Tag Archives: Ciceró

Pedro Olalla, la vellesa i la democràcia

Pedro Olalla, escriptor, cineasta i hel·lenista, arran de De senectute política. Carta sin respuesta a Cicerón ha concedit una sèrie d’entrevistes als mitjans catalans molt interessants. Recordeu Por qué Grecia?, doncs ara va de democràcia.

Origen: Entrevista a Pedro Olalla, escriptor, cineasta i hel·lenista, que acaba de publicar ‘De senectute política. Carta sin respuesta a Cicerón’

De la vellesa, de la democràcia…Què n’opineu?

Gaby

Llatí i grec a Mauthausen

Uns set mil cent vuitanta-nou republicans espanyols anaren a raure a Mauthausen, dels quals  cinc mil no en sortiren vius.

El llistat realitzat per Montserrat Roig a Els catalans als camps nazis (Edicions 62, Barcelona, 2001 pàg. 319) permet copsar que no hi ha poble o poblet de Catalunya i d’arreu dels Països Catalans on no hi hagi algun mort al camp de Mauthausen.

Aquest cap de setmana he anat a Mauthausen a la commemoració 73è aniversari de l’alliberament del camp el 5 de maig de 1945, i he vist inscripcions en grec i llatí. Què n’opineu?

Dic, hospes, Spartae nos te hic vidisse iacentes, dum sanctis patriae legibus obsequimur.

Dic, hospes, Spartae, nos te hic vidisse iacentes
dum sanctis patriae legibus obsequimur.

A partir de les Tusculanae Quaestiones 1.101 de Ciceró que emula l’epitafi als 300 espartatans morts a les Termòpiles de
Simònides de Ceos:

ὦ ξεῖν᾿, ἀγγέλλειν Λακεδαιμονίοις ὅτι τῇδε
κείμεθα τοῖς κείνων πειθόμενοι νομίμοις.

Isabel Carreras Odriozola
Professora jubilada de Clàssiques
Institut Serra de Marina, Premià de Mar

L’oratòria llatina i Ciceró

Ara que ja sabem qui és Ciceró, per què no és fàcil ser un bon orador (tot i que hi ha tècniques per aprendre’n) i som coneixedors de l’oratòria llatina, ha arribat el moment d’explicar en un mínim de 15 línies (unes 150 paraules) el tema següent: Marc Tul·li Ciceró (context històric, importància de l’oratòria en la seva carrera política, obres oratòries i retòriques, la seva mort, etc.).

Per acabar de repassar, fem aquest kahoot!

Cicero

Marcus Tullius Cicero

Què en sabeu de la vida de Ciceró? i de la política del seu temps? Quines obres el van portar a la fama, quines li van provocar l’exili i quines van ser el motiu de la seva mort? En quins autors va influir? Què vol dir el seu nom? Per què no és fàcil ser un bon orador? En què consisteix el cursus honorum?…

En l’espai de tretze anys, Ciceró escalà totes les dignitats polítiques: nomenat qüestor, exercí (76-75 aC) aquesta funció a Lilibèon (Sicília), la qual cosa l’impulsà a actuar el 70, a petició dels sicilians, contra Verres, antic pretor concussionari de l’illa, defensat per Hortensi, rival de Ciceró, i sostingut per la noblesa; edil el 69 i pretor urbà el 66, pledejà en causes civils i polítiques, mentre anava adquirint una enorme fortuna i nombroses vil·les. A fi d’assegurar un ordre dins l’estat, tendí a unir cavallers i senadors (concordia ordinum), i fou cònsol el 63, a quaranta-tres anys. Féu fracassar una reforma agrària, defensà Gai Rabiri contra Cèsar i féu avortar la conspiració de Catilina amb uns discursos abrandats. L’execució dels conspiradors li alienà el favor dels demòcrates.
MIQUEL DOLÇ. Fragment extret de l’Enciclopèdia Catalana a l’entrada Ciceró

Camila Arigón
1r Batx. Llatí

Edgar Allan Poe i el llatí

Edgar Allan Poe és un escriptor molt famós del segle XIX i que actualment ho continua sent gràcies a les seves històries de terror. Aquest autor, encara que no ho sembli, tenia un gran interès per les civilitzacions de Grècia i Roma. A la Universitat va aprendre tant el llatí com el grec i utilitza principalment el llatí per fer diferents cites en alguns dels contes, poemes etc. que ha escrit.

