Tag Archives: Pervivència

Emporiae MMXI: l’Asclepi d’Empúries i la Venus de Badalona

Si bé hi ha hagut moltes i importants troballes a Badalona i Empúries, les més destacades són les estàtues que s’hi han trobat, tot i que de mides força diferents. A Empúries s’hi ha trobat la famosa estàtua d’Asclepi, déu de la medicina, fill d’Apol·lo i Coronis, acompanyat d’una serp que s’ha comprovat que no podia enroscar-se en el bastó que sens dubte, l’estàtua hauria dut, tot i que no s’ha trobat. Asclepi es representava com un home madur, amb certa semblança a Zeus, i vestia una túnica que li deixava una part del pit i un dels braços nus. Fa 2.15 metres d’alçada, i és de marbre blanc. És l’obra d’art grega més important que s’ha trobat als Països Catalans.

Photobucket

Venus de Badalona. Foto de Sebastià Giralt

Respecte a Badalona, sens dubte, la troballa més significativa és la Venus de Badalona, una estàtua de marbre de mida molt petita que representa la deessa de la bellesa, l’amor i la fertilitat. Venus tenia un paper principal en els ritus religiosos romans. En cas de Badalona, la Venus significa la prosperitat de la ciutat de Baetulo. Durant l’hel·lenització, Venus va ser identificada com a l’equivalent de la deessa grega Afrodita. És la mare d’Eneas segons Virgili, a l’Eneida. El fet més conegut relacionat amb Venus és el seu naixement, ja que es diu que era filla de Júpiter i Dione, i va néixer de l’escuma del mar en caure-hi els membres mutilats d’Úran. Era reverenciada per pescadors i homes de mar. És la mare del famós Cupido.

Núria Martínez
1r batxillerat  INS Isaac Albéniz de Badalona

Les dones romanes també portaven biquini

Les dones de l’antiga Roma, encara que era bastant diferent que la nostra, també duien roba interior. La roba interior de les antigues dones romanes, però m’agradaria que penséssiu i investiguéssiu una mica sobre la pregunta que us faré més endavant.

Aquí us deixo una imatge De Vita cottidiana Romanorum de culturaclasica.com on es pot veure la roba que porten des de la interior fins la que es veu des de fora, tant d’homes com de dones (recordeu aquell vídeo de la Laura Galán?).

Clica damunt

Les dones romanes tenien (tal i com tenim nosaltres) les seves tècniques per aixecar el bust. Ho feien utilitzant sovint una peça de roba anomenada fascia pectoralis, que com bé he dit, era una espècie de cosset que ajudava a donar una major fermesa al bust. També trobem dues peces més de roba interior utilitzades per les dones, anomenades strophium i mamillare. Aquestes dues eren més semblants als cossets que tenim actualment i que tan de moda estan.

Aquestes peces estaven compostes per unes tires de cuir les quals cobrien el bust sostenint-lo i també afirmant-lo. També he d’esmentar una cosa molt curiosa que he trobat de la vestimenta de les dones romanes. La gent acostuma a pensar que els biquinis són un invent molt nou, un tipus de roba de bany molt modern, però no és així, ja que les antigues dones romanes en portaven de biquinis, encara que no els feien servir igual que ho fem nosaltres, com podem observar en els mosaics de la vil·la romana del Casale, Sicília:

Aquí us plantejo la meva pregunta, que és clara i senzilla: Per a què feien servir els biquinis les dones romanes?

Sebastià Giralt, Museum of London

Sebastià Giralt, Museum of London

Cristina Álvarez

1r batx. Llatí

Què té a veure la casa indiana amb la domus romana?

Sempre m’han cridat l’atenció les cases indianes del Maresme. Qui pogués viure en una d’elles! En estudiar a classe de llatí l’habitatge romà, en vaig plantejar una possible relació. Ja em comentareu què us han semblat els paral·lelismes que he establert i què n’opineu vosaltres.

Irena Jagustín
2n batx Llatí

Ara i abans: l’urbanisme a Roma avui

Després de l’èxit d’ Ovidi per parelles, he ideat com a treball del tema de l’urbanisme i edificis públics del Moodle aquest joc de cartes Roma abans i ara per jugar un dia a classe, si la Lida ens deixa, consistent en saber aparellar l’urbanisme del temps dels romans amb la seva pervivència actual. Per guanyar cal saber dir el nom en llatí de l’edifici o de la infraestructura i la seva funcionalitat a l’antiga Roma. Mireu i, si hi voleu jugar, deixeu un comentari explicant els vostres motius.

