Tag Archives: Foment de la literatura

Els alumnes de 4t a la recerca de la graduació

Aquesta és la història d’uns alumnes que es van veure obligats a emprendre el viatge més important de les seves vides. Amb el vaixell Quartdeso F, capitenejat per la Sara, es van endinsar al mar del coneixement, malgrat el perill i les tormentes que portaven els vents de l’huracà Covid.

Els catorze estudiants, colze a colze, van haver de superar grans perills com uns ocells en forma d’exàmens que llençaven suspensos. Però gràcies als escuts dels tutorials de youtube van aconseguir aturar les bèsties, tot i que la cosa més temuda pels quartsefes era l’illa de les matemàtiques. Per sort tenien un bon equip, com per exemple, amb les dues matemàtiques que es deien Marina i Andrea, van vèncer, amb les calculadores, el gegant dels polinomis. Amb la destresa dels zasques de la Noèlia, cap dels deixebles del Déu Prof era capaç de pertorbar el viatge dels nostres herois. En Miguel, el nostre linceu, amb la seva vista de falcó, veia venir els problemes abans que la resta. L’Ivan amb les seves cançons i acudits feia que els llapis i bolis anessin al mateix ritme. L’Arien, experta en dibuixos simbòlics i mapes, amb l’ajut d’en Joan aconseguia esquivar tots els monstres, com la temuda i perillosa Anna Maria. La Maia encoratja a remar i a seguir endavant els més díscols, com en David. L’Òscar trenca el seu rem i s’enfada molt, el boig! Però per poder dialogar amb tot el que es trobin pel camí estava la Daniela amb el seu gran coneixement de llibre i idiomes ens ajuda a dialogar per no veure’ns obligats a lluitar. Amb l’ajuda dels dos oracles, la Domina Gemorus i la Domina Margaritus, els estudiants van aconseguir escapar i guanyar les sirenes de l’ansietat.

I així, finalment, van arribar a l’illa de la graduació i van aconseguir el diploma d’or. I les nostres heroïnes i els nostres herois assoliren el seu objectiu que podrien explicar als seus néts i mai no oblidarien els seus companys.

  • Saps en quin mite m’he inspirat?
  • Quin llibre hem llegit?

Sara Millàs 4F

Catul amb Mònica Miró al Què llegeixes?

Ja us hi heu inscrit (Lectura Catul)! Catul serà una gran lectura compartida al QL d’aquest novembre!

Al novembre, Catul amb Mònica Miró

Catul: sessió introductòria

Del 10 al 14 de novembre (5 dies): Lectura de Catul, poemes 1-38

Catul a Sirmione

VI Lectura de Textos Clàssics Anna M. Saurí Font. Referents de la mitologia grecollatina en els monstres de Harry Potter al MAC-Empúries

Salvete, família clàssica i fans de Harry Potter!

Aquest dissabte 16 de desembre de 2017, els alumnes de batxillerat de Grec i de Llatí de l’INS El Pedró, l’INS Montgrí i l’INS Bellvitge participaran a la VI Lectura de Textos Clàssics Anna M. Saurí Font, professora de Clàssiques que va impulsar, amb el suport de la llibreria vitel·la de l’Escala, aquesta activitat durant les quatre primeres edicions i que, any rere any, continuem celebrant en honor seu.

Enguany, com a homenatge als 20 anys de la publicació de la primera edició de l’original anglès de “Harry Potter i la pedra filosofal” (J.K. Rowling, 1997), la lectura versarà sobre les criatures mitològiques de tradició clàssica que apareixen en la saga de Harry Potter, com ara el fènix, el basilisc, el griu, l’hipogrif, l’esfinx, el centaure… i molts més!

L’acte, que és obert a tothom i gratuït, tindrà lloc a les 11 del matí a la sala d’exposicions del Museu Arqueològic de Catalunya d’Empúries (av. Puig i Cadafalch, s/n), L’Escala), una ubicació immillorable per llegir, tot envoltats de patrimoni grecoromà, fragments de textos clàssics i potterians que parlaran d’animals fantàstics. És una oportunitat única i segurament irrepetible, així que no us la perdeu! A més a més, hi haurà sorpreses!

Berta Cantó, professora de Clàssiques de l’Ins Bellvitge (L’Hospitalet).

PS: A la tarda, els que venim de lluny (i qui s’hi animi) podríem aprofitar per visitar, si voleu, el jaciment arqueològic d’Empúries i veure l’antiga ciutat grega i romana, que recordeu que és matèria de les P.A.U. i caldrà tenir-la fresca.

