Tag Archives: Teatre

Plaute: Càsina

Després de ver anat a veure representada pel grup Komos Càsina de Plaute al Teatre Joventut d’Hospitalet, ens hem plantejat qui és Plaute i què en sabem.

Powered by emaze

Ens podríeu ajudar a explicar Plaute a partir de Càsina per tal d’aprofundir més en el teatre romà? O bé dit d’una altra manera, què veiem de Plaute en la comèdia Càsina?

Iria Rael i Omaima El Azouan

1r Batxillerat Humanístic

Cartellera de teatre clàssic a Barcelona

T’apassiona el teatre? T’agrada la cultura clàssica grecollatina? Aleshores no us podeu perdre les entrades en el meu bloc sobre la cartellera teatral de Barcelona amb referents clàssics grecollatins!

També podeu seguir de prop el meu Twitter on publico totes les novetats del bloc i entra al Facebook Cartellera teatral!

I no us oblideu de contestar aquesta enquesta per completar el meu treball de recerca. Gràcies!

Camila Arigón

2n Batx Grec i llatí

XIX Festival de teatre grecollatí a Tarragona

Ara que s’està acabant el curs i és moment de fer balanç, crec que cal dir que ha estat molt encertada la sortida que el passat 10 d’abril els alumnes de 1r de Batxillerat de grec i de llatí i els alumnes de 4t de l’ESO de llatí de l’institut Premià de Mar vam poder gaudir un dia sencer a la ciutat de Tarragona per veure representades dues obres de teatre dins el XIX Festival de teatre grecollatí de Tarragona (us hi heu fixat: el Festival té més anys que nosaltres!): Les Coèfores i El Soldat Fanfarró. A més a més, vam poder anar al museu on s’exposa la Maqueta de Tàrraco el segle II d.C i vam fer un passeig per l’interior de la muralla romana.

A continuació us deixo el vídeo amb tots els moments del dia:

[youtube]https://www.youtube.com/watch?v=YfD4r6oQlQY[/youtube]

Tot plegat, vam poder gaudir de la representació d’una tragèdia grega d’Èsquil, “Les Coèfores”, una història plena de rancor i venjança representada amb una impecable actuació, i alhora el contrast d’una comèdia de Plaute, “El Soldat Fanfarró”, a la qual van afegir vocabulari contemporani, produint una sensació d’acostament en l’actualitat.

Tant la maqueta de Tàrraco del segle II d.C com el passeig per l’interior de la muralla romana ens va traslladar a una altra època, a una ciutat romana plena d’encant. La maqueta de la ciutat romana de Tàrraco, la província més gran de l’Imperi Romà, va ser una de les ciutats importants i influenciables del món romà. La impressionant obra d’art tan summament detallada reflecteix amb precisió com era la ciutat de Tàrraco el segle II d.C, època de màxima esplendor de la ciutat.

Camila Arigón

1r Batxillerat Grec

De ser grecs com viuríem l’aspecte religiós?

Després d’estudiar les unitats del llibre de Grec 1 (ed. Teide) Aspectes de la religió grega. Els jocs atlètics i el Teatre, ens vàrem adonar que el poble grec era, a diferència de nosaltres, profundament religiós i hem intentat descriure els aspectes més importants, al nostre entendre, de la religió grega i, a continuació, tots o gairebé tots hem fet una recreació sobre com l’haguéssim viscut de ser grecs de l’antiga Grècia.

Quina recreació us ha agradat més? Per què? Quims aspectes en destaqueu? Què us ha sobtat més de la religiositat de l’antiga Grècia? Què sabeu de les festes religioses del calendari àtic?…

Alumnes de Grec 1

Edificis de l’època romana

La Júlia Calvo i l’Ariadna Zarcos han fet uns thinglinks d’edificis de l’època romana per tal que tingueu ben clares la forma de les seves plantes a partir de l’estructura d’aquests edificis.


Circus


Amphitheatrum


Theatrum

Per cert, sabeu quin tipus d’espectacles es feien en cadascun d’aquests edificis (circ, amfiteatre i teatre) i quines ciutats de la península Ibèrica en conserven restes?

Narcís, un titella en mans del destí

En el marc de la tasca de recreació que els alumnes de 4t de l’Institut Albéniz hem fet a partir de la lectura de Narracions de mites clàssics, han sorgit algunes produccions audiovisuals adreçades a públic infantil. Una d’elles consisteix en un karaoke sobre el mite de Píram i Tisbe, però en aquest article us presentem la nostra recreació amb titelles de paper del conegut mite de Narcís.

El mite explica la història de Narcís, un noi jove, ben plantat i molt cregut que només pensa en si mateix. Eco és una nimfa castigada per la deessa Juno per haver comès un crim amorós amb Júpiter; el càstig que li va imposar va ser que només repetís les últimes paraules que escoltés. Eco s’enamora totalment de Narcís a l’instant de veure’l, el segueix a tot arreu i intenta parlar amb ell, però en una que se li acosta Narcís, intenta parlar amb ell però és impossible, només repeteix les últimes paraules que li diu ell. Narcís la rebutja. Eco, avergonyida, fuig i s’amaga en coves, on passa gana i pateix per l’amor que sent per Narcís, Finalment mor i l’únic que queda de ella és la seva veu. Narcís encara segueix trencant el cor de moltes persones després de haver-ho fet amb Eco. Llavors Nèmesis, la deessa de la venjança, el castiga. El càstig que li pertoca és que s’enamori i aquest amor no sigui correspost, pena que es compleix quan Narcís s’enamora del seu propi reflex en l’aigua de la font. Passa dies mirant-se a sí mateix en el seu reflex, plorant perquè no el pot tocar, no es mou d’allà i tampoc menja. Finalment Narcís mor. Els déus el transformen en una bella flor que es troba als marges dels llacs, coneguda com el narcís.

  Collage de la metamorfosi de Narcís. [Mabel Landívar]

Vam triar aquest mite perquè ens va semblar molt bonic i tràgic, també perquè ens va cridar molt l’atenció. Aquesta idea se’ns va acudir gràcies a les propostes de treball del llibre dels mites clàssics. Al principi anava encaminat a una recreació teatral, però ens va semblar millor fer-ho amb titelles i adreçat a un públic més infantil. Després de tenir l’idea ben clara, vam començar a adaptar el mite en un guió, tot canviant algunes paraules, però mantenint-nos fidels a la història original. Un cop finalitzat el guió, vam planejar com faríem les titelles, volíem agafar alguns ninots que teniem per casa i posar-los algun estri que permetés aguantar-los i fer-los moure’s. Però no en teníem prou i aleshores vam decidir fer les titelles de paper. Així que vam dibuixar les titelles basant-nos en alguns dibuixos de personatges de Disney, i afegit també els diferents paisatges. Després de tenir tot el material enllestit, ens vam posar a gravar-ho, per després fer el muntatge audiovisual amb la representació teatral gravada.

[youtube]https://www.youtube.com/watch?v=89ATYnf-vA8[/youtube]

Us deixem el guió enllaçat per llegir-ho i algunes qüestions per a guiar el comentari.

  • Com hem esmentat abans, Nèmesis es la deessa de la venjança. Saps algun altre mite on aparegui? Quin paper hi juga?
  • Avui dia el narcís es coneix com un tipus de flor, però el nom de “Narcís” també ha donat nom a un trastorn de personalitat. Quin és? En què consisteix?
  • La nimfa Eco mor en una cova, els seus ossos es transformen en pedres i només en queda la veu. En quin fenomen natural es transforma la nimfa?

Marina Ruiz
Llatí 4ESO. INS Isaac Albéniz

Un matí ben clàssic al Teatre Joventut de l’Hospitalet de Llobregat

Els alumnes de 2n de Batxillerat de Llatí i literatura universal de l’IPM juntament amb alguns alumnes de 4t de l’ESO vam tenir la sort de poder veure dues obres de teatre grecollatí al Teatre joventut de l’Hospitalet de Llobregat. Allà vam poder veure dues obres de teatre, Hipsípila del grup de teatre komos, i El soldat fanfarró del grup de teatre Ela-Ela Teatre.  

