CLEOBULINA
La imaginació projecta
amb la seva llum
la memòria d’uns anys
perduts en el temps.
Escriu Cleobulina
els seus hexàmetres
inspirada pels déus.
El perfil se li retalla
contra la paret
il·luminada pel sol,
les llargues pestanyes,
la mà amb la ploma,
el pergamí clar.
Cerca fràgils paraules,
la secreta harmonia
dels poemes, enigmes,
de les endevinalles.
Pels finestrals de la casa
li arriba el cant dels ocells,
el perfum de les flors.
Filantròpica, sensata.
Sàvia, filla de savi.
Però també dona,
que fila i treballa.
I al voltant del teler
canta i explica enigmes
als seus amics .
Tot d’una sonen les hores.
El temps ha cristal·lizat
en un gravat, el somriure
de Cleobulina.
Pepita CASTELLVÍ
A veure si sabeu qui era Cleobulina?
