Dijous 13 d’octubre els alumnes de clàssiques de l’Institut Isaac Albéniz vam fer una sortida a Empúries (Emporiae – Ἐμπόριον). Va ser una sortida molt interessant ja que ens vam posar de ple en la cultura romana perquè vam fer una vistia teatralitzada, és a dir, que la nostra guia era una actriu que feia de patrícia romana.
A més de poder gaudir de la visita teatralitzada, vam tenir la sort de visitar el museu, on nosaltres, Carla i Júlia, vam exposar tot el que havíem investigat sobre Asclepi (Esculapi – Ἀσκληπιός). Aquí teniu els resultats de la nostra recerca.
Mapa de les restes de la neàpolis grega d'Empúries editat per la Júlia
L‘estàtua d’Asclepi va ser trobada a la ciutat grega, a la zona de l’Asclepièon, marcat amb un punt vermell al mapa, però actualment es conserva en una sala dins del museu.
Segons la mitologia grega Asclepi era el déu de la medicina. Era fill d’Apol·lo i de Coronis i pare d’Higiea, Panacea i Iasso. Les seves tres filles representaven les eines que Asclepi usava per dur a terme les curacions: la higiene era representada per Higiea, el remei per a tots els mals era Panacea i la curació era Iasso. Porta a la mà el bastó dels caminants al qual s’enrosca una serp.
Segons el mite grec, el déu Apol·lo i la princesa Coronis eren amants. El resultat d’aquesta relació va ser que Coronis quedés embarassada. Apol·lo molt sovint estava de viatge, així que va deixar la noia acompanyada d’un preciós corb blanc (en aquell temps tots els corbs eren blancs). Mentre Apol·lo estava fora, Coronis és va enamorar d’Isquis, un arcadi, i van mantenir relacions. El corb va volar fins a Apol·lo i el va advertir de la infidelitat de Coronis, cosa que el va fer enfadar tant, que va maleïr el corb. Aquesta maledicció provocarà que, a partir d’aquell dia, tots els corbs passin a ser negres.
Apol·lo va explicar a la seva germana Àrtemis el que havia passat amb Coronis i la deessa, per venjar l’ofensa feta al seu germà, matà Coronis amb una fletxa. Després de matar la dona infidel, Apol·lo va decidir cremar el cos de Coronis i, mentre s’estava cremant, és va recordar del seu fill, li va obrir la panxa, el va treure i li va posar de nom d’Asclepi.
En acabar de néixer, Apol·lo el va portar amb Quiró, un centaure (la constel·lació sagitari), que el va introduir a l’ensenyament de la medicina, cirurgia, l’art de guarir, i l’art de preparar pocions i medicaments. A més, Asclepi tenia el do de ressicitar els morts, fet que molestava molt els déus.
Foto feta per l'Annia, la nostra companya de segon de batxillerat.
L’estàtua d’Asclepi té una antiguitat de més de 2100 anys. Les darreres investigacions defensen que els grecs la van portar des de Delos el S.II a.C per donar importància a la ciutat.
L’estàtua va ser trobada el 1909 pel noucentista Josep Puig i Cadafalch dividida en 85 fragments, el cap, els braços, el tors migpartit i una vuitantena de fragments que es van trobar escampats pel jaciment. L’estàtua pesa gairebé una tona.
Després de ser trobada, va ser enviada al Museu Arqueològic de Barcelona, on la van restaurar. Noranta-nou anys després, el 2008, va ser retornada a Empúries, casa seva. La seva arribada va coincidir amb el centenari de les excavacions d’Empúries i va ser rebuda amb una reinterpretació d’un ritual clàssic de purificació i consagració.
Actualment l’estàtua està situada en una sala del museu d’Empúries, però se’n va fer una rèplica que està col·locada a les ruïnes gregues.
Gran part d’aquesta informació l’hem trobat en aquesta pàgina, que podeu utilitzar per investigar encara més sobre la història d’aquesta estàtua.
Ara que ja sabeu la història d’aquesta estàtua i del déu Asclepi, busqueu referències a aquesta divinitat en altres mites i esbrineu el perquè de la serp que l’acompanya. També, investigueu i digueu a quins altres llocs s’ha trobat estàtues d’Asclepi. No oblideu demostrar-ho amb una imatge que podeu enviar a la Teresa i així les podrem recopilar en aquest Slideshow confeccionat per l’Annia.
Júlia Tosses i Carla Pallach
1r batxillerat
Hola Margalida,
quant de temps…!
