La creació de l’home per Prometeu. Museu del Louvre
La carta publicada al diari El País el 29 d’octubre del 2012 sobre les llengües clàssiques de Dorila Victoria Fernández-Viagas Bartolomé fa referència a una faula d’Isop:
“A propósito de los nuevos planes de estudio en los que parece vislumbrarse un nuevo “hachazo” a las lenguas clásicas, en concreto la práctica desaparición del Griego en el Bachillerato, me viene a la cabeza una fábula de Esopo en la que se cuenta que Prometeo, por mandato de Zeus, transforma a algunos seres vivos dotándolos de forma humana pero alma animal.
Creo que hay algo parecido en lo que se está haciendo con la Educación. Cada vez se presta menos atención a la formación del ciudadano, del espíritu crítico, del individuo dotado de valores…“
La Margalida ha localitzat “immediatament” la faula en qüestió i aquí la teniu:
Προμηθεὺς καὶ Ἄνθρωποι
Προμηθεὺς κατὰ πρόσταξιν τοῦ Διὸς ἀνθρώπους ἔπλασε καὶ θηρία. Ὁ δὲ Ζεὺς θεασάμενος πολλῶι πλείονα τὰ ἄλογα ζῶα, ἐκέλευσεν αὐτὸν τῶν θηρίων τινὰ διαφθείραντα ἀνθρώπους πετατυπῶσαι. Τοῦ δὲ τὸ προσταχθὲν ποιήσαντος, συνέβη τοὺς ἐκ τούτων πλασθέντας τὴν μὲν μορφὴν ἀνθρώπων ἔχειν, τὰς δὲ ψυχὰς θηριώδεις.
Ἔλεγχον ὁ μῦθος ἔχει πρὸς ἄνδρας θηριώδεις καὶ ὀργίλους.
No sé si podeu traduir-la, amb ajuda, clar… El títol és fàcil. La llegenda és ben curiosa: Zeus troba que hi ha massa animals i diu a Prometeu, creador de l’espècie humana, que els transformi en éssers humans. Prometeu ho fa i aleshores resulta que hi ha uns éssers humans que tenen ànima d’animal. I aquesta és la conclusió.
Ah, atenció, fixeu-vos que dic “éssers humans” i no “homes”. Per què?
Què us sembla que vol dir l’autor grec? Com són aquests éssers humans que tenen ànima d’animal? Trobeu que té sentit actualment aquesta faula? Com es relaciona amb l’educació? Quins són els valors que ens “humanitzen”? Com es poden transmetre aquests valors?
Com sempre, bona feina i molta sort!
Mercè Otero-Vidal (professora jubilada).
Santa Eulàlia. L’Hospitalet de Llobregat.