A continuació us deixo un vídeo de la sortida amb fragments de les dues obres i amb entrevistes a alguns dels actors d’Ela Ela Teatre i a la seva directora Carme LLitjós:

[youtube]https://www.youtube.com/watch?v=DxzeoMg_BC8[/youtube]

Lourdes Caparrós 2n batx Llatí

Journée de Théatre Mythologique en Français

Jeudi 24 Avril nous sommes allés à l’Institut Français de Barcelone pour jouer notre pièce, Antigone. On s’est presenté à un concours de théâtre dans le catégorie mythologique. La pièce que nous avons représentée est une adaptation de l’historie d’Antigone, de Jean Anouilh. On en a fait trois actes. Dans le premier acte, il y a la présentation des personnages qui sont: Antigone, fille d’Oedipe; Créon, le roi de Tèbes; Hémon, le fiancé d’Antigone et le fils de Créon; Ismène, la soeur d’Antigone et Eurydice, la reine. Comme dans toutes les pièces classiques il y avait un choeur et des narratrices.

Est-ce que vous pouvez nous ranconter l’histoire d’Antigone? Les actes 2 et 3 nous en parlaient mais c’est à vous de l’expliquer par vos commentaires.

Dans notre Antigone, nous avons fait un raprochement entre cette histoire et celle des personnes qui veulent traverser la Méditerraine pour arriver en Europe.

Pour finir, vous dire que nous avons gagné le concours! Et nous partirons à une rencontre de théâtre mythologique à Cap d’Ail. On vous recontera a la suite 🙂

Et à tous ceux qui nous ont vu, est-ce que vous avez aimé ? Faites nous des critiques.

A continuació us deixem un recull de les obres que es van representar durant el matí del passat 24 d’Abril a l’Institut Français de Barcelona!

Lisístrata (Lysistrata): Protagonitzada per una dona que vol aconseguir la pau entre Atenes i Esparta, va ser representada pels alumnes de Batxibac de l’Institut Montserrat, i dirigida per Magali Frappant.

Orfeu (Orphée): Història protagonitzada per Eurídice i Orfeu. Eurídice mor, i és tanta la pena d’Orfeu, que Hades li permet anar a l’infern amb la condició que quan torni, no giri el cap per mirar-la o es quedarà per sempre a l’inframón. Representada pels alumnes de l’Institut Sentmenat, i dirigida per Nina Sánchez.

– El fil d’Ariadna (Le fil d’Ariane): Obra protagonitzada per Teseu i Ariadna. Els pares d’Ariadna, reis de Creta, havien declarat la guerra a Atenes i aquests, per  aconseguir la pau, donen cada any set tributs per al minotaure del laberint de Creta. Un any Teseu, príncep d’Atenes, s’ofereix voluntari com a tribut, però Ariadna se n’enamora a primera vista i l’ajudarà a sortir viu del laberint. Representada per l’Institut el Calamot, i dirigida per Sandra Pla.

– Antígona (Antigone): (mireu-vos la introducció en francès)

La caixa de Pandora (La boîte de Pandore): Protagonitzada per Pandora, a qui els déus fan encarregada de guardar una caixa que, si s’atreveix a obrir, no se sap el que provocarà. Representat per l’Institut Frederic Martí Carreres i dirigida per Jaume Fernàndez.

– La bella i la bèstia (La belle et la bête): Protagonitzada per una noia i una bèstia que resultarà ser un príncep ideal. Representada per l’Institut Gabriel Ferrater i dirigida per Antoni-Daniel Prats.

Aquí us deixem un fotomuntatge de la Journée de Théatre Mythologique en Français!

[youtube]https://www.youtube.com/watch?v=0-CyzbSRPJ8&feature[/youtube]

(Fotomuntatge: Núria Valls)

Anna Ferrón, Mónica Martínez i Andrea Muñoz

1r batxillerat

Tarraco ens fa reviure els clàssics

Ja fa prop d’un mes, els alumnes de llatí de 4t ESO i de Batxillerat acudiren a Tarragona per veure una comèdia romana anomenada El Soldat Fanfarró de Plaute i una tragèdia grega anomenada Les Coèfores d’Èsquil. Entre obra i obra, vam visitar la muralla que envolta Tarragona, vam veure la maqueta de Tàrraco i abans vam passejar per l’aqüeducte i la pedrea del Mèdol.

Us deixo amb un tast del dia que vam passar:

[youtube]https://www.youtube.com/watch?v=ghPG9SXuRhk[/youtube]

Guillem Tur i alumnes de Llatí de 4t

La comèdia Lisístrata en els nostres temps

Aquest és el cartell que fa uns dies les meves companyes i jo vam veure a les parets del nostre institut. L’obra de teatre la representaven els nois i noies de 4t d’ESO de l’optativa de teatre, juntament amb els de l’optativa de música i els nois voluntaris de segon de batxillerat. Ens va cridar l’atenció perquè l’any passat també van fer una altra obra de teatre anomenada Somni d’una nit d’estiu, de Shakespeare, on representaven la metamorfosis de Píram i Tisbe. Aquest any feien una obra de tema clàssic i, per tant, no ens la podíem perdre.

