Tag Archives: Esclavitud

Fill de cadenes

Les ferides s’acumulen lentament en la meva pell morena, plena de pèls rinxolats, que es barallen per a continuar poblant les zones encara sanes del meu cos.

El sol cau sobre mi, cada dia més fort i perforador, doncs no puc protegir-me d’ell mentre pico la pedra tan apreciada pels meus amos tot poderosos. Cada vegada que agafo el maleït pic sé el que m’espera, un dia llarg i penós, ple de fuetades en l’espatlla i crits prepotents.

Això m’està matant poc a poc, però no puc fer re, els pocs calés que tinc no arriben a poder salvar-me d’aquesta tortura, la mort podria ser una solució, encara que fos només per a tornar a respirar en tranquil·litat, però qui m’assegura a mi que m’enterrin com a home lliure, i no com a esclau?

He parlat amb ell, el que té la meva ànima guardada en una capsa de pedra. No vol deixar-me anar, diu que necessita totes les mans possibles, que si no és així, podria caure en desgràcia, i no vol pas això, ell vol joies, banys calents i dones fresques, re més. Li he suplicat que em posés el bastó el cap davant d’un jutjat honorable, d’aquesta manera jo no el tornaria a veure i ell no em cridaria mai més, però les seves negatives són contínues i omnipotents.

Sense que ell ho sàpiga, vaig a veure a la meva família, tota està repartida en diferents famílies de Roma, la meva germana gran de 14 anys, viu amb la família Papíria, no són massa rics ni influents, però la cuiden bé, només l’obliguen a fer feines domèstiques, com per exemple cuidar del seu mocós de 4 anys. Per altra banda està la mare, malauradament ja no respira amb nosaltres, ella va viure una temporada amb la família Lutàcia, en un principi no eren ningú, però després de la Primera Guerra Púnica, van emergir creant uns quants cònsols. Després de 4 anys servint per a ells, va morir cremada en un petit incendi localitzat al lupanar on treballava com a dona de la vida.

Per últim està el meu pare, ell segueix entre nosaltres, o això crec jo. Fa molt de temps que no el veig, l’últim cop va ser aquí. Picant la pedra el van cridar per algun motiu desconegut per a mi. Corrien rumors d’un esclau que jeia al llit amb la nostra senyora, però fins ara no he cregut que fos ell, però ja ha passat un mes, i ell no ha tornat.

Sóc un fill de cadenes i presons perpètues, no puc continuar picant, suant, plorant sense cap element que em reconforti. L’espatlla em dol cada cop que m’estiro al terra fred per a poder dormir.

Demà, quan em desperti, fugiré, correré cap la gran ciutat que rep el nom de Roma, demanaré ajuda, però ningú no m’escoltarà. Qui escoltaria a un fill de cadenes i sang com jo?

RAÜL ÀLVAREZ CUENCA

1r batxillerat Humanístic

L’esclavitud a Roma

El 2 de desembre és el Dia Internacional per a l’Abolició de l’Esclavitud. L’esclavitud a l’Antiga Roma va ser molt freqüent ja que la majoria de la població formava part d’aquest bloc de persones privades de llibertat, propietat dels seus amos. Procedien a ser esclaus si eren fills d’un altre esclau (vernae), si era un infant abandonat, si havien estat condemnats a penes que implicaven la pèrdua de la llibertat i sobretot si havien estat capturats per un enemic en alguna batalla; de vegades, ciutats senceres queien en esclavatge. Per l’impagament d’un deute també es podia arribar a ser esclau.

No podien elegir si volien deixar de ser esclaus, per això tenien un amo, qui era el que decidia tot sobre ells, passaven a ser propietat de l’amo i no tenien cap dret. Les condicions de vida eren molt pitjor per als esclaus rurals, ja que dormien en cel·les i encadenats. Mireu que n’és de dura la seva vida…

 Aquí us deixo una presentació amb informació més resumida sobre els esclaus romans:

Sou més curiosos i en voleu saber més? Mireu el principi de la pel·lícula d’Espàrtac on es pot veure com els esclaus són tractats i la duresa de la seva feina:

[youtube width=”550″ height=”450″]https://www.youtube.com/watch?v=SMe8mMKMrek[/youtube]
Si tinguessis el poder suficient per poder decidir en la vida dels esclaus, faries algun càstig per tots els amos dels esclaus per tenir-los sotmesos? Crearies més maneres per poder alliberar-los, els hi donaries més facilitats? Que n’opines sobre La llei de les 12 taules? Si fos per vosaltres, deixaríeu que existissin els esclaus o haguéssiu deixat que n’hi haguessin tants? Què hagués estat de Roma sense tecnologia i sense esclaus? I en l’actualitat n’hi ha? Per què? És l’esclavitud un crim contra la Humanitat? Per què encara no s’ha eradicat en el segle XXI?…