Ricard Alcázar

4t Llatí

El rap de la filosofia, de Deka

Tot va començar amb El rap de les Clàssiques. El recordeu? i el del llatí? i el de les lletres gregues? i el del dia d’Europa? i el de la 1a declinació? i el de les conclusions del meu treball de recerca? … mentre trobo la inspiració per fer un rap horacià  (ja que no he fet cap èpode ni cap oda i …) us presento el rap de la filosofia. Com bé sabeu la filosofia va tenir els seus orígens a l’antiga Grècia i, més concretament, a la ciutat de Milet, en el segle VI aC. Els primers filòsofs (Tales, Anaxímenes, Anaximandre), tot buscant el principi fonamental de l’univers van inaugurar la interpretació del món per mitjà de la raó: van refusar el mite μῦθος i mitjançant el λόγος raonament trobaren la veritat, en grec ἀλήθεια (Arrels clàssiques del lèxic científic, tècnic i humanístic, pàg. 80 de Margalida Capellà, ed. Teide).

Escolteu el meu rap de la filosofia i a veure qui hi troba més referents clàssics, qui és capaç de dir tots els mots i els seus ètims d’origen grec o llatí, tot començant pel mateix mot filosofia:

 

Oriol García-Penche, Deka

2n de batxillerat

Ens dóna Ovidi bons consells a Ars amatoria I?

Després de llegir en llatí en la versió d’Hans H. Orberg el llibre primer d’Ars amatoria, creieu que  és una obra encara vigent? Podem fer cas els homes dels consells d’Ovidi per aconseguir l’amor en el segle XXI? Heu llegit el nostre Ars amandi? Us animeu a llegir l’Ars amatòria d’Ovidi? En teniu prou amb el llibre I o també voleu el resum del llibre II i III?…

El llibre I d’Ars Amatoria comença amb un preàmbul en què el poeta es declara mestre de l’amor i ocupa els versos 1-40. Segueix en tres parts: on trobar dones, com seduir-les i com mantenir el seu amor. Fins al vers 66 se’ns diu que a tot arreu es pot trobar una dona. En els versos següents, descriu les oportunitats per a una aproximació amorosa, als passeigs i als edificis públics en els versos 67-78; als fòrums i sobretot als teatres en els 79-134 tal com vàrem poder descobrir tots junts a classe. A partir d’aquí, ens vàrem repartir la resta del llibre I entre tots i aquest és la nostra feina que hem anat posat en comú en el Fòrum General del nostre Moodle però que ens plau ara compartir-la aquí i conèixer la vostra opinió:

En els versos 135-175, Ovidi ens torna a parlar d’aquells llocs que no podem passar per alt si volem trobar la noia dels nostres ulls. Per tant, ens proposa el circ, l’amfiteatre o el fòrum, ja que estan a vessar de gent durant tot el dia. A més, són llocs que tan si vols com si no, l’aproximació facilita iniciar una conversa.

En els versos 229-252, Ovidi ens diu que un banquet, a  part de bon menjar i bon vi, trobarem també dones amb qui parlar. Ens explica les sensacions que sentirem quan ens deixem seduir per la nit i el vi, en aquesta situació la preocupació desapareix i el diàleg amb les noies es converteix en el més important fins i tot més que la bellesa, ja que això ens fa companyia i ens fa sentir estimats.

En els versos 263-350, hi trobem una gran quantitat d’històries que serveixen de model per seduir les dones. El concepte que anuncia en primer lloc és que qualsevol noia, per difícil que sigui, podrà ser conquistada, i això és així perquè tot i que no ho mostrin, les dones tenen el mateix desig sexual que els homes i una passió més violenta. Fins i tot diu que els homes, si deixessin d’anar darrere de les dones, serien elles les que  hi anirien al darrere, invertint els papers. Posa l’exemple breu de Biblis i Caune, de Mirra, que van cometre l’adulteri pel seu desig sexual envers el seu pare. A continució, relata extensament com Pasífae s’enamora d’un toro, i l’acaba comparant amb Europa i Io. Els següents versos, del 328 al 340, H. Orberg els omet, tot i que Ovidi segueix posant una gran quantitat d’altres històries de dones amb un gran desig sexual, com Aèrope, la filla de Nisos, Escil·la, qui va enamorar-se de Minos, i també parla de Clitemnestra, qui va matar el seu marit engelosida per la seva relació adúltera amb Cassandra,… Conclou aquests versos dient que la majoria de dones podran ser conquistades, i fins i tot si et rebutgessin valdria la pena intentar seduir-les, ja que Ovidi creu que allò nou i al·liè ens agrada més.

