Tag Archives: Viatge Grècia

Geografia de Grècia (els 10 llocs més turístics de Grècia)

Grècia (nom oficial: Ελληνική Δημοκρατία, /Ellinikí Dimokratia/) és un estat d’Europa meridional, membre de la Unió Europea (UE) situat a l’extrem sud de la Península Balcànica, al litoral del Mar Mediterrani. Limita amb el mar Egeu, el mar Jònic i la Mediterrània. Grècia fa frontera per terra amb Albània, Macedònia, Bulgària i Turquia. Per mar fa frontera amb Itàlia, Turquia i Albània.

Aquí us deixem el nostre ThingLink dels deu punts turístics més populars de Grècia i que ens agradaria conèixer in situ.

                                         1r de Batx.  Humanístic Chorouk Regrag i Laia Arcas

Un viatge a les platges de les illes gregues

Qui pogués anar de viatge a Grècia!  Tenim tants viatges virtuals a Grècia, que jo he decidit, després de fer un thinglink de la geografia grega, fer un viatge a les principals platges de les illes gregues! Agafem, doncs, el vaixell de Grècia!

  1. . El nostre primer viatge a Grècia: Viatge a Grècia, per Maria Salat
  2. .  Viatge a la recerca de temples grecs
  3. . Viatge a la recerca de teatres grecs
  4. . Viatge als centres oraculars grecs
  5. . Viatge a la recerca dels jocs esportius de l’antiguitat
  6. . Viatge al Peloponnès
  7. . Viatge a les illes del Mar Jònic
  8. . Viatge a les illes Espòrades
  9. . Viatge a les illes Cíclades
  10. . Viatge a  Creta
  11. . Viatge a les illes del Mar Egeu
  12. . Viatge a Atenes i voltants. Viatge a l’acròpoli a la catalana
  13. . Viatge a la recerca de les set meravelles
  14. . Viatge a la recerca dels set savis grecs
  15. . El meu viatge a Grècia fet l’any… (els de l’Arnau, àlbums de viatges…)
  16. Un viatge de museus
  17. . Viatge a la recerca dels millors paisatges grecs
  18. . Viatge a Grècia amb el cinema: Zorba, el grec; Mamma mia; Un verano en vaqueros 2; My life in ruins…
  19. . Viatge al món del mite: el mite d’Hèracles, el dels argonautes, el d’Ulisses, el dels déus i deesses, geografia mitològica, etc
  20. . Equidistàncies sagrades
  21. . Un viatge al passat
  22. . Voltant pel món de Catalunya ràdio ens porta a Grècia
  23. . Un viatge poètic a Grècia
  24.  . Μύκονος, Σαντορίνη & Αθήνα

  25. Un viatge a la gastronomia vegana grega

  26. . Geografia de Grècia (els 10 llocs més turístics de Grècia)
  27. . Un viatge a les platges insulars gregues:

Irene Sanz
1r Batx. Grec

Els meus viatges per Grècia

En aquest treball us ensenyo els llocs que vaig visitar quan vaig ser a Grècia, i us recomano que, si en teniu la possibilitat d’anar-hi, encara que sigui uns dies, ho feu, perquè s’ho mereix. Espero que, si em feu cas i hi aneu, visiteu aquests llocs i gaudiu dels fantàstics paisatges grecs com ho vaig fer jo.

Un viatge als jocs esportius de l’antiguitat

 A l’antiga Grècia, l’esport era una assignatura molt important, ja que la força, la resistència i la disciplina, eren valors molt estimats entre els grecs. Només els nois, a partir dels 12 anys, la podien aprendre. L’educació per a l’esport tenia lloc a un gimnàs o palestra.

La palestra era un espai a l’aire lliure on s’ensenyava lluita. Tot gimnàs tenia la seva palestra. La lluita és, de fet, l’esport més antic. Amb el pas del temps, aquestes palestres, tot i que van continuar impartint classes de lluita, es van obrir a altres ensenyances com conferències i discussions filosòfiques i intel·lectuals. S’acostumaven a guarnir amb escultures dedicades als déus grecs més relacionats amb l’esport com ara Apol·lo (perquè representava la bellesa i, un cos bell és un cos treballat. A més a més, un dels objectius dels atletes era aconseguir bellesa), Hermes (protector dels atletes era un déu molt veloç) o Hèracles (déu dels esports, dels herois i dels atletes).

