Author Archives: balart.andrea0920

Referents clàssics a Diaris de vampirs

“Diaris de vampirs” o “Cròniques vampíriques” és una sèrie de televisió de ciència ficció i sobrenatural, emesa per CW el 10 de septembre de 2009 i està  creada per Kevin Williamson i basada en la saga de L. J. Smith.

Quatre mesos després del terrible accident que va matar els seus pares, l’Elena Gilbert una adolescent de 17 anys i el seu germà de 15 , Jeremy, segueixen intentant tirar endavant les seves vides. L’Elena sempre ha estat una estudiant brillant,  popular i molt atenta amb els seus amics , però que ara es troba lluitant per ocultar la seva tristesa al món. L’any escolar comença i l’Elena i els seus amics queden fascinats amb un nou alumne: l’Stefan Salvatore , un misteriós noi que viu amb el seu tiet.  L’Stefan i l’Elena s’enamoren ràpidament. El que l‘Elena no sap  és que el seu novio és un vampir des de fa centenars d’anys, que  intenta viure en pau entre els humans, mentre que el seu germà Damon és la personificació del vampir violent i pervers. Els dos germans,  perseguits pel seu passat amb la Katherine, que és idèntica a l’Elena, entren en guerra per guanyar-se el cor de la noia i el dels seus amics, familiars i veïns de la petita ciutat de Mystic Falls,  a Virgínia .

 La sèrie l’han tornat a emetre per TV3, els dissabtes i diumenges pel matí. Actualment té cinc temporades.

 photo TVD_zps55c3b4e7.jpg

Fotografia dels protagonistes (l’Stefan, l’Elena i en Damon)

Per començar trobem llatí  en els encanteris que fa la Bonnie, amiga de l’Elena i altres bruixes:

Phasmatos Sal Vis Nas Ex Malon, Terra Mora Vantis Quo Incandis, Et Vasa Quo Ero Signos

Aquest encanteri el fan la Bonnie i la seva àvia, que és bruixa per aixecar una tomba on creuen que està la Katherine, una vampira de la qual havien estat enamorats en Damon i l’ Stefan.

Ex Spiritum Intaculum, In Terrum Incendium, Phasmatos Salvis Adisdum! 

 Aquest encanteri el fa la Bonnie per baixar la intensitat de les flames perquè l’Stefan pugui salvar en Damon que està tancat en un soterrani.

Fes matos tribum nas ex viras, Sequitas saguines, Ementas asten mihan ega petous.

Aquest encanteri el fa la Bonnie amb la sang d’en Jeremy, germà de l’Elena, per buscar aquesta.

 photo boniieee_zpsee1872db.jpg

En Jeremy i la Bonnie localitzant l’Elena a través del mobil de la Bonnie.

Phasmatos Ex Solves Exis Pa Unis Animotos Di Conjuncto Sol Facto Fes Matos De Vos Male. “

Aquest encanteri el fa la Bonnie per trencar l’encanteri que va fer una bruixa que va unir els seus fills perquè si un moria moririen tots.

Com podem veure els encanteris en moltes pel·lícules o sèries, agafen paraules en llatí, i d’altres se les inventen. És el cas de Harry Potter, on molts dels encanteris són en llatí (oculus reparo).

A més, a la sèrie, la planta que pot ferir o fins i tot matar els vampirs és la verbenaAlguns personatges duen collars o rellotges amb verbena per evitar que els vampris se’ls hi acostin o els hi poguin convèncer amb els ulls de fer alguna cosa sense el seu permís. La verbena és un gènere de plantes amb flor originària d’Amèrica, que s’usa per produir llet en les glàndules mamàries, per curar ferides (es diu que va curar les ferides de Jesús després de ser crucificat). Els romans la utilitzaven per purificar els altars durant els sacrificis. També serveix per treure els maleficis de sobre, per prevenir el futur o fins i tot pot provocar l’abort.

 

 photo verbena_zps4f42c0df.jpg

       Verbena

Un altre referent és el Grimoriun llibre d’encanteris que utilitza la Bonnie,  l’amiga de l’Elena, per fer encanteris. A l’antiguitat, els grimoris eren llibres que contenien cartes astrològiques, instruccions per fer encanteris, etc. Aquesta paraula ve del francès  grimoire, i aquest al seu torn  ve d’una alteració de grammaire, que vol dir gramàtica. Això es deu en part al fet que, en l’Edat Mitjana, hi havia uns llibres anomenats “gramàtiques  llatines” (llibres sobre dicció i sintaxi del llatí) que eren fonamentals per a l’educació escolar i universitària i els llibres que no eren les “gramàtiques llatines” o no eren llibres eclesiàstics, s’anomenava grimoris, ja que creien que eren plens d’encanteris.  La majoria dels grimoris estaven escrits en llatí, tot i que hi havia alguns que s’inventaven algunes paraules barrejant-les amb el llatí.

 photo bonniehechizos_zpsaaf64072.jpg

La Bonnie amb la seva àvia fent un encanteri

Finalment, es van editar uns pòsters dels personatges en els quals hi ha unes inscripcions llatines.

I vosaltres heu vist aquesta sèrie? Què us sembla? Trobeu més referents clàssics? Pel que fa als encanteris de la Bonnie, creieu que estan en llatí? N’enteneu alguna paraula? Si és així, us atreviu a traduir algunes de les frases dels encanteris?

