Els alumnes de llatí de segon hem anat deixant les nostres opinions sobre l’amor, les relacions de parella, l’enamorament, la fidelitat… en el fòrum general del nostre Moodle de Llatí 2. A Catalunya la diada de Sant Jordi, el dia dels enamorats i el seu intercanvi de roses vermelles, fruit de la passió, amb un llibre, ens ha portat a fer públic els resultats del nostre treball privat arran de la lectura de l’Ars amatoria d’Ovidi en versió d‘Hans. H. Orberg. Tots sabem que és un llibre que té més de dos mil i que els seus consells sobre les relacions amoroses, on trobar la parella ideal, com fer-li la cort, com mantenir viva la flama de l’amor, com recuperar l’amor perdut, com evitar el desamor,… ens han despertat molt d’interès i curiositat al llarg de les classes de llatí dels dimarts a la tarda.
Vet aquí el nostre Ars amandi:
- Els discipuli valorem en les noies l’atractiu físic en primer lloc i després la simpatia, l’amabilitat, la sinceritat…, és a dir, el caràcter. Sols en Mekki valora la intel·ligència. En canvi, en una recent enquesta que va fer el Magazine de la Vanguardia pel dia dels enamorats es va arribar a la conclusió següent: “A los hombres les gustan las mujeres inteligentes”. “Las mujeres quieren hombres que sean, ante todo, buenas personas”. A veure què n’hem opinat les discipulae? Valorem que els nois siguin capaços d’estimar i de ser estimats, així com el sentit de l’humor i la capacitat de fer-nos riure. També donem molta importància al bon aspecte físic així com a la bellesa interior i la seva intel·ligència.
- Ai, l’amor! És el motor de l’existència i de la plenitud personal. El busquem, tot i que no sempre el trobem com el volem si és que ens corresponen. El valorem positivament, tot i que som conscients del no poder abastar-lo així com del mal incurable del desamor. Considerem que l’amor és necessari per superar l’isolament i la solitud personal. L’unim a la passió. El Dani el defineix com una emoció intensa que ens fa sentir vius. El Mekki diferencia l’amor de l’estar enamorat que sempre ens encega i, quan ens cau la bena dels ulls, ens adonem que no tot són flors i violes. La Núria creu que avui en dia el “t’estimo” ha perdut el seu valor i que hi ha gent que l’utilitza amb la mateixa lleugeresa que dir “hola”.
- En les relacions de parella hi veiem compromís, compenetració mútua, corresponsabilitat, necessitat de fer feliç l’altre o bé problemes i font de malestar personal i conflictes a la llarga si no funcionen. Diferenciem les de durada efímera de les estables, tot i que ens decantem per aquestes últimes fins al punt que la Ire considera que viure en parella és tota una necessitat innata. La Jenny desvincula les relacions de parella dels lligams del matrimoni i de la convivència. La Rebeca creu que són possibles a qualsevol edat, fins i tot en la nostra, tot i que la gent digui que, quan un és jove, no pot tenir una relació de veritat.
- Impressionats pels mots d’Ovidi “Nos venerem tutam concessaque furta canemus / inque meo nullum carmine crimen erit” i pel fet que en temps dels romans l’adulteri era un delicte castigat severament en aplicació de la Lex Iulia de adulteriis coercendis tots valorem moltíssim la fidelitat en la parella i la considerem prova de confiança, lleialtat i amor, tot i que sabem de la dificultat actual per no caure en la temptació de caure en el parany de la infidelitat i els efectes de trencament de la parella que comporta. Coty no l’entén sobretot a la nostra edat ja que encara no hi ha cap compromís sòlid. No l’ha patit però té clar que no perdonaria una infidelitat.
- Ovidi ja deia que la dona es troba arreu, al circ, a l’amfiteatre, al fòrum, als banquets… Nosaltres també creiem que l’amor es pot trobar a qualsevol part (carrer, institut, Universitat, supermercat, fleca, gimnàs, cinema, celebracions, lloc de treball …) no sols a les discoteques. La Lina creu que és qüestió del destí el lloc on es troba l’amor; el Dani que el lloc inesperat concorda amb la naturalesa inesperada de l’amor i la Rebeca diu que “l’amor et troba a tu a qualsevol part”. En Toni, fet un Ovidi, creu que l’amor es troba on hi hagi gent ja que “neix del contacte humà”.
- Rosa i llibre són regals d’amor per Sant Jordi, però creiem que qualsevol detall pot ser un obsequi amorós: els viatges, els bombons, les flors, els ninots de peluix, la colònia, els CD’s, les joies, un sopar … A la Coty més que els regals materials li agraden aquells records que li quedaran gravats per sempre en la memòria. En Carlos i la Ire valoren com a millor regal la plenitud del dia a dia. La Lina i la Rebeca consideren un bon regal un petó, una abraçada; per a Mekki, un somriure fins i tot.
- Tots els enamorats tenen la seva cançó i moltes cançons evoquen relacions, d’altres les fan possible. Realment la música parla d’amor i més sovint de desamor. Tots la valorem com a lligam d’amor en la parella, sobretot l’efecte que provoquen les cançons romàntiques. La Rebeca opina que la música és emoció, sentiment…
- Els símptomes de l’enamorament avui són com els que va descriure Safo de Lesbos en el segle VII aC i el poeta romà Catul l’emulà després (vid. Els efectes de l’amor); destaquem sobretot el desig intens d’estar amb la persona estimada, l’obsessió per saber què fa l’altre/a, la mandra per estudiar, treballar…, l’enyorament, les papallones a la panxa, el nerviosisme, l’eufòria, el defalliment… L’enamorament ens fa tenir el cap a can Pistraus!
- Hi ha manera, però, de mantenir viva la flama de l’amor? La confiança i l’estima mútua en són la clau. Sorpredre’ls, segons la Coty amb SMS inesperats, enviar alguna carta …Trencar la rutina, no perdre la il·lusió, esforçar-se dia a dia per complaure la parella, … en Toni creu que la distància apaga la flama i no sols la física sinó la mental. Tanmateix com diu en Dani mantenir la flama viva de l’amor és cosa de dos i la Lida diu que cal molta complicitat i paciència.
- Recuperar un amor perdut és gairebé impossible, si no gira el vent amb una gran demostració d’afecte, amor i paciència, per això recomanem passar pàgina i deixar-lo en l’oblit del passat o bé esperar que torni sol. En Carlos considera que si l’amor s’ha perdut no s’ha de recuperar perquè mai no havia estat amor. Les segones oportunitats mai no són com les primeres, com les segones parts de les pel·lícules!
- Hi ha diferents tipus d’amor: del maternal al carnal passant per l’espiritual, però el considerem únic i irrepetible, ja sigui fugaç o perdurable, real o impossible…
- Tot i que sovint l’amor es confon amb el sexe, tenim molt clar que l’amor va més enllà de la passió o de la simple atracció física i per això trasbalsa tant. Creiem que el sexe encara és tabú a la nostra societat i que es pot dir amb sexe el que costa de dir amb paraules. Les relacions íntimes uneixen els enamorats. Parlem d’amor amb sexe i de sexe sense amor, però en canvi generalment no concebim l’amor sense sexe ni plaer físic.
- Hem trobat la fórmula magistral per evitar el desamor: evitar l’amor. Tot i que sabem que l’amor és un risc, tots ens hi volem arriscar i seguirem els consells de l’Uri de ser amables i sensibles per no caure en el desamor.
Bona diada de Sant Jordi!
Realment, heu triat el millor dia per fer públic el vostre Ars amandi: Sant Jordi, dia dels enamorats a Catalunya! L’art d’estimar d’Ovidi, un bon llibre per regalar avui i a més es troba ja en format digital!
M’ha sobtat, sigui dit, la manca de dues opinions: una normal per la vostra edat que seria la reproducció com a acte d’amor i l’altre que no hàgiu posat internet com a lloc per trobar l’amor. Potser no és possible trobar-lo a la xarxa?
Ja sabeu: hi ha amors que moren i d’altres maten. Bona sort!
Bona diada de Sant Jordi!
Us ben asseguro que he llegit amb avidesa els vostres comentaris sobre l’amor, la parella, la fidelitat, el sexe…Enhorabona per les reflexions i comparteixo els comentaris que us fa la Margalida Un dels llibres d’aquest Sant Jordi ha estat l’Ars Amandi d’Ovidi, en la versió bilingüe de l’editorial Adesiara, amb traducció de Jaume Juan, professor de la universitat de Barcelona, traductor també ja anys d’una versió en català dels Carmina de Catul. Tot un plaer perquè, quan la Margalida i jo estudiàvem gairebé les úniques versions en català eren les de la Bernat Metge.
