Tiró i la llengua de l’orador

Seguint en la línia de les reflexions lingüístiques que hem anat presentant al bloc en base als articles de Joan-Luís Luís a Presència, aquí us en deixo una que l’autor ja ens havia promès a un d’anterior, glossat al bloc per la Thaïs. Parlant de la lletra &, el nom de Tiró havia sortit esmentat com a possible (que no segur) inventor d’aquest signe que a tots us semblava tan anglosaxó.

[Cliqueu a sobre la imatge per accedir a l’article]

Després de llegir-lo, pareu atenció als següents aspectes:

  • Busqueu en l’article anterior sobre la & la referència a la futura publicació d’aquest nou escrit sobre Tiró.
  • Qui va ser l’amo d’aquest personatge? Què en sabeu? Va ser sempre esclau? Expliqueu la seva posició en la societat romana.
  • Què són les notae tironianae? Aquesta tècnica té algun precedent grec?
  • A quin sistema d’escriptura romà es fa referència al final de l’article? Què en sabeu?
  • I especialment per als de Grec, digueu el significat de les paraules següents, contextualitzeu-les en l’article i, si és d’origen grec, comenteu-ne l’etimologia: taquigrafia, estenografia, transcripció, mecanografia.

TERESA

21 thoughts on “Tiró i la llengua de l’orador

  1. Margalida Capellà Soler

    Un article, sens dubte, molt interessant i que amb la recerca proposada encara ho serà més! També, Teresa, com a activitat d’ampliació podrien buscar els textos clàssics originals (especialment de Plutarc) i la relació de Xenofont amb la taquigrafia per transcriure més ràpidament la vida de Sòcrates.

  2. Teresa Devesa i Monclús Post author

    I tant, Marga, dos temes de recerca molt interessants, especialment per als de Grec! A veure qui se’n surt.

  3. Anna Pardo

    Aquest personatge va nèixer eslcau però va morir com a ciutadà lliure. El seu amo va ser el gran Ciceró. Tiró va esdevindre lliure el I. a.C, ja que era un gran amic del seu amo Ciceró. La seva tasca era redactar tot allò que Ciceró deia.

    Les notae tironianae són un sistema de transcripció amb un gran número d’abreviatures. Aquestes notes estaven compostes per uns 4000 símbols signes que substituïen les lletres o les frases fetes. Pot tenir com origen la manera d’escurçar l’escriptura creada per Xenofont en l’època grega.

    Al final de l’article es fa referència al sistema d’escriptura a partir de la taula de cera, que és el que utilitzem a la Magna. Per dur a terme aquesta tècnica d’escriptura es necessari el Stilus i una taula de cera.

  4. Annia

    Ave!
    Segons ens explica Joan Lluís Lluís, Tiró, al qual després de saber això admiro, perquè he de reconèixer que ni havia de ser fàcil anar tot el dia escribint allò que diu algú. Perquè estic del tot segura que Ciceró el seu amo, qui despés el va alliberar, no parlava més poc a poc del normal per tal que ell escrivís. El seu amo Ciceró, va ser un filòsof, orador, polític i escriptor de l’Antiga Roma. Ell provenia d’una familia de la classe equestre, per això en part, ell va poder viure sense gaires problemes econòmics, ja que la seva famlia tenia diners. En acabar els seus estudis, Ciceró va fer un viatge a Grècia i Asia per tal d’ampliar els seus estudis.Durant la seva carrera política, Ciceróva escriure una de les seves obres més famoses, “Les Catilinaries”, una lluita contra Luci Sergi Catilina.
    Les “notae tironianae” són totes aquelles abreviatures que Tiró va ser capaç d’inventar per tal de poder seguir els discursos del seu amo. Al final de l’article es parla de com abans escrivien, ja que el paper no existia i el papir era mol extrany que fos utilitzat sobre tot per fer l’esborrany. Es tractava d’una tauleta recoverta de cera i en la qual es podia escriure amb ajuda d’un pal. Sota els meus ulls crec que aquest sistema és molt poc fiable, ja que si sense voler es posa alguna cosa sobre la cera escrita tot el que abans s’havia escrit segurament era il·legible.
    Actualment sabem que molts joves quan escrivim a algun amic també utilitzem molt les abreviatures, les quals moltes vegades ens fan després cometre faltes greus d’ortografia. Tot i Tiró fer el seu propi sistema d’abreviatures, espero que a l’hora de la transcripció no cometés cap falta jeje.