Andrea i Irina Balart 2n Batx.C

L’entrada al Tàrtar de l’Eneida

He decidit fer un article sobre aquest fragment de l’Eneida ja que m’agrada molt la història de la llaguna Estígia i del barquer Caront. Casualment dues alumnes de l’institut Albéniz de Badalona han fet també un article sobre Caront. Jo he triat aquest text de l’Eneida de Virgili del llibre VI (versos 295-330) que parla sobre quan Eneas descendeix al Tàrtar (món dels morts) amb la Sibil·la de Cumas per buscar Anquises. Allà van amb una branca d’or perquè Caront, el barquer que condueix les ànimes, els deixi pujar. Deixo aquí el fragment en llatí i més avall la traducció:

Hinc via Tartarei quae fert Acherontis ad undas.               
turbidus hic caeno vastaque voragine gurges
aestuat atque omnem Cocyto eructat harenam.
portitor has horrendus aquas et flumina servat
terribili squalore Charon, cui plurima mento
canities inculta iacet, stant lumina flamma,               
sordidus ex umeris nodo dependet amictus.
ipse ratem conto subigit velisque ministrat
et ferruginea subvectat corpora cumba,
iam senior, sed cruda deo viridisque senectus.
huc omnis turba ad ripas effusa ruebat,               
matres atque viri defunctaque corpora vita
magnanimum heroum, pueri innuptaeque puellae,
impositique rogis iuvenes ante ora parentum:
quam multa in silvis autumni frigore primo
lapsa cadunt folia, aut ad terram gurgite ab alto                
quam multae glomerantur aves, ubi frigidus annus
trans pontum fugat et terris immittit apricis.
stabant orantes primi transmittere cursum
tendebantque manus ripae ulterioris amore.
navita sed tristis nunc hos nunc accipit illos,               
ast alios longe summotos arcet harena.
Aeneas miratus enim motusque tumultu
‘dic,’ ait, ‘o virgo, quid vult concursus ad amnem?
quidve petunt animae? vel quo discrimine ripas
hae linquunt, illae remis vada livida verrunt?’              

 olli sic breviter fata est longaeva sacerdos:

‘Anchisa generate, deum certissima proles,
Cocyti stagna alta vides Stygiamque paludem,
di cuius iurare timent et fallere numen.
haec omnis, quam cernis, inops inhumataque turba est;               
portitor ille Charon; hi, quos vehit unda, sepulti.
nec ripas datur horrendas et rauca fluenta
transportare prius quam sedibus ossa quierunt.
centum errant annos volitantque haec litora circum;
tum demum admissi stagna exoptata revisunt.’

 

Traducció de Miquel Dolç:

“D’aquí parteix el camí que condueix a les aigües del tartari Aqueront. Hi bull un remolí tèrbol, fangós, d’una fondària insondable, i vomita tot el seu llot en el Cocit. Un horrible barquer guarda aquestes aigües i aquest riu, Caront, terriblement brut: una espessa barba blanca totalment descuidada li cobreix el mentó, la seva mirada de foc resta fixa, un mantell sòrdid li penja de les espatlles, lligat amb un nus. Ell mateix empeny la barca amb una perxa i la governa amb les veles, i en el seu fons rovellat transporta els morts, ara ja vell, però amb la vellesa vigorosa i fresca d’un déu. Cap aquí es precipitava, escampada per la ribera, tota una multitud, dones i homes, espectres d’herois magnànims que havien acomplert la vida, nois, noies encara per casar, joves que foren posats a la pira davant la mirada dels pares: tan nombrosos com cauen despreses les fulles en els boscos amb els primers freds de la tardor, tan nombrosos com s’apleguen en terra els ocells des d’alta mar quan l’estació del fred els obliga a fugir enllà de l’oceà i els empeny cap a terres càlides. S’estaven drets demanant de ser els primers a fer la travessia i allargaven les mans, delerosos de passar a l’altra riba. Però el tètric barquer agafa ara aquests ara aquells, mentre que uns altres els rebutja i els aparta lluny de la ribera. Eneas, estranyat sens dubte i commogut per aquell tumult, pregunta: «Digues-me, oh verge, ¿què significa aquesta concentració vora el riu? ¿Què demanen les ànimes? ¿Amb quin criteri unes han d’abandonar la ribera i altres solquen amb els rems les aigües lívides?» Li respongué breument la vella sacerdotessa:  «Fill d’Anquises, llinatge inconfusible dels déus, el que veus és l’estany profund del Cocit i la llacuna estígia, pel poder diví dels quals fins i tot els déus es guarden de jurar en fals. Tota aquesta multitud que veus és la gent mancada de tot i sense sepultura. El barquer és Caront; aquells que les aigües transporten, és que van ser enterrats. No li és permès de fer-los travessar les riberes horrendes i el rogallós corrent abans que els seus ossos no hagin reposat en una tomba. Van errants durant cent anys, voleiant entorn d’aquestes riberes; llavors, finalment admesos, tornen a veure aquests estanys tan desitjats.»”

