Un any més tots els alumnes de primer de batxillerat amb els companys germànics de l’intercanvi hem visitat la Tarragona romana en anglès, però amb accent alemany!
Si ens surt a l’examen de llatí o a la Selectivitat, aneu en compte en identificar en llatí els elements de la ciutat i especificar-ne en català l’ús que en feien els romans que hi vivien, no sigui que sembli la Torre de Babel!
Rubén Florencio
1r de batx. Llatí
Estem tan contents i tan contentes de ser finalistes que hem decidit compartir la nostra alegria en xarxa i deixar-nos veure pel forat del vídeo.
Volem donar les gràcies a l’associació Espiral per convocar aquests premis que fa dos anys ja varen premiar El Fil de les Clàssiques, el nostre bloc d’aula en la categoria de professors i professores, i especialment volem donar les gràcies al jurat d’aquest any per haver seleccionat Aracne fila i fila com a finalista en la categoria d’alumnes de batxillerat. No cal dir que ens agradaria guanyar!
Aràcnids i aràcnides
Ulisses, dormit, és deixat a Ítaca
Una pregunta del nostre últim examen de Grec 2, es mereix, una reflexió més profunda ja que fa molt de temps que vàrem llegir l’Odissea d’Homer o més aviat la seva adaptació Les aventures d’Ulisses.
En quines circumstàncies arriba Ulisses a la seva terra? Qui són els feacis? Identifiqueu els noms propis dels primers deu versos del cant VI de l’Odissea i expliqueu quin paper fan a l’Odissea. Per cert, l’estada d’Ulisses al país dels feacis quin paper cabdal juga en la trama de tota l’Odissea?
Alumnes de Grec de 2n de batxillerat
Dilluns passat, 2 de maig a la tarda, els alumnes de cinquè i de sisè de la meva escola vàrem cantar a l’Auditori de Barcelona per a tots els pares el Cantània d’enguany: Beceroles del compositor Enric Palomar amb el text de Màrius Serra. Amb en Xavi hem après a cantar molt bé i molta música, però també les lletres de l’alfabet grec. De fet, abans d’estudiar-nos la partitura, ens va fer estudiar tot l’alfabet grec; jo ja me’l sabia perquè sempre escoltava El rap de les lletres gregues del Deka i havia fet aquesta plantilla de cal·ligrafia grega.
A classe de música, hem treballat de valent durant mesos. Tot el Cantània d’enguany tenia una lletra difícil i una partitura complicada, però va ser molt emocionant veure a l’Auditori, on tantes vegades havia anat a concerts familiars, tants de nens i nenes cantant amb les lletres gregues estampades a la samarreta. Nosaltres no les portàvem en honor d’un company hindú de la classe, ja m’hagués agradat!. Afortunadament varen deixar enregistrar tot el Cantània als pares i vaig pensar des d’un principi que la Cançó grega podria ser un bon regal per a tots vosaltres, aràcnids i aràcnides.
Qui diu que el grec no està de moda? Uns vint-i-cinc mil nens de 3r, 4t, 5è i 6è d’Educació Primària durant el mes de maig i juny de 2011 cantaran a l’Auditori de Barcelona i també a Granollers, Mataró, Vilafranca del Penedès, Olot, Manresa, Figueres, El Vendrell, Valladolid, Salamanca i Parla dins Beceroles aquesta cançó grega i tots se sabran l’alfabet grec com nosaltres. Te’l saps tu? A què esperes? Ara amb el vídeo de la “Cançó grega” no tens excusa. Intenta-ho.
Per molts anys Cantània! Moltes gràcies Bergantí per donar-nos l’oportunitat de participar-hi. Moltes gràcies, Xavi, per ensenyar-nos tan bé!
Valèria
5è Educació Primària
Aquest article tracta sobre Lisístrata i com una companyia de teatre de Badalona està preparant l’obra per ser representada al teatre.
Per poder fer aquest treball he hagut d’anar a assajos, fer entrevistes a alguns actors de l’obra, buscar informació sobre l’autor, llegir l’obra i comparar-la amb el guió.
