Tu petita, que vares néixer a Grècia,
quan tota ella encara era bella.
Et passaven de mà en mà,
també et desplaçaven per mar,
o bé per terra.
T’intercanviaven per gerres,
metalls preciosos o menjar.
Et van tenir romans i cristians,
tot i així encara eres allà.
En arribar els musulmams te’n vas anar,
trigares quasi tres-cents anys en tornar.
Vas viure guerres, dictadures i democràcies,
qui et diria que et tombaria simple diplomàcia!
Després de la guerra, tota Europa devastada.
Van caldre anys però finalment es recuperava.
Els de dalt van decidir crear una moneda per a tots
i així convertir-la en la més forta del món.
Tu, amb l’òliba darrere teu,
no vas trobar altra casa que els museus.
Però van passar els anys i l’Euro anava malament,
van culpar els avis del continent.
Els joves que volen tenir la raó,
els decideixen fer fora sense cap pensió.
Jubilar els grans,
per poder heretar.
Els d’amunt volen treure’ls els béns
sense que s’assabentin de res.
En el seu moment ningú no es recordava de tu,
i ara tots en depenen pel futur.
Oh, Dracma! Cap a on ens portaràs?
Sabràs allunyar els grecs de mala mar?
Laia Muñoz Osorio
1r Batx Llatí-Grec