‘Ningú podrà ser sotmès a esclavitud o servitud, l’esclavitud i el tràfic d’esclaus queden prohibits en totes les seves formes” (article 4 de la Declaració Universal dels Drets Humans)

 Mariona Sabanés

1r Batx. Llatí

Jocs Florals III – Dula

Odiava els dies festius perquè els meus amos es llevaven més d’hora i de més mal humor. Eren les cinc de la matinada i ja estava llevada amb unes bosses increïbles perquè els amos s’havien quedat fins tard bevent vi per celebrar que començaven les festes florals i com a bona esclava, jo m’havia de quedar a servir-los. Després de rentar-me la cara i assimilar el fet que les bosses serien permanents, em vaig vestir amb la fascia pectoralis* i em vaig quedar pensant una estona si feia prou fred per col·locar-me les benes*, però al final vaig decidir que no i em vaig posar la túnica per acabar de vestir-me. El temps se’m va passar rapidíssim i vaig haver de córrer a la recàmara dels amos a portar-los el ientaculum*, i a l’hora de fer-ho, com que anava amb presses, em vaig entrebancar amb una cadira, amb la mala sort que la safata va caure sobre la túnica de l’amo Iulius. El meu amo em va començar a cridar que era una inútil i que no servia per res, i quan em pensava que ja s’havia acabat la bronca, em vaig trobar de genolls al terra amb la galta cremant i llàgrimes d’impotència per la crueltat d’aquell home, el qual estic obligada a respectar. Per sort va entrar el meu amic Policarp i, en començar a netejar, va distreure’ls i em vaig poder escapolir a buscar un altre cop el ientaculum per poder servir-los-el una altra vegada. En acabar l’esmorzar, vaig haver d’ajudar la senyora a vestir-se i arreglar-se; no és que no em caigués bé la meva mestressa, però fer aquestes feines no m’agrada perquè sempre em deixa mal gust a la boca.* Com que són les festes florals, a la tarda vaig poder sortir a fer un volt i vaig veure que en un teatre feien una representació, m’hi vaig acostar a mirar i, com sempre, em va escandalitzar l’escena lasciva que s’estava representant. Com que aquests temes m’intimiden, em vaig apropar a algú conegut per sentir-me més segura, llàstima que fos l’última persona que vull veure en la meva vida, el pervertit i desvergonyit del meu amo, que contemplava les dones nues amb ulls lascius. Llavors va ser quan es va girar, em va guaitar amb una mirada indescriptible, que espero no tornar a veure, i em va desvirgar. Em va treure l’única cosa que era meva i després se’n va en anar com si no hagués fet res de dolent, i jo, amb l’ànima els peus, em vaig dirigir cap a casa i en el camí vaig trobar la senyora i vam tornar juntes. En arribar a casa, vaig ajudar la senyora a assegurar-nos que els nens estiguessin dormint i tot seguit ella se’n va anar a dormir. En aquell moment, quan estava sola netejant i preparant les coses per l’endemà, vaig arribar a una conclusió, mataria al meu amo, no crec que a la seva dona li fes molta pena ja que li té rancúnia des que no va acceptar la seva filla. Esperaria que vingués Policarp, li demanaria que comprés una mica de cicuta*, i a l’hora de la secunda mensa* li barrejaria amb el vi de manera que quan caigués mort seria a la nit i no ho podrien relacionar amb mi. Espero ansiosa a demà, aquestes seran les millors festes florals.

 

Agripina Metella” d’Aurora Mira

Proposta de treball

De ben segur us haureu adonat que al llarg del text apareixen un seguit d’asteriscos. Donc bé, us proposo que definiu els conceptes dels termes resaltats i aprofundiu en l’aspecte de la vida quotidiana amb què estan relacionats. Us recomano consultar aquest article i us ben asseguro que descobrireu detalls força curiosos.
Un dels asteriscos crec que mereix una petita pista, concretament el que fa referència al mal gust de boca. Per entendre-ho cal conèixer la manera com es perfumaven les dames romanes: l’esclava s’omplia de perfum la boca i el polvoritzava sobre la seva senyora. Investigueu sobre d’altres aspectes de la cosmètica a la Roma antiga.

Cloenda

Bé, la Núria, la Carla i jo esperem que us hagi agradat la sèrie “Jocs Florals” i que de pas hagueu après alguna cosa de la vida quotidiana, com alguns àpats, o el costum del pares d’acceptar els fills, etc.
Esperem la vostra opinió i si voleu alguna informació o aclariment sobre la vida quotidiana.
Adeu!

Júlia Tosses
1r batxillerat