Oda a la Dracma

 

Tu petita, que vares néixer a Grècia,

quan tota ella encara era bella.

Et passaven de mà en mà,

també et desplaçaven per mar,

o bé per terra.

 

T’intercanviaven per gerres,

metalls preciosos o menjar.

Et van tenir romans i cristians,

tot i així encara eres allà.

 

En arribar els musulmams te’n vas anar,

trigares quasi tres-cents anys en tornar.

Vas viure guerres, dictadures i democràcies,

qui et diria que et tombaria simple diplomàcia!

 

Després de la guerra, tota Europa devastada.

Van caldre anys però finalment es recuperava.

 

Els de dalt van decidir crear una moneda per a tots

i així convertir-la en la més forta del món.

Tu, amb l’òliba darrere teu,

no vas trobar altra casa que els museus.

 

Però van passar els anys i l’Euro anava malament,

van culpar els avis del continent.

Els joves que volen tenir la raó,

els decideixen fer fora sense cap pensió.

 

Jubilar els grans,

per poder heretar.

Els d’amunt volen treure’ls els béns

sense que s’assabentin de res.

 

En el seu moment ningú no es recordava de tu,

i ara tots en depenen pel futur.

Oh, Dracma! Cap a on ens portaràs?

Sabràs allunyar els grecs de mala mar?

 

 

Laia Muñoz Osorio

1r Batx Llatí-Grec

16 thoughts on “Oda a la Dracma

  1. pallach.carla

    Hola!

    Felicitats, Laia, pel teu poema. Crec que has sabut utilitzar les paraules clares i justes per transmetre la idea de l’oda.

    Aquest poema, “Oda a la Dracma”, és una composició el tema principal de la qual és lloar l’antiga moneda grega: la dracma. La dracma va néixer a Atenes, Grècia continental central, regió de l’Àtica, el segle V aC, quan la ciutat va intentar imposar als membres del seu imperi l’ús del seu sistema de pesos, mesures i monedes de plata amb la finalitat de desenvolupar un imperialisme econòmic i comercial.

    El poema està format per 31 versos lliures dividits en 8 estrofes variades. La rima és assonant en la majoria dels versos. Al llarg de la composició trobem algunes antítesis, com per exemple al v.4 (mar/terra) i al v. 10 (En arribar els musulmams te’n vas anar). A la tercera estrofa (v.13) trobem una exclamació. Finalment, a la darrera estrofa hi ha una exclamació (v.30) i dues preguntes retòriques (v.30 i 31).

    L’oda està dividida en dues parts: la primera part, compresa entre la primera i la penúltima estrofa, explica breument la història de la dracma i de l’economia europea des del seu naixement; a la segona part del poema, l’autora fa una mena de conclusió i es planteja el futur de la moneda. Com ja he dit prèviament, la dracma era la moneda d’Atenes i, per aquest motiu, tenia gravada una òliba, animal que representa la deessa de la saviesa Atena (Ἀθηνᾶ), Minerva en llatí. També hi tenia una branqueta d’olivera i l’abreviatura del nom de la ciutat. L’oda, a més d’elogiar la dracma, planteja el retorn d’aquesta a causa de l’actual crisi econòmica patida a Grècia i a altres països de la Unió Europea.

    En conclusió, el tema d’aquesta oda és la història de la dracma i el plantejament d’un possible futur de Grècia encunyant de nou aquesta moneda.

    Moltes felicitats i gràcies per compartir el teu poema, Laia! Segueix escrivint!

    Adéu!!

  2. Teresa Devesa i Monclús

    Carla, quin encert tens a l’hora de tria els articles per comentar. Aquest magnífic poema de la Laia no tenia comentaris, tot i que es tracta, com bé dius, d’una peça molt elaborada, igual que totes a les que ens té acostumats la nostra prolífica creadora aràcnida.
    De debò que és una joia veure com una alumna amant de l’anàlisi literària i lingüística comenta amb precisió l’obra d’una companya lletraferida d’un altre institut. Estreu ben atrapades en aquesta teranyina, oi?

  3. Margalida Capellà Soler

    Realment, Teresa, quan aquest matí he llegit el comentari de la Carla, amb qui la Laia va coincidir a la sortida compartida de cuina grega a la Boqueria, m’he quedat meravellada. Era com si comentés un poeta consagrat. Dilluns li ho pensava dir en persona a la Laia, però ara li enviaré l’enllaç al Facebook. Segueix així, Carla! Els teus mots de ben segur animaran moltíssim la Laia!

  4. Laia Muñoz Osorio

    Moltes gràcies, Carla, per aquest meravellós comentari poètic d’una humil i principiant poetissa com sóc jo. Has sabut analitzar i trobar característiques i recursos estilístics que ni tan sols havia vist jo.

