Nosaltres, els alumnes de 1 de batxillerat de l’Institut Isaac Albéniz vam anar a Girona a veure una obra de teatre anomenada El Soldat Fanfarró de Plaute (Miles Gloriosus en llatí).
Els personatges de l’obra són els següents:
-
Pirgopolinices (lit: l’arrasador de moltes torres), soldat
-
Palestrió, (lit: el lluitador), esclau
-
Artotrogus, (lit: l’endrapador de pa), paràsit
-
Periplectomen (lit: el que teixeix embolics) vell que viu al costat del soldat
-
Esceledre, esclau de Pirgopolinices
-
Filocomàsia, estimada de Pleusicles, raptada per Pirgopolinices
-
Plèusicles (més o menys el navegant), jove atenès
-
Acrotelèucia, cortesana
-
Lurció, criat de Pirgopolínices
-
Milfidipa, criada d‘Acrotelèucia
L’argument de l’obra es basa en la història d’un soldat anomenat Pirgopolinices, que és molt faldiller i molt ingenu. Tots es burlen d’ell. Pirgopolinices rapta Filocomàsia que és amant de Pleusicles i se l’emporta amb ell, Pleusicles viatja també per intentar tornar amb Filocomàsia.>
Un criat fa un forat al mur perquè els enamorats es puguin veure, passant d’una casa a l’altra casa sense ser descoberts. I així poden estar junts. Però, més tard, un dels criats del soldat descobreix Filocomasia besant-se amb el seu amant. Tothom ho nega i li fan creure que Filocomàsia té una germana bessona.
Tota la trama es basa en aquest joc d’engany de Filocomàsia i d’una cortesana que contracten per fer-se passar per la dona del vell veí.
L’any passat els nostres companys aràcnids de Premià de Mar van anar a veure aquesta obra i tenen opinions molt positives sobre la interpretació que ells van veure. En el nostre cas, l’obra començava des de la platea i sortien els personatges ballant amb una música moderna actual de LMFAO. Els alumnes de l’Albéniz estàvem situats a les llotges, això en època romana significava que teníem un estatus important i una certa riquesa.
Un tret característic molt important que podem veure al llarg de l’obra és que els esclaus van corbats i ajupits. Això significa que els domini sempre van rectes i estan per sobre dels esclaus.
Hi havia actors de diverses edats i d’alguna manera representaven diferents posicions socials.
El diàleg estava molt ben interpretat per tots els personatges i molt ben caracteritzats. Només vam poder observar un petit error, quan un dels personatges es va quedar en blanc i va haver-hi uns minuts de silenci. Però en general, la interpretació va ser molt bona i entretinguda.
L’escenari era molt senzill, però a la vegada pràctic. A l’escena en què Filocomàsia havia de córrer per anar d’una casa a l’altra, el grup havia resolt molt bé la dificultat amb la imatge de la casa que podeu veure en aquesta fotografia.
Lucía Pereira, Dani Maqueda, Carlos Gómez
1.2 batx.
A Girona vàrem coincidir amb els alumnes de Cultura Clàssica i de Llatí de 4t de la professora Anna Vinyoles; en canvi, l’endemà a Hospitalet de Llobregat els alumnes de batxillerat varen assistir a la representació de Els Menecmes, ja que el curs anterior havien vist Miles Gloriosus a Tarragona, però en castellà i del grup In albis.
A Girona va ser espectacular Medea!
Lucía, Dani i Carlos heu fet un bon resum de la vetllada i del text treballat.
Llàstima no haver vist aquesta Medea, que segons el vostre article, Marga, va ser tan fantàstica. A nosaltres ens esperava el CASC i la veritat és que la visita va ser molt interessant.
Ja ho crec jo! Quan vàrem visitar el CASC ens va encantar malgrat l’embolic! Després va ser emocionant veure per la televisió el tap de suro que vàrem tenir al davant dels nostres ulls!
Salve.
Vaig anar l’any passat a veure aquesta obra anomenada Miles Gloriosus de Plaute, i la veritat és que la vaig trobar molt divertida i entretinguda. Penso que els actors van interpretar els seus papers de primera. Espero poder tornar algun dia.
Vale.
