Tag Archives: Literatura Llatina

Kahoot: Ars amandi d’Ovidi

El poeta romà Ovidi va escriure, entre d’altres, Ars amandi (Vid. Metamorfosejats, Aracne fila i fila i Sexe a Roma).

A veure, si recordeu detalls específics d’aquesta lectura ovidiana amb aquest Kahoot.

arsamandikahoot

Recordeu una de les preguntes de l’examen de Llatí de la 3a avaluació de la Lida?  L’escriptor Víctor Amela arran d’una entrevista a propòsit del seu llibre Amor contra Roma va dir:

“Llegint els historiadors coetanis de l’època d’August i els posteriors estudis històrics, he constatat que en els trenta anys que discorren entre el 12 aC i el 18 dC, data de la mort d’Ovidi, neix la parella occidental heterosexual tal com avui la concebem. Ovidi és el primer a cantar a l’orgasme femení, cosa que convenç l’home romà que val la pena viure l’experiència de procurar plaer a la dona. I el seu missatge cala i continua viu! Així és com l’home es converteix en amant, per primera vegada en la història. I avui és amant tot home que estima la seva parella, un seductor i un soldat del plaer de la seva parella. Ovidi ensenya l’home a seduir i les dones haurien de fer-li un monument per situar-les d’objecte a subjecte del plaer! “

[youtube]https://youtu.be/xu7tPCJgmps[/youtube]

En un text d’unes 150 paraules com a mínim, opineu amb arguments de l’Ars amandi d’Ovidi.

 

Maria Mayor
2n Batx. Llatí

Plaute: Càsina

Després de ver anat a veure representada pel grup Komos Càsina de Plaute al Teatre Joventut d’Hospitalet, ens hem plantejat qui és Plaute i què en sabem.

Powered by emaze

Ens podríeu ajudar a explicar Plaute a partir de Càsina per tal d’aprofundir més en el teatre romà? O bé dit d’una altra manera, què veiem de Plaute en la comèdia Càsina?

Iria Rael i Omaima El Azouan

1r Batxillerat Humanístic

La literatura llatina, tota una arma propagandística

La literatura llatina va servir com a base de la literatura posterior que va retornar als referents clàssics. Per mitjà d’aquest article podem donar a conèixer les seves característiques.

Ens referim a la literatura escrita en llatí produïda a partir del moment en què el món romà va entrar en contacte amb la cultura grega, ja que la literatura anterior era bàsicament oral. Els romans consideraven els grecs un poble superior culturalment, per això van imitar del pobre grec la majoria de manifestacions culturals: el teatre de tema grec, l’èpica, la mitologia, la filosofia, la religió i el domini de l’oratòria. També van crear algun gènere nou com l’epístola poètica i les sàtires.

Aquesta estava vinculada estretament a l’Estat romà, a les seves institucions i classes dirigents, ja que l’emperador August va iniciar una campanya de publicitat per netejar la seva imatge i donar legitimitat al seu govern amb l’ajuda dels autors insignes del moment, que es van dedicar a dignificar la seva figura. Tots aquests personatges han tingut a veure en la difusió de la història de Roma i de l’imperi d’August, història que ens ha arribat fins als nostres dies per mitjà dels seus escrits. Gràcies a això podem dir que la literatura va assumir una utilitat propagandística.
El període de màxim esplendor de la literatura llatina es va inicia al segle I aC, des de les acaballes de la República fins a la mort del primer emperador romà, Octavi August.

Powered by emaze

Per què creieu que la literatura llatina va esdevenir tota una arma propagandística d’August? Els poetes elegíacs de l’època d’August van saber estimar?

Génesis Robalino

2n Batx. Literatura Universal i Llatí

Ovidi ens dóna consells per a un sopar eròtic

Fresc de Pompeia.  Banquet romà

Fresc de Pompeia. Banquet romà

El menjar pot ser eròtic i el fet de menjar també, és clar! Qui no queda per sopar com a preàmbul d’una nit romàntica al nostre temps? Els romans, un cop més, ens podem donar uns bons consells i també unes bones receptes culinàries, tot i que l’amor és molt semblant a fer i tastar un menjar: s’ha de preparar, s’ha de preescalfar… hi entren en joc els cinc sentits. A la Magna Celebratio, hi vaig descobrir també la cuina eròtica romana!