  5. Jordi Berdún

    Salve Teresa

    Quan la Thaïs ens va presentar el seu article sobre la lletra {&}, el propi Joan-Luís Luís ens va dir que aquesta lletra va ser inventada per Tiró, que en el seu torn era secretari esclau de Cicerò. En va dir que ja ens parlaria un dia proper i en aquella mateixa secció.

    Si ens endinsem més en la historiografia romana podrem tenir més informació sobre aquest personatge anomenat ” Tiró”. Durant tota la seva trajectória al costat de Ciceró, va tenir un gran enrequiment cultural al costat del mestre. No se sap ven bé si va arribar fins i tot a publicar algun escrit . Tota la seva obra ha sigut reconeguda pels historiadors per el seu treball com topogràfic i també editor de Ciceró. És per això que se’l considera pare de la topografia . Cal destacar-ne que acompanyava molt suvint a Ciceró al senat senatus i on agafava les anotacions pertinents. Per això va ingeniar un sistema d’abreviacions anomenades en llatí annotationes tironianae. Aquestes annotationes tironianae són unes notes formades per 4000 signes que substituïen segons els casos a lletres, mots o frases fetes. Cal destacar que aquesta tècnica té un transfons Grec. Aquesta provenia dels Xanofont que ja havien començat a escurçar les paraules. Totes aquestes van arribar fins el reneixement . També la seva tasca tractava de revisar els discursos del seu amo. Per últim, va fer una recupilació de d’expressions ciceronianes.

    A final de l’article,es fa referència al sistema d’escriptura que es practicava a les schola o el que utilitzava el propi Tiró, com qualsevol escrivent. Aquest, era escriure sobre tauletes de cera.

    Vale.

  6. Sara

    A partir d’aquest article de Joan-Luís Luís he pogut conèixer a Marcus Tullius Tiro, al que anomenaven Tiró. Aquest home va ser l’esclau de Ciceró i la seva feina era transcriure tot allò que deia el seu amo, fins que va passar a ser llibert durant els anys de més poder de Ciceró (I a.C).
    Tiró es va inventar diversos signes per simplificar les paraules del seu amo (abreviatures), per aquest motiu se’l considera l’inventor de la Taquigrafia (escriptura ràpida o escriptura estreta). Les “notae tironianae” són notes compostes per signes que substitueixen lletres, signes, paraules o frases fetes. En veritat, aquest sistema era utilitzat pels grecs, com Xenofont.
    Personalment, em sembla un gran invent ja que Tiró tenia els mateixos problemes amb el seu amo que nosaltres, estudiants, amb alguns professors al prendre apunts. Es curiós que nosaltres també utilitzem “notae tironianae” i no ho sabia…

  7. Ilya Natarov

    Salve!
    Tiró va neixer com a esclau, però va morir lliure. Va ser esclau del gran Ciceró. Era l’escriba de Ciceró, es creu que va ser l’inventor de la taquicardia. La seva tasca consistia en escriure tot el que deia Ciceró.
    Tiró va crear les notae tironianae que eres les corpus d’abreviatures. El que feia era posar simbols per a substituir lletres, mots o frases fetes i aixì estalviaba temps i podia seguir mes rapìd el que deia el seu amo.

    Al final de l’article ens fa referencia a les tabula cerata que feien servir els romans per escriure. El que és feia és que en una tableta es possava cera, normalment de color negre i quan es secava la cera amb un punxo s’escrivia.

  8. gimenez_tha

    Hola!

    Primer dir que, com sempre, m’encanta l’article de Joan Lluís-Lluís. Sempre parla sobre fets antics, ja sigui de llengua o història.