En els versos 351-396, Ovidi crítica la manera de seduir la dona  desitjada ja que molts cops busquem un intermediari, en aquest cas apareix la figura de la serventa. Ovidi ens diu que el mateix conquistador d’aquest amor és l’únic que ha de intervenir dins de la relació, ja que de vegades, per no dir sempre, quan algú ho fa, pot acabar malament.

Les dones, en els versos 397-434, són més fàcils de seduir el dia del seu aniversari o durant la festa de Venus (1 d’ abril). En canvi, intentar seduir una dona en mal temps és una missió impossible. També els regals les fan tornar boges i en volen sempre, tot i que no siguin dates especials.

En els versos 435-484, demana que supliquem en cartes l’amor de la nostra estimada, així ens farà cas. També funciona la intriga i mantenir en vel a la noia, amb promeses que potser mai no s’acompliran però sí que la faran somniar i desitjar-nos. El discurs és un bon aliat, sempre i quan sigui escrit en una carta d’una manera entenedora, dolça i creïble. Cal ser constant i no forçar res, hem de deixar passar el temps si volem aconseguir-la sincerament.

El fragment que va dels versos 485 al 502 parla de que els homes han de complaure la dona i fer el mateix que ella fa. Hi ha una frase que representa molt bé aquesta idea “Quan ella s’aixequi, t’aixecaràs; mentre ella estigui asseguda, seuràs: perd el temps al gust de la teva estimada.” Seguidament (503- 522) esmenta una sèrie de consells d’elegància masculina per agradar la dona: tallar-nos els cabells per una mà experta, o tallar-nos bé les ungles, o que no hi hagi pèls al nas. Les altres coses les hem de deixar per a noies presumides o mals homes.

En els versos 523 – 600, el poeta crida  Bacus per tal que reviscoli la seva flama de la inspiració bevent vi. Ens explica la història d’Ariadna a l’illa de Naxos quan plorant per la partida de Teseu hi arriba Bacus i el seu seguici amb qui s’acaba casant. Dóna consells a l’home casat (afalagar la dona, beure i menjar plegats, compartir els amics, donar-li sempre la raó, fer-li regals…) i que el vi  no li faci perdre el cap.

En els versos 601 – 628 aconsella la galanteria ja que no hi ha cap dona que no es cregui maca i a partir del 629 les promeses, uns bons al·licients per a la dona. A partir del vers 657 tracta la utilitat de les llàgrimes, dels petons, de les carícies i que no cal anar sempre amb tant de compte en tractar-les ja que també destigen ser posseïdes per la força d’un home en un atac de passió com Febe, la noia d’Esciros, Deidamia.

En els versos 721-736 tracta l’amor directament i parla sobre l’aspecte que s’ha de tenir l’hora de buscar parella femenina, diu que els homes que treballen tenen la pell morena d’estar al sol tot el dia, en canvi diu que per enamorar a una dona s’ha de ser pàl·lid ja que mostra les preocupacions i les passions de l’amor.

En els versos 737-752, aconsella malfiar-se dels amics i dels parents; de ser discrets en el moment de parlar sobre les virtuts de l’esposa perquè els nostres amics podrien desitjar ocupar el nostre lloc.

Ara bé, Ovidi acaba el llibre primer (753-770) deixant ben palès que els consells del poeta no poden ésser aplicats de qualsevol manera; més aviat han de ser adaptats a cadascuna de les dones en funció del seu caràcter.

Alumnes de Llatí de segon de Batxillerat.

