Author Archives: huete.victor1020

Espàrtac d’ Howard Fast

Espàrtac és el nom d’un gladiador traci que l’Imperi romà va esclavitzar i ell, juntament amb altres esclaus, va fer esclatar una revolta que finalment no va reeixir. També dóna nom a diverses interpretacions cinematogràfiques i televisives, però jo vull parlar sobre la novel·la, considerada de gran valor pels historiadors, que Howard Fast va escriure l’any 1951 amb el nom en llatí “Spartacus”.

Espàrtac d'Howard Fast

Us mostro els aspectes més importants sobre Espàrtac i la novel·la de Fast, com ara el famós personatge i els temes que s’hi tracten, així com el mateix autor, en les següents diapositives:

1.- Creieu que una revolta d’aquestes dimensions podria haver reeixit?

En cas afirmatiu, per què?

En cas negatiu, què creieu que els hagués faltat per a la victòria?

2.-Penseu que les actuals interpretacions del cinema i la televisió són fidels als fets històrics? (vid. La cinta)

Poseu-ne algun exemple que es basi en un fet de la mateixa època.

Jordi Rodríguez

Batxillerat Humanístic

August, el primer emperador romà

Com tots sabeu Cèsar August, August o Octavi August va ser el successor de Juli Cèsar i el primer emperador romà. Era el nebot i hereu de Cèsar. Va guanyar la Guerra Civil que va haver-hi després de l’assassinat de Juli Cèsar l’any 44 aC. Des de l’any 31 aC va governar l’imperi, encara que fins a l’any 27 aC no va rebre el títol per part del Senat. El seu govern va finalitzar amb un període grandiós de pau, coneguda com a Pax Augusta.

Aquest any se celebra el bimil·lenari de la mort de l’emperador Cèsar August i per aquest motiu a la Magna celebratio ha volgut celebrar aquesta data. També Tarraco Viva  commemora aquest fet tan destacat.

PROGRAMA_X_MAGNA_CELEBRATIO_2014_Página_01

Per tant li he volgut dedicar aquest glogster:

Després de veure el glogster, podríeu afegir alguna informació més sobre August i la instauració de l’imperi romà?

Sabríeu dir quina importància va tenir el que va fer August al llarg dels seus 57 anys al poder?

Víctor Huete

Batxillerat Humanístic

Rosa rosae com a referent publicitari

Com veureu a continuació, els negociants recorren sovint a referents llatins per captivar les mirades curioses de la gent que camina pel carrer, amb nosaltres, podem dir que ho han aconseguit, tant, que els dediquem aquest petit apunt.

En aquest cas el referent llatí que tractarem és rosa rosae que és el paradigma de la primera declinació del Llatí més usat per comerciants, ja que a més de ser una de les primeres paraules que aprenem a declinar, és la que primer ens ve a la memòria quan parlem de llatí i de la que més ens recordem, per tant és un bon reclam publicitari.

Seguidament, a més dels que recordeu, us deixem uns exemples d’aquesta “tècnica d’atracció” publicitària:

Aquesta és una particular floristeria de Barcelona i té, com hem dit abans, per nom de la botiga el nominatiu i el genitiu de la primera declinació del Llatí: Rosa, Rosae. Una idea molt original per vendre no només roses, sinó moltes espècies de flors, i uns centres de taula amb uns dissenys molt moderns i esplèndids.

Per als viatgers, Rosa Rosae és un acollidor hotel a Santiago de Compostela inaugurat el 2004. Es troba concretament a La Corunya.

Pels més cuiners, Rosa Rosae és una pàgina web que redirecciona a diferents fantàstics blogs de receptes de cuina on podeu trobar el plat que potser us desperta la imaginació!

Per als rústics, Locanda Rosa Rosae és un tranquil allotjament al nord d’Itàlia. És un lloc on podem passar un paradisíac cap de setmana en parella, família o com hom desitgi.

 I no només trobem el rosa rosae en establiments comercials sinó que també el podem trobar al cinema:

Per als cinèfils, Rosa Rosae és una pel·lícula de l’any 93 gravada a Espanya, amb direcció de Fernando Colomo i com a protagonistes les actrius Ana Belén (Rosa) i María Barranco (Rosae).

