Els efectes de l’amor

Amforisc, Louvre

Amforisc, Louvre

Fa gairebé dos mil set-cents anys, la poeta grega Safo de Lesbos va escriure un poema que ha gaudit d’una llarga tradició literària. Segur que el coneixeu! Us convido a llegir-lo en dues traduccions: la primera és del pare Manuel Balasch que tot just fa avui un any ens va deixar i la segona de la companya i amiga illenca Maria Rosa Llabrés. Safo es va atrevir en el segle VII aC a revelar en primera persona  l’amor que sentia i ha esdevingut la descobridora de l’amor a occident:

Igual que els déus em sembla que aquest home

és, que et seu al davant, aquest que ara

escolta, a frec, la teva veu, car parles

molt delicada,

i el teu somriure agradós; de debò, dintre

del pit el cor em defalleix; si et miro

mal que sigui un instant, ni una paraula

no em ve a la boca,

car la llengua se’m trava, i una fina

foguerada la pell prest em recorre,

res no em veuen els ulls, i les orelles

totes em xiulen.

La freda suor em té, un tremor em guanya

de cap a peus, més lívida que l’herba;

que tinc la mort propera m’afiguro,

ben a la vora.

                                               Safo Llibre I, 1-16 (trad. M. Balash)

  

Em sembla igual als déus
l’home que enfront de tu
seu, i de prop t’escolta
parlar dolçament

i riure encisadora; això, de veritat,
em colpeja el cor dins el pit,
car quan et miro un instant, ja no m’és possible
dir ni una paraula,

sinó que la llengua se’m trava
i prest un foc subtil em recorre la pell,
amb els ulls no veig res
i em ressonen les orelles,

una suor freda em banya, i un tremolor
em pren tota; estic més verda que l’herba
i em sento que estic a punt
de morir.

 Safo Llibre I, 1-16 ( Trad. Maria Rosa Llabrés)

El poeta romà Catul  l’emulà així en el Carmen: LI

Just igual a un déu em sembla aquest home,

home, si és permès, que supera els déus,

que estant-se assegut davant teu tothora

mira i escolta

quan dolçament rius. I a mi això em fa, míser!,

perdre els meus sentits. Perquè quan et miro,

Lèsbia, no em queda ni un fil de veu

entre els meus llavis.

S’atura la llengua i, lleu dintre els ossos,

puja una escalfor; dringuen dins l’orella

sons inatesos; i els meus ulls els tanca

doble tenebra.

Catul, l’oci et porta, sempre, malastres,

l’oci et fa exaltar i emprens massa coses,

l’oci és qui, de sempre, ha malmès els reis

i ciutats pròsperes.

Catul, Carm. 51 mp3

Quines semblances i diferències heu detectat entre el poema de Safo de Lesbos i el del romà Catul? Quin us agrada més i per què?

Està arran de la persona estimada provoca tot aquest reguitzell de sensacions?

Creieu que el jove Carles Riba que des del disset anys coneixia bé el poema (vid. Tres vegades un mateix poema de Ramon Torné Auriga 20 (1998): 6-7 ) ja que en va fer una traducció, es va inspirar en Safo en aquests versos inicials (v. 1-8)  del poema 32 (escrit amb data de 6 de gener de 1919) del Primer llibre d’Estances:

Tu apareixes. No la roja meravella

que per damunt ma galta fa un súbit llengoteig;

no el tremolor que ajup l’envanida parpella

i la paraula forta esderna en barboteig,

són, Oh Amor d’amors, l’essència del miracle

que, en seure prop de tu i oir-te, en mi es difon.

Sapiguessis!, dels pensaments, quin dolç sotrac la

turba perplexa ordena darrera el vel del front!

També influí en el poeta grec, nobel de literatura, Odisseas Elitis:


 

θεὸς μοῦ φαίνεται στ ἀλήθεια ἐμένα κεῖνος

ὁ ἄντρας ποὺ κάθεται ἀντικρύ σου κι ἀπὸ

κοντὰ τὴ γλύκα τῆς φωνῆς σου ἀπολαμβάνει

καὶ τὸ γέλιο σου ἂχ ποὺ ξελογιάζει

καὶ ποὺ λιώνει στὸ στῆθος τὴν καρδιά μου

σοῦ τ ὁρκίζομαι` γιατὶ μόλις ποὺ πάω νὰ

σὲ κοιτάξω νιώθω ξάφνου μοῦ κόβεται ἡ μιλιά μου

En prosa, el poema de Safo va influir, entre d’altres, en la simptomatologia amorosa del malaltís enamorat del Werther de Goethe. Sabeu com acabà Werther? Quins paral·lelismes podem establir amb Safo?