Els esportistes es despullaven i s’untaven amb oli i sorra i quan acabaven de fer exercici, es retiraven la sorra amb un objecte anomenat estrígil.

Els jocs olímpics es van iniciar l’any 776aC amb una única prova, la cursa. Com en l’actualitat, es feien cada 4 anys en honor al rei dels déus grecs, Zeus. Es diu que Zeus, va fer les Olimpíades per celebrar que els déus guanyaven sobre els titans les Olimpíades eren l’esdeveniment esportiu més famós i reunia atletes d’arreu. Es celebraven a l’estadi d’Olímpia (Ολυμπία, lloc on, segons la mitologia, Zeus va derrotar el seu pare Cronos). En temps de les Olimpíades, si hi havia alguna guerra en joc, aquesta se suspenia i s’establia temps de treva.


Temple de Zeus, a Olímpia

 Runes històriques del gimnàs d’Olímpia

Estàtua de Zeus, feta per Fídias a Olímpia (Actualment no existeix)

Una altra anècdota de les Olimpíades era el fet que només participaven homes. Sona molt normal i comú però, una de les raons era que, per participar havien d’anar nuus i l’ideal de bellesa (καλὸς και ἀγαθός) a l’antiga Grècia era el cos de l’home i, el de la dona, sempre se’l representava amb roba.

Els Jocs Olímpics tenien tres categories:

  • La cursa: es divideix en dues subcategories: les curses a peu i les carreres de cavalls.
  • La lluita: que consistia de tres modalitats: la lluita lliure, la boxa, i la lluita on “tot val” o pancraci
  • Pentatló: consistia de 5 modalitats: disc, llançament de javelina, cursa per etapes, salt de longitud i lluita.

En l’actualitat, les Olimpíades tenen una cerimònia inaugural que segueix rendint honor a Grècia, als orígens dels jocs. Una flama s’encén a Olímpia i recorre el món encesa fins arribar al país amfitrió. Per als grecs antics el foc, un element d’una significació especial des de temps ancestrals, simbolitzava, entre més coses, la creació del món i la renovació i la puresa vitals. Al centre de les ciutat gregues, hi havia un altar on cremava una flama consagrada a Hèstia, deessa de la llar. Durant els jocs olímpics, els atletes competien en una correguda de relleus en què es passaven la torxa, i la flama d’Olímpia restava encesa durant tots els dies de competició. Els jocs olímpics moderns, restablerts el 1896, han preservat el símbol de la flama, lligada als valors de la pau, l’agermanament dels pobles i la noblesa en la competició.

Instal·lacions esportives

Imatge de previsualització de YouTube

La zona esportiva d’Olímpia constava de les següents construccions:

  1. Gimnàs
  2. Palestra: es feia servir per practicar boxa, lluita i salt.
  3. Taller de Fídias Taller on Fídias va fer l’estàtua de Zeus
  4. Filepèon: Edifici dedicat a les victòries de Filip II 
  5. Pelòpion: La tomba de l’heroi Pelop.
  6. Altar de Zeus: Fet amb les cendres d’animals sacrificats.
  7. Temple d’Hera:
  8. Metroon: temple dedicat a la dea Rea
  9. Tresors
  10. Temple de Zeus: És el temple més gran del Peloponès, contenia una estàtua de Zeus la qual després d’un terratrèmol s’ensorrà juntament amb columnes. Davant d’aquest temple hi havia una olivera d’on extreien les branques per fer les corones que donaven com a premi als atletes guanyador.
  11. Buleuteri: Lloc on es reunia el Senat Olímpic.
  12. Pòrtic meridional Pòrtic d’entrada a la ciutat olímpica que donava l’entrada als esportistes
  13. Estadi: Replà de sorra envoltat de graderies on la gent restava de peu. Allà es realitzaven les proves de carrera, lluita i pentatló.
  14. Hipòdrom: No se’n conserven restes. Allà es feien les carreres de cavalls i carros.

Tot són ganes de viatjar a Grècia!

Continuem rebent viatges a Grècia! Tot són ganes d’anar-hi! Després de viatjar per les illes gregues del mar Egeu, ara viatgem per Atenes i voltants; també farem tot un tour a la recerca dels millors paratges grecs.

