La literatura llatina va servir com a base de la literatura posterior que va retornar als referents clàssics. Per mitjà d’aquest article podem donar a conèixer les seves característiques.

Ens referim a la literatura escrita en llatí produïda a partir del moment en què el món romà va entrar en contacte amb la cultura grega, ja que la literatura anterior era bàsicament oral. Els romans consideraven els grecs un poble superior culturalment, per això van imitar del pobre grec la majoria de manifestacions culturals: el teatre de tema grec, l’èpica, la mitologia, la filosofia, la religió i el domini de l’oratòria. També van crear algun gènere nou com l’epístola poètica i les sàtires.

Aquesta estava vinculada estretament a l’Estat romà, a les seves institucions i classes dirigents, ja que l’emperador August va iniciar una campanya de publicitat per netejar la seva imatge i donar legitimitat al seu govern amb l’ajuda dels autors insignes del moment, que es van dedicar a dignificar la seva figura. Tots aquests personatges han tingut a veure en la difusió de la història de Roma i de l’imperi d’August, història que ens ha arribat fins als nostres dies per mitjà dels seus escrits. Gràcies a això podem dir que la literatura va assumir una utilitat propagandística.
El període de màxim esplendor de la literatura llatina es va inicia al segle I aC, des de les acaballes de la República fins a la mort del primer emperador romà, Octavi August.

Per què creieu que la literatura llatina va esdevenir tota una arma propagandística d’August? Els poetes elegíacs de l’època d’August van saber estimar?…

Génesis Robalino

2n Batx. Literatura Universal i Llatí