Relator: Carlos Rocamora

L’Ars amandi dels alumnes de llatí de segon

Els alumnes de llatí de segon hem anat deixant les nostres opinions sobre l’amor, les relacions de parella, l’enamorament, la fidelitat… en el fòrum general del nostre Moodle de Llatí 2. A Catalunya la diada de Sant Jordi, el dia dels enamorats i el seu intercanvi de roses vermelles, fruit de la passió, amb un llibre, ens ha portat a fer públic els resultats del nostre treball privat arran de la lectura de l’Ars amatoria d’Ovidi en versió d‘Hans. H. Orberg. Tots sabem que és un llibre que té més de dos mil i que els seus consells sobre les relacions amoroses, on trobar la parella ideal, com fer-li la cort, com mantenir viva la flama de l’amor, com recuperar l’amor perdut, com evitar el desamor,… ens han despertat molt d’interès i curiositat al llarg de les classes de llatí dels dimarts a la tarda.

Vet aquí el nostre Ars amandi:

  • Els discipuli valorem en les noies l’atractiu físic en primer lloc i després la simpatia, l’amabilitat, la sinceritat…, és a dir, el caràcter. Sols en Mekki valora la intel·ligència. En canvi, en una recent enquesta que va fer el Magazine de la Vanguardia pel dia dels enamorats es va arribar a la conclusió següent:  “A los hombres les gustan las mujeres inteligentes”. “Las mujeres quieren hombres que sean, ante todo, buenas personas”. A veure què n’hem opinat les discipulae? Valorem que els nois siguin capaços d’estimar i de ser estimats, així com el sentit de l’humor i la capacitat de fer-nos riure. També donem molta importància al bon aspecte físic  així com a la bellesa interior i la seva intel·ligència.
  • Ai, l’amor! És el motor de l’existència i de la plenitud personal. El busquem, tot i que no sempre el trobem com el volem si és que ens corresponen. El valorem  positivament, tot i que som  conscients del no poder abastar-lo així com del mal incurable del desamor. Considerem  que l’amor és necessari per superar l’isolament i la solitud personal. L’unim a la passió. El Dani el defineix com una emoció intensa que ens fa sentir vius. El Mekki diferencia l’amor de l’estar enamorat que sempre ens encega i, quan ens cau la bena dels ulls, ens adonem que no tot són flors i violes. La Núria creu que avui en dia el “t’estimo” ha perdut el seu valor i que hi ha gent que l’utilitza amb la mateixa lleugeresa que dir “hola”.
  • En les relacions de parella hi veiem compromís, compenetració mútua, corresponsabilitat, necessitat de fer feliç l’altre o bé problemes i font de malestar personal i conflictes a la llarga si no funcionen. Diferenciem les de durada efímera de les estables, tot i que ens decantem per aquestes últimes fins al punt que la Ire considera que viure en parella és tota una necessitat innata. La Jenny desvincula les relacions de parella dels lligams del matrimoni i de la convivència. La Rebeca creu que són possibles a qualsevol edat, fins i tot en la nostra, tot i que la gent digui que, quan un és jove, no pot tenir una relació de veritat.
  • Impressionats pels mots d’Ovidi “Nos venerem tutam concessaque furta canemus / inque meo nullum carmine crimen erit”  i pel fet que en temps dels romans l’adulteri era un delicte castigat severament en aplicació de la Lex Iulia de adulteriis coercendis tots valorem moltíssim  la fidelitat en la parella i la considerem prova de  confiança, lleialtat i amor, tot i que sabem de la dificultat actual per no caure en la temptació de caure en el parany de la infidelitat i els efectes de trencament de la parella que comporta. Coty no l’entén sobretot a la nostra  edat ja que encara no hi ha cap compromís sòlid. No l’ha patit però té clar que no perdonaria una infidelitat.
  • Ovidi ja deia que la dona es troba arreu, al circ, a l’amfiteatre, al fòrum, als banquets… Nosaltres també creiem que l’amor es pot trobar a qualsevol part (carrer, institut, Universitat, supermercat, fleca, gimnàs, cinema, celebracions, lloc de treball …) no sols a les discoteques. La Lina creu que és qüestió del destí el lloc on es troba l’amor; el Dani que el lloc inesperat concorda amb la naturalesa inesperada de l’amor i la Rebeca diu que “l’amor et troba a tu a qualsevol part”. En Toni, fet un Ovidi, creu que  l’amor es troba on hi hagi gent ja que “neix del contacte humà”.
