Tag Archives: Textos grecs

VI Lectura de Textos Clàssics Anna M. Saurí Font. Referents de la mitologia grecollatina en els monstres de Harry Potter al MAC-Empúries

Salvete, família clàssica i fans de Harry Potter!

Aquest dissabte 16 de desembre de 2017, els alumnes de batxillerat de Grec i de Llatí de l’INS El Pedró, l’INS Montgrí i l’INS Bellvitge participaran a la VI Lectura de Textos Clàssics Anna M. Saurí Font, professora de Clàssiques que va impulsar, amb el suport de la llibreria vitel·la de l’Escala, aquesta activitat durant les quatre primeres edicions i que, any rere any, continuem celebrant en honor seu.

Enguany, com a homenatge als 20 anys de la publicació de la primera edició de l’original anglès de “Harry Potter i la pedra filosofal” (J.K. Rowling, 1997), la lectura versarà sobre les criatures mitològiques de tradició clàssica que apareixen en la saga de Harry Potter, com ara el fènix, el basilisc, el griu, l’hipogrif, l’esfinx, el centaure… i molts més!

L’acte, que és obert a tothom i gratuït, tindrà lloc a les 11 del matí a la sala d’exposicions del Museu Arqueològic de Catalunya d’Empúries (av. Puig i Cadafalch, s/n), L’Escala), una ubicació immillorable per llegir, tot envoltats de patrimoni grecoromà, fragments de textos clàssics i potterians que parlaran d’animals fantàstics. És una oportunitat única i segurament irrepetible, així que no us la perdeu! A més a més, hi haurà sorpreses!

Berta Cantó, professora de Clàssiques de l’Ins Bellvitge (L’Hospitalet).

PS: A la tarda, els que venim de lluny (i qui s’hi animi) podríem aprofitar per visitar, si voleu, el jaciment arqueològic d’Empúries i veure l’antiga ciutat grega i romana, que recordeu que és matèria de les P.A.U. i caldrà tenir-la fresca.

Ampliem el grec

Nosaltres vam traduir el text de Pausànias del llibre de grec 1 (editorial Teide) i, després de fer l’anàlisi sintàctica,  hem fet unes preguntes relacionades amb el text i hem pensat que estaria bé que vosaltres, aràcnids i aràcnides, les responguéssiu en grec.  Aquí deixem el text de Pausànias, tot i que també el teniu aquí:

Τὸ ἄγαλμα τῆς Ἀθηνᾶς

ὐτὸ δὲ ἔκ τε ἐλέφαντος τὸ ἄγαλμα καὶ χρησμοῦ πεποίηται. Μέσῳ μὲν οὖν ἐπίκειταί οἱ τῷ κράνει Σφιγγὸς εἰκών· Τὸ δὲ ἄγαλμα τῆς Ἀθηνᾶς ὀρθόν ἐστιν ἐν χιτῶνι ποδήρει, καί οἱ κατὰ τὸ στέρνον ἡ κεφαλὴ Μεδούσης ἐλέφαντός ἐστιν ἐμπεποιημένη, καὶ Νίκην τε ὅσον τεσσάρων πηχῶν· ἐν δὲ τῇ χειρί δόρυ ἔχει, καί οἱ πρὸς τοῖς ποσὶν ἀσπίς τε κεῖται, καὶ πλησίον τοῦ δόρατος δράκων ἐστίν· εἴη δ᾽ ἂν Ἐριχθόνιος οὗτος ὁ δράκων. Ἔστι δὲ τῷ βάθρῳ τοῦ ἀγάλματος ἐπειργασμένη Πανδώρας γένεσις.

PAUSÀNIAS, Descripció de Grècia I, 24, 6-7

De què està feta l’estàtua? De qui és l’estàtua? Què és d’or i d’ivori? Què hi ha al mig del casc? Com està l’estàtua? Què porta l’estàtua? Què té l’estàtua? Què hi ha damunt del pit de l’estàtua i de què està fet? Què hi ha a prop de la llança? Què es representa a la base dels peus de l’estàtua? Us ha semblat difícil de traduir aquest text?

Andrea Balart, Irina Balart i Elisa Moya
1r batx. C Grec i llatí

Com podem ser més humans?

La creació de l’home per Prometeu. Museu del Louvre

La carta publicada al diari El País el 29 d’octubre del 2012 sobre les llengües clàssiques de Dorila Victoria Fernández-Viagas Bartolomé fa referència a una faula d’Isop:

“A propósito de los nuevos planes de estudio en los que parece vislumbrarse un nuevo “hachazo” a las lenguas clásicas, en concreto la práctica desaparición del Griego en el Bachillerato, me viene a la cabeza una fábula de Esopo en la que se cuenta que Prometeo, por mandato de Zeus, transforma a algunos seres vivos dotándolos de forma humana pero alma animal.

