els nois, a partir dels 12 anys, la podien aprendre. L’educació per a l’esport tenia lloc a un gimnàs o palestra.
La palestra era un espai a l’aire lliure on s’ensenyava lluita. Tot gimnàs tenia la seva palestra. La lluita és, de fet, l’esport més antic. Amb el pas del temps, aquestes palestres, tot i que van continuar impartint classes de lluita, es van obrir a altres ensenyances com conferències i discussions filosòfiques i intel·lectuals. S’acostumaven a guarnir amb escultures dedicades als déus grecs més relacionats amb l’esport com ara Apol·lo (perquè representava la bellesa i, un cos bell és un cos treballat. A més a més, un dels objectius dels atletes era aconseguir bellesa), Hermes (protector dels atletes era un déu molt veloç) o Hèracles (déu dels esports, dels herois i dels atletes).
Els esportistes es despullaven i s’untaven amb oli i sorra i quan acabaven de fer exercici, es retiraven la sorra amb un objecte anomenat estrígil.
Els jocs olímpics es van iniciar l’any 776aC amb una única prova, la cursa. Com en l’actualitat, es feien cada 4 anys en honor al rei dels déus grecs, Zeus. Es diu que Zeus, va fer les Olimpíades per celebrar que els déus guanyaven sobre els titans les Olimpíades eren l’esdeveniment esportiu més famós i reunia atletes d’arreu. Es celebraven a l’estadi d’Olímpia (Ολυμπία, lloc on, segons la mitologia, Zeus va derrotar el seu pare Cronos). En temps de les Olimpíades, si hi havia alguna guerra en joc, aquesta se suspenia i s’establia temps de treva.
Temple de Zeus, a Olímpia
Runes històriques del gimnàs d’Olímpia
Estàtua de Zeus, feta per Fídias a Olímpia (Actualment no existeix)
Una altra anècdota de les Olimpíades era el fet que només participaven homes. Sona molt normal i comú però, una de les raons era que, per participar havien d’anar nuus i l’ideal de bellesa (καλὸς και ἀγαθός) a l’antiga Grècia era el cos de l’home i, el de la dona, sempre se’l representava amb roba.
La cursa: es divideix en dues subcategories: les curses a peu i les carreres de cavalls.
La lluita: que consistia de tres modalitats: la lluita lliure, la boxa, i la lluita on “tot val” o pancraci
Pentatló: consistia de 5 modalitats: disc, llançament de javelina, cursa per etapes, salt de longitud i lluita.
En l’actualitat, les Olimpíades tenen una cerimònia inaugural que segueix rendint honor a Grècia, als orígens dels jocs. Una flama s’encén a Olímpia i recorre el món encesa fins arribar al país amfitrió. Per als grecs antics el foc, un element d’una significació especial des de temps ancestrals, simbolitzava, entre més coses, la creació del món i la renovació i la puresa vitals. Al centre de les ciutat gregues, hi havia un altar on cremava una flama consagrada a Hèstia, deessa de la llar. Durant els jocs olímpics, els atletes competien en una correguda de relleus en què es passaven la torxa, i la flama d’Olímpia restava encesa durant tots els dies de competició. Els jocs olímpics moderns, restablerts el 1896, han preservat el símbol de la flama, lligada als valors de la pau, l’agermanament dels pobles i la noblesa en la competició.
Altar de Zeus: Fet amb les cendres d’animals sacrificats.
Temple d’Hera:
Metroon: temple dedicat a la dea Rea
Tresors
Temple de Zeus: És el temple més gran del Peloponès, contenia una estàtua de Zeus la qual després d’un terratrèmol s’ensorrà juntament amb columnes. Davant d’aquest temple hi havia una olivera d’on extreien les branques per fer les corones que donaven com a premi als atletes guanyador.
Buleuteri: Lloc on es reunia el Senat Olímpic.
Pòrtic meridional Pòrtic d’entrada a la ciutat olímpica que donava l’entrada als esportistes
Estadi: Replà de sorra envoltat de graderies on la gent restava de peu. Allà es realitzaven les proves de carrera, lluita i pentatló.
Hipòdrom: No se’n conserven restes. Allà es feien les carreres de cavalls i carros.