L’Ariadna Zarkos ha fet un vídeo amb una ruta pels llocs que li han semblat més bonics del paisatge grec.

Ariadna Zarcos
1r Batxillerat Grec

Àlbums de Viatge a Grècia

Després del viatge a Roma, hem tornat a fer les maletes i cap a Grècia hem anat. No ho hem pogut veure tot, oh meravella! De mica en mica, amb els nostres àlbums de viatge podreu saber què hem pogut visitar i contemplar. Llavors esperem que tingueu una altra visió del bell país hel·lènic! Potser aleshores també entendreu per què Grècia, tal com a nosaltres ens ha passat!

Μαθηταί

“De itinere”: Κεφαλλονιά V- Grècia al cor

Èbria de bellesa natural i d’infinitud mítica, no puc acabar la narració del meu periple per aquests racons hel·lènics (I, II, III, IV) sense una petita reflexió sobre la realitat actual d’aquest país ple de contradiccions, integrades en la seva immensa bellesa i el seu passat indispensable per a la societat occidental.

Hem vist l’atzur del mar, els vestigis dels ancestres de la nostra civilització, ensumat l’alè homèric i gaudit de l’amabilitat dels seus habitants, però el paisatge quedaria inacabat si no m’allunyés del món clàssic per recordar l’empremta bizantina que acaba de conformar l’esperit d’aquest país. I una bona mostra és el monestir de Sant Geràsim (Αγιος Γεράσιμος), que encara es troba en procés de reconstrucció després d’un terratrèmol (la història es repeteix…). La policromia exhuberant de les seves parets i la devoció amb què els fidels seguien les lletanies del clergue davant el sepulcle amb les relíquies de sant baró ens recorden que han passat moltes coses des de la democràcia de Pèricles i l’imperi d’Alexandre…

Interior del monestir d’Αγιος Γεράσιμος

Aquesta clara evolució ha deixat una petja profunda, per exemple, en el ric folclore popular, que hipnotitza el visitant amb el ritme de la seva música i la varietat de les seves dances. Jo, al menys, mai m’he pogut resistir a afegir-me a la fila per ballar un bon kalamatianós.

Astra Hotel (Svoronata)

“I la crisi què? El daltabaix econòmic es deu notar”- és la pregunta que més m’han fet en tornar. Què voleu que us digui? A Cefal·lònia hi ha qui prefereix eludir el tema, també m’he trobat algú confortat pel fet que Espanya, Itàlia i Portugal anem en camí d’acompanyar-los en la desgràcia…

És cert que ens vam trobar enmig d’una vaga de taxistes força salvatge, que a la televisió apreixien tertulians enfrontats sobre les mesures del govern per fer front a la fallida. Moltes propostes – em va semblar entendre- se centraven en la necessitat de regular certs sectors on l’economia submergida ha fet estralls. Amb tot, si us he de ser sincera, aquest estiu Grècia m’ha tornat a enamorar, com sempre, i us ben asseguro que mil vegades em robarà el cor quan torni, perquè m’és impossible passar gaire temps lluny d’aquest racó de món. A no ser que la crisi ho impedeixi, a vosaltres o a mi, val la pena tornar als orígens. I és que continuo pensant que Grècia som tots i, si no, què hi faríem nosaltres ensenyant al jovent la llengua i la cultura de la Grècia clàssica?

Karavomilos
[Totes les fotos de l’article són de Josep Lario]

Com a Colofó, us proposo ubicar en aquest Google Maps les etapes del meu viatge amb un explicació del que es pot trobar a cada indret. Inseriu també l’enllaç a l’article corresponent.


Mostra De itinere: Κεφαλλονιά en un mapa més gran

TERESA

“De itinere”: Κεφαλλονιά IV- Ítaca

Ιθάκη… Sí, ja he fet la meva visita a Ítaca, ja he complert. Espero que el meu viatge continuï estant ple d’experiències i ple de coneixences i prego que sigui llarg, però em sento com si hagués complert una etapa. Segurament és només una qüestió d’edat, però m’agrada mirar-m’ho amb un cert lirisme. Què és la vida sinó un poema inacabat?