Comentari:

Aquest fragment, ens parla del descens al Tàrtar d’Eneas juntament amb la Sibil·la.  Allà hi ha la llaguna Estígia que constituïa el límit entre la terra i el món dels morts, l’Hades. Els rius infernals que es nombren al fragment són els següents: l’Estígia o Estix  (riu de l’odi), el Flegetont (riu del foc), el Lete (riu de l’oblit), l’Aqueront (l’aigua del qual era gèlida), les corrents malèfiques (tenien propietats màgiques) i el Cocit (riu de les lamentacions) convergien en el seu centre formant una gran pantà. Popularment es creia que les ànimes dels difunts podien creuar l’Estigia en una barca guiada de vegades per Caront, conegut com el barquer que transportava les ànimes. Caront cobrava un pagament per viatge i, per això, als morts se’ls enterrava amb una moneda (òbol) sota la llengua. En aquest fragment, Eneas pregunta a la Sibil·la perquè el barquer permet a algunes ànimes passar i ad’altres no. Ella li respon que és perquè alguns cossos no han estat enterrats. Això, en certa manera, ens remet a la cèlebre obra d’”Antígona” de Sòfocles i a les seves versions com la d’Espriu, en les quals té lloc la mort d’Antígona per voler enterrar el seu germà Polinices. I és que per als antics era molt important donar sepultura als morts, precisament perquè temien el no poder passar amb la barca de Caront al món infernal i restaven condemnats a una eternitat de patiment.

Pervivència: trobem molta pervivència sobre el personatge de Caront, tant en la pintura, com en l’escultura, com en la música, la literatura i fins i tot en l’astronomia.

Pel que fa a l’art, trobem representat Caront com un home vell i lleig; porta un barret còmic i una barba. Transporta una barca amb una perxa. El trobem freqüentment en la sèrie de vasos funeraris àtics de finals del segle v a.C., acompanyat d’Hermes (Mercuri) que li proporciona els difunts. En la iconografia etrusca, Caront és més lleig i porta l’aparença d’un dimoni alat de nas llarg, amb un martell. Caront també apareix en representacions d’època moderna, on entra en colisió amb les figures de la mort cristianes.  Aquestes són algunes de les obres en les que apareix:

La barca de Caront, vas àtic del Louvre

Aquiles matant un presoner troià davant de Caront, ceràmica

Charon & Hermes Psychopompus, gods of the dead | Greek vase, Athenian red figure white-ground lekythos

Vas àtic que representa Caront, del museu metropolità de Nova York

Ceràmica etrusca que representa Caront, de MatthiasKabel

Moneda on es representa  la Sibil·la que entra a la barca de Caront amb Eneas

La barca de Caront, relleu de Giovanni Dall’Orto

Caront, escultura de Peter Oldekop

File:Jan Brueghel the Elder - Aeneas and the Sibyl in the Underworld.jpg

Eneas i la Sibil·la en el Tàrtar  

Caront transportant les sombres, de Pierre Subleyras

l’illa dels morts, d’Arnold Boecklin

Caront, un quadre infernal de Louis Garden.

Pel que fa a la música, trobem “L’illa dels morts” és un poema simfònic del compositor rus Rachmanioff compost el 1908 a Dresde i inspirat per el quadre d’Arnold Boecklin. Aquesta obra està considerada com un exemple de postromanticisme rus de principis de segle.

A més, trobem el grup de música de mètal gòtic finlandès, Charon que es va dissoldre  el 2011.

Caràtula del grup Charon

Pel que fa a la literatura, l’humanista Alfonso Valdés va escriure Dialogo entre Mercurio y Caronte en un clar intent de satiritzar l’ambient social de la seva època. Aquí teniu un petit fragment del text:

Guiará entre tanto mi lugarteniente la barca, y nosotros sentados en este prado podremos hablar y a las vezes reýrnos con algunas ánimas que vendrán a pasar” (vers 80).

 Pel que fa a l’astronomia, trobem que el satèl·lit Caront de Plutó, que Va ser descobert per l’astrònom estatunidenc James Christy el 1978.

Satèl·lit Caront

En conclusió, Caront és un personatge que té molta pervivència i que encara perviu entre nosaltres ja que trobem molts referents com el carrer Charon a França,  el bar de rock anomenat Caront, el llibre “El soborno de Caronte” de Manuel Garcia Viñó, etc.

Què us ha semblat? Sabríeu trobar més  referents de Caront?

 Andrea Balart

2n. Batx.C

Isidor a la UB!

Salve!

El dia 10 de febrer vam fer la classe de grec i la classe de llatí de segon de batxillerat a la Universitat de Barcelona. Allà, després de visitar la biblioteca de reserva, l’hemeroteca, entre d’altres, vam anar a sentir unes conferències sobre la “Comicitat i realitat en el Miles Gloriosus” i sobre “El mite de Prometeu”. El que ens va sobtar bastant va ser trobar en el vestíbul de la facultat una estàtua d’Isidor, fet que ens va servir per la tasca Els escriptors clàssics que conviuen amb nosaltres. Com que la Universitat és molt antiga, hi assistien molts eclesiàstics, és per això que a la Universitat hi trobem la figura d’un destacat bisbe de Sevilla que escrivia les seves obres en llatí.


Mostra Els escriptors clàssics del nostre entorn en un mapa més gran

 Però sabeu qui va ser Isidor?

Isidor de Sevilla (Cartagena, 560 – Sevilla, 636) fou un destacat eclesiàstic, erudit i orador visigotbisbe de Sevilla i autor d’obres religioses i enciclopèdiques. És venerat com a sant per l’Església catòlica i l’ortodoxa. És un dels Quatre Sants de Cartagena.

 Era descendent d’una honorable família visigoda fill de Severià, que fou governador de la província cartaginesa. De jove, la família es va traslladar a Sevilla, on Isidor estudià a l’escola de la catedral, la primera d’aquest tipus a tota la Hispània. Hi aprengué la dialèctica, la gramàtica, la retòrica, artimètica, música, astronomia i geometria, a més del grec i l’hebreu.