30 d’agost
Desgraciat! Si en sóc, de beneit! Per què m’enganyo a mi mateix? Què volen dir aquests deliris passionals interminables? Totes les meves pregàries són per a ella; la meva imaginació no crea cap imatge més que la seva i tot el que m’envolta en aquest món només ho veig en relació amb ella. Això em dóna unes hores de felicitat… fins que me n’he de tornar a despendre. Ai, Wilhelm! Per què em batega així el cor? Després d’haver estat assegut al seu costat dues, tres hores, i d’haver-me embadalit amb la seva figura, el seu aire, l’expressió celestial de les seves paraules, a poc a poc se m’inflamen els sentits, se m’ennuvola la vista, se’m tapen les orelles i sento com si un assassí m’escanyés; el meu cor busca, amb batecs ferotges, aire per als meus sentits subjugats i l’únic que fa és augmentar el meu trasbals… Wilhelm, de vegades ja ni sé si sóc d’aquest món. I, algun cop, quan la melangia no em domina i la Lotte no em permet el trist consol d’esplaiar en plors la meva angoixa sobre la seva mà… he de sortir corrents i vagarejo pels camps. Aleshores, el que m’alegra és escalar un penya-segat o obrir un camí en un bosc intransitable, entremig d’esbarzers que em fereixen, de punxes que m’esgarrinxen. Després em sento una mica millor. Una mica! I quan, pel camí, em quedo abatut de set i fatiga, de vegades, en plena nit, amb la lluna plena ben alta sobre meu, m’assec sobre un arbre vell i retorçat en el bosc solitari per procurar una mica de repòs als meus peus lacerats, i tot seguit m’endormisco rendit en una penombra silenciosa. Oh, Wilhelm! L’estatge solitari d’una cel·la, el mantell de pell de camell i el cilici serien bàlsams pels quals es desviuria la meva ànima. Adéu! L’únic final que veig a aquest dolor és la tomba.
Johann W. Goethe, Werther LLibre primer, 30 d’agost (traducció de Manel Pla). Tusquets editors, 2002.

Coneixeu altres temes i motius en la literatura, en el cinema o en la música que continuïen la línea encetada per Safo ara fa més de 2700 anys? A tall d’exemple, ara per ara em vénen al cap  You are beautiful  de James Blunt i La mujer que yo quiero dins Mediterráneo de  Joan Manel Serrat.

18 thoughts on “Els efectes de l’amor

  1. Ramon Torné

    Excel·lent post, sí. Hi ha passatges d’Eurípides i de novel·les gregues que remunten també a Safo. És un poema molt bell, també el d’Elitis.

  2. Margalida Capellà Soler Post author

    Moltes gràcies, Ramon! Precisament tu que ets un gran coneixedor de Safo i de la seva pervivència!

  3. Alissa Komarova

    Hola!
    Aveure, a mi personalment m’agrada més el segon poema. Les diferencies són en la estructura del poema, i algunes paraules estan personificades, osigui escrites/traduides a la seva manera.
    Pel que diu el poema si que es estant arran aquesta persona.

    -No crec que el Carles Riba es va inspirar en el poema de Safó, perque no és sembla molt.

    -En el llibre Werther acaba morint.