    Ara, vull contestar a les preguntes de la Teresa:

    Primer dir que Marcus Tullius Tiro, o Tiró, no va ser sempre esclau. Va néixer esclau i el seu amo va ser Ciceró, però va morir lliure.
    Com diu l’article, Tiró va passar a ésser llibert durant els anys de major poder de Ciceró, durant el segle I aC.

    Els dos homes eren grans amics, però la feina de Tiró era ser el seu esclau i escriure tot el que deia Ciceró, per això es diu que Tiró va inventar la taquigrafia i la estrenogrfia.

    Les notae tironianae és la tècnica d’abreviament de les paraules que va inventar Tiró, encara que alguns grecs ja havien inventat algunes maneras d’escurçar l’escriptura, sobretot Xenofont.

    Al final de l’article es fa referència a l’estenotípia, és un mètode d’escriptura ràpida que necessita un teclat anomenat màquina d’estenotípia. Aquestes màquines disposen d’un nombre baixíssim de tecles i s’utilitza per picar de manera fonètica i amb moltes abreviatures.

    Per últim, com que faig grec des de l’any passat amb la Teresa, que menys que respondre a l’última pregunta:

    1.- Taquigrafia: Aquesta paraula vé de les paraules en grec ταχύς i γράφω, que volen dir: ràpid i escriure, respectivament.
    2.- Estenografia: Aquesta paraules vé de les paraules en grec στενός i, com abans, γράφω, que volen dir: estret i escriure, respectivament.
    3.- Transcripció: En cas del grec al català, es tracta de la tècnica de passar del grec al català sense que quedi una paraula estranya. Les paraules en grec s’ntegren a la fonètica catalana i, per tant, no cal escriure’ls de manera destacada.
    4.- Mecanografia: μηχανή i el mateix verb que a les altres definicions. Que signifiquen màquina i escriure, respectivament.

    Adeu! 😀

  9. Teresa Devesa i Monclús Post author

    Ésinteressant rescatar de l’oblit aquests personatges sovint amagats a l’ombra d’una gran figura com Ciceró.
    Jordi, has enllaçat molt bé amb l’anterior article sobre la &; Thaïs, bon exercici d’etimologia, però encara queden sense contestar les preguntes de la Margalida.
    Em quedo,però, amb la frase de la Sara, que de fet està desenvolupada anteriorment en el comentari de l’Annia: “És curiós que nosaltres també utilitzem “notae tironianae” i no ho sabia…”. Si és que la humanitat ja no pot inventar res de nou!
    Annia, m’has donat la clau del motiu de l’enorme quantitat de faltes d’ortografia que feu. Coneixent el seu amo Ciceró, em penso que Tiró no en devia fer gaires, no.

  10. Marina Garcia

    En l’anterior article de Joan-Lluís Lluís, parla de la lletra & i diu que segurament qui va inventar aquest símbol va ser Tiró, el esclau secretari de Ciceró, i també diu que investigarà més sobre aquest tema.
    Ara, en aquest article, ja podem veure com ha fet el que va dir, i ha escrit sobre aquest fet.
    Hi ha qui diu que Tiró va ser esclau de Ciceró, fins que el seu amo va morir, i va deixar en testament que alliberava al seu esclau quan ell morís.
    Tot i això el més probable sembla que sigui que en el moment en que Ciceró tenia més poder, va ser quan el va alliberar. Ciceró va ser un escriptor romà molt important, que va escriure les “Catilinàries” i les “Filípiques”, entre moltes altres obres. Tiró era l’escrivent de Ciceró, anava escribint tot el que deia Ciceró, però es diu que Ciceró parlava molt ràpid, i per aquest motiu, per poder anar escribint tot el que deia, Tiró va haver de inventar la taquigrafia. És per aquest motiu, que es pensa que va ser ell qui va inventar la lletra &.
    Les notae tironianae són un sistema de transcripció a travès d’avreviaments, que va fer Tiró.
    Aquesta tècnica de transcripció rapida ja l’havien utilitxat altres grecs, però la diferència va ser que Tiró va ser qui ho va regularitzar i va ser que sempre fossin els mateixos símbols.
    L’estenotípia, és un mètode per escriure rapidament que nomès necessita un teclat, que és la màquina d’estenotípia. d’aquesta manera, hi havia tecles especials segons les abreviatures i també fonèticament.
    Responent a l’ultima pregunta, la taquigrafia ve de ταχύς i γράφω, que vol dir “ràpid” i “escriure”.
    La estenografia ve de στενός i γράφω que vol dir “estret” i “escriure”.
    Transcripció, és la tècnica de passar d’una llengua a una altre sense que quedin paraules estranyes.
    La mecanografia ve de μηχανή i γράφω, que vol dir màquina i escriure.

