CLEOBULINA
La imaginació projecta
amb la seva llum
la memòria d’uns anys
perduts en el temps.
Escriu Cleobulina
els seus hexàmetres
inspirada pels déus.
El perfil se li retalla
contra la paret
il·luminada pel sol,
les llargues pestanyes,
la mà amb la ploma,
el pergamí clar.
Cerca fràgils paraules,
la secreta harmonia
dels poemes, enigmes,
de les endevinalles.
Pels finestrals de la casa
li arriba el cant dels ocells,
el perfum de les flors.
Filantròpica, sensata.
Sàvia, filla de savi.
Però també dona,
que fila i treballa.
I al voltant del teler
canta i explica enigmes
als seus amics .
Tot d’una sonen les hores.
El temps ha cristal·lizat
en un gravat, el somriure
de Cleobulina.
Pepita CASTELLVÍ
A veure si sabeu qui era Cleobulina?
Moltes gràcies, Pepita! Ja saps com m’agrada la tal Cleobulina!
Salve!
Cleobulina (Κλεοβουλίνη) era filla de Cleòbul de Lindos. Segons Plutarc, va néixer a Corint i el seu pare li va donar el nom d’Eumetis, però el nom relacionat amb el pare fou el que es va usar habitualment. Es va distingir per les seves qualitats morals i intel·lectuals. Va escriure poesies en versos hexàmetres.
Respecte el poema m’ha agradat força, trobo que Pepita domina molt això i el resultat és espectular, sempre està molt bé trobar-se entrades seves.
Xaipete!!!
Moltes felicitats Pepita per aquest poema!!! Considero que has fet molt bon treball i que és un poema molt interessant i espectacular.
Xaipete!
Molt bona feina, molt bon poema i molt original 🙂