Com cada any durant el mes de novembre, els alumnes de l’institut Albéniz de Badalona celebren la setmana de la ciència. Siguin de ciències o bé de lletres, tots estan convidats a participar-hi fent una recerca sobre el tema o temes que els proposin els professors a classe. Més tard un jurat valorarà i premiarà els millors treballs. I és clar, les alumnes de grec no hi volíem faltar en aquesta cita, i és per això que cadascuna escriurà un article sobre etimologies relacionades amb el so i la música.
La Teresa m’ha proposat treballar la paraula ἀκούω, i no ho faré pas sola, sinó que comptaré amb l’ajuda d’un bon company: el Diccionari etimològic de la Gran Enciclopèdia Catalana. Comencem, doncs, amb l’anàlisi d’aquesta paraula, però primer de tot, ¿què vol dir el terme “etimologia”? Segons el diccionari de l’Enciclopèdia.cat, l’etimologia és la ciència que estudia l’origen dels mots, amb llur evolució fonètica, morfològica i semàntica.
Ἀκούω és el present d’indicatiu actiu d’un verb grec acabat en -ω (no contracte) el significat del qual és “escoltar, sentir alguna cosa”. A partir de l’arrel d’aquest verb ἀκού– en deriva l’adjectiu grec ἀκουστικός que ha donat origen en catalàa un nom que pot funcionar com a adjectiu “acústic/ -a” i com a substantiu “acústica”. L’adjectiu, per la seva banda, el podem trobar en combinacions amb un substantiu, per exemple, “música acústica” o “nervi acústic”; aquest procediment s’utilitza per formar paraules noves amb significats diferents. Una altra manera de formar paraules noves és a partir de la derivació: a l’adjectiu li afegim prefixos d’origen grec (a-, cat-, di-) com per exemple “anacústica”
Acústica: f. Ciència que estudia el so.
L’acústica té el seu origen en l’Antiga Grècia i Roma, entre els segles VI aC i I dC. Va començar amb la música, que es venia practicant com a art des de feia milers d’anys, però no havia estat estudiada de manera científica fins que Pitàgores es va interessar per la naturalesa dels intervals musicals. Volia saber per què alguns intervals sonaven més bells que altres, i va arribar a respostes en forma de proporcions numèriques. Aristòtil va comprovar que el so consistia en contraccions i expansions de l’aire “caient sobre i colpejant l’aire que ve”, una bona manera d’expressar la naturalesa del moviment de les ones. Al voltant de l’any 20 aC, l’arquitecte i enginyer romà Vitruvi va escriure un tractat sobre les propietats acústiques dels teatres, incloent-hi temes com la interferència, els ressò i la reverberació. Això va suposar el començament de l’acústica arquitectònica
Acústic -a: adj. Relatiu o pertanyent al sentit o a l’òrgan de l’oïda, a la ciència dels sons. Quan un instrument musical no és electrònic, se’l hi atribueix aquest adjectiu, per exemple: guitarra acústica, baix acústic…
Abans de parlar d’algunes paraules que que provenen d’acústic, -a, la passió per les llengües m’ha portat a fer una recerca de la traducció d’aquest adjectiu en algunes de les llengües parlades actualment a Europa.
CATALÀ
acústic
CASTELLÀ
acústico
GALLEC
acústico
BASC
akustikoa
ANGLÈS
acoustic
ITALIÀ
acustico
FRANCÈS
acoustique
ALEMANY
akustisch
PORTUGUÈS
acústico
Com a observació, cal apuntar que aquesta paraula no ha patit gairebé modificacions en la seva arrel d’una llengua a una altra.
Quines altres paraules trobem amb l’adjectiu o substantiu acústic?
Anacústic -a: Que no propaga el so.
Catacústica: Part de l’acústica que tracta dels sons reflectits o ecos.
Diacústica: Part de l’acústica que estudia la refracció del so.
Acufonia: Procediment que combina l’auscultació amb la percussió.
Ambliacúsia: Duresa d’oïda.
Reflexió acústica: Fenomen pel qual, en interposar-se un objecte en l’àmbit d’una ona acústica, part de l’energia torna cap al medi original i una altra part és absorbida i transmesa per l’objecte.
Espectògraf acústic: Aparell per a la determinació del nivell relatiu de les diferents freqüències que integren un so complex.
Acoblador acústic: Dispositiu que permet d’adaptar un sistema informàtic a un sistema acústic, especialment un aparell telefònic.