  4. Rebeca Sánchez

    Les semblances entre el poema de Safo de Lesbos i el del romà Catul es que els dos parlen del amor, si no m’equivoco,cap a un home. Parlen de les sensacions que experimenta el poeta cap a ell.
    Però les diferencies que hi han són que en el primer cas, en el poema de Safo de Lesbos, es fixa mes en el físic de la persona i utilitza un llenguatge mes recarregat.
    En el segon cas parla més sobre les sensacions que experimenta l’escriptor. Es per això que potser escolliria el poema del romà Catul, ja que es mes delicat com explica la manera en que se sent.
    Respecte al fragment de “Les desventures del jove Wether”, el final de la obra es el suïcidi del protagonista ja que, deprimit per el seu amor impossible amb Lotte(ja estava promesa amb Albert) la única solució que veu es la mort de un d’ells(Albert, Lotte o ell mateix)i com es incapaç de fer mal a cap altre ser, decideix acabar amb la seva pròpia vida.
    Els paral•lelismes que hi podem trobar amb Safo són que,al igual que Wether, el poema també pateix perquè te al costat el seu amor i veu la seva bellesa(tan interior com exterior)però no pot fer realitat els seus somnis de estar amb la persona estimada.
    Hi han moltes obres similars a la línia traçada per Safo com per exemple la famosíssima obra de teatre de Shakespeare “Romeo i Julieta”, que moren per un amor impossible tot i que en el seu cas l’amor es correspost.

  5. Anna Salas Tarré

    Safo va ésser una reconeguda poetessa grega, nascuda a Lesbos aproximadament el 630 aC.

    Va formar un grup de dones dedicades al culte a Afrodita en el qual es conreava la poesia i la música. Després d’això es parla d’unes possibles relacions intimes entre elles per això el sinònim de lesbianisme pot ser safisme.

    En la seva poesia presenta un estil senzill i clar, descriu una passió amorosa física i íntima cap a les dones del seu grup o als déus, en particular a Afrodita. Va Presentar el desig com una potència poderosa.

    Segons una llegenda tardana Safo, en no veure correspost el seu amor cap a Faó (bell seductor creat per Afrodita) es va suicidar saltant des de la roca de Lèucada.

    Com ja he esmentat en el comentari anterior, Safo va ésser per lu tant una reconeguda poetessa grega, i va ser la primera en escriure els seus sentiments en primera persona, allò que sentia i que vivia. Safo era poetessa de la lírica monòdica.

    http://blocs.xtec.cat/elfildelesclassiques/2010/02/14/musicant-safo-la-poeta-de-lamor/

  6. lina

    Ave Lida! m’ha semblat fascinant veure com l’amor pot causar efectes tan impressionants, encara que sigui un poema, reflexa molt bé les sensacions que sentim davant de la persona que ens agrada. especialment el que més m’agrada és sigut el M. Balash, perquè utilitza moltes metàfores i hipèrbole, que engrandeix els sentiments de l’enamorat.
    vale lida!

  7. Laura G

    Doncs a mi m’agrada la part de prosa. És genial com Goethe, descriu, basant-se en aquest poema, els sentiments i les debilitats que ens recorren quan estem aprop de la persona que estimem. A tots ens passa una mica el mateix quan estem en aquesta situació, per això ho trobem en tants casos.

  8. Oriol García

    L’amor! Aquest es un tema que m’agrada molt, ja que esta present a les vides de la majoria de persones, i si t’ho pares a pensar bé, pot construïr i destruïr moltes coses.
    Penso que l’amor es capaç de transmetre unes sensacions que no es poden explicar.
    Els poemes recullen gairabé tota la informació que es dona quan en algun moment donat estas enamorat, o sents alguna cosa per a un altre persona.

  9. Laia Muñoz Osorio

    Els tres textos parlen d’un amor apassionat, involuntari, instintiu, sensorial, inexplicable, atractiu, desitjable…

    En la meva opinió prefereixo la versió poètica de Safo que la de Catul. De fet no acabo d’entendre a qui la dedica aquest últim.

    La versió narrativa de Goethe no està gens malament, és més, mostra les idees de l’amor de Safo d’una manera més clara. Però és el poema de la poetessa de Lesbos el què hauria de ser més valorat perquè es tracta de la seva pròpia creació.

    La versió de Carles Riba també m’agrada molt per la seva senzillesa, el domini de les paraules i la mètrica a la seva curta edat, a més conserva l’essència de l’amor de Safo. Per últim caldria destacar l’última estrofa del text poètic de Catul en que el poeta explica com l’amor ociós pot portar la desgràcia a les ciutats i els seus governants.

  10. Pingback: Safo de Lesbos | Literatura grega a escena

  11. Pingback: L’EMPREMTA D’ORFEU » “Burning Love” d’Elvis Presley

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *