Tag Archives: Gastronomia

Menjar i beure a l’antiga Grècia

Χαίρετε!

Nosaltres som la Rebeca Barroso García i l’Ana  Falcón Durán, alumnes de 2n de Batxillerat humanístic a l’INS Premià de Mar (Premià de Mar, Barcelona) en el qual fa dos anys que estudiem la matèria de grec.

Aquest és el nostre treball de recerca, i l’hem escollit per aprofundir més sobre Grècia i saber més coses sobre la cuina. A la vegada, pretenem donar a conèixer amb la nostra recerca la gastronomia de la Grècia antiga, ja que no és un tema gaire conegut. Estem molt contentes perquè acabem de rebre una Menció extraordinària en el concurs Esdelibro que cada any organitza CEDRO per tal de premiar aquells treballs en què els alumnes “no copiïn i enganxin”.

Menjar i beure (2)

Aquí podeu veure la nostra pàgina web, ara ja tenim un bloc en català sobre la cuina grega antiga a la xarxa, fet que fins ara era inexistent, esperem que us agradi i que us animeu a fer les receptes de l’antiga Grècia, així com a organitzar un simposi!

Rebeca Barroso García i Ana Mª Falcón Durán.
2n de Batxillerat Humanístic.

Postres romanes per llepar-se’n els dits!

Salvete amici et amicae!

Avui vinc a parlar-vos de la meva part preferida dels àpats: les postres.

I és que la paraula postre, prové del llatí posterum i, aquesta de post (després, darrera). El postre és un dolç o una fruita que es menja després de l’àpat.
El postre, etimològicament, és l’oposat de l’aperitiu (que prové d’aperire, que significa obrir), i que es menja per picar abans de l’àpat principal.

A l’Antiga Roma, els àpats ja es dividien en tres parts, tal i com ho fem nosaltres ara:

  • Gustatio: Era la primera part del banquet, és a dir, l’aperitiu. Eren petits mossos fets d’aliments lleugers de tal manera que estimulessin la gana. Per acompanyar es bevia el mulsum: un brevatge de vi i mel.
  • Ferculum: El sopar pròpiament dit on podien arribar a haver-hi fins a tres plats que s’acompanyaven de vi.
  • Secundae mensae: És a dir, les postres. En els grans banquets, es convertien en una petita reunió informal on es menjaven coses picants i seques o coses molt dolces per estimular la set.

La nostra cuina, la cuina mediterrània, està fortament influenciada pel món clàssic, per exemple: Els romans consumien principalment postres elaborats amb ous, els endolcien amb mel  i els enriquien amb fruits secs.

Aquí podreu trobar 11 receptes de postres de l’Antiga Roma, extrets del llibre De re coquinaria d’Apici.

Ara parlem d’alguns ingredients:

  • La mel era un aliment molt recurrent durant l’època clàssica: La mel servia, per exemple, per conservar les fruites i així tenir-ne durant l’hivern; servia per endolcir el vi (anomenat mulsum). La mel també era utilitzada en altres camps no-gastronòmics com per exemple per fer perfums o per curar afeccions o fins i tot (barrejada amb altres ingredients) podia arribar a curar l’enverinament per bolets.
  • L’oli d’oliva és un producte típic de la Mediterrània que els romans ja coneixien. Amb el mateix (o molt semblant) mètode que feien servir per a premsar el raïm, els romans premsaven les olives per obtenir el famós or líquid. A part de l’oli d’oliva, les branques d’olivera eren considerades símbols de pau i prosperitat.
  • El pebre és un condiment que arriba a l’imperi romà el 30 a.C. Després de la conquesta romana d’Egipte, l’imperi envia expedicions marítimes a l’Índia en busca d’articles inusuals i preuats i porten entre molts altres, el pebre. Degut a la durada del viatge i a l’exclusivitat del producte, el pebre arribarà a preus molt alts, car era un producte de luxe. Hi havia diferents tipus de pebre: El pebre negre (el més comú) però després hi havia el pebre vermell o el blanc. Podem dir per tant, que el pebre estava de moda i que per això, encara que ens sembli estrany, està en tants postres.
  • Els fruits secs eren un aliment molt típic en la cuina clàssica. Com els boscos mediterranis solen tendir a ser boscos secs, hi havia una gran abundància d’arbres productors de fruits secs com les nous, les castanyes, els pinyons, les avellanes… També eren comunes les panses ja que les vinyes eren un conreu extens i també era habitual el consum de fruita fresca com les pomes, les peres, el codony, etc.

Coneixíeu algun d’aquests postres? Quin és el que més us ha sobtat? Coneixeu altres dolços romans que es mengin en èpoques de l’any concretes? Us atreviu a fer aquestes postres i compartiu amb nosaltres les fotografies? Entre tots i totes podem anar completant el nostre receptari de cuina romana amb Col·lex!

Plurimam salutem. Prosit!

Patrícia Ortiz Vincent
2n de Batxillerat de Llatí

El nostre receptari de Cuina Romana amb Col·lex

Just abans de Setmana Santa vàrem anar per tercer any a l’aula gastronòmica de la Boqueria a fer cuina romana amb la cuinera Eulàlia Fargas. El nostre treball ara és fer una recepta romana aquestes vacances i lliurar-la en forma de fotografies o de vídeo a classe just a la tornada. Entre tots anirem completant amb receptes o bé amb enllaços, fotografies (primer les heu de pujar a l’àlbum Cuina Romana de Photobucket), vídeos o curiositats aquest receptari de cuina romana, majoritàriament del llibre De re coquinaria d’Apici (el Ferran Adrià dels romans!), fet amb Col·lex (per editar la nostra col·lecció heu de fer servir el mateix nom d’usuari i contrasenya del Moodle i del bloc) i deixant aquí els nostres comentaris sobre gustos, recomanacions, etc. Les podeu imprimir per cuinar millor els plats romans a la cuina i sobretot gaudir amb els cinc sentits de la cuina romana. Prosit!

Vid. Aquí.

Vid. Els sabors de Roma

Apici de nou a La cuina de la història

La cuina de la història del programa Sota terra Carrer Ripoll, 25 Barcelona , emès ahir a la nit a TV3, ens ofereix una altra recepta d’Apici que encara es cuina avui en dia, es tracta dels pèsols amb sípia:


Ingredients:
300 g de pèsols
200 g de sepionets sense netejar
1 manat de coriandre verd
1 porro
1 cullerada de gàrum
1 got de vi blanc
1 got de vi de panses
Pebre negre
Orenga
Comí
Oli d’oliva
Sal

Elaboració:
1. Bulliu els pèsols i, un cop escumats, afegiu-hi el porro, el coriandre picat i els sepionets.

2. En un morter, esmicoleu pebre negre, orenga i una mica de comí. Deixateu-ho amb el garum i el vi blanc i afegiu-ho a la cassola dels pèsols.

3. Afegiu-hi el vi de panses, un bon raig d’oli d’oliva i deixeu-ho bullir uns 10 minuts.

4. Emplateu els pèsols, empolsineu-los amb pebre i serviu-los.

Gaby