Edgar Allan Poe

Un dels seus contes de terror més famosos és el de Berenice, que comença amb una cita en llatí: “Dicebant mihi sodales, si sepulchrum amicae visitarem, curas meas aliquantulum fore levatas“- Ebn ZaiatAltres cites que podem trobar en els seus escrits són:

Eleonoraagressi sunt mare tenebrarum quid in eo esset exploraturi Gabriel Sionita.

A Descent into the Maëlstrom (Un descens al Maelström), Mellonta Tauta y Eureka: “mare tenebrarum(Oceà atlàntic/ món de tenebres i foscor, com el que Poe recrea en els seus textos més gòtics).

– The Purloined Letter (La carta robada): “Nil sapientiae odiosius acumine nimiocita inventada per Poe i que atribueix a Sèneca.

Thou art the man (Tu ets l’home), la frase llatina “cui bono?”, que és la pregunta sobre la qual gira el misteri del conte.

Poe també emplea i tradueix poemes en llatí en les seves narracions:
Four Beasts in One (Quatre bèsties en una):

Himne llatí:

Mille, mille, mille,
Mille, mille, mille,
Decollavimus, unus homo!
Mille, mille, mille, mille, decollavimus!
Mille, mille, mille,
Vivat qui mille mille occidid!
Tantum vini habet nemo
Quantum sanguinis effudit!

Traducció (en anglès):

A thousand, a thousand, a thousand,
A thousand, a thousand, a thousand,
We, with one warrior have slain!
A thousand, a thousand, a thousand, a thousand,

Sing a thousand over again!
Soho! — let us sing
Long life to our King,
Who knocked over a thousand so fine
Soho! — let us roar,

He has given us more
Red gallons of gore
Than all Syria can furnish of wine!

– The Pit and the Pendulum (El pou i el pèndol):

Llatí:

Impia tortorum longas hic turba furores
Sanguinis innocui, non satiata, aluit.
Sospite nunc patria, fracto nunc funeris antro,
Mors ubi dira fuit vita salusque patent.
–Quatrain composed for the gates of a market to be erected upon the site of the Jacobin Club House at Paris.

Traducció (en anglès):

Here the wicked mob, unappeased,
long cherished a hatred of innocent blood.
Now that the fatherland is saved, and the cave of death demolished;
where grim death has been, life and health appear.
rain composed for the gates of a market to be erected upon the site of the Jacobin Club House at Paris.

Algunes característiques de les cites de Poe són:

– La majoria de les cites que Edgar Allan Poe posa en els seus escrits estan en el pricipi del text ( A Tale of Jerusalem (Conte de Jerusalem) , Metzengerstein, Eleonora i Berenice).

– En el cas de The Cask of Amontillado (La bóta d’amontillado) i Berenice, les cites són una pista de com serà el final del llibre.

– Diddling Considered as One of the Exact Sciences (L’estafa, considerat com una de les Ciències Exactes), A Tale of Jerusalem, X-ing in a paragrab (X en un solt) i The Island of the Fay (L’illa de la fada). Els autors que es citen en aquests relats són Horaci, Lucà, Ciceró i Servi.

– The Purloined Letter o en Berenice, la cita inicial també es repeteix en el text, creant una doble cita.

En els seus contes i poemes podem distingir tres tipus de cites: cites d’autors llatins, cites d’autors moderns i cites inventades. Quines són les frases que posaríeu en cada tipus de cites que fa aquest autor? Quina és la traducció de cada citació?

Un dels llibres que recull moltes de les històries d’Edgar Allan Poe i el llibre que m’ha portat a fer aquest apunt és el de Contes Macabres. Aquest llibre conté en algunes narracions frases llatines al principi, com per exemple el de Berenice. Les frases que apaerixen en aquest llibre són:

Cuentos Macabros

– La cita de Berenice citada anteriorment i també apareixen altres paraules i cites: incitamentumMortuus est Dei filius; credibili est quia ineptum est: et sepultas resurrexit; certum est quia impossibili est. Al final de la història, podem tornar a trobar la primera cita que trobem a la portada del conte: Dicebant mihi sodales si sepulchrum amicae visitarem, curasmeas aliquantulum fore levatas.