LISÍSTRATA fins als nostres dies
Lisístrata, una de les obres més importants d’Aristòfanes i en general per a la literatura grega, serà representada el proper dia 5 de juny d’aquest any (2011) al teatre Zorrilla de Badalona.
[Font:wikipedia]
Aristòfanes va néixer al voltant de l’any 448 aC i va morir sobre el 380 aC. El seu nom en grec s’escriu ῾Αριστοφάνης. Va ser un còmic i dramaturg molt important per a Grècia, sembla que va estudiar a Atenes, però no se sap del tot cert. Va escriure quaranta obres, de les quals només onze han arribat als nostres temps. Aquestes obres són els únics exemples que tenim avui en dia de la Comèdia àtica antiga.
[Font: flickr]
L’obra Λυσιστράτη, Lisístrata, tracta sobre una dona atenesa amb aquest nom, que ha tingut una idea per acabar amb la guerra del Peloponnès. Per això reuneix les dones de tota l’Hèl·lada, a les quals exposa la seva idea. Aquesta és fer una vaga de sexe per forçar els homes a negociar la pau. El que fan les dones es tancar-se a l’Acròpolis, on hi ha tots els béns de l’estat, i així els homes no poden continuar la guerra.
La primera vegada que es va representar aquesta obra va ser al 411 aC a Atenes, igual que les Tesmofòries, dos anys després d’un dels episodis més tràgics de la guerra del Peloponnès, a Sícilia.
La companyia de teatre que representarà l’obra s’anomena: FRANDULA FREAK i té seu a l’orfeó Badaloní.
L’obra que representaran és molt fidel a l’original, tot i que algunes escenes les han eliminat, i hi ha frases que han afegit, per tal de fer l’obra més còmica.
El vestuari serà com era el d’aquella època, del segle V aC, però amb alguns retocs o complements més moderns, com per exemple l’aparició d’una metralleta, botes, barrets… Tot això apareix per fer l’obre més actual, ja que tot i que és una obra molt antiga, les coses que succeïen en aquells temps també han anat passant durant totes les èpoques, fins als nostres dies.
A l’hora d’escollir el text van buscar una obra còmica, ja que és un recurs que agrada als espectadors, fa que la gent rigui i desconnecti de les seves preocupacions, tant al públic com als actors i actrius, perquè agrada molt representar-les. En canvi, si és una obra més seriosa és més complicada de dramatitzar i no agraden tant. També s’ha escollit perquè és fàcil de representar en funció nombre d’actors que té la companyia.
Un cop havien decidit fer una obra còmica, van acudir a la literatura grega, ja que hi ha molt bones comèdies que, encara que siguin de fa tant de temps, segueixen sent bastant actuals pel fet de tractar temes als quals encara ara donem molta importància.
L’escenografia serà de l’època, senzilla, però clara. Se situa a la Acròpolis d’Atenes, que serà representada amb dues estructures, una mena d’escales amb tres columnes de goma a l’extrem per fer l’escena una mica més còmica.
Per poder representar l’obra el dia 5 de Juny, cada dimarts fan un assaig amb tots els personatges, i com més a prop estan del dia de l’estrena, més complements afegeixen a l’assaig, tant vestuari, com decorats i hores.
El missatge de l’obra és que no cal la guerra per solucionar els problemes i que amb la paraula n’hi ha prou per intentar transmetre aquesta idea. I és que Aristòfanes era un homes pacifista i això ho mostra en moltes de les seves obres, no només en aquesta. També ensenya com era la societat grega, de masclista, i el poc respecte envers les dones, que més aviat eren tractades com a objectes, inferiors a l’home. Amb aquesta obra, doncs, Aristòfanes critica l’home i presenta les dones com a objecte de respecte pels mascles, ja que ells tenen por de les accions femenines. Així també es veu que la dona és imprescindible per a l’home.