Com estas?Jo, estic a la facultat de Pompeu Fabra, i segueixo treballant. Em faria molta il.lusió fer-te algun dia una visita a classe:)!
Quina alegria, Alis! Doncs quan vulguis em trobaràs a cavall del Cristòfol Ferrer i del Serra de Marina. Avisa’m quan hagis de venir i et diré on em podràs localitzar; tanmateix la Xesca sap sempre on sóc.
Fins ben aviat, Alis!
Júlia i Carla, jo també crec que Sebastià Giralt ha fet una molt bona recerca aquí; el vostre enllaç va per error a una altra pàgina del seu laberint!
Margalida, l’enllaç és a la colonització grega en general perquè tenim dificultats per aconseguir l’adreça directa als subapartats de la web. Com ho podem fer per obtenir-la, com has fet tu? A través del menú normal no hi arribem.
Ja ho sé, Teresa! Per això us he donat un cop de mà, abans de perdre’ns per aquest laberint! A mi també em costava ben molt abans i no entenia què feia malament; però ara vaig a la pàgina que vull enllaçar i clico amb la dreta damunt AQUEST MARC, després li demano MOSTRA NOMÉS AQUEST MARC i agafo l’adreça correcta. És així de senzill i tan difícil i desesperant que resulta enganxar la pàgina quan no ho saps!
Hola! Aqui està la meva recerca.
Asclepi apareix en els poemes homèrics i és considerat com un simple mortal.Apareix mencionat com a pare de i Podaliri (Ilíada II 731, IV, 194, XI 518). Del fet que Homer anomeni a tots els que practiquen l’art de la medicina com a descendents de Paeëon i que els fills d’Asclepi siguin mencionats també com a fills de Paeëon s’infereix que es tracta de la mateixa divinitat.
Perque a Asclepi l’acompanya una serp? S’explica que, en una ocasió, a l’hospital d’Asclepi va arribar un malalt en estat tan greu que els metges es van negar a donar-li cap tractament; simplement el van deixar estirat, amb un bol de llet al seu costat. Per la nit, un escurçó, abundant en aquella zona, atret per la olor de la llet, consumí part de la mateixa, deixant restes del seu verí en el bol. Aquesta petita quantitat de verí, en ser ingerida pel malalt, li va produir la curació, donant-se conta aleshores ,que algunes substàncies verinoses i tòxiques, administrades en dosis molt petites, tenien propietats curatives. Des d’aleshores, la serp és considerada com a símbol de la Medicina.
Diu una altra llegenda que en certa ocasió, dins d’un sepulcre, Asclepi va observar una escena curiosa: una serp aconseguia guarir a una altra serp per mitjà d’una herba que li posava a la boca. A partir d’aquestes observacions, Asclepi va ser capaç de preparar un beuratge amb el qual aconseguia ressuscitar els morts. El beuratge portava, entre d’altres ingredients, la sang de la gorgona Medusa que li havia regalat Atena.
D’Asclepí també he trobat una altra estatua.
Està situada a L’Epidaure(Museu Arqueològic d’Atenes).
Primer de tot, felicitar-vos per el vostre article, ja que explica detalladament l’excursió, i és un article ben redactat i entenedor. Qualsevol que no hi haguès anat a l’excursió, es podria fer una idea del que vam veure i aprendre durant la visita! Us felicito!
Respecte la recerca d’informació, en el meu cas, no sabía res sobre aquest mite, pero gràcies al vostre article, ha sigut fàcil de llegir i entendre.
Pero tinc dos dubtes sobre el mite que desprès de haver-lo rellegit un parell de cops el text, encara no em queda gens clar:
-Que va passar amb Isquis, l’arcadi? No l’assasinaren?
-A l’article mencioneu que Asclepi té 3 filles, pero en canvi, jo he cercat informació en l’enllaç que heu penjat sobre la serp, i hi ha una mena de power point, on es diu que apart de tenir tres filles, també tenía més fills, com per exemple Podaleírios, que no esmenteu a l’article.
Sobre la serp, hi han molt mites en els que hi apareix, però en aquest cas, en el mite d’Aclepi, el motiu de la serp que li acompanya és a causa de que un dia, Asclepi va observar com una serp guaria a una altra posant-li una herba a la boca.Doncs, Asclepi desprès de presenciar aquesta escena, va preparar un beuratge capaç de reviure els morts (com bé expliqueu al vostre article, que Asclepi era capaç de donar la vida, fet que no els hi agradaba gens als altres Déus).