    Plutarc, va ser un historiògraf molt important, que la seva obra més important va ser vides paral·leles. Aquesta obra està composada per diferents biografies de persones gregues i romanes importants. Tot i ser una obra d’historiografia i que hauria de ser històrica, hi ha qui diu que Vides paral·leles està escrita amb intenció didàctica.
    Xenofons va ser un escriptor, historiador i militar grec. Va ser un deixeble de Sòcraltes. Va escriure diverses obres filosòfiques com L’Apologia de Sòcrates, que recull la defensa que va fer Sòcrates davant els jutges que el van condemnar a mort. També va escriure Els Records de Sòcrates, en la que recull els seus records propis al voltant del seu mestre Sòcrates.

  11. Carla Pallach Ros

    Hola!!

    Aquest article m’ha semblat molt interessant, sempre és gratificant aprendre coses noves i l’origen de moltes de les coses que usem avui dia sense saber-ne ben bé el seu origen.

    Les “notae tironianae” són tot un conjunt d’abreviatures inventades per Tiró que formen un sistema de transcripció que permetia escurçar l’escriptura. Aquest mètode va ser utilitzat fins ben entrada l’Edat Mitjana.

    El precedent grec és Xenofont(428 aC – 355/350 aC), escriptor, historiador i militar grec, cèlebre pels seus escrits sobre la cultura i la història gregues, que ja havia concebut maneres d’escurçar l’escriptura.

    La taquigrafia és l’art d’escriure tan de pressa com es parla valent-se de signes especials i abreviatures. L’etimologia d’aquesta paraula és “escriure ràpid” ja que prové dels mots grecs ταχύς (ràpid) i γράφω (escriure).

    L’estenografia és un sistema d’escriptura mitjançant símbols. Provè dels mots grecs στενός, que significa estret, i γράφω, que vol dir escriure.

    La transcripció és un procès de pas d’una llengua a una altra en què s’intenta adaptar el resultat a la llengua d’arribada, de manera que el resultat no és estrany.

    La mecanografia és l’art d’escriure a màquina.Prové de μηχανή, màquina, i γράφω, escriure.

    Adéu!

  12. Teresa Devesa i Monclús Post author

    És curiós comprovar que fins i tot les coses més quotidianes poden tenir orígens clàssics, oi Carla? No perdis mai la capacitat de sorprendre’t i buscar més enllà de l’aparent.

  13. Pingback: Aracne fila i fila » Blog Archive » A la recerca de l’indoeuropeu!

  14. Pingback: L’origen dels signes d’interrogació i d’exclamació | Aracne fila i fila

  15. Martí Palma

    Salvete!!
    Tiró va ser l’esclau que escriví per Ciceró totes les seves obres. Fou un dels inventors de l’escritura ràpida. Es diu que va viure més que el seu amo(Ciceró) i que per tant va ser un llibert al final de la seva vida.
    Notae tironianae: va ser el sistema d’abreviatures que va inventar Tiró i que estava compost per uns quatre mil signes.
    Fa referència a la Tauleta de Cera que usaven els romans. Eren dues taules de fusta que a sobre hi havia cera i mitjançant un punxò escrivien les coses. Després quan tot estava ple calentaven aquesta cera i feien “tabula rasa”.
    Valete!