LLegim Miles Gloriosus de Plaute

Miles Gloriosus, una de les primeres obres de Plaute (Sarsina 251 aC – Roma 184 aC) autor llatí que és conegut tant pel seu talent com per representar les seves pròpies creacions teatrals, tal i com han fet altres personalitats com Lope de Vega, Moliere i Shakespeare, ha arribat als nostres temps per un seguit d’estereotips i concepcions socials que, tot i ser antiquíssimes, són transportables als nostres temps.
Així, doncs, com bé sabeu, ens trobem amb una comèdia del subgènere fabula palliata que té lloc a Efes, se’ns presenta amb un pròleg, protagonitzat per Palestrió, el qual ens introdueix l’argument més superficial de l’obra, intuint fins i tot un final, pel qual és obvi que la línia argumental del personatge en aquest apartat se situa al final, quan ja han succeït els fets, esmentats a continuació.
D’aquesta manera, l’obra està constituïda per cinc actes, cadascun amb un nombre determinat de personatges que hi interactuen. Ens trobem amb la típica entitat poderosa que, degut a un tret de la seva personalitat, en aquest cas la fanfarroneria i la glòria de la que fa gala, que dóna nom a l’obra, acaba sent humiliat per uns altres de classe més bé baixa. El primer descrit seria el soldat anomenat Pirgopolinices, mentre que la resta personificarien els de classe baixa, tot i que el que surt finalment victoriós, amb la seva estimada als braços, és Pleusicles.
En les creacions de Plaute, com ja he dit, es poden identificar un seguit d’estereotips o personatges, en aquest cas apareix la jove amant, que rep el nom de Filocomàsia expressament. La Prostituta que alhora es fa passar per matrona Acrotelèutia “la no-va-més”, i la criada, la Milfidipa “parpelles caigudes”. En els personatges masculins trobem el soldat Pirgopolinices “l’imitamones”, l’esclau intel·ligent Palestrió “el polivencedor”, i el de poques llums nombrat Esceledre “el malabarista”; el jove enamorat Pleusicles, el “navegant il·lustre”, el vell encantador Periplectòmenes “l’amant dels embolics”, el paràsit del soldat Artotrogus “el fartaner”, que només fa el que mana el soldat per continuar engolint, remarcant el significat del seu adjectiu i, finalment, el cuiner Carió.
Aquestes personalitats fan possible l’argument de la història, el qual s’ha de dir que no és massa complicat si no et perds gaire estona, doncs bàsicament consisteix en dos enamorats que, en ser separats per culpa d’un home sense masses coses a fer a la vida, tal i com passa amb Europa i Júpiter el trapella, per exemple, aconsegueixen tornar a estar junts gràcies a l’ajuda d’un parell de vells i cortesanes que, amb un petit engany sobre unes bessones i una matrona muller sortida que no era pas cap de les tres coses, tornen a Atenes sense cap blau ni ferida de guerra, només or i vestits.
Plaute no va pas utilitzar aquest truc dels dobles un sol cop, doncs apareix en obres com Amfitrió, en la qual Júpiter vol seduir Alcmena, convertint-se en Amfitrió, el marit d’aquesta; o en Els Bessons, que narra les aventures i desventures de dos bessons que feia anys que no es veien. En el cas de Miles Gloriosus, la doble és Filocomàsia, que diu tenir una germana bessona, la Justa, per fugir de les mans del seu amo i senyor, el soldat. Aquest és un home lliure com Plèusicles, una catalogació que a Plaute li agradava usar molt, doncs la contraposava amb els esclaus, persones sense drets que estan lligades al destí que li mani el seu senyor, com per exemple Palestrió, Periplectomen, i Esceledre.
En Miles Gloriosus, com en molts altres escrits, es poden llegir oracions conflictives amb la figura de la dona en la societat, com per exemple quan Periplectòmenes exposa la seva visió de la dona, doncs afirma que han vingut al món per demanar tot allò que guanya amb el seu esforç, pel qual no li paga casar-se ni tenir fills, sinó seguir sent lliure amb els parents que ja té.
Hi ha un acte concret que Pirgopolinices, observant la seva estimada Acrotelèucia, comença a descriure tot allò que fa i com ho fa, fet representatiu que és una obra de teatre que actua com el mateix director, determinant les sortides, entrades i els moviments del personatges amb una certa gràcia.
L’obra deixa la seva marca en la posteritat en multitud d’obres de diferents gèneres i autors, ja pot ser en Lodovico Dolce, Nicholas Udall, Cyrano de Bergerac, etc. El soldat fanfarró, cregut i un tant insuportable com ell sol, no va pas morir amb Plaute, sinó que segueix entre nosaltres a dies d’ara, traient-nos un somriure i un cop de puny de tant en quant i sobretot en el cinema i en el gènere de ficció televisiva Sitcom. En podríeu posar algun exemple? Té alguna similitud amb La que se avecina…? El tema còmic dels dobles ha gaudit de llarga tradició literària i aquests dies a l’escena teatral fins i tot el trobem a Scaramouche de Dagoll Dagom,  podeu citar-ne algun altre exemple?