Psicoacústica: Disciplina que estudia la percepció subjectiva de les qualitats del so: intensitat, so i timbre.
Enginyeria acústica: Estudi especialitzat en tècniques de control de soroll i vibracions.
Per acabar, us deixo unes imatges que ens mostren alguns mots més relacionats amb la paraula treballada en aquest article, ἀκούω. Però abans, em sabríeu dir quin nom rep una branca de la ciència amb la paraula acústica incorporadaque es dedica a l’estudi de l’audició animal? Quin és l’altre ètim que el conforma?
Continuem rebent viatges a Grècia! Tot són ganes d’anar-hi! Després de viatjar per les illes gregues del mar Egeu, ara viatgem per Atenes i voltants; també farem tot un tour a la recerca dels millors paratges grecs.
L’Ariadna Zarkos ha fet un vídeo amb una ruta pels llocs que li han semblat més bonics del paisatge grec.
La llengua llatina, com la Cultura Clàssica, ha influït d’una manera tan gran que fins i tot, avui dia, el podem trobar en diferents àmbits de la nostra societat: videojocs, publicitat, cinema, manga…etc. És tant el que ens envolta que seria pràcticament impossible arribar a esmentar-les totes. No hem d’oblidar, però, que un dels trets que defineix l’Antiga Grècia, és la seva cultura o religió, la mitologia grega, on els seus protagonistes són déus i herois, i amb això vull dir que aquesta cultura s’ha arribat fins i tot a aplicar, de manera conscient o inconscient, en els anuncis de perfums, com podem observar en aquest article.
Vaig veure aquest anunci a la televisió:
Quins referents clàssics podeu identificar en el vídeo?
En un moment donat, apareix un mot llatí, “Invictus“, què vol dir? Per què dóna nom a aquest perfum?
De quina manera es plasma en l’anunci la sensualitat i erotisme, característic de la mitologia grega?
En aquest article us parlaré sobre la paraula φωνή, que significa “so” o “veu”. En català s’utilitza fon, amb el sentit de mesura de la intensitat de la sensació sonora. La podem trobar a les paraules com a sufix (-fon) i també com a prefix (fon-).
·Fonema: Unitat mínima de l’estructura sonora d’una llengua que, sense estar dotada de sentit, produeix, un canvi de significat en un mot.
·Fonètic:Pertanyent a la veu humana, als sons del llenguatge.
·Audiòfon: Aparell que serveix per a reforçar els sons, en casos de sordesa, proveït d’un micròfon, d’un amplificador i d’un petit auricular adaptable a l’orella.
·Telèfon: Aparell per a comunicar-se oralment a distància que consta d’un dispositiu per a seleccionar el destinatari, d’un transmissor i d’un receptor que permeten establir una comunicació. Aquesta paraula està composta per dues paraules gregues: τῆλε(lluny) i φωνή(so).
(Definicions trobades al DIEC)
Aquests només són alguns exemples de totes les paraules que en provenen. Si us fixeu en el seu significat, totes elles estan relacionades amb el so.
Ve’t aquí un exemple de la paraula telèfon en diferents idiomes.
Català
Telèfon
Castellà
Teléfono
Anglès
Telephone
Italià
Telefono
Francès
Téléphone
Portuguès
Telefone
Aquí us deixo un vídeo on podreu observar diferents paraules relacionades amb el mateix origen etimològic:
La majoria de paraules que apareixen al vídeo provenen de dos ètims grecs, em sabríeu dir quins són en cada cas? No oblideu escriure els mots originals en grec.
En una de les paraules que apareix al vídeo el segon ètim es llatí, ¿sabríeu dir quina és i de quin mot prové?
Al vídeo apareix la paraula sarrusòfon, busqueu informació sobre què significa i d’on prové.
Si coneixes d’altres paraules relacionades amb fon, posa’n algun exemple.