  16. Irene Berdún

    Salve!!
    El signe de la & és una alternativa gràfica de la conjunció llatina ”et” que significa -i. El signe en si és un lligam -combinació de disseny de dues lletres en un únic grafema, usat primer per augmentar la velocitat de l’escriptura manual- desenvolupada per Marcus Tullius Tir, secretari del gran orador romà Ciceró. Per poder registrar el seus discursos i la correspodència dictada per aquest últim, Tir, que era un esclau llibert, va inventar diverses formes d’accelerar l’escriptura, sent per això considerat el pare de la taquigrafia.

    Les <> són les taquigrafies , ja que són un sistema d’escritura ràpida i concisa que permet transcriure un discurs a la mateixa velocitat a la qual es parla. Per això, se solen emprar traços breus , abreviats i caràcters especials per representar les lletres, paraules i fins i tot frases. Els orígens de la taquigrafia es remunten a l’època de l’historiador grec Xenofont. La taquigrafia de les veus gregues taxos( celeritat, rapidesa) i grafs ( escriptura) es val de signes més senzills que els de l’escriptura corrent per escriure tan de presa com es parla. La van usar els fenicis i grecs , i a Roma des de l’època de Ciceró, segons Plutarc.

    Al final del artícle fa referència a l’estenografía que és el sistema d’escriptura basat mitjançant símbols.

  17. Teresa Devesa i Monclús Post author

    Irene, es tractava de contestar en funció de la lectura del text. Fixa’t que ni tan sols escrius el nom de Tiró com apareix al text, on hi ha la forma correcta en català. Ni tan sols sembla que parlis del mateix personatge.

  18. Irene Ruiz

    Salvete!
    Busqueu en l’article anterior sobre la & la referència a la futura publicació d’aquest nou escrit sobre Tiró.
    En l’article anterior sobre la &, hi ha un moment on l’autor explica que es diu que aquest símbol fou inventat per Tiró, el secretari esclau de Ciceró de qui intentarà parlar més àmpliament en altre moment. Així doncs trobem aquesta publicació on s’exposa més informació sobre Tiró.
    Qui va ser l’amo d’aquest personatge? Què en sabeu? Va ser sempre esclau? Expliqueu la seva posició en la societat romana.
    L’amo de Tiró va ser Ciceró.
    Marc Tul·li Ciceró va néixer a Arpí el 106 a.C., provenia d’una família de classe eqüestre. Va rebre l’ensenyament superior a Roma, on va estudiar retòrica i filosofia Va fer un viatge a Atenes, Àsia Menor i Rodes de tres anys. Als trenta anys, a Roma, va exercir com a advocat i començà la seva carrera política, la qual va ser molt exitosa. Ciceró és considerat un dels autors més importants de la literatura llatina clàssica i un dels que més esplendor ha donat a la llengua llatina, a més del principal representant de l’oratòria.
    Marcus Tullius Tiró (103 a. C. – 4 a. C.) va ser secretari de Marco Tulio Ciceró, el famós orador i polític romà, qui el cita freqüentment en les seves cartes. Va néixer com a esclau a casa de Ciceró i va ser després alliberat, encara que va continuar treballant per a ell com llibert.
    Després de la mort de Ciceró es va fer càrrec de la compilació completa de les seves cartes, discursos i llibres. També va compondre un cert nombre de llibres propis, que no s’han conservat. És més conegut per haver inventat la «notació tironiana», un sistema de taquigrafia amb el qual transcrivia els discursos de Ciceró.
    Què són les notae tironianae? Aquesta tècnica té algun precedent grec?
    Les notae tironianae són un sistema de transcripció amb moltes abreviatures. Estaven formades per uns 4000 símbols que substituïen les lletres o les frases fetes. Xenofont pot ser un antecedent de l’època grega.
    A quin sistema d’escriptura romà es fa referència al final de l’article? Què en sabeu?
    Al final de l’article es fa referencia a les tabula cerata que feien servir els romans per escriure.Era el sistema d’escriptura que es practicava a les schola i consistia en escriure sobre unes tauletes de cera.

  19. Carla Barrientos

    Salvete!

    – Busqueu en l’article anterior sobre la & la referència a la futura publicació d’aquest nou escrit sobre Tiró.
    L’autor de l’article sobre la & explica que aquest símbol fou inventat per Tiró, el secretari esclau de Ciceró. El mateix autor fa referència a les seves intencions sobre publicar un altre article sobre aquest interessant personatge (Tiró). Així arribem a l’encontre amb aquesta publicació anomenada “Una escriptura veloç com la llengua d’un orador”.
    – Qui va ser l’amo d’aquest personatge? Què en sabeu? Va ser sempre esclau? Expliqueu la seva posició en la societat romana.
    L’amo d’aquest personatge tan reconegut fou Ciceró. Va néixer l’any 106 aC, una data situada dins del període de la República en què ja es començava a incentivar el gènere literari de l’oratòria i les seves vessants. A la darrera etapa estudiantil, anomenada “ludus rethoricus”, els estudiants romans aprenien noves dots basades en la pràctica del discurs i el desenvolupament de la parla en públic per mitjà d’exercicis complexos com els “suassoria” i els “controversia”. Calia saber com elaborar “rethos”, és a dir, discursos que fossin prou convincents i que alhora fossin ben pronunciats per fer arribar el missatge que es volia transmetre al públic. D’aquesta manera, eren dos els arts que es combinaven: per una banda, la retòrica, que era pròpiament l’art de confeccionar el discurs i d’altra banda, l’oratòria, que era l’art que desenvolupava la capacitat de pronunciació en públic. Aquest aprenentatge fou fonamental en aquells temps ja que, durant la república, varen sorgir noves necessitats de comunicació en l’àmbit polític i sobretot en els tribunals, dins l’àmbit judicial.
    El nostre personatge, Ciceró, va rebre l’ensenyament superior a Roma, on va estudiar sobretot les dues disciplines a les quals es dedicaria principalment: retòrica i filosofia. Per ampliar els seus coneixements en totes dues va fer un viatge de tres anys a Atenes, Àsia Menor i Rodes, el qual era pròpiament dit “cursus honorum”. Més endavant, als trenta anys, es va trobar de nou a Roma actuant com a advocat i allà, va començar la seva carrera política.
    Tot i l’ampli coneixement del que es guaria, Ciceró sempre va tenir al seu costat un esclau que servia com a escriba, que va ser el reconegut Tiró. Aquest home sabia llegir, escriure i confeccionar discursos d’una forma excel·lent. Tant és així, que a la llarga s’ha valorat més la empremta que va deixar escrita aquest personatge que el propi discurs en boca del gran Ciceró. Avui en dia encara es té present i es valora la «notació tironiana», un sistema de taquigrafia amb el qual transcrivia els discursos de Ciceró. Tot i que va néixer com a esclau a casa del seu amo Ciceró, va acabar sent alliberat però ell mateix va decidir continuar treballant per a ell com llibert.
    La forma en què escrivia les històries que el seu amo explicava era molt peculiar. Després de la mort de Ciceró es va fer càrrec de la compilació completa de les seves cartes, discursos i llibres.
    – Què són les notae tironianae? Aquesta tècnica té algun precedent grec?
    Les “notae tironianae” són un sistema de transcripció que presenta multitud abreviatures. Estaven formades per uns 4000 símbols que substituïen les lletres o les frases fetes. Sí que podria tenir algun precedent grec que podria ser Xenofont, (entre 355 i 350 aC) escriptor, historiador i militar grec, cèlebre pels seus escrits sobre la cultura i la història gregues.
    – A quin sistema d’escriptura romà es fa referència al final de l’article? Què en sabeu?
    Al final de l’article es fa referència al sistema d’escriptura que es practicava a les “schola” i el que utilitzava Tiró, com qualsevol escrivent de l’època. Aquest, era escriure sobre tauletes de cera “tabula cerata”. El que es feia és que en una tauleta es posava cera, normalment de color negre i quan s’eixugava la cera, s’escrivia amb un punxó.
     

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *