Author Archives: akomarova15

L’Ars amandi dels alumnes de llatí de segon

Els alumnes de llatí de segon hem anat deixant les nostres opinions sobre l’amor, les relacions de parella, l’enamorament, la fidelitat… en el fòrum general del nostre Moodle de Llatí 2. A Catalunya la diada de Sant Jordi, el dia dels enamorats i el seu intercanvi de roses vermelles, fruit de la passió, amb un llibre, ens ha portat a fer públic els resultats del nostre treball privat arran de la lectura de l’Ars amatoria d’Ovidi en versió d‘Hans. H. Orberg. Tots sabem que és un llibre que té més de dos mil i que els seus consells sobre les relacions amoroses, on trobar la parella ideal, com fer-li la cort, com mantenir viva la flama de l’amor, com recuperar l’amor perdut, com evitar el desamor,… ens han despertat molt d’interès i curiositat al llarg de les classes de llatí dels dimarts a la tarda.

Vet aquí el nostre Ars amandi:

Els discipuli valorem en les noies l’atractiu físic en primer lloc i després la simpatia, l’amabilitat, la sinceritat…, és a dir, el caràcter. Sols en Mekki valora la intel·ligència. En canvi, en una recent enquesta que va fer el Magazine de la Vanguardia pel dia dels enamorats es va arribar a la conclusió següent: “A los hombres les gustan las mujeres inteligentes”. “Las mujeres quieren hombres que sean, ante todo, buenas personas”. A veure què n’hem opinat les discipulae? Valorem que els nois siguin capaços d’estimar i de ser estimats, així com el sentit de l’humor i la capacitat de fer-nos riure. També donem molta importància al bon aspecte físic així com a la bellesa interior i la seva intel·ligència.
Ai, l’amor! És el motor de l’existència i de la plenitud personal. El busquem, tot i que no sempre el trobem com el volem si és que ens corresponen. El valorem positivament, tot i que som conscients del no poder abastar-lo així com del mal incurable del desamor. Considerem que l’amor és necessari per superar l’isolament i la solitud personal. L’unim a la passió. El Dani el defineix com una emoció intensa que ens fa sentir vius. El Mekki diferencia l’amor de l’estar enamorat que sempre ens encega i, quan ens cau la bena dels ulls, ens adonem que no tot són flors i violes. La Núria creu que avui en dia el “t’estimo” ha perdut el seu valor i que hi ha gent que l’utilitza amb la mateixa lleugeresa que dir “hola”.
En les relacions de parella hi veiem compromís, compenetració mútua, corresponsabilitat, necessitat de fer feliç l’altre o bé problemes i font de malestar personal i conflictes a la llarga si no funcionen. Diferenciem les de durada efímera de les estables, tot i que ens decantem per aquestes últimes fins al punt que la Ire considera que viure en parella és tota una necessitat innata. La Jenny desvincula les relacions de parella dels lligams del matrimoni i de la convivència. La Rebeca creu que són possibles a qualsevol edat, fins i tot en la nostra, tot i que la gent digui que, quan un és jove, no pot tenir una relació de veritat.
Impressionats pels mots d’Ovidi “Nos venerem tutam concessaque furta canemus / inque meo nullum carmine crimen erit” i pel fet que en temps dels romans l’adulteri era un delicte castigat severament en aplicació de la Lex Iulia de adulteriis coercendis tots valorem moltíssim la fidelitat en la parella i la considerem prova de confiança, lleialtat i amor, tot i que sabem de la dificultat actual per no caure en la temptació de caure en el parany de la infidelitat i els efectes de trencament de la parella que comporta. Coty no l’entén sobretot a la nostra edat ja que encara no hi ha cap compromís sòlid. No l’ha patit però té clar que no perdonaria una infidelitat.