Pingback: Aracne fila i fila » Blog Archive » La domus romana
Avete!
Bon article aquest!
La representació va ser molt bona, ja que barrejava la trama de l’obra amb un toc humorístic. El protagonista, el soldat fanfarró, era un personatge divertit i despistat però, en realitat, qui portava el pes de l’acció era Palestrió, un esclau molt llest, això es degut a que Plaute abans d’escriure obres havia estat un esclau. En la nostra opinió, l’obra va ser molt bona i ens va agradar molt.
Salvete!!!!!!!!!
Salvete!
Els alumnes de 4t també vam anar, després a clase em estat uns dies mirant-nos el llibre que ens van donar a “Gerunda” i la Teresa ens va dir unes caracteristiques de Plaute que s’ajustaven molt bé a l’obra. L’ús d’arquetips, de escenaris sencills i de les formes clàssiques es fa veure molt bé.
Vull destacar un troçet de l’article que ha sigut una cosa que en el moment no l’habia pensada i es que: “Un tret característic molt important que podem veure al llarg de l’obra és que els esclaus van corbats i ajupits. Això significa que els domini sempre van rectes i estan per sobre dels esclaus.”
Salve!!
Jo vaig veure aquesta obra a Girona i la veritat és que vam passar una estona bastant entretinguda. Em va agradar bastant, tot i que es podria millorar una mica l’audio.
Ara, a classe, estem treballant més a fons el llibre ”El soldat fanfarró” i estic coneixent encara més la història (perquè havia patits detalls que no vaig acabar de captar bé el dia que vam veure l’obra a Girona) i la manera que tenia Plaute d’escriure les novel·les (paraules en grec, menció de semideus com ara Hércules o Pòl·lux…).
Vale!!
Salve!
Jo també vaig anar a veure l’obra de teatre i em va agradar bastant excepte en algun moment perqè no s’entenia del tot be el que deien.
Els arquetips dels personatges són:
-“servus, senex” el vell.
-“parasitus” persona que viu a costa dels rics.
“adulescens” noi, adolescent.
-“virgo” noia verge.
-“mulieres” prostitutes que ajuden al “servus”.
També tenen influènciia grega perquè Plaute es va basar en la vida quotidiana grega que després la va adaptar a la vida romana i també els noms dels personatges, roba, etc. estan basats en els grescs.
Vale!
Salve
A mi personalment no em va agradar l’obra, aquell comenzament “modernitzat” no em va resultar res concorde a l’obra, també el audio era pesim no vaig poder entendre gairebe res del que deien els actors. Però bó crec que el fet de haver llegit el llibre El soldat fanfarró a classe ens va servir per entendre l’argument i el dialeg de l’obra.
En aquest llibre els personatges fan moltes referencies a deus i semideus com: Hércules, Pol·lux … també tracten temes com la subestimació de la dona i la mateixa perspectiva que els personatges femenins tenen sobre elles mateixes.El llibre en va resultar molt més entretingut…
Aquesta obra de teatre que vam anar a veure a Girona, va estar molt bé, tot i que el decorat era simple, però igualment va quedar molt bé. Els personatges tenien que aprendre’s bastant text, i s’ho van aprendre molt bé, tot ii que van fallar un moment de l’obra que no parlaven.
Inclús en l’obra, al començament, en comptes de posar alguna música clàssica, van possar una música actual. També hi van haber moments còmics, i aixó feia que l’obra no hagui sigut aburrida.
Vale!
Salve!
Va estar molt bé la obra de teatre, El Soldat Fanfarró de Plaute.
La van adaptar fent-la més entretinguda amb escenes mes còmiques.
Els actors també ho van fer molt bé:
Jordi Contreras representava a Pirgopolinices, Javier Pradal era Artotrog, Blanca Perdiguer era Palestrió, Enrique Sánchez era Periplectomen, Carlos Palmón eraEsceledre, Carla Castellar era Filocomàsia, Dani Sáez era Plèusicles, Andrés Arango era Lurció, Esther Martínez era Acrotelèucia, Laura Olmos era Milfidipa, Laia Virgili Esclavet i Herman Lerbs era Carió.
A classe estem aprofundint més el llibre i estem coneixen més coses com l’ús d’arquetips que utilitzava Plaute.