Vathí, la capital d’Ítaca

[Font: grecotour]

És aquest un racó de món amb molt d’encís. Les seves costes no tenen res a envejar a les illes veïnes; el caràcter porós del seu relleu la forneix de grutes, una d’elles anomenada també de les Nimfes, si bé no tan espectacular com la de Melissani; fins i tot és possible que el palau d’Odisseu es trobés a Cefal·lònia i no aquí, a prop d’Stavros (Σταυρός) com semblen apuntar les darreres excavacions. Cal recórrer-la i gaudir-ne, tant si hi busquem les petges d’Odisseu com si no.

Com que les paraules ja les posa el poeta i els acords el músic, aquí us deixo algunes imatges evocadores per fer-vos-en una idea.

Fixeu-vos que al final hi ha un exercici en el qual queda palesa la presència del mite homèric en tots els àmbits de la vida itaquesa.

TERESA

“De itinere”: Κεφαλλονιά II- Com viu l’altra meitat…

L’àmbit insular grec sol ser identificat amb les illes de l’Egeu, amb l’animada Míconos (Μύκονος) o la bella Santorini (Σαντορίνι) com a bandera, també és fàcil trobar viatgers que han experimentat la varietat d’alguna illa més gran, sobretot Creta (Κρήτη), però no tants són conscients dels tresors que amaga el Jònic. La costa més occidental de Grècia allotja set illes, anomenades en conjunt heptanès, que van de la septentrional, Corfú (Κέρκυρα), fins a Citera (Κύθιρα), la més meridional, tot passant de nord a sud per Paxos (Παξοί), Lefcada (Λευκάδα), Ítaca (Ιθάκη), Cefal·lònia (Κεφαλλονιά) i Zacint (Ζάκυνθος). Més exhuberants que les seves germanes orientals, a exepció de Citera, semblant a Creta, és fàcil comprendre el delit d’Odisseu per tornar a la seva pàtria -sigui quin sigui el seu emplaçament exacte-, beneïda per la fertilitat de les seves oliveres i vinyes, així com la frondositat dels boscos.

Σπαρτοχώρι (ΜΕΓΑΝΗΣΙ – MEGANISI) [Foto: Josep Lario]

Paga la pena, doncs, en un viatge a Cefal·lònia, fer un periple en vaixell per les illes més properes per gaudir del paissatge des del mar. Si no es té la sort de poder fer-ho lliurement en un bot governat per un mateix, és imprescincible,  si més no, contractar un creuer anomenat de les tres illes, que ens portarà a Lefcada i dos dels seus illots, Meganisi (Μεγανήσι) i Escorpió (Σκoρπιóς), a l’hora que ens permetrà capbussar-nos al blau Jònic des del vaixell.

Per a qui a hores d’ara es pregunti el perquè del títol de l’article, cal dir que respon a la sensació que vaig experimentar en capbussar-me en una platja recòndita d’Escorpió, propietat privada de la família del magnat grec Aristoteles Onassis. Se’m fa increible pensar que tota una illa pugui esdevenir seu d’una sola família, però no vaig poder evitar sentir-me una intrusa en aquelles aigües i aquella sorra, que en principi haurien de ser de tots. Des del mar es pot contemplar l’embarcador, on de tant en tant deuen recalar els iots de les celebritats, i la carretera que porta directament a les tres mansions que conformen el paisatge urbanístic: les dels dos fills, Cristina i Alex, i una tercera a l’altra banda de l’illa per a la vídua Jacquelin. Una quarta edificació serveix d’allotjament al nombrós servei, és clar, que són els que hi passen més temps.

Platja d’Escorpió [Foto: Josep Lario]

Sí, ja sé que la història de la nissaga del famós armador grec és una mostra que “els rics també ploren” i de família mal avinguda amb personatges desgraciats víctimes dels interessos més obscurs. No tenen massa a envejar als protagonistes dels cicles mítics de què beuen les tragèdies gregues, és cert. Però no deixa d’impactar-me, o potser indignar-me, -i més en un moment de crisi com l’actual- comprovar com viu l’altra meitat…

En fi, per no acabar amb aquesta reflexió agredolça, també us he de dir que si teniu tanta sort com jo, podreu topar-vos amb una autèntica trirrem solcant les aigües com el mateix rei d’Ítaca en el navili manllevat als feacis. No tenia rems i els tripulants anaven vestits amb texans, però els ulls de la proa eren inconfusibles i el nom encara més:  Η ΟΔΥΣΣΕΙΑ.

Port d’Σπαρτοχώρι [Fotos: Josep Lario]

TERESA