FITXA ARTÍSTICA DE LISÍSTRATA
Guió: Aristòfanes
Dissenys: Estanis Aboal
Vestuari i escenografia: Cia Farandula Freak
Producció: Orfeó Badaloní
Repartiment: Anna Pelegrí, Eva Guillen, Irene García, Joana Matallana, Carla Albiol, Cinta Jordà, Mari Díaz, Ferran Gil, Tato Girós, Josep Miquel Frias, Jordi Salvador i Albert Forcadell.
Direcció: Albert López Vivancos
Igual que Lisístrata va fer aquesta vaga, avui en dia, hi ha llocs on encara fan vagues d’aquestes, mireu aquest article sobre les Lisístrates modernes. També podríeu escoltar l’audició de la comèdia en aquests altres dos articles: 1a part i 2a part.
Marina García
1.2.
Grec i Llatí
Després de l’èxit d’ Ovidi per parelles, he ideat com a treball del tema de l’urbanisme i edificis públics del Moodle aquest joc de cartes Roma abans i ara per jugar un dia a classe, si la Lida ens deixa, consistent en saber aparellar l’urbanisme del temps dels romans amb la seva pervivència actual. Per guanyar cal saber dir el nom en llatí de l’edifici o de la infraestructura i la seva funcionalitat a l’antiga Roma. Mireu i, si hi voleu jugar, deixeu un comentari explicant els vostres motius.
Ricard Alcázar
4t Llatí
Aràcnids, aràcnides d’arreu, sou altre cop finalistes a Edublogs 2011 en la categoria d’alumnes de batxillerat. La feina ben feta i la col·laboració en xarxa té aquests regals. FELICITER! L’enhorabona a tots i a totes que col·laboreu en aquest projecte col·laboratiu en xarxa de clàssiques que acaba de tenir a la VII Magna Celebratio la seva tercera trobada presencial i ara aquest reconeixement, perquè arribar a ser finalistes és ja un autèntic guardó. La Fortuna ha volgut que acabéssiu sortint a les llistes definitives a veure si continueu treballant i teniu secunda Fortuna per al veredicte final de mitjan maig.
Ja sé que no us ho creureu, per tant us reprodueixo aquí el correu que he rebut de confirmació:
“V Premio Espiral de Edublogs 2011”
Felicidades eres finalista con:
Tu blog: Aracne fila i fila
En la categoría: Blog de alumnos- Bachillerato
La lista completa ya esta publicada.
AVISO: En la última revisión de blogs seleccionados como finalistas algunos blogs han sido cambiados de categoría y han aparecido algunos otros que no estaban en las listas. Ahora sí, podemos decir, que estos listados son los definitivos y el Jurado ya está trabajando sobre ellos con el fin de seleccionar a los ganadores de cada categoría.
Ernesto González Castañón
V Premio de Edublogs 2011
Equipo de Publicación
Espiral, Educación y Tecnología
En teniu prou? Espero que sí, perquè no és una broma tot i que l’altre dia us vaig dir el contrari. O, Fortuna! Plurimas gratias vobis ago! L’enhorabona a tots els blocs participants i sobretot als finalistes de totes les categories i tot l’agraïment a l’Associació Espiral per organitzar aquest premi.
Si creus Aracne fila i fila, mereixedor de guanyar deixa també un comentari aquí.
Margalida
A veure si reconeixeu el mite d’Ovidi, llegit en la segona part de Narracions de mites clàssics a partir d’aquesta performance de Moeno Wakamatsu:
Us podeu refrescar la memòria amb aquest muntatge que he preparat ad hoc:
Estefania Paladines
4t de Llatí
Després de la final de Champions disputada a Roma el 2009, es va fer públic que, pocs instants abans d’iniciar-se el partit, Pep Guardiola motivava els seus jugadors amb un vídeo encarregat expressament a un conegut realitzador de TV3, en què les imatges dels encerts del Barça es combinaven amb la música i altres escenes de la popular pel·lícula Gladiator (any 2000, director Ridley Scott). A cavall del triomf blaugrana davant el Manchester UD en aquella final, es va generar una expectació molt alta al voltant del contingut d’aquest enigmàtic vídeo, utilitzat com un revulsiu anímic pel cap de files blaugrana. Fins al punt va arribar l’expectació, que la televisió catalana no es va resistir a emetre’l pocs dies després del partit, en un dilluns en hora punta, tot i que aquesta emissió va comportar algunes friccions amb els titulars d’explotació del film angloamericà.
Sens dubte, aquell inspirat muntatge en vídeo, que en principi havia de ser de caràcter merament privat, va marcar tota una fita en la forma de crear les promocions televisives d’esdeveniments esportius en general, i més particular en el cas del futbol, on és habitual veure els espots i reportatges amenitzats amb música de caire bel·licós, emprada com a banda sonora en pel·lícules del mateix gènere que Gladiator. Però ahir dimarts, per TV3 i arran de la semifinals de la Champions League entre el Barça i el Real Madrid, vam poder veure una nova modalitat de barrejar en l’escudella futbol i l’imaginari romà que molts joves, adolescents i adults de totes les edats tenen gràcies a les historietes d’Astèrix. Evidentment, en aquesta nova revisió d’Astèrix, es van rebatejar els herois gals amb els noms llatinitzats d’algunes de les estrelles barcelonistes… I a què no sabeu a qui se li va encarregar el paper de villà??
Gaby
Després de llegir en llatí en la versió d’Hans H. Orberg el llibre primer d’Ars amatoria, creieu que és una obra encara vigent? Podem fer cas els homes dels consells d’Ovidi per aconseguir l’amor en el segle XXI? Heu llegit el nostre Ars amandi? Us animeu a llegir l’Ars amatòria d’Ovidi? En teniu prou amb el llibre I o també voleu el resum del llibre II i III?…
El llibre I d’Ars Amatoria comença amb un preàmbul en què el poeta es declara mestre de l’amor i ocupa els versos 1-40. Segueix en tres parts: on trobar dones, com seduir-les i com mantenir el seu amor. Fins al vers 66 se’ns diu que a tot arreu es pot trobar una dona. En els versos següents, descriu les oportunitats per a una aproximació amorosa, als passeigs i als edificis públics en els versos 67-78; als fòrums i sobretot als teatres en els 79-134 tal com vàrem poder descobrir tots junts a classe. A partir d’aquí, ens vàrem repartir la resta del llibre I entre tots i aquest és la nostra feina que hem anat posat en comú en el Fòrum General del nostre Moodle però que ens plau ara compartir-la aquí i conèixer la vostra opinió:
En els versos 135-175, Ovidi ens torna a parlar d’aquells llocs que no podem passar per alt si volem trobar la noia dels nostres ulls. Per tant, ens proposa el circ, l’amfiteatre o el fòrum, ja que estan a vessar de gent durant tot el dia. A més, són llocs que tan si vols com si no, l’aproximació facilita iniciar una conversa.
En els versos 229-252, Ovidi ens diu que un banquet, a part de bon menjar i bon vi, trobarem també dones amb qui parlar. Ens explica les sensacions que sentirem quan ens deixem seduir per la nit i el vi, en aquesta situació la preocupació desapareix i el diàleg amb les noies es converteix en el més important fins i tot més que la bellesa, ja que això ens fa companyia i ens fa sentir estimats.
En els versos 263-350, hi trobem una gran quantitat d’històries que serveixen de model per seduir les dones. El concepte que anuncia en primer lloc és que qualsevol noia, per difícil que sigui, podrà ser conquistada, i això és així perquè tot i que no ho mostrin, les dones tenen el mateix desig sexual que els homes i una passió més violenta. Fins i tot diu que els homes, si deixessin d’anar darrere de les dones, serien elles les que hi anirien al darrere, invertint els papers. Posa l’exemple breu de Biblis i Caune, de Mirra, que van cometre l’adulteri pel seu desig sexual envers el seu pare. A continució, relata extensament com Pasífae s’enamora d’un toro, i l’acaba comparant amb Europa i Io. Els següents versos, del 328 al 340, H. Orberg els omet, tot i que Ovidi segueix posant una gran quantitat d’altres històries de dones amb un gran desig sexual, com Aèrope, la filla de Nisos, Escil·la, qui va enamorar-se de Minos, i també parla de Clitemnestra, qui va matar el seu marit engelosida per la seva relació adúltera amb Cassandra,… Conclou aquests versos dient que la majoria de dones podran ser conquistades, i fins i tot si et rebutgessin valdria la pena intentar seduir-les, ja que Ovidi creu que allò nou i al·liè ens agrada més.
