Si encara no he vist l’exposició “Mythology” de Jana Alvarez, il·lustradora i artista multidisciplinar, (Torrelavega, Cantàbria, 1966) no us adormiu perquè només es pot veure a l’Espai Drap-Art de Barcelona (carrer Groc, 1) fins al 28 d’aquest mes de juliol.
La Jana es va começar a interessar pel concepte dels mites i les creences tot just ara fa dos anys, el 2010, i ara exposa el resultat d’aquest projecte mític entre el passat i el futur, tot partint del present, entre la natura i l’artifici, i entre l’antiguitat clàssica i el més el nou i reciclat.
De ben segur, la seva visió mítica t’ajudarà a conèixer la realitat dels mites del passat com el de Persèfone o el de les sirenes, amb un llenguatge plàstic contemporani, entre el dibuix al·legòric i el collage digital, i a entendre els mites del present, i per què continuem tenint necessitat de crear-los per fer més suportable les nostres vides, sobretot l’emocional. Potser no hem canviat tant els éssers humans, tot i que ara portem tecnologia digital a les mans!
Reconeixeu els personatges mitològics d’aquestes il·lustracions de Jana Álvarez?
Jana Álvarez
Jana Álvarez
Si en voleu veure més i no podeu anar a l’exposió, no us perdeu aquest muntatge:
Carla Álvarez
Carla, ja veig que aprofites bé l’estiu! Així m’agrada! Gràcies per compartir aquesta exposició amb tots nosaltres i animar-nos a anar a veure-la. Jo vaig llegir fa uns dies Mythology Peséfone reciclada a La Vanguardia i ja em va cridar l’atenció; però el teu apunt m’ha acabat de convèncer! Moltes gràcies! Sens dubte la mitologia s’actualitza i es recicla alhora amb Jana Álvarez!
Sento molt haver-me perdut l’exposició, acabo de descobrir aquest bloc.
M’agradaria entercar-me de la seva pròxima exposició a Barcelona, els dibuixos que puc veure aquí son fantàstics. M’agrada molt aquest tractament entre pintura i collage que transforma un mite antic en actual utilitzant l’electrònica.
Son molt expressius.
Júlia, quin bon gust has tingut de triar aquest article. En ser publicat al juliol, no l’han vist gaire alumnes, i tu l’has descobert. Segueix conreant la sensibilitat que t’ha fet trobar aquesta petita joia. A mi també m’agraden molt les obres d’aquesta exposició. Gràcies, Carla, per donar-la a conèixer.
Ara només falta que us llenceu a identificar els mites. A mida que aneu avançant en la lectura de mites classics ho anireu tenint més clar. tu mateixa, Júlia, pots tornar més endavant a posar a prova els coneixements mitològics adquirits a Llatí.
Hola!
M’ha encantat aquest article! Les obres són precioses. M’hauria agradat molt poder veure l’exposició de la Jana Alvarez. Felicitats, Carla.
M’agrada molt la barreja entre els elements tecnològics amb les imatges clàssiques, tambñe el contrast cromàtics d’algunes de les seves obres.
A la primera imatge identifico una sirena. Si ens fixem en la part inferior de la imatge podem veure una cua de peix i algunes notes musicals. a la part superior esquerra de la imatge hi ha un peix i, si ens hi fixem bé, podem distingir unes línies corbes que simbolitzen el mar. Tots aquests elements són els què ens ajuden a identificar la sirena.
Tot i això, aquesta sirena representada no és del tot clàssica, ja que, si bé les sirenes canten, les sirenes que Homer menciona en un episodi de l'”Odissea”, anomenat “Odisseu i les sirenes”, no són meitat dona meitat peix, sinó que són aus. Fou posteriorment que les sirenes es convertiren en unes dones bellíssimes amb cua de peix, que cantaven tan bé que els mariners se n’enamoraven. Un cop les sirenes tenien sota la seva disposició els mariners, els ofegaven i se’ls cruspien. Les sirenes d’Homer fan la mateixa funció i l’enginyós Odisseu, que vol sentir el dolç cant de les sirenes, però no vol ser raptat, es lliga al pal major del vaixell amb una corda per poder gaudir del cant de les sirenes (aus amb cap de dona).
A la segona imatge s’hi representa el monstre femení Medusa (Μέδουσα). LA podem identificar gràcies als cables en forma de serp que li fan de cabells.
Era una dona de gran bellesa que va ser castigada per la deessa Atena, Minerva en llatí, Minerva, filla de Zeus, deessa de la saviesa i de l’estratègia a la guerra. Els seus atributs són les armes, l’olivera i l’òliba. La deessa va convertir els cabells de Medusa en serps i va fer que els seus ulls convertissin en pedra tots els éssers vius que s’hi veiessin reflectits. Un dia, l’heroi Perseu va decapitar-la amb l’ajuda del déu missatges Hermes i la deessa Atena.
A la tercera imatge apareix una dona-arbre amb els cabells llargs d’on surten fulles i fruits. A la part inferior de la imatge veiem el tronc i les arrels d’un arbre del qual surt la noia. A la part superior esquerra hi ha una figura de plata que té ales, que no sé identificar.
Crec que la noia d’aquesta imatge és Persèfone (Περσεφόνη), Prosèrpina en llatí, filla de Zeus i Demèter, deessa de la mort i la renovació, representada per les plantes. En aquest article confeccionat per, ara, uns exalumnes de l’Albéniz, expliquen molt bé el mite de Persèfone.
Del vídeo de l’article, on apareixen un munt d’imatges de la Jana, vull destacar la del minut 3.45 perquè m’agrada la vivacitat dels colors, i la del minut 4.22 perquè el tema principal és la música.
Adéu!!
Fantàstic, Carla, es nota que tens molta sesibilitat artística i que has mirat amb atenció l’obra de la il·lustradora. Així mateix, està bé l’enllaç que complementa la informació del mite. Tot i això, jo no estaria gaire segura que es tracti de Persèfone. Al cap i a la fi, és un personatge femení que es converteix en arbre. De totes maneres, jo no vaig ser a l’exposició i no sé el títol de l’obra.
Hola de nou!
Llavors, enlloc de Persèfone, la noia que es converteix en arbre és Dafne (Δάφνη), que es va convertir en llorer.
Segons el mite, el juganer déu de l’amor Eros, Cupido en llatí, fill de Venus, va disparar una fletxa al déu de les arts i la bellesa masculina, Apol·lo, Febus en llatí. Aquesta fletxa va fer que Apol·lo s’enamorés perdudament de la jove nimfa Dafne, però Eros dispara una fletxa a Dafne què fa que ella fugi i es mostri desdenyosa amb Apol·lo.
És llavors, quan, cansada de la persecució d’Apol·lo, Dafne fa una pregària al seu pare, el riu Peneu, per a què la converteixi en arbre i així deixar de patir. Quan Apol·lo està a punt d’atrapar-la, Dafne es converteix en arbre. Des d’aquell moment, el llorer es converteix en un dels atributs del déu Apol·lo, juntament amb la lira i les muses.
Adéu!!