El gat negre: en aquest conte, el gat que apareix es diu Plutó, igual que el déu Plutó.

– L’illa de la fada: en aquest conte, trobem en la portada una cita de ServusNullus enim locus sine genio est i també trobem una nota de l’autor que diu: Florem putares mare per liquidum aethera (P. Commire).

– La caiguda de la casa Usher: Son coeur est un luth suspendu; Sitôt qu’on le touche, il résonne (aquest últim en francès) – De Béranger.

– Morella: Al principi d’aquest conte, trobem una famosa cita del filòsof Plató: “Él mismo, solo por sí mismo, eternamente Uno y único”. També trobem la paraula palingenesia en grec παλιγγενεσία i la paraula principium individuationis en llatí.

– Ligeia: el nom de Ligeia és el femení del adjectiu homéric grec ligys (λιγύς, -εια -ύ) (sonor, agut); també es el nom d’una dríada (nimfa protectora dels boscs) en “Les Geòrgiques” (IV, 336) de Virgili.

Coneixeu aquest llibre? Sabeu d’alguna altra història d’aquest o altres autors que hi hagi paraules i frases en llatí i en grec? Seríeu capaços de traduir alguna d’aquestes frases?

Xènia Serra
2n Batxillerat C

Tiró i la llengua de l’orador

Seguint en la línia de les reflexions lingüístiques que hem anat presentant al bloc en base als articles de Joan-Luís Luís a Presència, aquí us en deixo una que l’autor ja ens havia promès a un d’anterior, glossat al bloc per la Thaïs. Parlant de la lletra &, el nom de Tiró havia sortit esmentat com a possible (que no segur) inventor d’aquest signe que a tots us semblava tan anglosaxó.

[Cliqueu a sobre la imatge per accedir a l’article]

Després de llegir-lo, pareu atenció als següents aspectes:

  • Busqueu en l’article anterior sobre la & la referència a la futura publicació d’aquest nou escrit sobre Tiró.
  • Qui va ser l’amo d’aquest personatge? Què en sabeu? Va ser sempre esclau? Expliqueu la seva posició en la societat romana.
  • Què són les notae tironianae? Aquesta tècnica té algun precedent grec?
  • A quin sistema d’escriptura romà es fa referència al final de l’article? Què en sabeu?
  • I especialment per als de Grec, digueu el significat de les paraules següents, contextualitzeu-les en l’article i, si és d’origen grec, comenteu-ne l’etimologia: taquigrafia, estenografia, transcripció, mecanografia.

TERESA

Ecología en Grecia y Roma. ¿Qué opinaban Sócrates y Cicerón?

En el enlace de más abajo encontraréis una entrevista ficticia que le hace a Sócrates su discípulo Critias sobre la ecología en Atenas. También hay instrucciones para que creéis una entrevista propia sobre la ecología en la Antigua Roma. ¡Aprended qué pensaban griegos y romanos de la ecología a la vez que os convertís en intrépidos reporteros de la Antigüedad!

Entrevista a Sócrates sobre la ecología en Atenas

Fernando Lillo Redonet

IES San Tomé de Freixeiro de Vigo, Pontevedra

Lorem Ipsum

L’altre dia, treballant amb el Power Point, en una petita imatge com a exemple de com quedaria el text si aplicava un canvi, em va semblar veure un text en llatí. M’hi vaig fixar una mica més, i efectivament, era un text en llatí… o aparentment ho era. Vaig buscar una mica per internet, i vaig trobar que és un recurs del disseny gràfic força comú, que utilitza com a exemple per a aplicar canvis un text en llatí:

És curiós, però, que si ens hi fixem, NO és llatí de veritat. Aquí en poso un exemple d’una mostra qualsevol del Lorem Ipsum, que és com es coneix a aquest recurs gràfic:

“Ius id vidit volumus mandamus, vide veritus democritum te nec, ei eos debet libris consulatu. No mei ferri graeco dicunt, ad cum veri accommodare. Sed at malis omnesque delicata, usu et iusto zzril meliore. Dicunt maiorum eloquentiam cum cu, sit summo dolor essent te. Ne quodsi nusquam legendos has, ea dicit voluptua eloquentiam pro, ad sit quas qualisque. Eos vocibus deserunt quaestio ei.”