En els versos 351-396, Ovidi crítica la manera de seduir la dona desitjada ja que molts cops busquem un intermediari, en aquest cas apareix la figura de la serventa. Ovidi ens diu que el mateix conquistador d’aquest amor és l’únic que ha de intervenir dins de la relació, ja que de vegades, per no dir sempre, quan algú ho fa, pot acabar malament.
Les dones, en els versos 397-434, són més fàcils de seduir el dia del seu aniversari o durant la festa de Venus (1 d’ abril). En canvi, intentar seduir una dona en mal temps és una missió impossible. També els regals les fan tornar boges i en volen sempre, tot i que no siguin dates especials.
En els versos 435-484, demana que supliquem en cartes l’amor de la nostra estimada, així ens farà cas. També funciona la intriga i mantenir en vel a la noia, amb promeses que potser mai no s’acompliran però sí que la faran somniar i desitjar-nos. El discurs és un bon aliat, sempre i quan sigui escrit en una carta d’una manera entenedora, dolça i creïble. Cal ser constant i no forçar res, hem de deixar passar el temps si volem aconseguir-la sincerament.
El fragment que va dels versos 485 al 502 parla de que els homes han de complaure la dona i fer el mateix que ella fa. Hi ha una frase que representa molt bé aquesta idea “Quan ella s’aixequi, t’aixecaràs; mentre ella estigui asseguda, seuràs: perd el temps al gust de la teva estimada.” Seguidament (503- 522) esmenta una sèrie de consells d’elegància masculina per agradar la dona: tallar-nos els cabells per una mà experta, o tallar-nos bé les ungles, o que no hi hagi pèls al nas. Les altres coses les hem de deixar per a noies presumides o mals homes.
En els versos 523 – 600, el poeta crida Bacus per tal que reviscoli la seva flama de la inspiració bevent vi. Ens explica la història d’Ariadna a l’illa de Naxos quan plorant per la partida de Teseu hi arriba Bacus i el seu seguici amb qui s’acaba casant. Dóna consells a l’home casat (afalagar la dona, beure i menjar plegats, compartir els amics, donar-li sempre la raó, fer-li regals…) i que el vi no li faci perdre el cap.
En els versos 601 – 628 aconsella la galanteria ja que no hi ha cap dona que no es cregui maca i a partir del 629 les promeses, uns bons al·licients per a la dona. A partir del vers 657 tracta la utilitat de les llàgrimes, dels petons, de les carícies i que no cal anar sempre amb tant de compte en tractar-les ja que també destigen ser posseïdes per la força d’un home en un atac de passió com Febe, la noia d’Esciros, Deidamia.
En els versos 721-736 tracta l’amor directament i parla sobre l’aspecte que s’ha de tenir l’hora de buscar parella femenina, diu que els homes que treballen tenen la pell morena d’estar al sol tot el dia, en canvi diu que per enamorar a una dona s’ha de ser pàl·lid ja que mostra les preocupacions i les passions de l’amor.
En els versos 737-752, aconsella malfiar-se dels amics i dels parents; de ser discrets en el moment de parlar sobre les virtuts de l’esposa perquè els nostres amics podrien desitjar ocupar el nostre lloc.
Ara bé, Ovidi acaba el llibre primer (753-770) deixant ben palès que els consells del poeta no poden ésser aplicats de qualsevol manera; més aviat han de ser adaptats a cadascuna de les dones en funció del seu caràcter.
Alumnes de Llatí de segon de Batxillerat.
Relator: Carlos Rocamora