Hic et nunc “Viatgem a les illes gregues del mar Egeu”. Són els treballs personals de les alumnes de Grec 1 (Rebeca Barroso, Maria Mayor i Clàudia Cazaux) a partir del tema IV de Grec 1 (ed. Teide), “El poble grec i el seu marc geogràfic”:
En primer lloc, les illes Cíclades (Κυκλάδες), que formen un cercle al voltant de Delos: Andros, Naxos, Paros, Ceos, Melos, Míconos…
[youtube]https://youtu.be/oWF8iRh_uCs[/youtube]
A continuació, les Espòrades (Σποράδες), un conjunt d’illes disseminades, situades a prop de l’Àsia Menor: Samos, Cos, Rodes, Telos, Lemnos, Samotràcia,…
Una illa molt important és Creta, la gran illa del sud, creuada d’oest a est per la serralada de l’Ida. Va ser el bressol de la civilització minoica:
També cal destacar – i potser algú s’anima a fer-ne la presentació!- les petites illes del golf Sarònic, al sud de l’Àtica, Egina i Salamina; així com l’illa d’Eubea, situada davant Beòcia i l’Àtica; precisament, des d’Àulida va partir l’estol grec cap a Troia.
Què us ha semblat la història del Partenó de Costa Gavras? A nosaltres ens va impressionar quan la vàrem visionar al nostre Moodle de Grec 1. Aquest any hem escollit l’assignatura d’Història de l’Art. La primera obra que hem analitzat ha estat efectivament el Partenó d’Atenes. Aquesta obra està molt relacionada amb l’assignatura de Grec.
Ens hem adonat que l’Antiga Grècia és molt important ja que ens trobem referents com aquests per tot arreu. Per tant, hem decidit compartir amb vosaltres el nostre comentari.
John Bailey (1750–1819), Vista del Partenó des dels Propileus. Colorejat a mà per Edward Dodwell, 1819.
DOCUMENTACIÓ GENERAL: Nom: Partenó (Παρθενος, Verge) Tipologia:Temple Arquitectes:Ictinos i Cal·lícrates, sota la direcció de Fídies i per iniciativa de Pèricles. Cronologia:447-438 aC Localització: Situat en un lloc privilagiat de l’Acròpolis d’Atenes, envoltat d’un escenari de temples i recintes sagrats Dimensions: Estilobat esglaó superior: 69.5 x 33,88m. Façanes: 18 m d’alçada Materials: marbre del Mont Pentèlic de color rosat o blanc i teules de marbre de Paros. Aparell: murs interiors isòdoms ( Mur format per fileres de carreus iguals) Sistemaconstructiu: arquitravat (utilització de bigues rectes sostingudes per suports verticals com columnes o pilars). Elements de suport: columnes dòriques i murs interiors isòdoms Elements sostinguts: Llinda o arquitrau:
– Entaulament: llinda, fris, cornisa i frontó dòrics
– Coberta de dues aigües.
ANÀLISIS FORMAL:
Espai interior:
– La planta és rectangular amb una orientació a l’est, l’entrada principal és la pronaos ( l’espai situat davant del temple, entrada d’un temple grec) per l’oest. Ens permet comprovar les diferents parts d’un temple grec, però amb alguns novetats com ara la Prónaos (πρόναος), naos (ναος), una sala nova i opistòdom.
-La naos té major amplada i una perístasi (Περίστασις) més petita que en altres temples. La naos es troba dividida en 3 naus per una sèrie de columnes dòriques i en el centre es trobava l’estàtua d’Atena Pàrtenos, d’uns 11m i amb guarniments guerrers, realitzada per Fídias.
-La sala nova està situada entre la naos i l’opistodòm, sembla ser que es feia servir per guardar el tresor de la deessa i l’Estat, encara que no queda del tot clar. Sembla que també podia fer-se servir per realitzar els preparatius de la festa de les Panatenees. En aquesta sala s’hi aixecaven quatre columnes jòniques.
-La prónaos i l’opistòdom eren pàcticament uns pòrtics hexàstils
Espai exterior:
És un temple dòric, perípter (περίπτερος) i octàstil, amb 17 columnes als laterals. Així mateix aquest temple presenta totes les correcions constructives que feien servir els grecs per idealitzar els edificis:
– La curvatura de línies horitzontals cap a l’interior de l’edifici –Èntasi a les columnes -Inclinació de columnes cap endins
-Columnes els extrems del mateix diàmetre
-Desigual distància d’intercolumnes en funció de la perspectiva
-No existeix una línia recta, totes són corbades per aconseguir elasticitat i adaptació al terreny.
Imatge de la planta
Elements no constructius:
Aquesta il·lustració assenyala el frontó, les mètopes i el fris del Partenó, on hi havia les escultures.