Em permeto proposar-vos una lectura sobre l’amor en forma d’assaig d’un autor modern, Estima i no pateixis de Walter Riso. En aquesta obra, Riso afirma: “Un amor completa, sa i gratificant, que ens apropi més a la tranquil.litat que al patiment, demana la unió ponderada d’ἔρος, φίλια, ἀγαπή. És la triple condició de l’amor que es renova a ella mateixa, una vegada i una altra, de manera inevitable.”
Com que la dita és que a Catalunya tots els sants tenen vuitada, feliç diada de Sant Jordi!
Salvete!
Encara que no eren deures per als nois i noies de LLATI1, he volgut passar-me per aquí per a llegir les vostres reflexions sobre l’amor i tot el que comporta.
Estic molt d’acord en tot el que dieu!
Encara que a les noies ens faci ràbia (a les que no som tant boniques com Afrodita, jajaja) és veritat que els nois se solen fixar primer en el físic… Pero n’estic segura que quan trobin l’amor de veritat, no serà la noia més bonica del món, si més no, tindrà altres bones característiques.
Les noies també solen fixar-se molt en el físic,però segurament només per un “rollet” d’una nit, ja que després, si volem buscar una relació de veritat, en la qual ens estimin i nosaltres també estimem, busquem un noi que, com molt bé heu dit vosaltres, ens faci riure i no plorar, que ens abracin fort, però amb sentiment…
Cada petit detall pot convertir-se en una cosa molt gran, una simple trucada abans d’anar a dormir per a desitjar-te bona nit, o un simple SMS dient: t’estimo, per a mi és un dels millors regals que em pot fer la meva parella.
Escriuria mil coses més però, com he dit al començament, aquest article principalment no el teniem de deures, i els de LLATI1 en tenim bastants!
Valete!:)
Salve gent de segon,
Hi estic molt d’acord amb tot el què dieu. Us heu posat romàntics un moment i heu aportat el què els joves d’avui dia pensem. Sincerament, no tinc paraules, no sé que comentar… Crec que de tot el què heu dit em quedo amb la definicio d’en Dani sobre la passió, la creença en el lligam de l’amor i el destí de la Lina i, amb el que diu en Carlos de les segones parts. Ben mirat, sí que tinc quelcom a dir pel que fa al tema d’oblidar o deixar d’estimar.
Penso que si has estimat realment una persona, mai la deixes d’estimar. Les relacions i la convivència poden fallar, però, no trobar la fòrmula per mantenir una relació, no vol dir no estimar aquella persona “de debó”. I si has estimat a algú, per molt que els vostres camins es separin aquell “noséquè” persisteix, de manera diferent, però, continua allà.
Feliç Dia de Sant Jordi (un xic endarrerit) i feliç Dia dels Enamorats! (que per a mi és cada dia).
Realment m’ha encantat aquest apunt, no s’ha fet gens llarg a l’hora de llegir-ho i tot el que explica és molt interessant.
Estem fets tots uns enamorats! Segons les paraules que es poden veure de les entrevistes que la Aliss ens va fer, tenim les idees molt clares, gens infantils (des del meu parer).
Potser és el fet que aquest any hem estat treballant amb Ars Amatoria però crec que les nostres opinions són molt properes a les d’Ovidi, no creieu?
Lida! He passat aquest apunts a amics meus per a que opinessin també sobre l’amor segons el punt de vista adolescent d’avui en dia i no han dubtat en llegir-ho sencer. Potser s’animen a comentar també 🙂
Amb el que has dit al primer comentari sobre “l’amor a la xarxa” crec que nosaltres, com a primera generació en la que des de petits ens han criat per al món d’Internet, sabem de primera mà que l’amor per la xarxa acostuma a ser, en certa manera, fals. Per exemple, en el meu cas, i suposo que en el de molts altres, hem parlat amb persones que ens agraden via Internet, però que, al cap i a la fi, si aquest tipus de relació no es porta a un camp en el que el puguis veure amb els teus propis ulls, no arriba a ser vertader.
Un apunt molt interessant! Esta bé comparar les nostres opinions, ja que així veiem el que en general s’opina i altres idees més concretes que surten una mica de el que és “normal”.
Rebeca, ja ho deia Ovidi: la mirada! Ens encantarà que els teus amics i coneguts comentin aquest apunt i ens donin a conèixer la seva opinió. Potser Ovidi ens ha influït tant que hem perdut el món de vista?