    Crec que anàlisis com aquests embelleixen el poema encara més perquè te n’adones de que bona part dels mots que inconscientment escolleixes estan lligats entre ells en una perfecta harmonia i ordre. Ara veig aquest poema amb uns altres ulls i em pregunto “ostres, i com se m’han acudit aquestes paraules?”.

    I evidentment, Teresa, crec que les dues estem ben atrapades en aquesta teranyina…

  5. Teresa Devesa i Monclús

    Continua així, Laia. Ja saps que segueixo totes les teves creacions.

  6. pallach.carla

    M’alegro molt que us hagi agradat el meu comentari poètic!

    La veritat és que quan vaig trobar l’article em va sorprendre que només tingués un comentari així que vaig decidir-me a comentar-lo. Crec que més gent hauria de llegir el teu poeta, Laia, perquè realment és molt interessant! Espero poder llegir més creacions teves d’ara en endavant.

  7. Laia Muñoz Osorio

    Carla, sembla que al jovent d’avui en dia ja no l’interessa aquest tipus de coses. És tota una llàstima i probablement quan se n’adonin ja serà massa tard per ells i per tothom perquè si seguim amb aquest ritme vertiginós de retallades i reformes educatives no ens quedaran ni instituts!

    Me n’alegro que t’hagi agradat i espero que ens veiem en alguna sortida aquest curs! Ja aniré publicant més articles i creacions literàries quan tingui temps!

  8. Andrea Balart

    Salve!

    Felicitats Laia, realment saps fer molt bé poemes i odes, cosa que no és fàcil ja que cal tenir en compte molts aspectes. La veritat és que potser els grecs si que tindrien que encunyar de nou la dracma ja que sembla que l’euro no funciona molt bé.

    La dracma ( en grec δραχμή) va apareixer al segle VI aC i d’ella en van derivar altres monedes com la tetradracma atenesa del segle V aC que fou la moneda d’ús més habitual al món grec fins a Alexandre el Gran. Hi figurava el perfil d’Atena amb el casc a l’anvers i un mussol al revers. Un euro equival a 340.75 Dracmas.

    Deixo aquí l’enllaç d’una imatge del tetradracma:
    http://upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/2/24/Tetradrachma_fr%C3%A5n_Aten_%28omkr_490_fKr%2C_ur_Nordisk_familjebok%29.png

  9. irina

    Està molt bé aquest poema, parla sobre la dracma, que és la moneda que hi havia a Atenes, a la moneda hi havia gravat una òliba, una branqueta d’olivera i l’abreviatura del nom de la ciutat. He trobat un article molt interessant que parla sobre las solucions a Grècia per les deutes que tenen i una d’elles és el retorn de la dracma. http://www.dw.de/grecia-el-retorno-de-la-dracma/a-14861215

  10. Marta Verde

    Salve!
    M’ha agradat aquest poema. M’ha fet molta gràcia la primera estrofa:
    Tu petita, que vares néixer a Grècia,
    quan tota ella encara era bella.
    Et passaven de mà en mà,
    també et desplaçaven per mar,
    o bé per terra.

    La dracma va aparèixer al segle VI aC i d’ella en van derivar altres monedes.

  11. Yasmina Berkane Pais

    XAIPE!

    Primer de tot felicitats per aquesta Oda, està molt ben feta. Enhorabona per fer aquest poema on parles de la dracma, aquesta va ser la moneda d’Atenes, va apareixer entre el segle VII i VI aC. En ella hi havia gravada un òliba, per això el euro actual de Grècia també té gravat aquest animal.

    La majoria de les ciutats gregues van encunyar la seva pròpia com a símbol d’independència política.

    Les primeres monedes que es van encunyar a la península Ibèrica van ser les dracmes i els òbols d’Empuries.

  12. Pepita

    M’ha agradat molt el teu poema Laia. Està ben elaborat i treballat, a més de rabiosa actualitat.
    Seguix escrivint, cada dia ho fas mé bé.

  13. Laia Muñoz Osorio

    Gràcies, Pepita, pel teu consell i suport. Dos aspectes imprescindibles per algú que escriu. Una abraçada!

  14. ariadnaruiz

    Salve!
    Per ser un poema que tracti sobre una moneda grega, es força bonic. Explica el camí que ha tingut aquesta moneda, que en la meva opinió es força bonica. Actualment aquestes monedes estan en museus i són peçes de col·leccionista. Segurament que tindran un preu prou elevat.

    Jo no en tinc força traça en fer poemes, però tant debò que en tingues aquesta traça com la te aquesta noia.

  15. Erola Such Tormo

    XAIPETE!

    Una oda molt bonica, fent referències a temes actuals.
    Està molt ben documentada i està molt ben escrita. Jo que no sé com escriure poemes, trobo impressionant que la gent pugui arribar a crear obres tan boniques i sàvies com aquesta.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *