Tag Archives: Londres

Viatgem a Londinium!

Aquest curs 2015-16, els alumnes de 4t d’ESO, hem anat de viatge de fi de curs a Londres, com es fa habitualment. Podeu trobar més informació a ipm.cat, la web oficial de l’institut.

El viatge a Londres (Londinium) va ser molt divertit, tot i que també molt cansat. Vam visitar moltes coses típiques de Londres: com el Tower Bridge, el Buckingham Palace junt amb el canvi de guàrdia…. Però sobretot el que més vam visitar van ser museus, on vam trobar un munt de referents clàssics tant llatins com grecs.

Els museus que vam visitar van ser el Natural History, National Gallery, British Museum i finalment el Tate modern. D’aquests vam fer fotografies d’escultures, pintures… Que ens recordaven a la història llatina i grega. Recopilant algunes d’aquestes fotografies hem fet dos collages; El primer de quatre monuments del British Museum, relacionats amb la història grega; El segon muntatge, tres fotografies del National Gallery, que fan referència a tres mites del llibre Narracions de mites clàssics.

IMG-20160602-WA0000

 

En el collage podem veure com fan referència a la mitologia grega, amb el monument del Pantheon, l’entrada, l’escultura del principi…

national galery

Aquest és el muntatge del National Gallery, on es poden observar tres mites:

La fotografia de dalt representa l’escena en la qual Eneas, mare de Venus, amb el desig de protegir el seu fill de Juno, envià Cupido, disfressat d’Eneas, per aconseguir que Dido s’enamori d’ell. El quadre inferior a l’esquerra, representa una escena del mite de Medusa.
Finalment, la pintura situada a  l’inferior a la dreta, representa el rapte d’Europa.

Ariadna Casas i Laura Robles, 4t.

Viatge al passat

Fins i tot, a Londres hem trobat referents clàssics escampats per un dels museus més emblemàtics de la ciutat. El British Museum dedica una sala a la ceràmica grega i romana on es pot veure diferents déus i la vida quotidiana a l’Edat Antiga.

En reconeixeu alguna? Heu trobat cap emperador que us resulti familiar?

[youtube]https://www.youtube.com/watch?v=Ewa5cAa-ngQ[/youtube]

Guillem Tur
Llatí 4t ESO opt.3

Visita al British Museum

Avete, arachnid people!

Every year the 4th ESO students at Isaac Albéniz High School take a trip to London. In March, We stayed in some houses with families that hosted us. We lived with the English families for a whole week and we practised our English…

Ai! Ja ens hem tornat a confondre amb l’idioma. Sembla que aquesta setmana a Londres ens ha culturitzat. I ara sí, continuem en català:

Avete aràcnids i aràcnides!

Com cada any, els alumnes de 4t d’ESO de l’institut Isaac Albéniz vam anar a Londres com a viatge de fi de curs. Estàvem repartits en diferents cases on ens van acollir i vam haver de conviure amb les famílies angleses durant una setmana, amb la finalitat de practicar el nostre anglès. A la nostra estada vam visitar els principals monuments i parcs i també la zona turística de la ciutat. Però a part de passejar-nos, també vam anar a diferents museus: la National Gallery, el Science and Technology Museum, el Natural History Museum, el Madame Tussaud i el British Museum.

El que més ens va impressionar va ser el British Museum. Allà hi havia moltíssimes coses de l’antiga Grècia i de l’època dels romans, també hi havia objectes de l’antic Egipte, Mesopotàmia i de l’antiga Àsia. Realment semblava que haguéssim retrocedit en el temps, de tants testimonis de les antigues cultures com hi havia.

Aquí teniu una petita mostra del que vam veure:

[youtube]https://www.youtube.com/watch?v=Zz_GrePcPqg[/youtube]

Us animem a visitar Londres! Tant si voleu anar a millorar el vostre anglès, com si voleu divertir-vos o conèixer diferents cultures! Per a nosaltres va ser un viatge inoblidable per acabar aquesta etapa de la nostra vida.

Well, we hope you’ve liked it. Good bye arachnids!

  • Heu visitat mai aquest museu? Si és així, què us ha semblat?
  • Quina època de les que es mostren us ha semblat més interessant? Per què?
  • Als alumnes de 4t que heu anat a Londres, quin museu us ha agradat més?
  • Coneixeu algun dels personatges grecs i romans que surten al video? Podríeu explicar alguna cosa sobre ells?

Well, we hope you’ve liked it. Good bye arachnids!