Per cert, estàs malalta? Què t’ha passat? Demà espero veure’t a classe! Millora’t si és el cas!
Hola:)
Moltes grácies encara que va ser ja fa uns quants dies.
M’h agradat molt el recopilatori que s’ha fet a través e les preguntes que vam haver de contestar de l’Alis. La veritat que jo no podria pas definir exactament que és l’amor, és una paraula dificil d’explicar però fàcil de sentir, encara que tampoc és tan fàcil, ja que mai saps realment si has estat enamorat o no. Tot seguit hem trobat diferents opinions dels nostres companys, és increible que tothom pensi diferents, ja que la paraula “AMOR” no es pot definir com a tal.
L’altre dia, durant la Setmana Santa vaig veure una pel·lícula que es titula “500 días juntos”, la heu de veure, es veur reflectit molt bé en una parella Tom un arquitecte convertit en un simple escriptor de tarjetes de felicitació, s’enamora perdudament de Summer,una noia astuta i guapa, però aquesta no creu en el amor. Aquí tobeu l’enllaç de la fitxa tècnica i més avall apareix el trailer: http://www.sensacine.com/peliculas/pelicula-128377/
Parla també de destí, personalment jo hi crec ja que si per exemple no hagués vingut a viure aquí no hagués conegut a tal persona que he estimat, estas designat a un rumb precís. Pel que fa el sexe, també crec que és molt important en una parella, ja que és com entregar el teu cos i ànima a la persona que estimes, encara que avui dia el sexe no va molt vinculat amb l’amor, perquè creuen que és una simple manera de diverti-se i gossar del moment.
adéu! Bon artícle
Sembla ser que finalment hem pogut recopilar tots els test que ens va fer l’Alis! Fa molta gràcia, i la veritat és que tots tenim una visió, a trets generals, molt semblant del que significa avui dia l’amor.
Mentre feia el meu treball de recerca sobre el triangle amorós, vaig haver de llegir alguns llibres que parlaven sobre aquest sentiment tan profund que mou masses, i us recomanu un en concret, que s’anomena “La llama doble: amor y erotismo” d’Octavi Paz, perquè t’ajuda a aclarir conceptes que avui dia tendim a confondre, com és el sexe, l’erotisme i l’amor. No obstant, la meva visió de l’amor, de la mateixa manera que el triangle amorós, es va veure una mica truncada per aquestes lectures que et diuen que l’amor ha patit una degradació, i tot i que nosaltres el maquillem i el volem equiparar amb la màgia de les pel·lícules o dels llibres, no deixa de ser un procés, un xic de temps de la nostra vida que es va configurant en afecte vers una persona.
Tot i així, després de llegir aquests llibres, crec que l’amor, quan es correspost, és el sentiment més bonic i profund que podem experimentar, un sentiment subversiu capaç d’incitar-te a fer bogeries impensables!
Tan de bo, tota aquesta gent que diu que l’amor no existeix, quedi eclipsada amb una fletxa d’or de Cupido i se n’adoni de que sí es pot morir d’amor!
Per cert, ara que heu llegit l’obra prescriptiva de llatí en català (promoció 2012-13) què n’opineu de l’Ars amatoria és un Art d’estimar o art de seduir, tot un art de lligar?
Salve!
L’ars Amatoria és un llibre per lligar. Calrament l’autor ens indica i ens explica tècniques que són mil·lenàries de com lligar i com aconseguir l’amor. Utilitzant comparacions de mites i comparant oficis com el de caçador amb l’amor.
Sobretot podem veure que aquest llibre és un pioner de cara a temes passionals, tot i això aquestes tècniques no són per res novedoses, suposo que a l’antiga Grècia.
Però trobem que parla també de les parelles i la vida veiem com dóna bons concells i de veritat trobo que són concells molt acertats i que en veritat ens ajuda a tots. Actualment és sorprenent com un llibre publicat fa segles, trobo que és extraordinari.
Vale!
Salve!
Segons l’article de “El País” i també segons la meva opinió, l’obra elegíaca d’Ovidi hauria de dir-se més aviat L’Art de lligar que L’Art d’estimar.
Si ens fixem en els consells que ens dóna l’autor arribarem a la conclusió que Ovidi pretén que el lector aprengui com seduir i provocar sexualment a l’enamorat, en comptes d’ensenyar a estimar i enamorar.