Al Partenó destaquen els relleus escultòrics de Fídias i els seus deixebles que formen part del programa polític i religiós de Pèricles:
– Hi ha 92 mètopes que representen amb l’alt relleu la Història de Grècia: el combats dels déus contra els gegants, la centauromàquia, la caiguda de Troia i la lluita amb les amazones.
Reconstrucció del Partenó assenyalant el frontó. Il·lustració de Kate Morton.
– Els frontons presenten dibuixos i descripcions antigues. El frontó occidental representava la lluita entre Atena i Posidó per adjudicar-se la protecció de la ciutat, amb la victòria final d’Atena; mentre que el frontó oriental estava decorat amb les escultures que representaven el naixement d’Atena del cap de Zeus.
-El fris interior és continu amb el mur de la naos, des de l’angle sud est en dues direccions fins la cara oriental amb el tema de la processó de les Panatenees.
El color és aplicat a:
– Als cabells, ulls i roba
– A les estries de les columnes de vermell
– Els Àbacs de blau
-Els Tríglifs de blau i groc
– Els fons dels frontons i mètopes de color vermell.
Amb quin número es correspon cada part?
ESTIL:
Presenta característiques de l’arquitectura grega clàssica: d’ordre dòric, els precedents d’aquest són el temple egipci i l’estructura del temple prehel·lènic. Durant el temps que durà la construcció del Partenó, Atenes es va convertir en el lloc de reunió d’artistes, aportant els seus millors coneixements, intercanviant idees, competint entre si, etc. Tot això va donar com a resultat l’estil clàssic grec que, desenvolupat al Partenó serà imitat per l’art posterior.
INTERPRETACIÓ:
Va ser un encàrrec de Pèricles, com a obra culminant del programa d’edificacions i de l’embelliment monumental d’Atenes, perquè aquesta fos model escola de Grècia. Després de la derrota dels perses a les Guerres Mèdiques, Pèricles va iniciar, juntament amb Fídias, un programa de reconstrucció de l’Acròpolis.
Reconstrucció de l’acròpoli d’Atenes. Il·lustració de Kate Morton.
Caràcter de l’edifici: és un temple dedicat a la deessa Atena Pàrthenos (deessa de la saviesa i de les arts, protectora de la ciutat d’Atenes), construït sobre un altre temple destruït a les Guerres Mèdiques (480 aC). Té un sentit simbòlic el fet d’estar construït a la part més alta de l’Acròpolis, no al centre, sinó on pogués imposar més la seva visió. Crear bellesa, perfecció i harmonia podrien ser el propòsits d’Ictinos i els seus col·laboradors, però el més sorprenent és que van tenir en compte primordialment el punt de vista de l’espectador: les correccions constructives.
FUNCIÓ:
Té una funció religiosa però no era un temple de culte, sinó un monument exaltador d’Atena, una ofrena als déus. Complia la funció d’aixoplugar l’estàtua de la deessa, que només podia ser admirada des de l’exterior quan s’obrien les gran portes de bronze en dies assenyalats. El dia de l’aniversari de la deessa el sol naixent projectava els raig directament per les portes sobre l’efígie. L’exterior era més important, ja que els rituals religiosos es celebraven a l’aire lliure en forma de processó.
CONCLUSIÓ:
Ens trobem, doncs, davant de l’obra més cèlebre i valorada de l’arquitectura grega clàssica, és el perfecte resum d’un temple dòric, basat en el predomini de l’arquitectura arquitravada, i molt representativa de la cultura grega clàssica amb el seu afany d’idealització i la seva concepció dels edificis com escultures dins d’un escenari solemne com és l’Acròpolis. Paradigma de l’ideari arquitectònic del classicisme: harmonia, equilibri i proporció.
Per últim us deixem un vídeo sobre la reconstrucció del Partenó i el Google Maps de El Fil de les Clàssiques on podreu trobar els diferents Partenons que hi ha arreu del món i alhora col·laborar en afegir-ne més.
Per tal de repassar els mots de mitologia i de gramàtica grega, us he preparat aquests mots encreuats. Companys de classe, els podeu fer a través del vostre Fil Moodle de Grec 1 i així us comptaran en el vostre qualificador. Teniu cura en escriure bé les majúscules i els accents si no voleu veure la puntuació disminuïda.