Paula Cortés i Irene Palau, 4t C

Jocs Olímpics: Les dones gregues i l’esport

La dona ha anat guanyant pes i presència als Jocs Olímpics moderns. Els noms de moltes dones han quedat escrits per sempre a la història de l’olimpisme.  El camí, tanmateix, ha estat lent i difícil fins aconseguir gairebé igualar en nombre la seva presència en els jocs olímpics actuals. Per primer cop en la història de l’olimpisme, les dones a Londres 2012 superen en un sol país participant els seus compatriotes masculins: 268 dones competeixen pels Estats Units enfront de 261 atletes masculins. Com bé vàrem poder observar en la desfilada de la cerimònia d’inauguració, per primera vegada a la història dels Jocs Olímpics els 204 països participants hi presenten dones esportistes, aquesta altra fita ha requerit, fins i tot, al segle XXI, molta diplomàcia internacional i esforços d’ONGs. Set dones competeixen per primer cop sota les banderes de països àrabs que sempre fins ara havien impedit  la participació femenina en el major esdeveniment esportiu mundial: Catar hi participa amb quatre dones i ha triat la tiradora Al-Hamad com capdavantera; Brunei cobreix l’expedient amb l’atleta Maziah Mahusin. La judoka Wodjan Ali Sèrah Abdulrahim Shahrkhani i l’atleta Sarah Attar són les primeres representants olímpiques d’Aràbia Saudita. Sembla ser que finalment s’ha aconseguit no vetar la participació femenina en uns Jocs Olímpics. A l’antiga Grècia, les dones no solament no podien participar-hi, sinó que ni tan sols podien travessar el riu Alfeu, prop d’Olímpia; si hi eren descobertes, les estimbaven des de les altes roques del mont Tipeu. Tanmateix, Cal·lipatira va ser sorpresa a Olímpia, i se li va perdonar la vida:

Cal·lipatira […] que era vídua, es disfressà d’entrenador i conduí, a Olímpia, el seu fill Pisírode, que vencé. Quan Cal·lipatira volgué saltar la tàpia que tenia els entrenadors tancats, quedà nua. Així es va veure que era una dona, però no fou castigada per respecte al seu pare, als seus germans i al seu fill, atès que tots havien estat vencedors olímpics.
PAUSÀNIAS V, 6-7 ( Grec 1, M. Capellà ed. Teide pàg. 153)

El baró de Coubertin, creador dels jocs olímpics actuals, creia que la dona havia de ser-ne sols l’espectadora: mirar i aplaudir, en comptes d’intervenir. En els primers jocs olímpics de l’era moderna, a Atenes el 1896 no hi va haver participació femenina. A París, el 1900, el Comitè Olímpic Internacional va permetre l’accés de la dona a dos esports de competició. El 1930, el Congrés Olímpic va votar a favor de l’admissió de les dones en els Jocs Olímpics. A Berlín, el 1936, les dones només podien participar en quatre esports, però a partir de llavors la presència de la dona ja va ser regular; però hem hagut d’arribar als XXX Jocs Olímpics de l’era moderna per aconseguir el 46 % de participació femenina (superant el 42 % de Pequín 2008) i que la dona tingui presència en totes les delegacions olímpiques i que, fins i tot, hagi estat l’abanderada en la desfilada d’algunes. No ens hem d’oblidar, però, que  hi ha països on les dones encara han de lluitar per coses tan elementals com poder practicar un esport.

A l’antiga Grècia, l’exercici atlètic i la pràctica esportiva eren activitats reservades als homes i no només ser vencedors a Olímpia. La dona n’era normalment exclosa. No podia anar al gimnàs, no rebia educació ni podia assistir a determinades competicions, com els Jocs Olímpics. Aquesta norma, però, no era vàlida per a la dona espartana, ja que a Esparta les lleis obligaven les noies a practicar la cursa, la lluita i  llançar el disc i la javelina per tal d’enfortir-se i ser mares de bells infants. A Olímpia,  segons Pausànias VI 16, 2-3, se celebraven en honor d’Hera les Heraia (τὰ Ἡραῖα), curses a peu de dones dividides en categories d’edat, primer corrien les més joves, després les d’edat mitjana i en darrer lloc les més grans. Corrien a l’estadi d’Olímpia amb els cabells descenyits, amb una túnica curta fins als genolls i amb l’espatlla dreta nua dalt del pit.  Sols feien la sisena part de la distància de la pista (160, 2 m.) i les vencedores rebien corones d’olivera i part d’una vaca oferta a Hera. Podien erigir estàtues amb inscripció. A Cirene també s’organitzaven curses per a noies. A Quios les noies també corrien i lluitaven i segurament també feien curses a Lesbos.

Estatueta de bronze d’una noia corredora, British Museum

Els models mítics en són els referents: Atalanta, la dona atleta que va vèncer en la lluita Peleu en els jocs fúnebres en honor de Pèlias, és l’heroïna que realitza el trànsit de noia a dona a través de l’agon.

Peleu i Atalanta lluitant. Pintor de Munich, àmfora 500-490 aC

Fa poc s’ha sabut que en comptes d’un noi, aquest genet d’Artemísion és una noia, per la manera amb què va vestida. De ser un noi, aniria despullat:

De fet, les dones podien participar en els jocs olímpics com a posseïdores d’una quàdriga i rebien la corona de vencedor, si guanyaven la cursa; així sabem de dones espartanes d’alta posició que van lluir els seus cavalls de raça en els jocs olímpics.

Cinisca (Κυνίσκα) princesa d’Esparta, filla del rei Arquídam II i germana d’Agesilau II, nascuda envers el 440 aC. fou la primera dona, animada pel seu germà Agesilau (segons Plutarc Agesilaus 20.1), que va portar cavalls en uns jocs i la primera que va guanyar una victòria a les olimpíades del 396 aC i tornà a guanyar en les del 392 aC. Sabem per l’escriptor grec Pausànias III, 8 1,2,3 (143–176) que es van erigir dos monuments a Olímpia en honor de la seva victòria, un dels quals era una estàtua.

Σπάρτας μὲν βασιλῆες ἐμοὶ

πατέρες καὶ ἀδελφοί, ἅρματι δ’ ὠκυπόδων ἵππων

νικῶσα Κυνίσκα εἰκόνα τάνδ’ ἔστασεν μόναν

δ’ ἐμέ φαμι γυναικῶν Ἑλλάδος ἐκ πάσας

λαβεν στέφανον. Ἀπελλέας Καλλικλέος ἐπόησε.

IvO 160, Miler # 98b; Antologia Palatina XIII 16

 

Reis d’Esparta són

els meus pares i germans, amb un carro de rabents cavalls,

Cinesca vencedora erigí aquesta estàtua

i em declaro  l’única de les dones de tota Grècia

que ha guanyat una corona. M’ha fet Apel·les Càl·licles.

 

En el santuari d’Olímpia, hi ha aquesta inscripció que acredita la victòria de Cinisca, tot i que malauradament no va suposar, com bé volia el seu germà Argesilau II, que el seu triomf no era només cosa d’homes i canviar així el curs de la història olímpica.

Eurileonis va ser una altra atleta espartana, com Cinisca,  que al voltant de l’any 250 aC, va guanyar en les carreres de carros dels Jocs Olímpics. Pausànias també es refereix a aquesta victòria amb una estàtua de Eurileonis que es va erigir a Esparta.

A més de Cinisca i Eurileonis, els cavalls de la cortesana Bilitisque d’Argos, que fou concubina de Ptolomeu II, guanyaren a  Olímpia. Les filles de Polícrates d’Argos foren vencedores en les Panatenees, a principis del segle II a.C.

Crec que això només és un tastet de dones gregues silenciades no només en la literatura sinó també en l’esport i malauradament la presència femenina en els jocs actuals, Londres 2012 encara n’és notícia, la qual cosa demostra que encara hi ha molt camí a fer.

“Metamorfosi de Ticià 2012”

"Diana i Acteó" de Ticià. Wiquimèdia Commons.

 

"La mort d'Acteó", de Ticià. Wiquimèdia Commons.

 

"Diana i Cal·lixto" de Ticià. Wiquimèdia Commons.

 

Londres aquest estiu no només és seu dels Jocs Olímpics. Per primera vegada i gràcies a les donacions populars tres quadres del pintor renaixentista italià Ticià (“Diana i Acteó”, “Diana i Cal·lixto” i “La mort d’Acteó”) inspirats en Les Metamorfosis d’Ovidi són el motiu principal d’atracció d’una de les exposicions d’aquest estiu  a la National Gallery de Trafalgar Square, al centre de capital britànica: Metamorphosis Titian 2012

A l’exposició es poden contemplar altres obres de Ticià i  d’altres contemporanis seus, així com artistes del segle XX i XXI, que la curadora Minna Moore-Ede considera “respostes actuals” al treball de Ticià com inspiracions i noves creacions ovidianes a càrrec de poetes anglosaxons, com el premi Nobel irlandès del 1995, Seamus Heaney.  En aquest encreuament d’arts,  el ballet també ha trobat inspiració en els mites ovidians  per a la coreografia. Així, Chris Ofili, Conrad Shawcross i Mark Wallinger presenten propostes relacionades amb els dissenys que han realitzat per als espectacles de The Royal Ballet Company que, en paral·lel a l’exposició, es poden veure a la Royal Opera House, de Covent Garden.

La multidisciplinarietat de la mostra no ha agradat als crítics d’art; però caldria veure-ho per jutjar-ho. D’entrada, feu un tastet amb l’anunci promocional de “Metamorphosis Titian 2012”. Pobre Acteó! Oh, cruel Diana!

Valèria
6è E.P.
Mallorca