Category Archives: General

Aracne fila i fila, semifinalista a Educared 2012!

Amb aquestes paraules, la Fundació Telefònica felicitava els semifinalistes del premi d’innovació educativa 2012:

“¡Por fin lo que muchos de vosotros estábais esperando! Ya están disponibles en Delicious los trabajos que han sido seleccionados como semifinalistas del Premio Fundación Telefónica de Innovación Educativa.

En la evaluación de todos los trabajos y posterior selección de los semifinalistas han participado más de 80 expertos del ámbito docente y tecnológico agrupados en 27 comisiones técnicas, procedentes de Argentina, Brasil, Chile, Colombia, Ecuador, España, México, Perú y Venezuela. La selección de los semifinalistas entre los más de 1700 trabajos presentados ha sido un trabajo complicado pero muy enriquecedor para los miembros de las comisiones debido a la calidad de los proyectos.

El siguiente paso será la selección de los trabajos finalistas. De nuevo, cuatro equipos formados por reconocidos expertos elegirán los trabajos finalistas de esta edición. Los resultados se conocerán en la primera quincena de agosto. Y a partir de ese momento, hasta septiembre, podréis votar vuestro candidato a Premio Especial del Público.

Desde la Organización del Premio queremos daros las gracias a todos por vuestra participación e implicación en el Premio. Como novedad este año, os anunciamos ya que desde el mes de septiembre empezaremos a trabajar con todos vosotros para preparar los trabajos para la próxima edición, así que no nos perdáis de vista.

¡Enhorabuena a todos los semifinalistas!”

Aracne fila i fila, un bloc interescolar de clàssiques i en català ha arribat a ser semifinalista! L’ENHORABONA, aràcnids i aràcnides! Arribar fins aquí és tot un mèrit i un gran orgull! A veure, però, si la nostra filadora Aracne aconseguix filant i filant arribar ben lluny. L’Enhorabona!

“Mythology” de Jana Álvarez, no us la perdeu!

Sirena, Jana Álvarez

Si encara no he vist l’exposició “Mythology” de Jana Alvarez, il·lustradora i artista multidisciplinar, (Torrelavega, Cantàbria, 1966) no us adormiu perquè només es pot veure a l’Espai Drap-Art de Barcelona (carrer Groc, 1) fins al 28 d’aquest mes de juliol.
La Jana es va começar a interessar pel concepte dels mites i les creences tot just ara fa dos anys,  el 2010, i ara exposa el resultat d’aquest projecte mític  entre el passat i el futur, tot partint del present, entre la natura i l’artifici, i entre l’antiguitat clàssica i el més el nou i reciclat.
De ben segur, la seva visió mítica t’ajudarà a conèixer la realitat dels mites del passat com el de Persèfone o el de les sirenes, amb un llenguatge plàstic contemporani, entre el dibuix al·legòric i el collage digital, i a entendre els mites del present, i per què continuem tenint necessitat de crear-los per fer més suportable les nostres vides, sobretot l’emocional. Potser no hem canviat tant els éssers humans, tot i que ara portem tecnologia digital a les mans!

Reconeixeu els personatges mitològics d’aquestes il·lustracions de Jana Álvarez?

Jana Álvarez

Jana Álvarez

Si en voleu veure més i no podeu anar a l’exposió, no us perdeu aquest muntatge:

Carla Álvarez

Oda a la Dracma

 

Tu petita, que vares néixer a Grècia,

quan tota ella encara era bella.

Et passaven de mà en mà,

també et desplaçaven per mar,

o bé per terra.

 

T’intercanviaven per gerres,

metalls preciosos o menjar.

Et van tenir romans i cristians,

tot i així encara eres allà.

 

En arribar els musulmams te’n vas anar,

trigares quasi tres-cents anys en tornar.

Vas viure guerres, dictadures i democràcies,

qui et diria que et tombaria simple diplomàcia!

 

Després de la guerra, tota Europa devastada.

Van caldre anys però finalment es recuperava.

 

Els de dalt van decidir crear una moneda per a tots

i així convertir-la en la més forta del món.

Tu, amb l’òliba darrere teu,

no vas trobar altra casa que els museus.

 

Però van passar els anys i l’Euro anava malament,

van culpar els avis del continent.

Els joves que volen tenir la raó,

els decideixen fer fora sense cap pensió.

 

Jubilar els grans,

per poder heretar.

Els d’amunt volen treure’ls els béns

sense que s’assabentin de res.

 

En el seu moment ningú no es recordava de tu,

i ara tots en depenen pel futur.

Oh, Dracma! Cap a on ens portaràs?

Sabràs allunyar els grecs de mala mar?

 

 

Laia Muñoz Osorio

1r Batx Llatí-Grec

“Metamorfosi de Ticià 2012”

"Diana i Acteó" de Ticià. Wiquimèdia Commons.

 

"La mort d'Acteó", de Ticià. Wiquimèdia Commons.

 

"Diana i Cal·lixto" de Ticià. Wiquimèdia Commons.

 

Londres aquest estiu no només és seu dels Jocs Olímpics. Per primera vegada i gràcies a les donacions populars tres quadres del pintor renaixentista italià Ticià (“Diana i Acteó”, “Diana i Cal·lixto” i “La mort d’Acteó”) inspirats en Les Metamorfosis d’Ovidi són el motiu principal d’atracció d’una de les exposicions d’aquest estiu  a la National Gallery de Trafalgar Square, al centre de capital britànica: Metamorphosis Titian 2012

A l’exposició es poden contemplar altres obres de Ticià i  d’altres contemporanis seus, així com artistes del segle XX i XXI, que la curadora Minna Moore-Ede considera “respostes actuals” al treball de Ticià com inspiracions i noves creacions ovidianes a càrrec de poetes anglosaxons, com el premi Nobel irlandès del 1995, Seamus Heaney.  En aquest encreuament d’arts,  el ballet també ha trobat inspiració en els mites ovidians  per a la coreografia. Així, Chris Ofili, Conrad Shawcross i Mark Wallinger presenten propostes relacionades amb els dissenys que han realitzat per als espectacles de The Royal Ballet Company que, en paral·lel a l’exposició, es poden veure a la Royal Opera House, de Covent Garden.

La multidisciplinarietat de la mostra no ha agradat als crítics d’art; però caldria veure-ho per jutjar-ho. D’entrada, feu un tastet amb l’anunci promocional de “Metamorphosis Titian 2012”. Pobre Acteó! Oh, cruel Diana!

Valèria
6è E.P.
Mallorca

In albis

Fins ara, no ens havíem adonat de que aquí a Premià, tenim una escola de teatre anomenada In Albis.


Mostra Establiments amb referents clàssics en un mapa més gran

Jo hi vaig però ignorava que el seu nom fos llatí i tampoc en sabia el seu significat. Realment és una mica irònic aquest nom per a una escola de teatre i és molt contradictori; però a la vegada molt original. Sabeu què vol dir In albis? Comenteu!

Aïda Espasa Vilardell
4t ESO

Antropomorfisme de preposicions gregues

Nosaltres, l’Èric, la Cris i la Míriam també vàrem fer la tasca de les preposicions gregues del Fil Moodle però amb els nostres cossos. Tot inspirant-nos en l’aventura del lleó i de l’explorador del nostre llibre de Grec 1, ed. Teide, i a partir d’aquest apunt, Plurilingüisme amb prefixos grecs, publicat a Aracne fila i fila, ens vàrem trobar al pati del nostre institut i vàrem intentar fer unes preposicions ben antropomòrfiques. Esperem que siguin exemplificadores i tan útils com ens han resultat a nosaltres. El proper curs ens haureu de demostrar escrivint en grec amb un exemple de cada preposició o mot que en grec s’utilitza com a preposició què intentem fer en cada fotografia. Us hem posat també el cas perquè us hi fixeu bé i tot plegat us resulti més fàcil.

