És l’hora de fer un altre Kahoot per tal de repassar els CC de lloc en llatí: Medus et Cornelius (Capitula I-VI Lingua Latina per se illustrata: Fabellae Latinae)
Mireia Sànchez et Mariona Cava
1r Batx. Llatí
Fa unes quantes setmanes nosaltres, la Chaima, la Laia i la Sara, alumnes de grec de 1r de batxillerat vam proposar als nostres companys un joc a classe de grec per aprendre’ns les preposicions gregues i llatines: “El Joc de les Preposicions”. Aquest joc consisteix en un tauler dividit en quatre sortides, per a quatre equips o jugadors. Cada jugador té una fixa d’un color diferent.
Bé doncs per començar s’ha de tirar un dau, el que tira un dau i treu un nombre més gran que els seus contrincants comença la partida. Després s’ha d’agafar una targeta i respondre la pregunta. Les preguntes us faran aprendre les preposicions gregues i llatines i qui arriba a la meta guanya la partida!
Vet aquí el muntatge audiovisual del nostre joc, ideat a partir de les tasques del Moodle de Grec i de Llatí. Espero que el curs vinent el demaneu a la Margalida per jugar-hi i no us oblideu de comentar també la vostra experiència amb les preposicions, nosaltres ens ho vàrem passar molt bé tot aprenent-les com podeu veure:
Chaima, Laia i Sara
Alumnes de Grec i de Llatí de 1r de batxillerat
El meu treball de recerca, Llatí, llengua mare ha estat tutorat per la Teresa Devesa i és un treball d’àmbit clàssic en què em plantejo per què les llengües romàniques actuals tenen diferències, si totes provenen de la mateixa, el llatí.
Ara que ja he acabat el meu treball de recerca i l’exposició, el presento. L’objectiu quan vaig començar amb aquest treball va ser veure com el llatí havia canviat en el temps en les diferents llengües romàniques i buscar-ne la causa. Per veure aquest canvi vaig decidir escollir la morfologia verbal d’una selecció de llengües romàniques que es parlen en l’actualitat i fer una comparació amb el llatí. Les llengües que vaig escollir han estat el català, castellà, francès, portuguès, italià i el romanès; aquest últim el vaig escollir per tal de poder demostrar que la proximitat geogràfica influïa en la semblança o diferència de la llengua amb el llatí.
Vaig escollir una sèrie de temps verbals, no els vaig fer tots, només els que vam treballar l’any passat a llatí, és a dir, el present d’indicatiu, l’imperfet, el futur imperfet, el pretèrit perfet, el plusquamperfet i el futur perfet. Tots els verbs en veu activa, ja que encara no havíem estudiat la passiva.
Com es veu a la presentació de powerpoint que vaig utilitzar per a l’exposició, el meu treball tenia un apartat teòric en què s’explicava la història de la llengua llatina i de les llengües romàniques. Aquest apartat va servir per saber d’on provenien exactament les llengües actuals, del llatí vulgar, el que parlava el poble i els soldats romans, els qui realment van ser els colonitzadors i els divulgadors de la llengua arreu d’Europa.
Un cop feta la comparació, vaig arribar a una sèrie de conclusions, les quals en un principi ja em plantejava però amb incertesa. Aquestes conclusions van ser, com ja he dit, la influència de la proximitat geogràfica amb el lloc de naixement del llatí, que com ja sabeu sorgeix a Itàlia, al Laci concretament. Llavors la lògica permet abans de fer la comparació, saber que l’idioma amb més semblances amb el llatí hauria de ser l’italià, ja que el lloc on es parla en l’actualitat i l’origen del llatí és el mateix. D’altra banda, fent la comparació, vaig detectar que la llengua més allunyada és el romanès, pel fet de la seva llunyania del nucli de l’imperi i per la colonització de la Dàcia, la més tardana. Aquests fets fan que la llengua que arriba a aquesta zona sigui un llatí vulgar més vulnerable, ja que els diferents colonitzadors, és a dir, els milites Romani, no tots provenien de la regió italiana, sinó d’arreu de les conquestes de l’Imperi.
A continuació podeu visualitzar el powerpoint que vaig utilitzar per dur a terme l’exposició:
Llavors plantejo les següents preguntes:
Si el català i el castellà provenen ambdues del llatí, per què presenten diferències? Quina creieu que és la més fidel al llatí? Per què?
Jessica Llavero
2.2 batxillerat
Moltes tardes ajudo nens i nenes de primària a fer els seus deures i a llegir. En una ocasió em vaig posar a llegir amb una nena un llibre titolat La guerra dels xiclets de Jordi Folck, que narra com Isabel II, durant la seva coronació, cau a terra per culpa d’un xiclet i llavors Scotland Yard promet trobar el culpable. En assabentar-se’n, la colla d’en Roald comença a patir perquè el dia abans havien anat a visitar l’abadia amb l’escola. Van decidir anar-hi per treure tots els xiclets que havien deixat cadascún en un racó, però allà mateix es van trobar amb l’agent Tussaud, que s’adona de les intencions de la colla, els detenen i els interroguen. Al dia següent el Parlament Britànic decideix prohibir el consum de xiclets i castigar qualsevol que incompleixi la llei. La colla d’en Roald comencen a sentir-se molt indignats i a partir d’aquí pensen que això és la guerra dels xiclets.
En aquest llibre vaig trobar aquestes frases posades en forma de paràgraf:
Gloria in excelsis Deo et in terra pax hominibus bonae voluntatis. Laudamus te. Adoramus te. Glorificamus te.
La nena em va preguntar què volia dir i jo li vaig contestar. Però ara us pregunto a vosaltes: m’ho podrieu traduir?
Pel vocabulari del text es veu clarament que és un text religiós, però algú sabria contextulitzar concretament d’on és aquest fragment?
Ana Rosa Linger
2n batxillerat I. Isaac Albéniz
Batx. 2.2