Tag Archives: Thinglink

Els set savis de Grècia

Després d’estudiar el tema de la geografia grega (unitat 4 Grec 1, ed. Teide) i fer-ne un kahoot, he decidit fer aquest thinglink per saber situar en un mapa de Grècia els set savis i de mica en mica conèixer millor la geografia grega i els seus personatges rellevants.

És ben curiosa la màgia del set! Quin savi us ha cridat més l’atenció? Per què?

Rocío Rodríguez
Alumna de Grec 1

Amphitheatrum Flavium Romae

Imatge de previsualització de YouTube

Un dels edificis més importants de l’antiga Roma és l’amfiteatre. La paraula ‘amfiteatre’ està formada pel prefix ‘amfi-‘ «ambdós» i el substantiu ‘teatre’, per la qual cosa ve a significar «teatre doble». En efecte, la planta oval de l’amfiteatre recorda la forma que resultaria d’unir dos teatres pel diàmetre de les seves escenes. Conegut originalment com a Amfiteatre Flavi (Amphitheatrum Flavium), passà a ser anomenat Colosseum perquè al seu costat hi havia una gran estàtua, el Colós de Neró.
Tots els que hem viatjat a Roma hem visitat el Colosseu (més conegut com a Coliseu). És un dels edificis més significatius i importants del món. Per això, he volgut fer un Thinglink amb les parts d’aquest important edifici. Les parts més importants de l’edifici son: la càvea (cauea) o graderia a la qual s’accedeix mitjançant un sistema d’obertures anomenades vomitoris (uomitoria); l’arena (harena), espai on es feien els espectacles, envoltada d’un podi (podium) elevat que la separava de la càvea; el soterrani part que es troba sota l’arena.

En l’amfiteatre s’oferien tres tipus d’espectacle: els combats de gladiadors (munus gladiatorium); les caceres (uenationes) i, en alguns casos, les naumàquies (naumachiae). En els primers hi participaven diferents tipus de gladiadors, els més importants dels quals eren els reciaris, els tracis i els samnites o secutores. Les uenationes consistien en lluites entre feres, entre feres i homes, exercicis de doma o exhibició d’animals estranys. Les naumàquies eren simulacions molt realistes de combats navals.

Naumàquia

Naumàquia

Espero que us sigui d’ajuda i que deixeu als comentaris quin és el vostre edifici romà preferit!

 

A Catalunya es conserven restes d’un amfiteatre de pedra a Tarragona i de la planta d’un amfiteatre de fusta a Empúries; en tots dos casos l’edifici és fora muralles. Molt recomanables de visitar, ja que no estan molt lluny i així podem conèixer el nostre passat romà.

Aquí us deixo una fotografia que vaig fer en el meu viatge a Roma el passat nadal, l’amfiteatre Flavi en l’actualitat:

IMG_5273

Laia Costa, 1r Batxillerat Humanístic  

En el Dia Internacional de la Dona: Grans DONES de l’antiguitat clàssica!

A l’antiguitat clàssic, malgrat tots els impediments, algunes dones es varen fer un lloc en la ciència. Quines coneixeu? Què sabeu d’Hipàtia d’Alexandria? Per què la coneixeu? Ajudeu-nos a trobar apunts dels nostres blocs o bé de la xarxa sobre aquesta GRAN DONA i els més interessants els afegirem al nostre Thinglink. Quines altres dones científiques de l’antiguitat coneixeu? Què en sabeu?…

Per què encara avui hi ha poques dones científiques?

Eloi Salat i Mariona Cava
1r Batxillerat Humanístic

Grècia a les pel·lícules

Grècia no només té molta història, sinó que també és coneguda pels seus bonics paisatges que inspiren a rodar pel·lícules en les seves illes, els seus carrers, les seves platges, etc.

Segurament si sou amants del cinema, haureu vist alguna d’aquestes pel·lícules, però en canvi, segur que no sabíeu on es van rodar, oi? Doncs bé, amb aquest Thinglink podreu conèixer les 6 pel·lícules més importants per a mi i a quina zona de Grècia van ser rodades.

Hi surten de totes les èpoques i de tots els gèneres! Animeu-vos i visualitzeu alguna d’aquestes grans pel·lícules i podreu conèixer els increïbles racons que ens mostra Grècia!

Si voleu conèixer més sobre la filmografia grega, no dubteu en passar-vos pel nostre bloc sobre cinema i referents clàssics, La cinta de Νίκη i ajudar-nos a ampliar els referents clàssics al cinema i, en aquest cas en concret, Grècia en el cinema!

Laia Costa,

1r Batxillerat Humanístic

Els campaments romans

Per completar el text que vam traduir a classe i que podeu trobar a Castra Romana, així com les diferents cartes que van fer els nostres companys,  la Chaymae ha fet  aquest thinglink.

En Joan i la Júlia aquest altre:

La Iria ha fet aquest thinglink dels antics campaments dels exèrcits romans que perduren avui com a ciutats!

La Iria ha començat a localitzar en aquest Google Maps els campaments romans arreu:

Ens ajudeu a completar-lo? Què n’opineu?

Omaima El Azouan, Joan Barrabino, Júlia Paris, Iria Rael, Chaymae Zaouaghi 1r BATX.D Humanístic

El món de les termes romanes

Imatge de previsualització de YouTube

Les termes romanes (thermae) eren edificis públics amb prestacions higièniques i també sanitàries. Les termes van esdevenir una part fonamental en la societat romana, sobretot en l’època imperial, encara que el seu origen és grec. La diferència amb els banys grecs és que els grecs es centraven principalment en la preparació física que portaven a terme al gimnàs i a la palestra i el bany només l’utilitzaven per rentar-se la suor. En canvi, els romans li donaven més importància al bany i l’esport va quedar com a activitat opcional.

Des dels inicis de l’imperi fins a la seva decadència, sempre es va seguir el ritual del bany que consistia en més coses que només en rentar-se la brutícia. El ritual del bany era un elaborat procés de tractament corporal amb aigües fredes i calentes, de massatges i suor.

Els romans, quan anaven a les termes, primerament confiaven les seves túniques als guarda-robes o capsarii i seguidament passaven al frigidarium on es banyaven amb aigua freda. Després anaven al tepidarium, un bany d’aigua temperada i finalment anaven al caldarium que era un bany calent, com si fos una sauna que provocava una abundant transpiració. Després de banyar-se, els strigile es dedicaven a rentar a les persones de la suor i de depilar-los. Contínuament, els tractatores o massatgistes donaven massatges als seus clients per després donar pas als unctores els quals els untaven amb olis aromàtics. Finalment, els romans es cobrien amb una tovallola ben calenta per treure la resta de brutícia.

Les termes estaven obertes des de mig matí, però la gent acostumava a anar a mitja tarda, amb l’objectiu de relaxar-se després d’una jornada de treball que feien durant el dia. El preu d’entrada a les instal·lacions era molt baix i fins i tot els més pobres podien arribar a pagar-ho, per tant, els banys acollien a tot tipus de classes socials i també d’ambdós sexes.

Les termes romanes tenien sales amb diferents funcions cada una:

  • Palestra: Pati central al qual s’obrien totes les altres estances i es podia practicar exercicis físics.
  • Tabernae: Botigues adossades a les sales de banys on es venien begudes i menjar, que els venedors pregonaven a grans veus entre els banyistes.
  • Caldarium: Bany d’aigua calenta, el alveus. Era l’habitació més lluminosa i adornada. A les grans termes hi havia fins i tot piscines on es podia nedar. En les més petites, el bany es prenia en banyera o dipòsits d’aigua calenta anomenats llaura.La calefacció de l’aigua en el cas del caldari, els banys de vapor, i en menor grau del tepidari, es duia a terme per mitjà de l’hipocaust. Aquest sistema consistia en un forn (praefurnium) que omplia de fum una zona intermèdia entre el sòl i el terra de les termes (suspensurae) anomenada area. La distància entre ambdós era d’uns 70 cm aproximadament, això és, l’alçada mitjana de les pilae, unes estructures de maó que suportaven el suspensurae. D’aquesta manera, i per acció natural, el vapor ascendia pels tubuli latericio les tebulae mamatae, uns tubs i unes plaques situades a les parets, que permetien la calefacció de l’interior de la sala. Així, l’alçada de les pilae determinava el grau d’escalfament de les sales: més alta en el caldari (més escalfor) i més baixa en tepidari (menys escalfor).
    En la següent fotografia us trobareu les diferents parts del caldari: 1. Forn 2. Caldera 3. Banyera d’aigua calenta (Alveus) 4. Sistema de calefacció (Hypocaustum o Hipocaust) 5. Pilars de sustentació (Pilae).
  • Imatge de previsualització de YouTube

  • Frigidarium: Era la sala destinada als banys d’aigua freda. A les grans termes el frigidarium estava descobert i incloïa entre les seves instal·lacions una gran piscina on poder practicar la natació (Natatio).
  • Tepidarium: Habitació de temperatura tèbia que preparava al banyista per a la d’aigua calenta.
  • Apodyterium: Vestuaris. Habitació pròxima al pòrtic de l’entrada on els banyistes deixaven les seves robes. Hi havia un banc corregut i en la paret unes fornícules sense portes, on es dipositaven les robes i els objectes personals, que quedaven vigilats per un esclau.
  • Laconicum: Bany de vapor.

Xènia Serra i Xènia Sánchez
2n Batx. C, Llatí

Kahoot Pensum C et thinglink Capituli Undecimi Familia Romana

Els alumnes de Llatí de Primer de Batxillerat estem seguint els capítols de les històries de la Familia Romana Pars I.

Per a cada capítol fem una sèrie d’exercicis per poder dominar el nostre llatí amb preguntes relacionades amb el Capítol. Vet aquí el thingling que us hem preparat i no us oblideu de fer el joc.

Avui i seguint la nostra tradició, us hem preparat aquest Kahoot per tal de completar el CAPITVLVM VNDECIMVM:

capitulumXI

Pensum C. Capitulum XI Familia Romana

Com ha anat? Heu tret una bona puntuació? Quina?

Abril Ramos i Mariona Sabanés,
1r Batxillerat D, Llatí.

Les set meravelles de l’antiguitat

En Marc Arquillo i jo, en Carlos Thiriet, hem fet, per tal de celebrar el setè aniversari de El Fil de les Clàssiques, aquest thinglink on situem i parlem de les set meravelles de l’antiguitat. Algunes han desaparegut gairebé per complert a causa de desastres naturals, com terratrèmols o incendis, d’altres encara se’n conserven algunes restes i només una encara es troba gairebé intacta. Si voleu saber quina és, mireu el thinglink.

Quina meravella us agrada més? Per què? Amb quina meravella relacionaríeu l’estàtua de la Llibertat? Quina mervella es contempla a la pel·lícula Àgora d’Alejandro Amenábar? Sabeu quines són les set meravelles de Catalunya? i les set meravelles del món en l’actualitat? i les set meravelles de tots els temps?

Marc Arquillo i Carlos Thiriet,                                                                                                                       Alumnes de grec de 1r de Batxillerat