Aquí teniu el tràiler de la pel·lícula:

Després d’haver vist aquest apunt, sabíeu que era tan usat l’enunciat d’aquesta paraula llatina en establiments comercials? Què més coneixeu amb aquesta particular paraula? Us ha agradat el nom Rosa rosae per a una floristeria? Podríeu localitzar la floristeria i la resta d’establiments en el Google maps d’Establiments clàssics arreu? No us oblideu de cantar Apol·lo, el rap de la primera!

Víctor Huete i Xavier Gras

2n de Batxillerat Humanístic

Pastís d’ametlles a la romana

La recepta del pastís d’ametlles és molt senzilla i fàcil de fer. Aquest pastís porta:

  • 125 grams de sucre
  • 100 grams de farina
  • 60 grams d’ametlla triturada
  • 4 ous
  • 50 grams de mantega
  • Llimona ratllada
  • Sucre glacé

La seva elaboració és, com la recepta en general, ràpida i molt assequible. Comencem posant en un bol els ous, el sucre i la ratlladura de llimona, es comença a batre i quan vegis que queda una mica espès s’incorpora la farina barrejada amb l’ametlla.
Una vegada barrejats tots aquests ingredients incorporem la mantega fosa freda.
Abans de ficar el “batut” al forn, preparem un motlle rodó untat de mantega i empolvorat amb farina. Després, posem el batut en el motlle i ho fiquem al forn durant uns vint o trenta minuts.
Un cop cuit es desemmotlla el pastís, empolvorem la superfície amb sucre glacé.

Aquí teniu un exemple de com fer-ho:

[youtube]https://www.youtube.com/watch?v=CGv-dX4zuaQ[/youtube]

Si proveu de fer aquesta recepta, únicament us recomano que poseu (si voleu) llevat al batut per tal que creixi una mica més el pastís i quedi més gran. Igualment, el resultat és molt bo.
Una vegada heu vist el vídeo us animeu a completar el nostre receptari de cuina romana?

Víctor Huete

Batxillerat Humanístic

Gladiadors vs Lluitadors medievals

L’altre dia navegant per Internet em vaig trobar amb una notícia a la pàgina web del diari AS que em va cridar molt l’atenció. El que vaig trobar va ser un vídeo en el qual s’explica el que és el combat medieval, un esport sorgit fa uns 20 anys a Rússia. Aquest esport minoritari ha començat a guanyar popularitat fins al punt que ara mateix països com els Estats Units, Austràlia, Nova Zelanda o Japó tenen equip nacional. Doncs bé, veient el vídeo vaig veure que els combats que es feien en aquest nou esport eren molt semblants als dels gladiadors a l’antiga Roma, perquè encara que les armadures i les armes que porten són molt més semblants a les que utilitzaven els cavallers de l’època medieval (d’aquí el seu nom) la forma que tenen de lluitar és molt semblant a la que es practicava als amfiteatres dels romans. I dic això perquè els combats es duen a terme en un espai molt delimitat i els lluitadors poden realitzar quasi qualsevol tipus de cops i d’estratègies per tal d’enderrocar el seu contrincant.


Després de tota aquesta introducció, el que m’agradaria fer és una comparació entre aquests lluitadors i els gladiadors, centrant-me en 3 aspectes: l’equipament (armes, escut i casc), el reglament i el combat.

Equipament: Mentre els gladiadors portaven normalment un casc que duia una visera amb forats que cobrien completament el rostre permetent veure i respirar, les persones que practiquen el combat medieval porten un casc de metall amb una visera que té dos forats allargats a l’altura dels ulls per poder veure i uns petits forats per poder respirar. Mirant els dos cascs a la vegada dóna la sensació que els que porten els lluitadors medievals són una mica més pesats que els dels gladiadors.