Cristina, Míriam, i Èric
1r Batx. Grec

Animeu-vos a jugar com nosaltres: “El Joc de les Preposicions”!

Fa unes quantes setmanes nosaltres, la Chaima, la Laia i la Sara, alumnes de grec de 1r de batxillerat vam proposar als nostres companys un joc a classe de grec per aprendre’ns les preposicions gregues i llatines: “El Joc de les Preposicions”. Aquest joc consisteix en un tauler dividit en quatre sortides, per a quatre equips o jugadors. Cada jugador té una fixa d’un color diferent.

Bé doncs per començar s’ha de tirar un dau, el que tira un dau i treu un nombre més gran que els seus contrincants comença la partida. Després s’ha d’agafar una targeta i respondre la pregunta. Les preguntes us faran aprendre les preposicions gregues i llatines i qui arriba a la meta guanya la partida!

Vet aquí el muntatge audiovisual del nostre joc, ideat a partir de les tasques del Moodle de Grec i de Llatí. Espero que el curs vinent el demaneu a la Margalida per jugar-hi i no us oblideu de comentar també la vostra experiència amb les preposicions, nosaltres ens ho vàrem passar molt bé tot aprenent-les com podeu veure:

Chaima, Laia i Sara

Alumnes de Grec i de Llatí de 1r de batxillerat

Equidistàncies sagrades a l’antiga Grècia

[youtube]https://youtu.be/fS4MeCZJ4XI[/youtube]

Inspirat per un vídeo que va trobar la Margalida al YouTube i que ens va donar a conèixer al fòrum de notícies del Moodle  on se situen un grapat dels llocs sagrats i de gran importància del món clàssic grec, els alumnes de la classe de 1r de Batxillerat de Grec hem fet un Google Maps relacionant tots aquests indrets sagrats de tota la geografia grega antiga. Per cert, recordeu quin nom rebia la zona grega del sud d’Itàlia?


Veure Equidistància de llocs sagrats grecs en un mapa més gran

Es pot veure com en el Google Maps normalment aquests indrets sagrats que, segons els antics no es van construir a l’atzar, es relacionen entre si en forma de triangle, i un bona part d’aquests pics van dirigits a Atenes, el centre i capital de tota la Grècia clàssica. Per què creieu que poden tenir aquesta forma triangular? Quin tipus de triangles (equilàter, escalè…) hi detecteu? Quines distàncies els uneixen? Com ho varen poder fer els antics grecs sense les eines tecnològiques modernes?

En el mapa, hi hem afegit l’antiga Olímpia, l’antiga Esparta, múltiples Asclepièon (centres curatius), l’Olimp, centres oraculars, com el de Dodona, Delfos, alguns temples, com el d’Apol·lo, el de Posidó…
Sabeu altres punts sagrats de Grècia? Els podríeu-ho situar en el mapa? Si no en trobeu més, podríeu deixar en comentari les diferents equidistàncies sagrades i treure’n conclusions, així com donar-ne la vostra opinió