I per finalitzar, he de dir que sobre altres estàtues d’Asclepi trobades, tan sols n’he trobat la d’Empúries, fabricada possiblement a l’Illa de Delos (Mar Egeu).
Enhorabona de nou per el vostre article companyes, fins aviat!!
Gràcies, Margalida, per la informació de l’enllaç! Carla i Júlia, podeu aprofitar per arreglar l’enllaç tal com indica la Margalida? Quan ho tingueu fet, m’ho deixeu en comentari.
Michelle, molt bon comentari. Demostres que t’has llegit amb atenció tant l’article com els enllaços inserits, i els dubtes que presentes són pertinents. D’aquesta manera, dones peu a les autores a fer el seguiment del seu article i tots plegats aprenem una mica més sobre el tema. T’aconsello, però, que busquis una mica més i ens aportis una altra representació del deú. Hi ha moltes més escultures, però també poden ser pintures, relleus….
Cristina, l’Annia ja té la teva imatge, però si en trobes més fes-nos-la arribar igualment. Com més, millor!
Salvete omnes !
Abants de tot i endinsar-me a contestar les vostres qüestions, m’agradaria felicitar a la Júlia i la Carla, primerament per l’exposició de l’Asclepi i per la confecció d’aquest article. S’ha de dir que està molt ven treballat.
La serp que sempre acompanya a Asclepi, conté una referència mitològica. Segons diu una llegenda, el déu Asclepi estava assistint a Glauc quan li va caure de sobte un llamp i va caure mortalment ferit . Va aparèixer a l’habitació una serp i Asclepi la matà amb el seu bastó. Aleshores, va entrar una altre serp i va fer reviure a la primera fincan-li unes herbes a la boca. Amb aquestes mateixes herbes, es diu, que va fer ressucitar a Glauc. Plutó, però, déu dels inferns, va matar a Asclepi perquè curava a la gent i ressucitava als morts ,i l’infern es quedava desert. Per sol·licitud d’Apol·lo, Asclepi va quedar immortaliltzat i romangué entre les estrelles del cel .Per això, se’l representa amb la serp i el bastó. Una altre versió, argumenta, que a l’hospital d’Asclepi , va arribar un malalt tan greu, que quasi no es comptava amb la seva vida. Com no podien fer res, el van deixar estirat a sobre d’un llit i al costat una espècie de bol ple de llet. Per la nit, una serp va endintrar-se dins del centre sanitàri atret per l’olor de la llet. Va beura la substància i va dipositar-hi el seu verí . El malalt el va ingerir , donan-li la curació. Cal dir, que hi han algunes més. Jo solament he esmentat dues.
Paral·lelament a aquesta explicació, he de dir, que he trobat representacions d’aquest déu a: Glypotek, Copenhague i al Museu Arqueològic d’Atenes.
Veieu què passa, en mitologia? A causa de la diversitat de fonts podem trobar diferents versions del mateix mite. Per saber destriar les vàlides (que no vol dir reals), cal tenir ben clar si estan testimoniades per alguna font clàssica. Podríeu investigar quina és la font dels diferents mites que heu trobar sobre la relació entre el déu Asclepi i el verí de la serp? Jordi, envia’m aquestes imatges, amb totes les seves referències o fes-les arribar a l’Annia. La de la Cristina ja està afegida al Slideshow.
Ei Michelle! M’agrada molt que t’hagis molestat a llegir els enllaços colocats en el article. Aqui et deixo les respotes de les teves preguntes:
Que va passar amb Isquis, l’arcadi? No l’assasinaren?
-Isquis, clarament va ser assassinat, no sap ben bé qui el va matar i com perquè hi ha moltes versions, però igualment jo et diré les tres que he trobat:
-La primera, va ser el mateix Apol·lo per gelosía amb un disparo.
-La segona, és que va ser assassinat per la germana d’ Apol·lo, Atena.
-La tercera, és que va ser assassinat per Zeus amb un raig.
-I a l’altre pregunta del perquè no hem posat més fills d’Asclepi, és perquè cada lloc d’informació d’on extreiem la nostre recerca posava fills/es diferents i no sabíem quins eren els “vertaders”, així que vem optar per posar només les tres filles que surten nombrades a la definició d’Asclepi l’Enciclopèdia Catalana.
Així m’agrada, Júlia, que facis un seguiment acurat del teu article, especialment en les preguntes de caire mitològic, que és la part que has treballat tu. M’ha agradat també que citessis la font per justificar la tria de descendents d’Asclepi, especialment perquè és una referència solvent que no sé si has consultat en format digital o paper. No oblidem que abans de “Sant Google”, la humanitat se n’ha sortit consultant enciclopèdies i hem avançat molt i molt!