Creo que hay algo parecido en lo que se está haciendo con la Educación. Cada vez se presta menos atención a la formación del ciudadano, del espíritu crítico, del individuo dotado de valores

La Margalida ha localitzat “immediatament” la faula en qüestió i aquí la teniu:

Προμηθεὺς καὶ Ἄνθρωποι

Προμηθεὺς κατὰ πρόσταξιν τοῦ Διὸς ἀνθρώπους ἔπλασε καὶ θηρία. Ὁ δὲ Ζεὺς θεασάμενος πολλῶι πλείονα τὰ ἄλογα ζῶα, ἐκέλευσεν αὐτὸν τῶν θηρίων τινὰ διαφθείραντα ἀνθρώπους πετατυπῶσαι. Τοῦ δὲ τὸ προσταχθὲν ποιήσαντος, συνέβη τοὺς ἐκ τούτων πλασθέντας τὴν μὲν μορφὴν ἀνθρώπων ἔχειν, τὰς δὲ ψυχὰς θηριώδεις.

Ἔλεγχον ὁ μῦθος ἔχει πρὸς ἄνδρας θηριώδεις καὶ ὀργίλους.

No sé si podeu traduir-la, amb ajuda, clar… El títol és fàcil. La llegenda és ben curiosa: Zeus troba que hi ha massa animals i diu a Prometeu, creador de l’espècie humana, que els transformi en éssers humans. Prometeu ho fa i aleshores resulta que hi ha uns éssers humans que tenen ànima d’animal. I aquesta és la conclusió.

Ah, atenció, fixeu-vos que dic “éssers humans” i no “homes”. Per què?

Què us sembla que vol dir l’autor grec? Com són aquests éssers humans que tenen ànima d’animal? Trobeu que té sentit actualment aquesta faula? Com es relaciona amb l’educació? Quins són els valors que ens “humanitzen”? Com es poden transmetre aquests valors?

Com sempre, bona feina i molta sort!

Mercè Otero-Vidal (professora jubilada).

Santa Eulàlia. L’Hospitalet de Llobregat.

Un tastet d’Odissea

Ulisses, dormit, és deixat a Ítaca.

Ulisses, dormit, és deixat a Ítaca

JOMA

Una pregunta del nostre últim examen de Grec 2, es mereix, una reflexió més profunda ja que fa molt de temps que vàrem llegir l’Odissea d’Homer o més aviat la seva adaptació Les aventures d’Ulisses.

En quines circumstàncies arriba Ulisses a la seva terra? Qui són els feacis? Identifiqueu els noms propis dels primers deu versos del cant VI de l’Odissea i expliqueu quin paper fan a l’Odissea. Per cert, l’estada d’Ulisses al país dels feacis quin paper cabdal juga en la trama de tota l’Odissea?

Alumnes de Grec de 2n de batxillerat

El poder de l’amor de Σοφοκλής

Venus i Cupido, Lorenzo Lotto

Detall de Venus i Cupido, Lorenzo Lotto

Ὦ παῖδες, ἤτοι Κύπρις οὐ Κύπρις μόνον
ἀλλ’ ἐστὶ πολλῶν ὀνομάτων ἐπώνυμος.
Ἔστιν μὲν Ἅιδης, ἔστι δ’ ἄφθιτος βία,
ἔστιν δὲ λύσσα μανιάς, ἔστι δ’ ἵμερος
ἄκρατος, ἔστ’ οἰμωγμός. ἐν κείνῃ τὸ πᾶν
σπουδαῖον, ἡσυχαῖον, ἐκ βίας ἄγον.
᾿Εντήκεται γἀρ πλευμόνων ὅσοις ἔνι
ψυχή· τίς οὐχὶ τῆσδε τῆς θεοῦ πόρος;
εἰσέρχεται μὲν ἰχθύων πλωτῷ γένει,
ἔνεστι δ’ ἐν χέρσου τετρασκελεῖ γονῇ,
νωμᾷ δ’ ἐν οἰωνοῖσι τοὐκείνης πτερόν.
ἐν θηρσίν, ἐν βροτοῖσιν, ἐν θεοῖς ἄνω
Τίν’ οὐ παλαίουσ’ ἐς τρὶς ἐκβἀλλει θεῶν;
εἴ μοι θέμις, θέμις δὲ τἀληθῆ λέγειν,
Διὸς τυραννεῖ πλευμόνων, ἄνευ δορός,
ἄνευ σιδήρου. πάντα τοι συντέμνεται
Κύπρις τἀ θνητῶν καὶ θεῶν βουλεύματα.

Què significa epònim?

Quins epònims atorga Sòfocles a ‘Cipris’?

De quina cara de ‘Cipris’ ens parla l’autor grec? La dolça o l’agressiva?

Quin és el poder de l’amor segons Sòfocles?