Èric Andreu
1r batx. Grec

Jocs Florals III – Dula

Odiava els dies festius perquè els meus amos es llevaven més d’hora i de més mal humor. Eren les cinc de la matinada i ja estava llevada amb unes bosses increïbles perquè els amos s’havien quedat fins tard bevent vi per celebrar que començaven les festes florals i com a bona esclava, jo m’havia de quedar a servir-los. Després de rentar-me la cara i assimilar el fet que les bosses serien permanents, em vaig vestir amb la fascia pectoralis* i em vaig quedar pensant una estona si feia prou fred per col·locar-me les benes*, però al final vaig decidir que no i em vaig posar la túnica per acabar de vestir-me. El temps se’m va passar rapidíssim i vaig haver de córrer a la recàmara dels amos a portar-los el ientaculum*, i a l’hora de fer-ho, com que anava amb presses, em vaig entrebancar amb una cadira, amb la mala sort que la safata va caure sobre la túnica de l’amo Iulius. El meu amo em va començar a cridar que era una inútil i que no servia per res, i quan em pensava que ja s’havia acabat la bronca, em vaig trobar de genolls al terra amb la galta cremant i llàgrimes d’impotència per la crueltat d’aquell home, el qual estic obligada a respectar. Per sort va entrar el meu amic Policarp i, en començar a netejar, va distreure’ls i em vaig poder escapolir a buscar un altre cop el ientaculum per poder servir-los-el una altra vegada. En acabar l’esmorzar, vaig haver d’ajudar la senyora a vestir-se i arreglar-se; no és que no em caigués bé la meva mestressa, però fer aquestes feines no m’agrada perquè sempre em deixa mal gust a la boca.* Com que són les festes florals, a la tarda vaig poder sortir a fer un volt i vaig veure que en un teatre feien una representació, m’hi vaig acostar a mirar i, com sempre, em va escandalitzar l’escena lasciva que s’estava representant. Com que aquests temes m’intimiden, em vaig apropar a algú conegut per sentir-me més segura, llàstima que fos l’última persona que vull veure en la meva vida, el pervertit i desvergonyit del meu amo, que contemplava les dones nues amb ulls lascius. Llavors va ser quan es va girar, em va guaitar amb una mirada indescriptible, que espero no tornar a veure, i em va desvirgar. Em va treure l’única cosa que era meva i després se’n va en anar com si no hagués fet res de dolent, i jo, amb l’ànima els peus, em vaig dirigir cap a casa i en el camí vaig trobar la senyora i vam tornar juntes. En arribar a casa, vaig ajudar la senyora a assegurar-nos que els nens estiguessin dormint i tot seguit ella se’n va anar a dormir. En aquell moment, quan estava sola netejant i preparant les coses per l’endemà, vaig arribar a una conclusió, mataria al meu amo, no crec que a la seva dona li fes molta pena ja que li té rancúnia des que no va acceptar la seva filla. Esperaria que vingués Policarp, li demanaria que comprés una mica de cicuta*, i a l’hora de la secunda mensa* li barrejaria amb el vi de manera que quan caigués mort seria a la nit i no ho podrien relacionar amb mi. Espero ansiosa a demà, aquestes seran les millors festes florals.

 

Agripina Metella” d’Aurora Mira

Proposta de treball

De ben segur us haureu adonat que al llarg del text apareixen un seguit d’asteriscos. Donc bé, us proposo que definiu els conceptes dels termes resaltats i aprofundiu en l’aspecte de la vida quotidiana amb què estan relacionats. Us recomano consultar aquest article i us ben asseguro que descobrireu detalls força curiosos.
Un dels asteriscos crec que mereix una petita pista, concretament el que fa referència al mal gust de boca. Per entendre-ho cal conèixer la manera com es perfumaven les dames romanes: l’esclava s’omplia de perfum la boca i el polvoritzava sobre la seva senyora. Investigueu sobre d’altres aspectes de la cosmètica a la Roma antiga.

Cloenda

Bé, la Núria, la Carla i jo esperem que us hagi agradat la sèrie “Jocs Florals” i que de pas hagueu après alguna cosa de la vida quotidiana, com alguns àpats, o el costum del pares d’acceptar els fills, etc.
Esperem la vostra opinió i si voleu alguna informació o aclariment sobre la vida quotidiana.
Adeu!

Júlia Tosses
1r batxillerat

Faules d’Isop de Jerry Pinkney

Jerry Pinkney, Faules d’Isop (també el trobareu en castellà), Editorial Vicens Vives, 2003.

Aquest estiu us recomano un llibre preciós Faules d’Isop de Jerry Pinkney, és molt entretingut i de lectura molt fàcil,es pot llegir a partir de set anys; aquells alumnes que no hàgiu superat Isop en valors l’heu de llegir obligatòriament, fer les propostes de lectura i deixar aquí en comentari la vostra opinió personal abans de dia 4 de setembre.

La majoria dels consells d’Isop no han perdut vigència.

Llegiu i comenteu també els diferents articles sobre Isop i les faules isòpiques publicats a El Fil de les Clàssiques i a Aracne fila i fila.