Tot i que a primera vista ho sembla, en negreta he marcat algunes característiques i paraules que no són llatines, i que ens permet veure-li el llautó! Aquesta eina, tot i que sembli estrany, es va començar a utilitzar al segle XVI, amb la invenció de la imprempta, quan un tipògraf va escampar els caràcters formant paraules llatines aleatòriament. Tot i el seu antic origen, es va començar a popularitzar als anys 60, quan una companyia va començar a utilitzar el seu recurs per a la creació i exemplificació de tipografies. La història de l’aparició d’aquest text, relacionada amb la ignorància del tipògraf que va juntar les tipografies per a crear el text, té certa relació amb el nou traductor de Google de llatí:

La meva casa és maca -> Nice domus meae.

És clar que es troba en una fase alpha, és a dir, en una primera fase de desenvolupament, i que encara queda molt per perfilar. Aquesta traducció (en negreta els errors; Nice és una paraula anglesa, i meae no està en el cas correcte!) és comparable a agafar paraules en llatí aleatòries, i posar-les com a traducció! Així que aneu en compte amb Google si no voleu acabar fent un Lorem Ipsum!

Malgrat que és un text inventat i sense cap lògica, gràcies a Richard McClintock, un professor de llatí de Virgínia, podem saber que tot i no tenir lògica, el text original del Lorem Ipsum està basat en unes seccions del llibre De Finibus Bonorum et Malorum, de Ciceró, escrit el 45 a.C. El fragment original en qüestió és:

[32] Sed ut perspiciatis, unde omnis iste natus error sit voluptatem accusantium doloremque laudantium, totam rem aperiam eaque ipsa, quae ab illo inventore veritatis et quasi architecto beatae vitae dicta sunt, explicabo. Nemo enim ipsam voluptatem, quia voluptas sit, aspernatur aut odit aut fugit, sed quia consequuntur magni dolores eos, qui ratione voluptatem sequi nesciunt, neque porro quisquam est, qui dolorem ipsum, quia dolor sit amet, consectetur, adipisci[ng] velit, sed quia non numquam [do] eius modi tempora inci[di]dunt, ut labore et dolore magnam aliquam quaerat voluptatem. Ut enim ad minima veniam, quis nostrum exercitationem ullam corporis suscipit laboriosam, nisi ut aliquid ex ea commodi consequatur? Quis autem vel eum iure reprehenderit, qui in ea voluptate velit esse, quam nihil molestiae consequatur, vel illum, qui dolorem eum fugiat, quo voluptas nulla pariatur?
[33] At vero eos et accusamus et iusto odio dignissimos ducimus, qui blanditiis praesentium voluptatum deleniti atque corrupti, quos dolores et quas molestias excepturi sint, obcaecati cupiditate non provident, similique sunt in culpa, qui officia deserunt mollitia animi, id est laborum et dolorum fuga. Et harum quidem rerum facilis est et expedita distinctio. Nam libero tempore, cum soluta nobis est eligendi optio, cumque nihil impedit, quo minus id, quod maxime placeat, facere possimus, omnis voluptas assumenda est, omnis dolor repellendus. Temporibus autem quibusdam et aut officiis debitis aut rerum necessitatibus saepe eveniet, ut et voluptates repudiandae sint et molestiae non recusandae. Itaque earum rerum hic tenetur a sapiente delectus, ut aut reiciendis voluptatibus maiores alias consequatur aut perferendis doloribus asperiores repellat…

Ja heu esbrinat d’on prové el nom de Lorem Ipsum? Doncs si encara no ho heu descobert, és que no heu mirat gaire bé les negretes del text!

Antonius Ipse

2n de Batxillerat llatí