Us heu llegit el llibre prescriptiu de les PAU Llatí 2, Miles Gloriosus? N’heu vist una representació? Una presentació?… A què espereu? Us voleu perdre una bona estona d’humor?

Per repassar, fem kahoots! A més dels que trobareu aquí, podeu començar per aquest.

plauteimiles

Raül Àlvarez

“Les bruixes de la posada”, un conte de por


LES BRUIXES DE LA POSADA (L’ase d’or d’Apuleu)

imatge text

El text

actors

Els intèrprets

Música

La banda sonora

A veure, si esbrineu quina relació tenen les bruixes d’Apuleu amb les de Burriac? Per què ens fascinen les històries de fantasmes, cases encantades, superxeria…?

Discipulus discipulaeque Linguae Latinae 4t ESO Opt.3

Una mà de mites: Narcís

Tot dibuixant els episodis claus del mite de Narcís, a partir de Narracions de mites clàssics, volem donar-vos a conèixer el nostre muntatge audiovisual per tal de començar de cara al curs vinent una nova sèrie a Aracne fila i fila: Una mà de mites. Què en dieu? Bé, ja podeu buscar algun col·laborador perquè per fer-vos una idea general, tot i que sigui fàcil alhora és una mica complicat, jo havia d’anar alhora amb el que explicava el meu germà i no és tan senzill com sembla.
A veure què  us sembla el resultat i si realment enteneu el mite?

Georgina Tur, 4t Eso Llatí
Guillem Tur, 1r Eso

Literatura i formes de govern a l’antiga Grècia

Homer

El passat dilluns dia 24 de gener, com ja sabeu, els alumnes de grec i llatí de 2n de Batxillerat vam podem anar a les conferències que van ser organitzades per la secció catalana de la SEEC a l’Universitat de Barcelona.

En el meu cas, la conferència sobre el món grec del dr. Jesús Carruesco em va resultar tan interessant que m’ha inspirat fer aquesta recerca i escriure aquest quadre sobre el govern i la literatura de l’antiga Grècia, un petit resum que us resultarà de gran ajuda, ja que els estudis de molts de nosaltres estan relacionats o bé amb la literatura, o bé amb el món polític i, per suposat, amb el món grec.

PERÍODE TEMPORAL EDAT CORRESPONENT TIPUS DE GOVERN LITERATURA I ESCRIPTORS DESTACATS
XX-XI aC Edat de bronze Monarquia
X-IX aC Època
Fosca
Monarquia

-Cap a l’any 1200 a.C., un altre poble d’origen grec, els Doris, que utilitzaven armes de ferro, es van apoderar de Grècia derrotant els micènics.

-Esparta i Corint es van transformar en les ciutats principals dòriques.

  • Tipus de literatura

La guerra de Troia fou descrita per Homer en la Ilíada i va ser un dels conflictes bèl·lics que van tenir relació en aquesta evasió.
-Durant aquest període Grècia va patir un retrocés cultural, fet que fa que aquesta època s’anomeni així.

VIII-VI aC Època
Arcaica
Oligarquia i Tirania:
-Inicis de la creació de la polis
-Base de la política: aristocràcia.
-Grans celebracions marcades per representacions artístiques (poesia, literatura, art…)

-Utilització de mons antics (civilitzacions micèniques) de caràcter imponent..
-Històries no fidedignes.

-Utilització de metàfores(la pau del estat, auriga…)
-Els tirans demostraven el seu poder ja que ho utilitzaven propagandísticament.

V-IV aC Època Clàssica Democràcia
Va començar a causa d’un buit de poder per pèrdua de prestigi dels hereus del càrrec.
-Inici de la POLIS:
*Parts: Pnyx (assemblea), Àgora(tribunal), Teatre…
-Tots els ciutadans es consideraven iguals.