Ovidi ja deia que la dona es troba arreu, al circ, a l’amfiteatre, al fòrum, als banquets… Nosaltres també creiem que l’amor es pot trobar a qualsevol part (carrer, institut, Universitat, supermercat, fleca, gimnàs, cinema, celebracions, lloc de treball …) no sols a les discoteques. La Lina creu que és qüestió del destí el lloc on es troba l’amor; el Dani que el lloc inesperat concorda amb la naturalesa inesperada de l’amor i la Rebeca diu que “l’amor et troba a tu a qualsevol part”. En Toni, fet un Ovidi, creu que l’amor es troba on hi hagi gent ja que “neix del contacte humà”.
Rosa i llibre són regals d’amor per Sant Jordi, però creiem que qualsevol detall pot ser un obsequi amorós: els viatges, els bombons, les flors, els ninots de peluix, la colònia, els CD’s, les joies, un sopar … A la Coty més que els regals materials li agraden aquells records que li quedaran gravats per sempre en la memòria. En Carlos i la Ire valoren com a millor regal la plenitud del dia a dia. La Lina i la Rebeca consideren un bon regal un petó, una abraçada; per a Mekki, un somriure fins i tot.
Tots els enamorats tenen la seva cançó i moltes cançons evoquen relacions, d’altres les fan possible. Realment la música parla d’amor i més sovint de desamor. Tots la valorem com a lligam d’amor en la parella, sobretot l’efecte que provoquen les cançons romàntiques. La Rebeca opina que la música és emoció, sentiment…
Els símptomes de l’enamorament avui són com els que va descriure Safo de Lesbos en el segle VII aC i el poeta romà Catul l’emulà després (vid. Els efectes de l’amor); destaquem sobretot el desig intens d’estar amb la persona estimada, l’obsessió per saber què fa l’altre/a, la mandra per estudiar, treballar…, l’enyorament, les papallones a la panxa, el nerviosisme, l’eufòria, el defalliment… L’enamorament ens fa tenir el cap a can Pistraus!
Hi ha manera, però, de mantenir viva la flama de l’amor? La confiança i l’estima mútua en són la clau. Sorpredre’ls, segons la Coty amb SMS inesperats, enviar alguna carta …Trencar la rutina, no perdre la il·lusió, esforçar-se dia a dia per complaure la parella, … en Toni creu que la distància apaga la flama i no sols la física sinó la mental. Tanmateix com diu en Dani mantenir la flama viva de l’amor és cosa de dos i la Lida diu que cal molta complicitat i paciència.
Recuperar un amor perdut és gairebé impossible, si no gira el vent amb una gran demostració d’afecte, amor i paciència, per això recomanem passar pàgina i deixar-lo en l’oblit del passat o bé esperar que torni sol. En Carlos considera que si l’amor s’ha perdut no s’ha de recuperar perquè mai no havia estat amor. Les segones oportunitats mai no són com les primeres, com les segones parts de les pel·lícules!
Hi ha diferents tipus d’amor: del maternal al carnal passant per l’espiritual, però el considerem únic i irrepetible, ja sigui fugaç o perdurable, real o impossible…
Tot i que sovint l’amor es confon amb el sexe, tenim molt clar que l’amor va més enllà de la passió o de la simple atracció física i per això trasbalsa tant. Creiem que el sexe encara és tabú a la nostra societat i que es pot dir amb sexe el que costa de dir amb paraules. Les relacions íntimes uneixen els enamorats. Parlem d’amor amb sexe i de sexe sense amor, però en canvi generalment no concebim l’amor sense sexe ni plaer físic.
Hem trobat la fórmula magistral per evitar el desamor: evitar l’amor. Tot i que sabem que l’amor és un risc, tots ens hi volem arriscar i seguirem els consells de l’Uri de ser amables i sensibles per no caure en el desamor.