Va succeir a Leandre el 600 en la seu episcopal de Sevilla i va fundar un col·legi per a l’educació de la joventut; després va anar a Roma per entrevistar-se amb el papa Gregori I. Va tenir un paper rellevant en la política i la religió del regne visigot, intentant unir els diversos pobles que formaven el Regne de Toledo, de manera que es pogués garantir la seva consolidació i continuïtat. Així, va contribuir decisivament a la desaparició de l’heretgia i  l’ortodòxia catòlica.

A partir del novembre de 619 va presidir el II Concili de Sevilla, amb bisbes hispànics i gals, on es discutí la naturalesa de Crist. El desembre del 633 va presidir el IV Concili de Toledo, en el qual es va decretar la independència i llibertat de l’Església hispànica enfront del poder reial, amb el qual va mantenir una aliança solemne. També s’hi establí que cada catedral tingués un seminari per educar els joves i futurs clergues, de manera que aquests fossin persones formades sòlidament. En aquests seminaris s’ensenyaria, com a la de Sevilla, arts liberals, grec i hebreu, a més de dret i medicina. Finalment, va morir a l’església de Sant Vicenç de Sevilla el 4 d’abril del 636.

 I què és el que escrivia aquest important bisbe?

Els seus interessos culturals anaven de les arts liberals, el dret, la medicina, les ciències naturals, la història, a la teologia dogmàtica i moral. La seva producció escrita va ésser molt extensa, però potser poc original, ja que sovint es redueix a copiar altres autors, cristians o clàssics.

Les seves principals obres són:

–  Originum sive etymologiarum libri viginti  o Etimologies, enciclopèdia de les arts i les ciències conegudes, on sistematitza i recopila la saviesa llatina clàssica a partir dels seus autors. És la seva obra més coneguda, de gran repercussió i influència durant l’Edat mitjana.

– De Differentiis s. De Proprietate Verborum, llibre de gramàtica llatina

– Iber Glossarum Latinarum, col·lecció de glosses llatines.

– De Rerum Natura, dirigit al rei visigot Sisebut, és un llibre d’astronomia i història de la natura. En aquest llibre es pot veure que Isidor pensava que les estrelles no tenien llum pròpia i que eren il·luminades pel Sol, igual que la Lluna.

– Chronicon. Llibre d’història des de la creació del món fins al 627

– Historia Gothorum, història dels visigots des del regnat de Valerià i Gal·liè fins a la mort de Sisebut

– Historia Vandalorum, història dels vàndals des de la seva entrada a Hispània fins a la seva destrucció pels bizantins

– Historia Suevorum, història dels sueus des de la seva entrada a Hispània fins a la seva destrucció pels visigots

– Poemata, col·lecció de poemes

 La resta de les seves obres són de caràcter teològic, com Contra Judaeos Libri II, on es veu clarament la seva posició en contra dels jueus, normal en aquella època.

Nosaltres en el nostre bloc El cel dels mites, que vam presentar pel treball de recerca, hem inclós alguns textos d’Isidor, ja que hi ha alguns llibres on parla de l’astronomia. Els dos textos que varem buscar eren dels llibres De Rerum Natura i Etimologies.  El primer parlava sobre la distribució i classificació dels dies, mentre que l’altre parlava sobre l’origen del nom dels dies, i en aquest text vam obtenir ajuda de la classe d e segon de batxillerat de llatí per fer la traducció. Us deixem el text d‘Etimologies perquè pogueu fer-vos una idea del tema que tracta Isidor en aquest llibre.

 “Dies dicti a diis, quorum nomina Romani quibusdam sideribus sacraverunt. Primum enim diem a Sole appellaverunt, qui princeps est omnium siderum, sicut et idem dies caput est cunctorum dierum.  Secundum a Luna, quae Soli et splendore et magnitudine proxima est, et ex eo mutuat lumen. Tertium ab stella Martis, quae Vesper vocatur. Quartum ab stella Mercurii, quam quidam candidum circulum dicunt. Quintum ab stella Iovis, quam Phaethontem aiunt. Sextum a Veneris stella, quam Luciferum asserunt, quae inter omnia sidera plus lucis habet. Septimus ab stella Saturni, quae sexto caelo locata triginta annis fertur explere cursum suum.  Proinde autem ex his septem stellis nomina dierum gentiles dederunt, eo quod per eosdem aliquid sibi effici existimarent, dicentes habere a Sole spiritum, a Luna corpus, a Mercurio ingenium et linguam, a Venere voluptatem, a Marte sanguinem, a Iove temperantiam, a Saturno humorem. Talis quippe extitit gentilium stultitia, qui sibi finxerunt tam ridiculosa figmenta.  Apud Hebraeos autem dies prima una sabbati dicitur, qui apud nos dies dominicus est, quem gentiles Soli dicaverunt. Secunda sabbati secunda feria, quem saeculares diem Lunae vocant. Tertia sabbati tertia feria, quem diem illi Martis vocant. Quarta sabbati quarta feria, qui Mercurii dies dicitur a paganis. Quinta sabbati quinta feria est, id est quintus a die dominico, qui apud gentiles Iovis vocatur. Sexta sabbati sexta feria dicitur, qui apud eosdem paganos Veneris nuncupatur.”