  • Rosa i llibre són regals d’amor per Sant Jordi, però creiem que qualsevol detall pot ser un obsequi amorós: els viatges, els bombons, les flors, els ninots de peluix, la colònia, els CD’s,  les joies, un sopar … A la Coty més que els regals materials li agraden aquells records que li quedaran gravats per sempre en la memòria. En Carlos i la Ire valoren com a millor regal la plenitud del dia a dia. La Lina i la Rebeca consideren un bon regal un petó, una abraçada; per a Mekki, un somriure fins i tot.
  • Tots els enamorats tenen la seva cançó i moltes cançons evoquen relacions, d’altres les fan possible. Realment la música parla d’amor i més sovint de desamor. Tots la valorem com a lligam d’amor en la parella, sobretot  l’efecte que provoquen les cançons romàntiques. La Rebeca opina que la música és emoció, sentiment…
  • Els símptomes de l’enamorament avui són com els que va descriure Safo de Lesbos en el segle VII aC i el poeta romà Catul l’emulà després (vid. Els efectes de l’amor); destaquem  sobretot el desig intens d’estar amb la persona estimada, l’obsessió per saber què fa l’altre/a, la mandra per estudiar, treballar…, l’enyorament, les papallones a la panxa, el nerviosisme, l’eufòria, el defalliment… L’enamorament ens fa tenir el cap a can Pistraus!
  • Hi ha manera, però, de mantenir viva la flama de l’amor? La confiança i l’estima mútua en són la clau. Sorpredre’ls, segons la Coty amb SMS inesperats, enviar alguna carta …Trencar la rutina, no perdre la il·lusió, esforçar-se dia a dia per complaure la parella, …   en Toni creu que la distància  apaga la flama  i no sols la  física sinó la mental. Tanmateix com diu en Dani mantenir la flama viva de l’amor és cosa de dos i la Lida diu que cal molta complicitat i paciència.
  • Recuperar un amor perdut és gairebé impossible, si  no gira el vent amb una gran demostració d’afecte, amor i paciència, per això recomanem passar pàgina i deixar-lo en l’oblit del passat o bé esperar que torni sol. En Carlos considera que si l’amor s’ha perdut no s’ha de recuperar perquè mai no havia estat amor. Les segones oportunitats mai no són com les primeres, com les segones parts de les pel·lícules!
  • Hi ha diferents tipus d’amor: del maternal al carnal passant per l’espiritual, però el considerem únic i irrepetible, ja sigui fugaç o perdurable, real o impossible…
  • Tot i que sovint l’amor es confon amb el sexe, tenim molt clar que l’amor va més enllà de la passió o de la simple atracció física i per això trasbalsa tant. Creiem que el sexe encara és tabú a la nostra societat i que es pot dir amb sexe el que costa de dir amb paraules. Les relacions íntimes uneixen els enamorats. Parlem d’amor amb sexe i de sexe sense amor, però en canvi generalment no concebim l’amor sense sexe ni plaer físic.
  • Hem trobat la fórmula magistral per evitar el desamor: evitar l’amor. Tot i que sabem que l’amor és un risc, tots ens hi volem arriscar i seguirem els consells de l’Uri de ser amables i sensibles per no caure en el desamor.

Bona diada de Sant Jordi!

El nostre receptari de Cuina Romana amb Col·lex

Just abans de Setmana Santa vàrem anar per tercer any a l’aula gastronòmica de la Boqueria a fer cuina romana amb la cuinera Eulàlia Fargas. El nostre treball ara és fer una recepta romana aquestes vacances i lliurar-la en forma de fotografies o de vídeo a classe just a la tornada. Entre tots anirem completant amb receptes o bé amb enllaços, fotografies (primer les heu de pujar a l’àlbum Cuina Romana de Photobucket), vídeos o curiositats aquest receptari de cuina romana, majoritàriament del llibre De re coquinaria d’Apici (el Ferran Adrià dels romans!), fet amb Col·lex (per editar la nostra col·lecció heu de fer servir el mateix nom d’usuari i contrasenya del Moodle i del bloc) i deixant aquí els nostres comentaris sobre gustos, recomanacions, etc. Les podeu imprimir per cuinar millor els plats romans a la cuina i sobretot gaudir amb els cinc sentits de la cuina romana. Prosit!

Vid. Aquí.

Vid. Els sabors de Roma