Ovidi es proposa gaudir i divertir-se en comptes de trobar una parella a qui estimar i amb qui compartir la seva vida. Per aquest motiu l’Ars Amatòria es considera un llibre eròtic, no romàntic.
Salve!!
La veirtat és que, com hem comentat moltes vegades a classe, el llibre de l’Ars Amatoria d’Ovidi és més un manual de l’art de lligar que el de l’art d’estimar o enamorar-se.
La raó és molt senzilla, Ovidi no ens ensenya a aprendre a estimar, o aprendre a enamorar-nos per tenir una família, sinó que ens ensenya com seduïr a qualsevol que ens proposem a partir de les seves tàctiques.
Quan parla d’anar a una plaça a veure qui és la persona que ens agrada i “atacar” o quan compara a les noies, per exemple, amb peixos, fa que els lectors no tinguin l’objectiu d’estimar, sinó que tinguin un amant per pasar-ho bé i punt.
Pot ser el que va escriure Ovidi en aquella època va ser molt escandalós, però nosaltres llegint l’Ars Amatoria, pasant-lo a les nostres expressions i comparant-lo amb la manera de “lliga” que tenim ara, trobem els consells que ens dona el poeta romà del més normal, sense cap escàndol.
Fa poc ho vàrem comentar a classe i ara ho tornem a exposar aquí. Almenys, personalment, no entenc que l’amor sigui això que ens explica Ovidi. No crec que realment l’amor sigui l’atracció, la proximitat, el saber caminar davant d’un home.
Potser és cert que tenim entès ara és un amor basat amb el romanticisme que s’ha anat donant amb la literatura europea al llarg de tot el temps. Però jo, veien les estampes familiars que hi ha actualment no crec que l’amor s’hagi inventat en aquests darrers anys.
Potser també és cert que parlar d’estampa familiar és una cosa molt convencional, però em refereixo en què al nostre voltant, hem vist moltes persones estimant-se. És cert que augmenten el nombre de divorcis però això és perquè tenim a buscar un amor encara millor.
A l’Antiga Roma l’amor es vivia més lliurement, això és cert. Però no crec que l’amor s’inventi des dels trobadors, jo crec que tot i que no era tant freqüent, l’amor ha existit des de sempre i que no és estimar el ens mostra Ovidi en el seu manual.
Reconec i reivindico que hem d’aprendre dels clàssics a viure l’amor més lliurement, però, això no treu que l’amor no ha estat creat, que l’amor existeix i que Ovidi no escriu sobre l’amor.
Salve!!
Això ens va sortir fa poc a l’examen de llatí i segons el que explica l’article del diari El País, penso que aquest llibre no hauria d’anomenar-se l’art de lligar.
Si llegim el llibre, ens podrem adonar que realment els consells que dóna Ovidi són més aviat per lligar que no pas per enamorar a una persona.
En el llibre, Ovidi ens dóna a entendre és que vol disfrutar amb una parella amb qui després pugui estar.
Vale!!
Salvete!
Les alumnes de segon de Llatí, aviat començarem a llegir l’Ars Amatoria, i quina millor manera d’impregnar-nos d’informació del seu autor i de l’obra. Quines enamoradísses!! Estic desitjant començar a llegir !!
Quan acabem de llegir el llibre podré donar el meu punt de vista, com he vist que heu anat fent en els comentaris, i treure aquesta part sensible i enamoradíssima que tenim.
Ostres, quina feinada!
No podríeu tenir més raó, i el dia dels enamorats és el millor moment per recordar Ovidi i la seva “opera prima”, l'”Ars amandi”, on ens dóna consells per enamorar una altra persona, que no han canviat en 2000 anys, i ara els poemes tenen absoluta vigència.
Encara m’haig de llegir el llibre, però aviat ho faré, i promet ser interessant i educatiu. A veure si en trec profit! 😉
Salue!
Pel que he pogut llegir en aquest article és cert que molts dels consells que Ovidi va donar en l’ars amandi es poden encara aplicar avui en dia. Ovidi és avui considerat el poeta de l’amor romà per l’èxit i innovació que va comportar la publicació de la seva obra.
Salve!!!
El dia dels enamorats és un gran dia per recordar la importància d’Ovidi, ja que és considerar un poeta d’amor per excel·lència, ja que els seus llibres ens dóna la seca opinió i consells de com seduir a la persona que ens agrada. Els seus llibres van tindre un gran impacte social en aquella època, ja que la societat romana no estava acostumada a parlar sobre el tema del sexe.