 Text traduït per Andrea i Irina Balart:

“Els dies van ser anomenats a partir dels déus, els noms dels quals els romans van consagrar a algunes estrelles. Així van anomenar el primer dia a partir del Sol, el qual és el principal de totes les estrelles, d’aquesta manera aquest dia és el cap de tots els dies. El segon a partir de la Lluna, la qual és pròxima al Sol en esplendor i magnitud, i d’ell prové la llum. El tercer a partir de l’estrella Mart, la qual és anomenada Vesper. El quart a partir de  l’estrella de Mercuri, que alguns diuen que és un cercle blanc. El cinquè a partir de l’estrella Júpiter, que diuen que és Faetó. El sisè a partir de l’estrella de Venus, que atribueixen a Lucífer, la qual té les estrelles més brillants d’entre totes. El setè a partir de l’estrella de Saturn, la qual situada al sisè cel té la intenció d’omplir el seu recorregut en trenta anys. (…) D’aquesta manera, tal era l’estupidesa de la gent, que van crear formes tan ridícules. Però entre els hebreus el dia és anomenat el primer Sàbat, que entre nosaltres és el dia del senyor, que la gent va consagrar al Sol. El segon Sàbat és la segona diada, que els seculars anomenen dia de la Lluna. El tercer Sàbat és la tercera diada, que ells anomenen dia de Mart. El quart Sàbat és la quarta diada, que és anomenat dia de Mercuri pels pagesos. El cinquè Sàbat és la cinquena diada, aquest és el cinquè a partir del dia del senyor, que entre els gentils és anomenat dijous. El sisè Sàbat és anomenat sisena diada, que entre els mateixos pagans és anomenat de Venus.”

 

Foto  feta per nosaltres de l’estàtua d’Isidor a la UB

Retrat d’Isidor de Sevilla

Andrea i Irina Balart.

2n. Batx C

Lucífer, el portador de llum

Hesperus o la personificació del matí d’A. Rafael Mengs. Palau de la Moncloa

Lucífer o LLucifer ve del llatí  lux “llum” i  fero “portar”: per tant vol dir “portador de llum”. En termes astronòmics, s’anomena stella matutina o stella vespertina. El seu equivalent grec  és Fòsfor (Φωσφόρος) o Heòsfor (Έωσφόρος “el portador de l’Aurora”). Fòsfor és el fill d’Eos, la deessa de l’alba (Aurora en la mitologia romana)  i és l’estel de l’alba. El pare de Vèsper era Cèfal, un mortal, mentre que el de Fòsfor  era el déu estel·lar Astreu.

L’estrella del matí i de la tarda

Eos, Fòsfor, Hèsper, Hèlios de Stanisław Wyspiański. The National Museum in Warsaw, 1897

 Es deia que Pitàgores o Parmènides  van descobrir  que en realitat es tractava del mateix cos celeste (per als grecs una “estrella errant”, és a dir, un planeta).

 Lucifer en la tradició cristiana

 En el cristianisme se l’imagina com l’àngel més bell de la creació i també com el causant del major drama còsmic mai ocorregut. Explica la llegenda que, seduït pel seu propi orgull, va arrossegar a una gran part dels àngels que adoraven Déu, provocant una rebel·lió les conseqüències de la qual  són l’existència del dolor, la maldat i la mort al món. Llucifer és considerat des de llavors com l’ideòleg del mal, l’instigador del costat fosc de l’home, el temptador primer o el diable. Se’l confon amb Satanàs i gaudeix d’una llarga tradició cultural.

La caiguda  de Llucifer, il·lustració de Gustave Doré

 Poema:

“Lucero verspertino” d’Edgar Allan Poe

Ocurrió una medianoche

a mediados de verano;

lucían pálidas estrellas

tras el potente halo

de una luna clara y fría

que iluminaba las olas

rodeada de planetas,

esclavos de su señora.

Detuve mi mirada

en su sonrisa helada

-demasiado helada para mí-;

una nube le puso un velo

de lanudo terciopelo

y entonces me fijé en ti.

Lucero orgulloso,

remoto, glorioso,

yo siempre tu brillo preferí;

pues mi alma jalea

la orgullosa tarea

que cumples de la noche a la mañana,

y admiro más, desde luego,

tu lejanísimo fuego

que esa otra luz, más fría, más cercana.

A veure si sabeu on es troba l’única escultura de Llucifer en un parc públic?   Ens ajudeu a recollir la seva pervivència sobretot en poesia com a “portador de llum” i anunciador de l’aurora?

Andrea i Irina Balart

2n.Batx.C Grec i Llatí

El cel dels mites

El nostre bloc, El cel dels mites!

Salvete! XAIPETE!

Nosaltres, alumnes de 1r de Batxillerat de grec i llatí, hem creat un bloc el qual el presentarem en el concurs “Es de libro“. El bloc s’anomena el cel dels mites i tracta sobre els estels i les constel·lacions amb referents clàssics i la nostra tutora és la Margalida Capellà Soler.  Aquest bloc serà la base per al treball de recerca de segon de batxillerat. Amb aquest bloc hem ampliat molts conceptes d’astronomia que abans desconeixíem i a més hem après un munt de mites grecs i romans. A més aquest bloc va ser el més actiu de setmana santa, i ho continua sent a Xtec blocs. Esperem que a vosaltres també us agradi, feu-hi una ullada i deleiteu-vos amb l’astronomia i el seu origen mitològic! Ajudeu-nos a ampliar-lo amb els vostres comentaris i suggeriments!

