Ὦ παῖδες, ἤτοι Κύπρις οὐ Κύπρις μόνον
ἀλλ’ ἐστὶ πολλῶν ὀνομάτων ἐπώνυμος.
Ἔστιν μὲν Ἅιδης, ἔστι δ’ ἄφθιτος βία,
ἔστιν δὲ λύσσα μανιάς, ἔστι δ’ ἵμερος
ἄκρατος, ἔστ’ οἰμωγμός. ἐν κείνῃ τὸ πᾶν
σπουδαῖον, ἡσυχαῖον, ἐκ βίας ἄγον.
᾿Εντήκεται γἀρ πλευμόνων ὅσοις ἔνι
ψυχή· τίς οὐχὶ τῆσδε τῆς θεοῦ πόρος;
εἰσέρχεται μὲν ἰχθύων πλωτῷ γένει,
ἔνεστι δ’ ἐν χέρσου τετρασκελεῖ γονῇ,
νωμᾷ δ’ ἐν οἰωνοῖσι τοὐκείνης πτερόν.
ἐν θηρσίν, ἐν βροτοῖσιν, ἐν θεοῖς ἄνω
Τίν’ οὐ παλαίουσ’ ἐς τρὶς ἐκβἀλλει θεῶν;
εἴ μοι θέμις, θέμις δὲ τἀληθῆ λέγειν,
Διὸς τυραννεῖ πλευμόνων, ἄνευ δορός,
ἄνευ σιδήρου. πάντα τοι συντέμνεται
Κύπρις τἀ θνητῶν καὶ θεῶν βουλεύματα.
Què significa epònim?
Quins epònims atorga Sòfocles a ‘Cipris’?
De quina cara de ‘Cipris’ ens parla l’autor grec? La dolça o l’agressiva?
Quin és el poder de l’amor segons Sòfocles?
Constanza Ledesma
2n batx. Grec
jajaja recomano a tothom que cliqui damunt la foto!
-Un epònim és un nom derivat d’un nom propi, com per exemple del mite de Narcís ha derivat la paraula ‘narcisista’.
-Cipris també es refereix a la deessa Afrodita, a l’infern(Hades), al dolor, la passió o la força inesgotable.
-Ens parla de la cara agressiva.
-Segons Sòfocles, l’amor té un poder subversiu i incontrolable.
Hola Coty,
m’agrada molt la pintura de Lorenzo Lotto, sobretot aquesta, és molt bonica.
-Els epònims són molt frequents a ciència, és un cas especial de metonímia.
Un epònim, és un terme comú que s’anomena així per un nom propi. Per exemple (Alzheimer-> es el cognom del seu descobridor).
En èpoques històriques, a la Roma antiga els anys portaven els noms dels seus cònsols a més de la data.
-Cipris no és només Cipris sinó que és epònim de molts altres noms: es l’Hades, es la violència que no s’acaba, es la ràbia enfollida, es el desig invencible i es el crit de lament.
– “Penetra a l’interior de la raça singladora dels peixos, es posa dins dels animals de quatre potes que viuen a terra ferma, mou la seva ala entre els ocells.” El autor ens parla de una cara agressiva i rabiosa.
-El poder de l’amor és que tothom ho controla per igual.
Hola
Un eponim es el terme que deu el seu significat a un nom propi, com per exemple el complexe d’edip conegut a la psicologia com l’estimació a la mare,deu el seu seu nom i significat al mite clàssic d’edip.
En aquest text Sòfocles ens parla de la part mes agressiva de la dea Afrodita, aquella part mes cruel e instintiva, podem percebre aquesta faceta de la dea per el caracter que adopta semblant a l’instint violent d’un animal.
Sòfocles també es refereix a Afrodita amb adjectius i termes que la denominen com una força violenta, com el mateix infern (ades).
Sòfocles ens mostra l’amor que no pot ser sublevat, aquella força que es capaç de superar totes les forçes, fins al punt que aquest poder pot arribar a ser violent inclús.
Hola:D
Aquesta pintura és preciosa, sobretot la que surten mare Venus i fill Cupido. He trobat una cançó que parla sobre la desconfiança la l’amor, fent referència a Cupido. http://www.youtube.com/watch?v=1IBETjKCmu0
*Què significa epònim? L’epònim es refereix a un heroe o persona que dóna nom a un poble, a una tribu, a una ciutat o època.Com per exepble Pirene = Pirineus.
*Quins epònims atorga Sòfocles a ‘Cipris’? Prové de Venus, la dessa de l’amor y la bellesa, ja que va nèixer a prop d’un Chipre.
*De quina cara de ‘Cipris’ ens parla l’autor grec? La dolça o l’agressiva? L’autor ens parla sobre la cara agressiva.
*Quin és el poder de l’amor segons Sòfocles? Per Sòfocles l’amor és una cosa incontrolable, ja que es tan fort, que fins i tot es pot arribar a l’extrem utilitzant la agressió. Avui dia encara es veuen casos d’aquets, encara que personalmet crec que no és normal.
He trobat també un artícle en el diari de Madrid d’una obra teatral sobre les diferents maneres de veure l’amor per Sófocles, Shakespeare, Tennessee Williams, Breckett, Valle-Inclán o Brecht. http://www.diariocritico.com/ocio/2007/Marzo/teatro/noticia/12715/comediants-estrena-en-madrid-el-gran-secreto.html
Adéu
Teresa, ara ja deixa posar comentaris!
Marga, continua dient: Error 404 – No Trobat
Teresa, ara sí que funciona. Es veu que amb l’última actualització no hi pot haver grec en l’enllaç permanent de l’article. He editat l’enllaç sense grec i ja no dóna error.
Pingback: Sòfocles | Literatura grega a escena