Hi ha, però un error en el nom de lagermana d’Apol·lo. Mira d’esmenar-lo.
M’he llegit tots els comentaris dels meus companys i veig que han contestat molt bé la pregunta inicial i les succesives que han anat apareixent a l’article.
La serp i el bastó que acompanyen a Asclepi provenen d’aquesta història: Explica la llegenda que Esculapi estava a casa de Glauc, que es trobava a la vora de la mort. En aquest moment va aparèixer una serp i Esculapi la va matar amb el seu bastó.De cop, una altra serp va entrar al dormitori portant en la seva boca unes herbes amb les que va reviure el rèptil que era mort. El metge va administrar llavors aquestes mateixes herbes al malalt, que va sanar.
Buscant imatges per la confecció de l’slide show, vaig trobar representacions d’Asclepi al Museu d’art romà de Mèrida i a un museu de Líbia.
Per últim, he buscant qui és la germana d’Apol·lo i Diana m’ha sortit com a resultat, sent ambdós germans bessons. M’agradaria saber si aquesta resposta és correcta.
Ave
Hola!
Arribo una mica tard a contestar les preguntes…perque ja veig que molts dels meus companys ja ho han fet, però el que volia era felicitar a la Carla i la Júlia pel seu treball!
A partir d’aquest article m’ha quedat tot molt més clar sobre Asclepi!
Esperem que la Carla o la Júlia t’ho responguin… Pel que fa a les imatges d’Asclepi, finalment només ens n’has fet arribar una oi?
Pingback: El Fil de les Clàssiques » Blog Archive » L’Esculapi d’Empúries, una història fascinant!
Salvete!
Com cada any a les de segon ens toca fer una petita exposició a la visita d’Empúries. A la meva companya i a mi ens a tocat parlar sobre aquest semidéu Ascplei i aquest article ens ha facilitat moltíssima ajuda i ens ha fet molt bé per recollir informació. Molt bon treball. Igualment hi han coses que jo afegiria com la ubicació geogràfica dels llocs esmentats, com per exemple Delos que és situa a la Grècia insular concretament a les illes del mar Egeu envoltada per les illes Cíclades. I sempre que parlem de déus diem tots els detalls necessaris per distingir-lo, per exemple; Aquí es nombra a Apolo, que, és el déu olímpic de la bellesa masculina, arts, medicina…i a més endavant del sol. Els símbols que l’acompanyen són la lira, la corona de llorer.. Són petits detalls que amb el temps les alumnes de grec de segon ens hem acostumat a dir-hi sempre.
Per el tema del símbol de la serp per identificar a Asclepi es perquè una vegada va ser testimoni de com una serp revivia un altra amb unes herbes, així el semidéu va confeccionar una medicina utilitzant aquestes mateixes plantes que utilitzà la serp i va salvar la vida d’un pacient. És per això que se’l representa amb serps, a més a més dues, les dues involucrades al relat.
Salve
Com ja he dit a l’article del sacrifici d’Ifigènia, la setmana vinent anem a Empúries i hem de recopilar tota la informació possible per fer una molt bona exposició, en aquest cas dues companyes meves faràn aquest tema.
– Ara que ja sabeu la història d’aquesta estàtua i del déu Asclepi, busqueu referències a aquesta divinitat en altres mites.
Segons el mite, era fill d’Apol·loi de la mortal Còronis ( Crònide),filla del rei tessali Flègies. Va aprendre medicina amb el centaure Quiró, practicava el seu art sota una figuera a Quios i era capaç de ressuscitar els morts, per això Zeus, tement que fes desaparèixer la mort de la faç
de la terra el va fulminar amb
un llamp.
Salve!!
Fent recerca sobre aquest tema, el que he trobat ha sigut que Asclepi porta una serp al bastó ja que quan Asclepi estava assistint Glauc, aquest va caure mortalment ferit per un llamp.
De sobte, va arribar una serp i Asclepi la va matar. Va ser llavors quan en va arribar una altra i va reviure aquesta última amb una mena d’herbes que va col·locar a la boca de l’animal.
I van ser aquestes herbes les mateixes que va utilitzar Asclepi per reviure a Glauc.
No és cada anys, Marisol, que anem a Empúries, però cada tres anys no ens estem de fer-hi una visiteta. Evidentment, enguany vosaltres també us hi lluireu!