Als pocs dies, la Teresa ens va comunicar que el llibre que ens tocaria llegir el tercer trimestre seria Lisístrata  d’Aristòfanes i vam relacionar ràpidament aquell cartell que vèiem cada dia en sortir de classe amb la lectura. Ens va proposar d’anar-hi per fer la lectura d’aquest trimestre més assequible i així poder comparar l’adaptació que n’havia la Roser amb la comèdia original d’Aristòfanes.

Dijous 20 de març a les set de la tarda, ens vam reunir al teatre Zorrilla. Nosaltres no sabíem ni el tema principal de la comèdia ni com seria l’obra i, sincerament, ens va sorprendre molt. No ens esperàvem que els actors ens farien riure tant i que seria tan divertida.

La Roser, professora de l’optativa de teatre i l’Ester, professora de l’optativa de música, ens van explicar de què tractava la comèdia i en què s’havien basat per adaptar-la. Lisístrata és una comèdia escrita pel principal representant de la Comèdia grega antiga, Aristòfanes. Tracta sobre la extraordinària missió d’una dona per fer acabar la Guerra del Peloponnès. Per una banda, la Roser va ser fidel a la comèdia clàssica, però va innovar en alguns temes, ja que totes les comèdies amb el pas del temps queden desfasades. Per aquest motiu, va agafar les coses que fan gràcia avui dia i les va entrellaçar amb la comèdia de l’època. Cal dir que també es va centrar en una adaptació alemanya. Finalment va crear la seva Lisistrata i l’Ester va agafar la música d’Albert Carbonell i la va adaptar.

Pels que no sabeu de què tracta la comèdia aquí us deixo un vídeo que, encara que estigui en anglès, ho explica molt bé.

El vídeo que segueix és la sinopsi de la nostra representació de l’obra, realizada per la professora Montse Vilà. Entremig dels actes veurem un petit resum del tema central de la comèdia i frases que diuen els propis actors.

Buscant la música d’Albert Carbonell per incloure-la al vídeo, en vaig trobar moltes més, però no la que cercava. Era impossible trobar-la, ja que és una adaptació i no n’hi havia cap versió. Vaig anar buscant i em vaig adonar que se n’han fet adaptacions musicals, com l’opereta de Paul Lincke, a la qual pertany els vals que fa de fons musical del meu muntatge, i fins i tot un musical de Broadway que es titula Lisistrata Jones.

Després de la nostra assistència a l’obra, se’ns va ocórrer fer una sèrie d’entrevistes a les actrius principals, als col·laboradors de segon de batxillerat i a les professores de Teatre i Música. Si esteu interessats a llegir-les, comparteixo amb vosaltres la nostra feina. Volia també donar les gràcies a les meves companyes de grec, que m’han ajudat a fer-les.

Ens va donar temps de fer-nos aquesta foto amb les alumnes de 4t. Ens van semblar súper simpàtiques!

  • Per finalitzar, podríeu buscar més informació sobre l’obra original grega i el seu autor?
  • D’altra banda, què us sembla l’opereta del 1902 que us he enllaçat? Què opineu de la veu d’Erna Sacks com a Lisístrata? Escolteu fins al final i ja veureu… A més de la magnífica interpretació de la soprano, quins cors hi identifiqueu?
  • I el musical Lisístrata Jones, què us sembla? Podeu deduir com s’ha adaptat l’argument al context d’una high school estatunidenca?

Fa poc em vaig assabentar que els alumnes d’un altre centre representaran aquesta mateixa comèdia a l’Institut Francès de Barcelona. Ja que l’alumnat de Llatí de primer de batxillerat teniu el privilegi d’anar-hi per veure els companys de Francès, que participen en el concurs d’obres mitològiques, podríeu comparar la que faran amb la que vam veure al Zorrilla. Per descomptat, serà difícil que la superin i, a més, esperem de tot cor que la nostra Antígona s’endugui el guardó.

Andrea Muñoz

Grec 1r batxillerat