Constanza Ledesma
2n batx. Grec

Τὸ ἄγαλμα τῆς Ἀθηνᾶς

ὐτὸ δὲ ἔκ τε ἐλέφαντος τὸ ἄγαλμα καὶ χρησμοῦ πεποίηται. Μέσῳ μὲν οὖν ἐπίκειταί οἱ τῷ κράνει Σφιγγὸς εἰκών·
(7)… Τὸ δὲ ἄγαλμα τῆς Ἀθηνᾶς ὀρθόν ἐστιν ἐν χιτῶνι ποδήρει, καί οἱ κατὰ τὸ στέρνον ἡ κεφαλὴ Μεδούσης ἐλέφαντός ἐστιν ἐμπεποιημένη, καὶ Νίκην τε ὅσον τεσσάρων πηχῶν· ἐν δὲ τῇ χειρί δόρυ ἔχει, καί οἱ πρὸς τοῖς ποσὶν ἀσπίς τε κεῖται, καὶ πλησίον τοῦ δόρατος δράκων ἐστίν· εἴη δ᾽ ἂν Ἐριχθόνιος οὗτος ὁ δράκων. Ἔστι δὲ τῷ βάθρῳ τοῦ ἀγάλματος ἐπειργασμένη Πανδώρας γένεσις.

 


































Fatima El Azouan
1r Batxillerat Grec

Οἰδίπους: un destí tràgic

Οἰδίπους δὲ ἀκούσας ἔλυσε τὸ αἴνιγμα τὸ ὑπὸ τῆς Σφιγγὸς καὶ τὴν βασιλείαν παρέλαβε καὶ τὴν μητέρα ἒγημεν ἀγνοῶν, καὶ παῖδας ἐτέκνωσεν ἐξ αὐτῆς.

Apol·lodor, Biblioteca III 5, 8

Després de llegir i traduir aquest fragment sobre Èdip, explica com continua la història d’Èdip, dels seus fills (vid. El casal de Tebes). Recordes el complex d’Èdip?

Alissa Komarova

2n batx. Grec

Bel·lerofont i la Quimera

A classe de grec, tots hem escollit una de les traduccions de la pàgina 86 del nostre llibre, i nosaltres hem decidit fer-ne la “c”, que és una breu descripció de la Quimera, l’horrible monstre amb el que es va haver d’enfrontar l’heroi Bel·lerofont.

Eἰχϵ δὲ προτομὴν μὲν λέοντος, οὐρὰν δὲ δράκοντος, τρίτην δὲ κϵφαλὴν μέσην αἰγός, διʼἡς πυρ ἀνίϵι. Καὶ τὴν χώραν διέφθϵιρϵ, καὶ τὰ βοσκήματα ἐλυμαίνετο· μία γὰρ φύσις τριων θηρίων ϵἰχϵ δύναμιν.

Per una banda, tenia cos de lleó, cua de drac, i en tercer lloc, un cap de cabra enmig (del cos), el qual llançava foc. Destroçava els camps i devorava els ramats. Doncs tenia la força i la naturalesa de tres feres.

La història de Bel·lerofont i la Quimera, també apareix a la Ilíada d’Homer, i us l’enllaço aquí perquè disfruteu de la seva lectura:

Laura Galán
Alissa Komarova

2n de batxillerat

La guineu i l’esbarzer, d’Isop

guineumr.jpg

Ἀλώπηξ καὶ Βάτος

Ἀλώπηξ φραγμὸν ἀναβαίνουσα, ἐπειδὴ ὀλισθαίνειν ἔμελλε, βάτου ἐπελάβετο. Ξυσθεῖσα δὲ τὸ πέλμα καὶ δεινῶς διατεθεῖσα, ἠιτιᾶτο αὐτὴν, εἴ γε καταφυγοῦσα ἐπ᾿ αὐτὴν ὡς ἐπὶ βοηθὸν χείρονι αὐτῆι ἐχρήσατο καὶ τοῦ προκειμένου. Καὶ ἡ βάτος ὑποτυχοῦσα εἶπεν· «ἀλλ᾿ ἐσφάλης τῶν φρενῶν, ὦ αὕτη, ἐμοῦ ἐπιλαβέσθαι βουληθεῖσα, ἥτις πάντων ἐπιλαμβάνεσθαι εἴωθα.»
Οὕτω καὶ τῶν ἀνθρώπων μάταιοί εἰσιν ὅσοι τούτοις ὡς βοηθοῖς προσφεύγουσιν, οἷς τὸ ἀδικεῖν μᾶλλόν ἐστιν ἔμφυτον.

Una guineu pujant una paret, quan estava a punt de caure, es va agafar a un esbarzer. Rascant la planta del peu i sortint malparada, el va acusar que havent buscat ajuda en ell, l’havia tractat pitjor del que calia esperar.  I l’esbarzer responent-li va dir: “Però, amiga, t’has ben equivocat volent agafar-me a mi que sóc qui s’apodera de tothom”.

Així mateix, també son insensats els homes que recorren a l’ajuda dels que acostumen a fer mal.

Traducció i il·lustració  de Marina Mayo, 2n batxillerat de grec tot responen a un doble repte: el de la Carla per tal d’il·lustrar la faula i al de la Margalida a El fil de les clàssiques pel que fa a traduir una faula d’Isop.