Vale!
Salvete!
Deixant de banda la acústica,que havies d’estar molt atenta per entendre alguna cosa i el decorat (que no estava gaire treballat), la representació va ser bona.
Desprès de veure l’obra a Gerunda, a classe estem llegint el llibre que ens van donar “El soldat fanfarró”.
Suposo que amb la lectura a classe comprendre més aspectes i que m’acabara de quedar clar l’obra.
M’agrada comprovar que entre la representació i el treball a classe heu acabat copsant les característiques d’aquest gènere de la literatura romana. Personatges arquetípics, visió de la dona, invocacions de divinitats menors… veig que han sortit temes comentats a classe.
També he vist que alguns heu consultat el programa de mà per obtenir el nom dels actors.
Salve!
La representació em va semblar bona i entenedora però, personalment, no em va agradar massa l’entrada del principi en la qual van música actual. No li veig molt de sentit això però per la resta, no em puc queixar. Em va agradar molt també com actuava Filocomasia, crec que era una de les millors!
Valee! 🙂
Salve!
Personalment l’obra em va semblar força interesant, tot i que d’avegades no s’escoltava molt als personatges quan parlaven i em vaig perdre alguna vegada. Una de les coses que més em va cridar l’atenció va ser quan els personatges més importants, com els esclaus, caminaven curbats per tal de representar que són inferios als altres. Al principi no em va agradar molt perquè no l’hi trobo molta relació a l’obra, però suposo que ho feien per tal de “modernitzar l’obra” ja que tothom coneix aquella cançó que es va posar. Alguns arquetips dels personatges són “servus o senex” que era vell; “adulescens” noi o adolescent i “virgo” que era noia verge.
Doncs ami personalment la entrada amb la música em va sorprendre perquè pensava que seria més normal, que els actors sortirien des de dalt de l’escenari i no per part del darrere.
Ara que ja ens hem llegit el “miles gloriosus´´ entenc perquè no hi havia tanta .
A vegades no s’entenia el que deien per la utilització d’un vocabulari molt abundant amb una varietat de registres.
Plaute afegeix varietat i originalitat als temes i als personatges sempre amb la intenció de fer riure al públic romà. I també ho esta aconseguit avui en dia. Tots ens vam riure bastant
Tot i així em va semblar una obra entretinguda encara que com ja han comentat abans els meus companys no s’assentia bé. Em va agradar molt aquesta excursió!
Salve!
Nosaltes també vam anar a veure l’obra a quart d’Eso a Tarragona i em va agradar força, els actors treballaven motl bé.
Parlaré del personatge Palestrió i els seus enganys:
En l’obra de Miles Gloriosus, apareixe Palestrió, l’esclau de Pléusicless, que al llarg de l’obra fa una sèrie d’ordits i enganys. L’esclau Palestrió, que va ser comprat per Pirgopolinices, inventa tres estratagemes. Un d’ells és el de fer un forat a la paret on es troba segrestada per Pirgopolinices Filocomasia, perquè ella i el seu enamorat Pleusicles, que està allotjat a la casa del costat de la noia, es poguin veure. Després de veure’s es besen però un Escèler, un criat de Pirgopoliníces, els veu. És llavors quan l’astut criat fa veure que la noia que ha vist és la germana bessona de Filocomasia que acava de arribar a la ciutat. Un altre engany que fa el criat és fer-li creure al soldat fanfarró que la dona del seu veï està enamorada d’ell, per això li envien un anell de regal com a prova del seu amor. En aquest té l’objectiu d’enganyar al soldat Pirgopoliníces perquè deixi anar a Filocomasia. En aquest engany l’ajuden el vell Periplectomen, veí del soldat. La dona que es farà passar per la dona que s’ha enamorat d’ell, és la prostituta Acrotelèucia. Finalment, l’últim engany que fa és que Pleusicles es disfressa de mariner per fer veure qeu s’ha d’endur a Filocomasia ja que la seva mare està malalta. Per això, Pirgopoliníces, el soldat fanfarró, deixa anar a Filocomasia per tal que pogui anar a veure a la seva mare, i ell es sent satisfet perquè ha aconseguit a la dona del seu veí.
Salve!!!
L’excursió al teatre de Tarragona per veure Plaute va ser d’alló més divertida, sobretot em va agradar molt quan enmig de la graderia va aparèixer un noi que feia de mico.
Ara us explicaré una mica sobre els ordits que fa Palestrió:
Un dels personatges principals de l’obra “Miles Gloriosus” és Palestrió. Aquest és un esclau de Pléusicles, que va ser comprat per Pirgopoliníces, un soldat fanfarró que s’el va emportat a Atenes juntament amb una noia (Filocomasia) que havia raptat del seu estimat Pléusicles.
L’esclau fa una sèrie d’ordit per ajudar al seu amo a emportar-se a la seva estimada. Un d’aquests ordits és el de fer un forat a la casa on es troben (Filocomasia i Palestró) perquè la noia es pogués trobar amb Pléusicles, que s’allotjava a la casa del costat. Quan els enamorats s’estan besant els veu Escèler, un criat de Pirgopoliníces. Palestrió, que és molt llest, li diu que la noia que ha vist besant-se amb Pléusicles és la germana bessona de Filocomasia. Un altre engany que fa el criat és fer-li creure al soldat fanfarró que la dona del seu veï està enamorada d’ell, per això li envien un anell de regal com a prova del seu amor. En aquest ordit i col•laboren Periplectomen, veí del soldat fanfarró , el mateix Pléusicles i Acrotelèucia, una prostituta que es fa passar per la dona de Periplectomen. Ja per acabar, l’últim engany que fan és el de fer que Pléusicles es disfressi de mariner per fer veure que la mare de Filocomasia està malalta i se la d’endur. Pirgopoliníces que ja ha tingut èxit amb la dona del veí decideix deixar-la anar i fins i tot allibera al seu esclau.
Pingback: Ampliem el fil a la UB | Aracne fila i fila
El passat 25 de març els alumnes de 2n de Batxillerat de Llatí i Grec vàrem assistir al teatre de l’Hospitalet de Llobregat per veure les obres d’Hipsípil·la i El Soldat Fanfarró, la primera d’Eurípides i l’última del comediògraf Plaute. Centrant-nos especialment en El Soldat Fanfarró, direm quines són les característiques de la seva comèdia:
– Juga molt amb personatges bessons, com per exemple amb una de les protagonistes, Filocomàsia, fent creure que té una germana igual que ella.
– Llenguatge original i viu, espontani, reflectit en tots els personatges, dotant-los de més dinamisme.
– Els esclaus van corbats i ajupits, donant a entendre que els domini estan per sobre d’ells.
– Tota la seva obra va dirigida a un públic inculte, com els esclaus.
Vale.
Jo personalment no vaig asistir a la representació del Soldat Fanfarró a Girona, però si que vaig asistir juntament amb els meus companys de 2n de Batxillerat i els alumnes de 4t d’ESO de clàssiques de l’Institut Premià de Mar a la representació que es va fer d’aquesta obra el passat 25 de març a l’Hospitalet.
Pel que fa a la representació de l’obra, comentar que tot i tenir un bon argument i molts moments còmics, a mi personalment no em va agradar, perquè primerament l’entrada a escena que van fer els personatges al principi de l’obra amb música actual crec que no va ser la més adient per aquest tipus d’obres, a l’hora de representar no s’entenien algunes coses que deien els actors i perquè hi van haver alguns errors com ara que a l’hora de parlar, els personatges es trepitjaven els uns als altres i hi van haver algunes equivocacions a l’hora de representar el seu personatge.
Salut!
Salve!
No puc comentar com és aquesta obra a Girona però sí que puc dir que m”ha semblat a L’Hospitalet de Llobregat i a Tarragona. L’obra en l’Hospitalet no em va agradar gens, ja que no m’agradava com actuaven la vaig trobar molt fluixa i no em feia gens de gràcia en canvi la de Tarragona vaig trobar que els actors actuaven millor i que l’obra estava molt més treballada i em va fer molta gràcia com ho feien i com s’expressaven. De manera que si jo tingues que tornar a una de les dues obres sense cap dubte tornaria a la versió de Tarragona, ja que aquesta obra em va fer riure i era el veritable Miles Gloriosus.