Bona diada de Sant Jordi!

Οἰδίπους: un destí tràgic

6 Replies

Οἰδίπους δὲ ἀκούσας ἔλυσε τὸ αἴνιγμα τὸ ὑπὸ τῆς Σφιγγὸς καὶ τὴν βασιλείαν παρέλαβε καὶ τὴν μητέρα ἒγημεν ἀγνοῶν, καὶ παῖδας ἐτέκνωσεν ἐξ αὐτῆς.

Apol·lodor, Biblioteca III 5, 8

Després de llegir i traduir aquest fragment sobre Èdip, explica com continua la història d’Èdip, dels seus fills (vid. El casal de Tebes). Recordes el complex d’Èdip?

Alissa Komarova

2n batx. Grec

Bàrcino: l’excursió del Cristòfol Ferrer

8 Replies

Els alumnes de 1r i 2n de batxillerat de I. Cristòfol Ferrer vam anar de sortida a conèixer la Colònia Iulia Augusta Faventia Paterna Bàrcino (Barcelona Romana). Vam poder veure la Plaça de la Vila de Madrid on hi ha exposats els restes d’esteles i cupae del segle II dC al III, disposades a banda i banda d’una via sepulcral romana, que van ser descobertes l’any 1954.

Tot seguit vam passejar fins arribar al C/ Duran i Bas on recentment s’ha trobat un tram de quatre arcades incorporades a una paret que formava part d’un dels dos aqüeductes que hi ha, l’aigua que duien els aqüeductes provindria l’un de Collserola i l’altre del Besòs, tots dos s’unien davant de la porta Decumana de la ciutat a l’actual Plaça Nova.

Després de estar veient els aqüeductes, vam anar a veure les restes de diversos habitatges del tipus domus, sobretot sota la Plaça del Rei i els seus voltants (actualment visibles al Museu d’Història de la Ciutat), el carrer del Bisbe Caçador i la plaça de Sant Miquel. Les termes públiques, sota la mateixa plaça de Sant Miquel, van ser donades a la ciutat per la família Minici Natal el 125 dC.

El que més va destacar de la sortida va ser el Temple d’August, un temple corinti, perípter i hexàstil, sobre un podi, construït en l’últim quart del segle I aC amb pedra calcària de Montjuïc, que va estar, com a mínim en una part, recobert d’estuc blanc que imitava el marbre. Feia uns 35 metres de llarg per 17,5 metres d’ample i tenia sis columnes als costats, situat al fòrum principal de la ciutat, a la part més elevada del mont Tàber, al carrer del Paradís, a la seu del Centre Excursionista de Catalunya. D’ aquest increïble temple només se’n conserva una part del podi, quatre columnes i una part de l’arquitrau.

Aquí teniu un vídeo d’agraïment amb les imatges del recorregut que vam fer:

Alis Komarova i El-Mekki Hali Al-Kassir

2n de Batxillerat llatí

La pena de mort a Grècia

16 Replies

Hola!

Com que vaig fer el treball de recerca sobre “la pena de mort als Estats Units”, m’he llegit molts llibres i he trobat informació interessant sobre la pena de mort a Grècia, i la que vull compartir amb tots vosaltres, ja que crec, que és un apartat bastant important de la nostra història.

Després de la nuvolosa Edat heroica, on les llegendes i la història es confonen fins a no diferenciar-se, la ciutat-estat d’Atenes es va dotar d’un codi de justícia imposat per un misteriós personatge anomenat Dracó. Segons les històries de l’antiga Grècia, Dracó va compilar les lleis velles en un codi, l’any 621 a. C. Ho va fer amb tanta duresa, que es va dir més tard que havia estat escrit amb sang en comptes de tinta, d’aquí ve l’adjectiu <draconià> que s’utilitza com a sinònim de sever.

La pena de mort s’aplicava per a qualsevol tipus de crim i per a petits delictes, com per exemple robar. Es deia que aquestes lleis tan rigoroses, van portar a Atenes un ordre social i un progrés econòmic.

Execucions amb espasa en la guerra de Troia, pintura a sobre d’una ceràmica, Museu de Nàpols (s. V a. C.)

Després de la mort de Dracó van tornar a sorgir problemes, i els atenesos van escollir com a nou governador a un ciutadà anomenat Soló, al qual consideraven savi i justicier.

Soló va ser el primer qui l’any 590 a. C., va compilar el primer codi ben conegut on va reservar la pena de mort per als delictes de sacrilegi, atemptat contra l’autoritat de la ciutat, adulteri de la dona, homicidi i violació si no anava seguit d’un matrimoni. El rei també va establir la pena de mort per a qualsevol delicte que atemptés contra l’ordre públic i la seguretat de les persones.

Tot i que les lleis de Soló van ser modernitzats, les velles creences van seguir molt presents, i així, als criminals executats se’ls enterrava amb una mica de menjar, ja que es creia que si arribaven a passar fam al trànsit a l’altra vida tornarien al món dels vius.

Seguint el que disposaven aquests codis i la seva eficàcia, els grans filòsofs grecs de l’època clàssica no només no van qüestionar la pena de mort sinó que la van defensar amb certa ardor.

Sòcrates i el seu deixeble Plató la van justificar com el millor recurs polític per eliminar de la societat els elements nocius i perillosos.

Com en tantes altres cultures, els grecs no van tenir la menor reticència a executar els seus personatges més il·lustres. Com a un bon exemple tenim el gran savi Sòcrates.