De la mà del nostre poeta romà Ovidi i del text prescriptiu de les PAU de llatí, Ars amatoria o Ars amandi (L’art d’estimar o L’art d’enamorar) us deixo tot seguit uns consells (en el primer text per a homes i en el segon per a dones) per tal de fer tot un ritual eròtic en un sopar:

Quan assisteixis a un banquet on abundin els dons de Bacus, si una noia que t’atreu es posa prop al teu llit, prega a aquest pare de l’alegria, els misteris del qual se celebren de nit, que els vapors del vi no arribin a trastornar el teu cap. Allà et serà permès dirigir a la teva bella insinuants discursos amb paraules velades, que no escaparan a la seva perspicàcia i se’ls aplicarà a si mateixa. Escriau a la taula amb gotes de vi, tendres paraules en les quals la teva amiga endevini la teva passió abassegadora, i clava els teus ulls en els seus, tot respirant foc: una boca tancada parla, molts cops, amb singular eloqüència. Pren-li apressadament el got que ha tocat els seus llavis i beu pel mateix costat que ella ha begut. Agafa qualsevol menja que hagin tocat els seus dits i aprofita l’ocasió perquè la teva mà es trobi amb la seva. Aprofita, així mateix, per guanyar-te el marit de la teva estimada; us serà molt útil a tots dos tenir-lo per amic. Si la sort et proclama rei de la festa, dóna-li l’honor de beure primer i regala-li la corona que cenyeix el teu cap; ja sigui la teva igual, ja inferior a tu, deixa-li les expressions més falagueres.

Ovidi, L’art d’estimar, II 

Ja veig que t’estàs posant nerviosa perquè no t’arriben els meus consells sobre la manera com t’has de comportar quan et convidin a un banquet.

Hi acudiràs amb una mica de retard. I fes la teva entrada radiant quan ja s’han encès les llànties. Si arribes tard, seràs més ben rebuda. El retard és la millor alcavota. Encara que siguis lletja, segurament els semblaràs preciosa quan portin una copa de més, i la nit serà un vel que encobrirà els teus defectes.

Has d’agafar el menjar amb la punta dels dits (és fonamental la manera de menjar) i no t’empastifis tota la cara amb mà greixosa. No cal que mengis a casa abans del sopar, però aparta el plat abans d’atipar-te i menjar una miqueta menys del que menjaries. […]

La beguda ja és una altra cosa. Els escau més a les noies, i els és més fàcil quedar bé. Tu, Bacus, fas bona parella amb el fill de Venus, però a condició que el teu cap ho aguanti i que l’enteniment i els peus se’t mantinguin al lloc: que no vegis doble quan hi ha una sola cosa. ës lamentable veure una dona amarada del licor de Lieu i ajaguda per terra. Aquesta mereix que se la faci un qualsevol.

Ovidi L’art d’estimar, IV 749-770 (traducció de Jaume Joan Castelló ed. Adesiara)

Plurimam salutem i que l’esperit de Venus us sigui propici!

 

Alma Bergel

El sexe a Roma

 

 

Marcus Tullius Cicero

Què en sabeu de la vida de Ciceró? i de la política del seu temps? Quines obres el van portar a la fama, quines li van provocar l’exili i quines van ser el motiu de la seva mort? En quins autors va influir? Què vol dir el seu nom? Per què no és fàcil ser un bon orador? En què consisteix el cursus honorum?…

En l’espai de tretze anys, Ciceró escalà totes les dignitats polítiques: nomenat qüestor, exercí (76-75 aC) aquesta funció a Lilibèon (Sicília), la qual cosa l’impulsà a actuar el 70, a petició dels sicilians, contra Verres, antic pretor concussionari de l’illa, defensat per Hortensi, rival de Ciceró, i sostingut per la noblesa; edil el 69 i pretor urbà el 66, pledejà en causes civils i polítiques, mentre anava adquirint una enorme fortuna i nombroses vil·les. A fi d’assegurar un ordre dins l’estat, tendí a unir cavallers i senadors (concordia ordinum), i fou cònsol el 63, a quaranta-tres anys. Féu fracassar una reforma agrària, defensà Gai Rabiri contra Cèsar i féu avortar la conspiració de Catilina amb uns discursos abrandats. L’execució dels conspiradors li alienà el favor dels demòcrates.
MIQUEL DOLÇ. Fragment extret de l’Enciclopèdia Catalana a l’entrada Ciceró

Camila Arigón
1r Batx. Llatí

Journée de théâtre à Cap d’Ail

Bonjour!

