Tag Archives: Acústic

Etimologies sonores: ἀκούω

Com cada any durant el mes de novembre, els alumnes de l’institut Albéniz de Badalona celebren la setmana de la ciència. Siguin de ciències o bé de lletres, tots estan convidats a participar-hi fent una recerca sobre el tema o temes que els proposin els professors a classe. Més tard un jurat valorarà i premiarà els millors treballs. I és clar, les alumnes de grec no hi volíem faltar en aquesta cita, i és per això que cadascuna escriurà un article sobre etimologies relacionades amb el so i la música. 

La Teresa m’ha proposat treballar la paraula ἀκούω, i no ho faré pas sola, sinó que comptaré amb l’ajuda d’un bon company: el Diccionari etimològic de la Gran Enciclopèdia Catalana. Comencem, doncs, amb l’anàlisi d’aquesta paraula, però primer de tot, ¿què vol dir el terme “etimologia”? Segons el diccionari de l’Enciclopèdia.cat, l’etimologia és la ciència que estudia l’origen dels mots, amb llur evolució fonètica, morfològica i semàntica. 

Ἀκούω és el present d’indicatiu actiu d’un verb grec acabat en -ω (no contracte) el significat del qual és “escoltar, sentir alguna cosa”. A partir de l’arrel d’aquest verb ἀκού– en deriva l’adjectiu grec ἀκουστικός que ha donat origen en català a un nom que pot funcionar com a adjectiu “acústic/ -a”  i com a substantiu “acústica”. L’adjectiu, per la seva banda, el podem trobar en combinacions amb un substantiu, per exemple, “música acústica” o “nervi acústic”; aquest procediment s’utilitza per formar paraules noves amb significats diferents. Una altra manera de formar paraules noves és a partir de la derivació: a l’adjectiu li afegim prefixos d’origen grec (a-, cat-, di-) com per exemple “anacústica”

Acústica: f. Ciència que estudia el so.

L’acústica té el seu origen en l’Antiga Grècia i Roma, entre els segles VI aC i I dC. Va començar amb la música, que es venia practicant com a art des de feia milers d’anys, però no havia estat estudiada de manera científica fins que Pitàgores es va interessar per la naturalesa dels intervals musicals. Volia saber per què alguns intervals sonaven més bells que altres, i va arribar a respostes en forma de proporcions numèriques. Aristòtil va comprovar que el so consistia en contraccions i expansions de l’aire “caient sobre i colpejant l’aire que ve”, una bona manera d’expressar la naturalesa del moviment de les ones. Al voltant de l’any 20 aC, l’arquitecte i enginyer romà Vitruvi va escriure un tractat sobre les propietats acústiques dels teatres, incloent-hi temes com la interferència, els ressò i la reverberació. Això va suposar el començament de l’acústica arquitectònica

Acústic -a:  adj. Relatiu o pertanyent al sentit o a l’òrgan de l’oïda, a la ciència dels sons. Quan un instrument musical no és electrònic, se’l hi atribueix aquest adjectiu, per exemple: guitarra acústica, baix acústic…

Abans de parlar d’algunes paraules que que provenen d’acústic, -a, la passió per les llengües m’ha portat a fer una recerca de la traducció d’aquest adjectiu en algunes de les llengües parlades actualment a Europa.

  CATALÀ  acústic
  CASTELLÀ  acústico
  GALLEC  acústico
  BASC  akustikoa
  ANGLÈS  acoustic
  ITALIÀ  acustico
  FRANCÈS  acoustique
  ALEMANY  akustisch
 PORTUGUÈS  acústico

Com a observació, cal apuntar que aquesta paraula no ha patit gairebé modificacions en la seva arrel d’una llengua a una altra.

Quines altres paraules trobem amb l’adjectiu o substantiu acústic?

Anacústic -a: Que no propaga el so.

Catacústica: Part de l’acústica que tracta dels sons reflectits o ecos.

Diacústica: Part de l’acústica que estudia la refracció del so.

Acufonia: Procediment que combina l’auscultació amb la percussió.

Ambliacúsia: Duresa d’oïda.

Reflexió acústica: Fenomen pel qual, en interposar-se un objecte en l’àmbit d’una ona acústica, part de l’energia torna cap al medi original i una altra part és absorbida i transmesa per l’objecte.

Espectògraf acústic: Aparell per a la determinació del nivell relatiu de les diferents freqüències que integren un so complex.

Acoblador acústic: Dispositiu que permet d’adaptar un sistema informàtic a un sistema acústic, especialment un aparell telefònic.

Psicoacústica: Disciplina que estudia la percepció subjectiva de les qualitats del so: intensitat, so i timbre.

Enginyeria acústica: Estudi especialitzat en tècniques de control de soroll i vibracions.

Per acabar, us deixo unes imatges que ens mostren alguns mots més relacionats amb la paraula treballada en aquest article, ἀκούω. Però abans, em sabríeu dir quin nom rep una branca de la ciència amb la paraula acústica incorporada que es dedica a l’estudi de l’audició animal? Quin és l’altre ètim que el conforma? 

[youtube]http://www.youtube.com/watch?v=pejucSQsQVo[/youtube]

MARINA SALAS ZAMORA

INS ISAAC ALBÉNIZ, BADALONA