 

Casc de gladiadorclip_casc medieval photo clip_cascmedieval_zps53a6ef65.jpg

       Casc d’un gladiador romà                                Casc d’un lluitador medieval

En l’apartat d’armes trobem certes similituds, tots dos utilitzen sobretot les espases i els malls. Els gladiadors també utilitzaven bastants les llances, en canvi, els lluitadors medievals es decanten per l’ús de les destrals.

 photo armesgladiadors_zpse5f4aaba.jpgclip_armes photo clip_armes_zps5aa62426.jpg

          Espasa d’un gladiador                    Espasa i destral d’un lluitador medieval

Per finalitzar aquest apartat, compararé els escuts, que són molt semblants, parlant d’una forma molt general, ja que poden ser quadrats, ovalats o circulars. El que els diferencia és l’estètica que tenen, és a dir, els gravats que hi ha en la part visible de l’escut.

 photo scutumgladiador_zps8f4b449b.jpgclip_escuts photo clip_escuts_zps20e7ab7d.jpg

     Exemple d’escut d’un gladiador          Exemples d’escuts dels lluitadors medievals

Reglament: Els gladiadors lluitaven sense reglament, perquè les seves lluites desgraciadament eren a vida o mort, és a dir, que qui perdia la batalla en moltes vegades perdia la vida, encara que això tampoc és cert del tot, ja que eren els espectadors els que si entenien que mereixia el perdó, que era la majoria dels cops, tancaven la mà amb el dit polze i si creien que mereixia la mort assenyalaven amb el polze al vençut i amb la resta de dits cap avall. Fa falta dir també que durant el Baix Imperi només els emperadors tenien el dret de perdonar o condemnar a mort. En canvi, en el combat medieval existeixen unes normes per tal que els que lluiten no pateixen molt dolor pels cops que es donen. Aquestes regles fan que no estigui permès donar cops en parts com els genitals, els peus o cops verticals a la columna vertebral. També, una de les normes per practicar aquest esport és que les armes, armadures… que són utilitzades han de tenir un origen històric demostrable. Inclús, si incompleixes alguna de les normes de combat et poden treure targeta groga per advertir que a la següent “falta” estaràs desqualificat.

Combat: Els combats dels gladiadors es feien en els amfiteatres, llocs molt populars que juntament amb els banys públics i els circs eren un dels pilars de la societat romana antiga. En canvi, el combat medieval es practica en un espai rectangular delimitat per unes tanques de fusta. Aquest mateix any s’ha celebrat el campionat mundial d’aquest esport a Espanya, més concretament en el castell de Belmonte a Conca.
Aquestes són les característiques d’un combat medieval:
– 3 Rondes per combat.
– 60 segons per ronda.
– 60 segons de descans entre cada ronda.
– Puntuen els cops.
– Cada cop d’arma = 1 pt.
– Desarmar = 1 pt.
– Caigudes = 1 pt.
– Cada ronda és guanyada pel competidor que tingui el nombre més gran de punts en la
ronda.
– Cada combat és guanyat pel competidor que guanya la quantitat més gran de rondes
guanyades.

Comparant això amb els gladiadors veiem una clara diferència, ja que ells només lluitaven amb l’objectiu que l’altra persona caigués a terra per salvar la seva vida i per rebre diners o guanyar fama i glòria.

Per tant, podem concloure aquest apunt dient que aquest nou esport, que moltes persones el critiquen perquè el veuen simplement com un joc de nens, amb una agressivitat molt alta, crec que transmet uns valors molt importants com són l’interès per la història, el respecte d’ella mateixa i l’esport.

Per últim, us recomano que visiteu aquest fotoreportatge sobre la lluita medieval i els seus combats. També estaria bé que relacionçéssiu els gladiadors amb l’esport (per exemple Messi i Cristiano Ronaldo; vídeo motivacional de Guardiola…) i miréssiu aquest apunt relacionat amb els gladiadors.

Després de llegir aquest apunt podríeu fer alguna comparació més entre els gladiadors i els lluitadors medievals?

Podríeu extreure alguna conclusió sobre la importància dels gladiadors després de llegir aquest apunt i el meu?

Victor Huete

2n de Batxillerat Humanístic

Els Menecmes de Plaute

Dia 6 de març vàrem anar al teatre Joventut de L’Hospitalet a veure Els Menecmes (o Bessons) de Plaute, una comèdia romana després de la tragèdia grega Medea representada per Clásicos Luna.

Què n’opineu? Quines són les característiques plautines a partir de la comèdia de Els Menecmes.

Victor Huete i Naim Bensaed
1r Batxillerat Llatí