 

Aquí us deixem els nostres vokis on us expliquem que hem fet en aquest treball i les conclusions que hem extret:

Irina i Andrea Balart

1r Batx. C  Grec i Llatí

Un dia a l’antiga Grècia II

Un any més,  fem recreacions de la vida quotidiana grega. Tot seguit, reprenem el fil de Un dia a l’antiga Grècia i esperem que algú més s’hi animi:

La vida d’una esclava

“Em dic Irene , que vol dir pau, visc a Atenes i sóc una esclava. Els meus amos són el senyor Demòstenes  i la senyora Àgata, que tenen quatre fills: Elpènor, l’hereu de 16 anys, Agatocles de 14, Hypatia, de 8 anys i Lykos el petit, que només té un any. Com cada dia avui m’he llevat a les vuit.  Abans que es despertés tota la família, de seguida, he esmorzat i, a continuació m’he posat a netejar el terra i  a recollir la roba estesa. Mentre estava distreta fent totes aquestes feines, he sentit com la senyora ja s’havia despertat i estava alletant en Lykos.

De seguida, he anat al pati central de la casa, des d’on s’accedeix a totes les habitacions. He vist com el meu senyor s’arreglava per anar-se’n a l’àgora, ja que s’encarrega de l’administració de l’Estat i la gestió política. El senyor duia el seu himàcion a sobre de la túnica blanca. La meva senyora ha baixat de la seva habitació, ha esmorzat i després ha anat al patí central, on jo i l’Hèlena, una altra criada, l’esperàvem.  La senyora no duia maquillatge encara i duia un senzill peple de llana i una trossa mig desfeta. La senyora ha manat a l’Hèlena que anés a recollir aigua del pou per rentar unes peces de roba, mentre jo l’acompanyava al rebost a preparar-li l’esmorzar: uns trossets de pa d’ordi mullats amb vi i ha begut llet de cabra. Després els nens han baixat a esmorzar i un altre criat els ha servit. Quan tots han acabat d’esmorzar, ha vingut un pedagog que s’ha emportat l’Agatocles i l’Elpenor cap a l’escola. L’Hypatia s’ha quedat a casa mentre la seva mare li feia classes de filosofia i li ensenyava uns llibres per aprendre matemàtiques. Després de les classes la meva senyora ha repassat els comptes de la casa i s’ha adonat que s’havien de vendre unes quantes figues que ja feia dies que havien produït els arbres de casa. El nou esclau vingut de Lídia, en Marcus, ha anat al mercat d’Atenes a comprar les verdures que la senyora li havia demanat i a vendre les figues.

Tot seguit, la senyora ha anat al petit altar de casa dedicat a Hèstia, la deessa de la llar, i m’ha demanat que li portés un vi aromàtic per fer unes libacions.  Com que falta poc per ser migdia,  li porto una pica amb l’aigua per la seva neteja personal i després l’ajudo a maquillar-se i a pentinar-se. Un cop empolainada, Àgata substitueix el senzill peple de llana per una  túnica que deixa marcades molt bé les formes del seu cos. Després la he ajudat a triar-se les arracades, que eren penjants i duien un o dos brillants que feien que la meva senyora Àgata semblés més rica del que era, també li he triat els seus dos braçalets preferits, fets amb jade i ivori.  Finalment li col·loco unes sandàlies que s’acaba de comprar i que l’afavoreixen molt.

Sortim al carrer i fa força vent, la senyora em fa accelerar el pas perquè no vol arribar tard a la cita amb les seves millors amigues, totes són riques. Quan arribem a casa de l’Alèxia, ja estan totes assegudes a taula. A sobre de la taula hi ha força menjar:  olives, figues, formatge, peix sec, faisà, hortalisses i de postres fruita variada, entre la qual hi ha les figues que ha portat l’Heleia i el raïm de la gran casa de la Idàlia. Els meus budells no poden evitar fer un soroll ensordidor. M’haig de reprimir i anar a la cuina on les criades de l’Alèxia ja han fet el nostre dinar. Res d’especial: uns trossos de pa, una mica de formatge i algunes hortalisses per acompanyar. A vegades no puc evitar pensar que m’agradaria ser com la meva senyora, però després em trec la idea del cap, ja que he nascut així i mai no podré canviar la meva situació. Des de la cuina se senten les rialles de les dones que parlen dels seus marits, de les sogres que  han d’aguantar i dels fills amb els que han de carregar. Algunes han begut sens dubte massa vi. A la cuina les criades parlem de les nostres senyores, cadascuna intenta dir el millor de la seva, fins que arriba un punt que hi ha una mica de rivalitat entre totes.

Cap al tard, m’acomiado d’elles i me’n vaig amb la meva senyora cap a casa. Ja s’està fent fosc i haig de fer el sopar, precisament avui hi ha uns convidats, o sigui que tindré més feina de la que em pensava. Quan acaba el sopar, els homes surten de l’androceu i se’n van cap a casa, tots els criats recollim i netegem la cuina. Quan arribo a la meva habitació, m’estiro al llit baldada. Avui ha estat un dia esgotador, però no hem puc queixar de la vida que porto ja que tinc una casa i una família.”

 

Què us ha semblat? Com creieu que vivien les senyores gregues? Creieu que les esclaves d’Esparta vivien gaire millor? Quines diferències hi havia entre la vida d’un esclau i la d’una esclava?