*Reflex de la societat del moment, ja que com tot el poble era igual, el tipus de literatura també era igual de valorada.

III-IaC Època Hel·lenística Monarquia
-Ampliació del món grec per Alexandre el Gran.
-Nova col·locació de la POLIS:
*Pau del rei és el centre de la ciutat.
  • Tipus de literatura:

-Propagandística: exaltació del rei.
-Es mostra el gran governant absolut com a heroi (per exemple Aquil·les,…)

En aquest Google Maps hauríem d’anar introduint amb molta lectura i paciència, a partir de la seva localització geogràfica, fragments de literatura grega i formes de govern.


Mostra Literatura grega i formes de govern en un mapa més gran

Rebeca Sànchez
2n Batxillerat de Llatí i Grec

Ametllers

Ja han florit els ametllers! La Marga aquests dies de fred hivernal  troba a faltar el color blanc de la serralada de l’illa que la va veure néixer i l’aroma de mel que desprenen els ametllers acabats de florir.  Espero que el meu poema t’alegri l’enyor!; però potser és hora de fer memòria  i comentar els apunts de El Fil de les Clàssiques que tracten els referents clàssics dels ametllers. Recordeu el bell mite que ens va explicar aquí, o la cancó de la Maria del Mar Bonet, o el poema de Josep Carner o els versos de Joan Maragall o el text de Josep Pla al bloc de català Llegir molt i escriure bé….

AMETLLERS
Darrera l’horitzó
dorm la primavera.
Els seus llargs cabells
verdejen la terra.
Amb el seu alè
han florit els ametllers.
De lluny semblen joies
de maragda i argent
El vent juga a córrer
i esfulla les flors,
els pètals que cauen
s’adormen al sol.
Ametllers tan blancs
vora de la mar.
A la nit la lluna
pensa que ha nevat.
Estenen branques
i fulles sota el cel,
flors blanques o roses.
amb olor de mel.

Pepita Castellví

Llatinismes a La Bogeria de Narcís Oller

Aquest curs, com tots els altres, hem de fer una lectura cada trimestre. A Llengua i literatura catalana, durant el primer trimestre, hem de llegir La Bogeria de Narcís Oller, ja que ens examinem a les PAU i enguany és lectrura prescriptiva.

Durant la lectura, he trobat alguns llatinismes que m’agradaria compartir amb vosaltres, a veure si em podeu ajudar. Els podríeu identificar? Què signifiquen? Creieu que l’ús que n’ha fet l’autor és adient?

Oh! -pensava jo-; bé has dit prou, noia!, bé has dit prou! Si m’has dat ja la clau secreta, que jo buscava, del teu cor! Què germà ni quatre quartos!

El que estimes és la importància social que et dóna ell. I no importa la insignificància d’ella mentre quedi reduïda aquí, en aquest raconet rural que ningú coneix; perquè, per a tu, això és el món. Oh, vanitas vanitatis! I que n’acontentes, de beneits! ” (1)

“-Mira: els carlins han estat la meva sort, el meu pare està tan tip de sobresalts i disgustos, que ens en vindrem a viure a Barcelona un cop m’hagin fet l’ In nomine Patris et Filii et Spiritus Sancti. Amen.(2)

” El germà li va entregar la legítima, i pax vobis. Enmig de tot, poder-se desfer tan fàcilment d’un cavallot tan tarat ja com aquell, per a en Daniel, era tota una sort.” (3)

” I aquest ridícul em feia pujar els colors a la cara, i me l’havia d’empassar velis nolis per no cometre una crueltat.” (4)

Els sis o vuit capellans que la seguien van entonar, impassibles, el Dies irae des de l’altra part de la paret; i aquest cop d’efecte inesperat, teatral, profundament dramàtic , va escampar els contendents, retornà les desmaiades i restablí ben de pressa la veritat dolorosa que ens tenia allí reunits.” (5)

” Considerant amb calma tot això, és com hi vaig veure, a la Cerdanya, matèria per a una novel ·la sui generis, i com vaig concebre el pla, els tipus i els incidents de La bogeria amb tan poc esforç…[…]” (6)

(1) Narcís Oller. La bogeria. Editorial Proa. Edició de Romi Porredon, 2005. Pàg. 95

(2)Ibid. Pàg.99

(3)Ibid. Pàg.107

(4)Ibid. Pàg.137

(5)Ibid. Pàg.156

(6)Ibid. Pàg.177

Laura Galán

2n de Batxillerat