Les éleves de français du lycée Isaac Albéniz de Badalona ont été trois jours au CMEF, le Centre Méditerranéen d’Etudes Françaises, pour présenter la piece d’Antigone. C’est le dernier soir quand nous avons présenté notre piece d’Antigone. Nous étions le deuxième groupe à présenter notre travail; avant la nôtre il y avait une autre adaptation d’Antigone du Collège Les Baous de Saint Jeannet. Ils faisaientt une Antigone différente à la nôtre parce que c’était une adaptation de la pièce grecque, par contre, la nôtre est inspirée de Jean Anouilh. Après l’ècole Port Lympia de Nice a joué la pièce d’Orphée. Orphée est un héros de la mythologie grecque, ce Lycée représentait le moment où Orphée descend à l’enfer pour retrouver son épouse Eurydice. Ils ont melangé des chansons et des textes.

Élèves du INS Isaac Albéniz, Badalona

Le Lycée Albert 1er de Mónaco a joué la pièce Iphigénie. Est-ce que vous connaissez l’histoire d’Iphigénie ? Vous pouvez nous la raconter en catalan.

Les deux machines infernales que nous avons vues étaient pareil car le thème était le même. La machine infernale est une actualisation du mythe du Sphinx.

La dernière pièce que nous avons vu c’est celle du Minotaure qui nous raconte l’histoire de Thésée et Arianne. C’était une adaptation où le fil était le centre du drame. Vous savez qui était Arianne ? Et Thésée ?

Après l’explication des pièces que nous avons vu, nous allons vous parler aussi des improvisations que nous avons faites avec d’autres gens. Nous pensons que la meilleure improvisation a été celle sur le Sphinx. Le Sphinx était un démon de la destruction et de la malchance avec le visage d’une femme, le corp d’un lion et les ailes d’un oiseau. Le Sphinx était sur le chemin de Thèbes et  elle formulait toujours le même énigme à toutes les personnes qui passaient par là  et si les personnes ne savaient pas la reponse, elles périssaient.

Répetition de l’improvisation Clair et obscur

Il faut dire que les autres impros étaient super aussi! Voici la vidéo 🙂

[youtube]https://www.youtube.com/watch?v=aa_hDB1xZxY[/youtube]

ANDREA MUÑOZ I MARINA SALAS

El Soldat Fanfarró al XIX Festival Juvenil de Teatre Grecollatí

El passat dijous 10 d’abril els alumnes de llatí i grec de 1r de batxillerat i els alumnes de llatí de 4t de l’ESO dins el marc del XIX Festival de Teatre Grecollatí organitzat per Prósopon, vam poder gaudir de dues obres de teatre, “Les Coèfores” d’Èsquil i “El Soldat Fanfarró” de Plaute produïdes per “In Albis Teatro”, uns joves que comparteixen el gust de les humanitats de l’IES Fuente Nueva de Morón de la Frontera, que van venir en autocar de nit des de Morón de la Frontera (Sevilla) a Tarragona per representar-nos les obres a l’Auditori del Camp de Mart al peu de la muralla romana.

El soldat fanfarró (en llatí Miles gloriosus) és una obra escrita pel comediògraf romà Plaute (254 aC – 184 aC). L’obra té lloc a Efes (Àsia Menor).

A continuació, us deixo els millors moments de l’obra:

[youtube]https://www.youtube.com/watch?v=0m11qoeR53Q[/youtube]

Camila Arigón

1r de Batxillerat Llatí

Miles Gloriosus: Una obra a Girona

Nosaltres, els alumnes de 1 de batxillerat de l’Institut Isaac Albéniz vam anar a Girona a veure una obra de teatre anomenada El Soldat Fanfarró de Plaute (Miles Gloriosus en llatí).

Els personatges de l’obra són els següents:

  • Pirgopolinices (lit: l’arrasador de moltes torres), soldat

  • Palestrió, (lit: el lluitador), esclau

  • Artotrogus, (lit: l’endrapador de pa), paràsit

  • Periplectomen (lit: el que teixeix embolics) vell que viu al costat del soldat

  • Esceledre, esclau de Pirgopolinices

  • Filocomàsia, estimada de Pleusicles, raptada per Pirgopolinices

  • Plèusicles (més o menys el navegant), jove atenès

  • Acrotelèucia, cortesana

  • Lurció, criat de Pirgopolínices

  • Milfidipa, criada d‘Acrotelèucia

L’argument de l’obra es basa en la història d’un soldat anomenat Pirgopolinices, que és molt faldiller i molt ingenu. Tots es burlen d’ell. Pirgopolinices rapta Filocomàsia que és amant de Pleusicles i se l’emporta amb ell, Pleusicles viatja també per intentar tornar amb Filocomàsia.>

Un criat fa un forat al mur perquè els enamorats es puguin veure, passant d’una casa a l’altra casa sense ser descoberts. I així poden estar junts. Però, més tard, un dels criats del soldat descobreix Filocomasia besant-se amb el seu amant. Tothom ho nega i li fan creure que Filocomàsia té una germana bessona.

Tota la trama es basa en aquest joc d’engany de Filocomàsia i d’una cortesana que contracten per fer-se passar per la dona del vell veí.

L’any passat els nostres companys aràcnids de Premià de Mar van anar a veure aquesta obra i tenen opinions molt positives sobre la interpretació que ells van veure. En el nostre cas, l’obra començava des de la platea i sortien els personatges ballant amb una música moderna actual de LMFAO. Els alumnes de l’Albéniz estàvem situats a les llotges, això en època romana significava que teníem un estatus important i una certa riquesa.

Un tret característic molt important que podem veure al llarg de l’obra és que els esclaus van corbats i ajupits. Això significa que els domini sempre van rectes i estan per sobre dels esclaus.

Hi havia actors de diverses edats i d’alguna manera representaven diferents posicions socials.

El diàleg estava molt ben interpretat per tots els personatges  i molt ben caracteritzats. Només vam poder observar un petit error, quan un dels personatges es va quedar en blanc i va haver-hi uns minuts de silenci. Però en general, la interpretació va ser molt bona i entretinguda.

L’escenari era molt senzill, però a la vegada pràctic. A l’escena en què Filocomàsia havia de córrer per anar d’una casa a l’altra, el grup havia resolt molt bé la dificultat amb la imatge de la casa que podeu veure en aquesta fotografia.

Lucía Pereira, Dani Maqueda, Carlos Gómez
1.2 batx.

Ara ja sabem qui és Plaute!

Si no haguéssim llegit El soldat fanfarró i haguéssim anat a Tarragona a veure la divertida representació pel grup In Albis, no sabríem qui és Plaute i això no pot ser! Ara volem deixar-ne constància hic et nunc amb aquest Prezzi perquè no us perdeu mai cap representació de Plaute:

Alba Carrasco, Andrea Balart & Irina Balart
4t ESO Llatí opt.2

Tiró i la llengua de l’orador

Seguint en la línia de les reflexions lingüístiques que hem anat presentant al bloc en base als articles de Joan-Luís Luís a Presència, aquí us en deixo una que l’autor ja ens havia promès a un d’anterior, glossat al bloc per la Thaïs. Parlant de la lletra &, el nom de Tiró havia sortit esmentat com a possible (que no segur) inventor d’aquest signe que a tots us semblava tan anglosaxó.

[Cliqueu a sobre la imatge per accedir a l’article]

Després de llegir-lo, pareu atenció als següents aspectes:

  • Busqueu en l’article anterior sobre la & la referència a la futura publicació d’aquest nou escrit sobre Tiró.
  • Qui va ser l’amo d’aquest personatge? Què en sabeu? Va ser sempre esclau? Expliqueu la seva posició en la societat romana.
  • Què són les notae tironianae? Aquesta tècnica té algun precedent grec?
  • A quin sistema d’escriptura romà es fa referència al final de l’article? Què en sabeu?
  • I especialment per als de Grec, digueu el significat de les paraules següents, contextualitzeu-les en l’article i, si és d’origen grec, comenteu-ne l’etimologia: taquigrafia, estenografia, transcripció, mecanografia.

TERESA