La vida d’una dona grega

Els raigs de sol han entrat per la finestra i m’he desvetllat. Falta poc perquè siguin les set del matí tot i així m’agrada aixecar-me abans per veure com surt el Sol. Em miro al mirall i em rento la cara amb un cubell d’aigua. Està molt freda, però jo segueixo fregant fins a treure tota la brutícia. Després m’acosto al llit i faig sonar la campaneta perquè vingui la Briseida, la meva serventa. Ella no es fa retardar, com si hagués estat desperta tota la nit esperant sentir aquell so per venir a ajudar-me en el que fos. Pobra Briseida, a vegades em compadeixo d’ella i penso que no m’agradaria ser una serventa i haver de rentar i pentinar  les dones. Però ella no és l’única serventa que tenim a casa ja que som una família adinerada. El meu marit és el Titus, un important magistrat del fòrum. No hi ha res que li interessi més que la política, tot i que quan té temps se’n va amb els seus companys al circ a veure com els lleons devoren alguns cristians. Ho trobo una mica morbós però com que mai no hi he anat a mi ja m’està bé. Ell és un home respectable per tothom, però té vint anys més que jo. Quan em vaig casar, jo en tenia catorze i ell trenta vuit i va haver de pagar molts diners per comprar la meva dot. Després vaig aprendre les tasques femenines i i vaig rebre una sèrie d’ensenyaments, gràcies als quals ara puc llegir i escriure amb soltesa, sé tocar la lira i puc controlar l’educació dels meus fills, fins que tinguin set anys en Marcus i en Gaius i fins al seu casament, la Lydia.

La Briseida agafa els colorets i comença a empolvorar-me amb aquelles substàncies tan desagradosa però que les dones tenim que portar si volem semblar mínimament presentables. La Briseida treu unes capsetes del calaix i em pinta les parpelles. Un cop la meva pell sembla la d’una mortal ella em trena els cabells i me’ls recull amb uns passadors. La roba ja està preparada sobre el llit, d’això ja se’n ha encarregat la Briseida sense que jo m’hagi hagut de preocupar. Aixeco els braços i em col·loca la túnica i per sobre el peple. Després em posa unes sandàlies ben llustroses i em torno a mirar al mirall. Ara si que estic perfecte. Tant bon punt surto de l’habitació entro a l’estança on estan els meus fills. En Marcus i la Lydia fa poc que s’han despertat i la dida dóna de mamar a en Gaius. Un cop els hi he dit bon dia baixo a esmorzar a la cuina i m’adono que tots els esclaus estan molt atrafegats. M’assec en una cadira i menjo pa sucat amb vi. Després d’haver esmorzat m’assec a la taula i em poso a repassar les comptes i apunto en una llibreta els productes que ens falten i el que vull que els meus esclaus portin del mercat. Un cop he repassat les comptes m’acosto a l’altar de la dea Hèstia, protectora de la llar, i faig unes libacions amb vi. A les dotze, ens reunim tots al voltant de la taula, ens acomodem en lliteres i conversem alegrament de la vida. Mentre en Titus explica el que ha fet al fòrum, agafo unes branquetes d’un raïm deliciós i l’acompanyo amb un vi de dàtils, que és molt saborós. L’Euclides ens serveix formatge i peix sec i els meus fills mengen afamats. Quan s’ha post el sol, toco una mica la lira i llegeixo un llibre molt interessant que parla sobre els jardins de Babilònia.

 

 

Què n’opineu? Trobeu que era injusta la vida d’una dona grega? Quin paper s’esperava de la dona casada? En quina època passa la meva història: a l’antiga Grècia o quan Grècia va ser conquerida pels romans?

 

Andrea i Irina Balart

1r Batxillerat C

Grec i llatí

Ampliem el grec

Nosaltres vam traduir el text de Pausànias del llibre de grec 1 (editorial Teide) i, després de fer l’anàlisi sintàctica,  hem fet unes preguntes relacionades amb el text i hem pensat que estaria bé que vosaltres, aràcnids i aràcnides, les responguéssiu en grec.  Aquí deixem el text de Pausànias, tot i que també el teniu aquí:

Τὸ ἄγαλμα τῆς Ἀθηνᾶς

ὐτὸ δὲ ἔκ τε ἐλέφαντος τὸ ἄγαλμα καὶ χρησμοῦ πεποίηται. Μέσῳ μὲν οὖν ἐπίκειταί οἱ τῷ κράνει Σφιγγὸς εἰκών· Τὸ δὲ ἄγαλμα τῆς Ἀθηνᾶς ὀρθόν ἐστιν ἐν χιτῶνι ποδήρει, καί οἱ κατὰ τὸ στέρνον ἡ κεφαλὴ Μεδούσης ἐλέφαντός ἐστιν ἐμπεποιημένη, καὶ Νίκην τε ὅσον τεσσάρων πηχῶν· ἐν δὲ τῇ χειρί δόρυ ἔχει, καί οἱ πρὸς τοῖς ποσὶν ἀσπίς τε κεῖται, καὶ πλησίον τοῦ δόρατος δράκων ἐστίν· εἴη δ᾽ ἂν Ἐριχθόνιος οὗτος ὁ δράκων. Ἔστι δὲ τῷ βάθρῳ τοῦ ἀγάλματος ἐπειργασμένη Πανδώρας γένεσις.

PAUSÀNIAS, Descripció de Grècia I, 24, 6-7

De què està feta l’estàtua? De qui és l’estàtua? Què és d’or i d’ivori? Què hi ha al mig del casc? Com està l’estàtua? Què porta l’estàtua? Què té l’estàtua? Què hi ha damunt del pit de l’estàtua i de què està fet? Què hi ha a prop de la llança? Què es representa a la base dels peus de l’estàtua? Us ha semblat difícil de traduir aquest text?

Andrea Balart, Irina Balart i Elisa Moya
1r batx. C Grec i llatí

El mite de Pandora

Solem utilitzar la frase “obrir la caixa de Pandora” que significa fer un acte impulsiu i irreflexiu que després comporta molts problemes, entrebancs o complicacions. La història de Pandora i la seva famosa caixa s’emmarca dins del mite de Prometeu, que va robar el foc als déus per lliurar-lo  als homes. La història de Pandora és una venjança de Zeus com a part d’un càstig a Prometeu per haver revelat a la humanitat el secret del foc.

La història de Pandora és la següent (té àudio):

Mirar la presentació en format més gran

Podríeu explicar la història de Prometeu? Quina relació trobeu amb l’edat prehistòrica quan parlem de que Prometeu va robar el foc a Zeus? Quina relació té Pandora amb Eva? Després d’haver relacionat això creieu que és un mite masclista?  Per què els mals estaven tancats en una caixa?

Andrea i Irina Balart
1r. Batx.C  grec

Romani vita

Com vivien els romans? quins costums tenien? com es divertien? Nosaltres l’any passat ens va interessar tot això i vam decidir fer aquesta presentació. En Gaius és el protagonista de la nostra presentació. No és cap ciutadà qualsevol, sinó que és ric i a diferència dels esclaus o les dones gaudeix de  privilegis, com anar al forum, votar o simplement estudiar.  En aquesta presentació, en Gaius viu un dia normal com el de qualsevol altra persona, l’única diferència són els seus costums i l’època en la que viu.

Què us ha semblat aquesta presentació? Hem parlat d’alguns instruments de música romans, com la cítara, sabríeu dir-ne alguns més? I dels plats, sabríeu dir algun plat típic romà ? En Gaius quan surt dels banys públics veu dos nens que estan jugant, sabríeu dir quins eren els jocs típics dels nens? I de les nenes?Us atreviu ara a fer la vita del vostre romà o romana?

Andrea i Irina Balart
1r Batx. C Grec i Llatí.

Cartes a Io i a Mínia

Carta a Io

Estimada Io,
He sabut per un amic meu anomenat Maurici, tot el que t’ha passat. Júpiter, el gran Júpiter es va sentir atret per tu!! No m’ho podia creure quan ho vaig sentir. Però a més, ell mateix et va convertir en vaca per no aixecar sospites, i enganyar així la seva gelosa esposa i germana. Però ella, que tots sabem que és molt llesta, va demanar al seu marit que li regalés la vaca. Pobre Io, devies d’estar molt espantada! Quan Júpiter et va lliurar a Juno, aquesta va fer que et vigilés aquell monstre tan temible que coneixem, Argo! Aleshores Júpiter que es moria de ganes d’estar amb tu, va enviar el déu missatger, Mercuri, que matés el temible monstre i que t’alliberés. Mercuri per adormir-lo li va explicar la història de Siringa, però no la va acabar ja que el temible monstre es va adormir a mig acabar, llavors aprofitant aquest moment Mercuri li va tallar el cap amb la seva espasa corbada. Un cop alliberada, la còlera de Juno encara seguia encesa, va enviar un tàvec, aquell mosquit tan repugnant i a la vegada temible, que et perseguia anessis on anessis, quin mal son! Per sort el teu estimat Júpiter va suplicar a Juno que acabés amb els teus mals i aquesta et va tornar al teu aspecte original. Després et vas establir a  Egipte, on vas tenir un fill de Júpiter, Èpafos i on els egipcis et van identificar amb Isis, quina sort! També vas conèixer Eseres amb qui vas tenir dos fills, Cària i Cirno, de dotze i deu anys respectivament. M’agradaria venir a Egipte amb el meu marit, Polios i amb el meu fill Cripto de tres anys. Espero que tu també em vinguis a veure algun dia,

La teva amiga Mínia.

Pieter Lastman - Juno descobreix Júpiter amb Io

Carta a Mínia

Estimada Mínia,
Ha passat força temps des que ens vam veure per últim cop, a casa teva, amb els teus fills, que ja eren força grans, ja tenen dotze i deu anys? L’últim cop que els vaig veure tenien deu i vuit anys, respectivament. I el teu marit, com està? La veritat és que no va ser tan malson al principi, quan estava amb Júpiter, fins que la seva gelosa esposa va començar a sospitar de mi, d’aquella vaca que Júpiter tenia. Va ser llavors quan ella em va veure i va decidir que es quedaria amb la vaca, és a dir, amb mi. Després d’això va posar el monstre Argo que em vigilés, vaig passar molta por, fins que Mercuri, el déu missatger, manat per Júpiter, va aconseguir adormir Argo amb la història de Siringa, li va tallar el cap  i em va rescatar. Però la meva desgràcia no va acabar aquí, Juno va enviar uns tàvecs, que em perseguien allà on anés. Per sort el meu estimat Júpiter va suplicar a Juno que acabés amb els meus mals. Juno va ser clement i em va tornar al meu aspecte original. Després em vaig establir a Egipte, on vaig tenir un fill seu, Èpafos i on els egipcis em van identificar amb la mateixa Isis.  Després vaig conèixer Eseres i vaig tenir a Cària i a Cirno.  Espero venir-te a veure el pròxim mes,
La teva amiga Io.

Andrea Balart i Irina Balart 1er Batx. C
Propostes de lectura Narracions de mites clàssics