Qüestió d’etimologia
General, Grec 2n, Llatí 2n maig 22nd, 2011Cada diumenge espero amb delit asseure’m a esmorzar en companyia de l’article lingüístic de Joan-Lluís Lluís a Presència, el suplement dominical d’El Punt. Com a lingüista de pro que sóc, m’agrada la seva manera desenfadada de tractar aspectes de la llengua i el descobriment de detalls de llengües minoritàries, algunes d’elles desconegudes per a mi. El lliurament d’avui és eminentment etimològic i crec que suposa una bona ocasió per posar sobre la taula els coneixements que sobre aquesta disciplina lingüística hem estat treballant a les nostres matèries. Llegiu-lo i digueu-me: Què en penseu, de la hac? Esteu d’acord amb Fabra o defenseu una actitud més conservadora, etimològicament parlant?
[Cliqueu a sobre de la imatge per accedir al text]
TERESA
Aquesta obra, a no ser que s'indiqui el contrari, està sota una Creative Commons Attribution-Noncommercial-Share Alike 2.5 Spain Llicència.
Web IPM
maig 23rd, 2011 at 06:37
Teresa, em sembla una reflexió prou interessant per als alumnes de 4t i de primer també; per tant, si pots etiqueteu sempre que pugueu el màxim de categories. Les tasques obligatòries ja les mano a través del seu Moodle corresponent, però sempre els meus alumnes s’interessen per tot el que es publica i comenten, tot i que no sigui feina manada. Això m’omple d’orgull ja que en demostren el seu interès més allà de l’obligatorietat.
Ho acabo de posar al Facebook Fildelesclassiques Aracne, és un espai de tots i ja tenim molts amics. M’agradaria que tots els aràcnids i aràcnides també donéssiu a conèixer els vostres apunts allí. Alguns ja fa temps que ho feu. Si hi ha vídeo o muntatge audiovisual, es fa automàticament a través del Vodpod, en cas que no n’hi hagi s’ha d’enllaçar manualment. Agraeixo també la col·laboració. Els nostres amics se n’alegraran.
maig 23rd, 2011 at 09:55
He llegit l’article de Joan-Lluís Lluís i estic d’acord amb els canvis de Fabra. Trobo que, si les nostres llengües, com s’ha dit a l’article neollatines, han evolucionat al llarg dels anys en molts aspectes, a més dels canvis fonètics, morfològics etc. els canvis s’han de veure reflexats en el llenguatge escrit. El català, ha evolucionat de manera que ara és una llengua nova, totalment diferent al llatí. Això permet que els parlants d’aquesta remodelin la forma d’escriure de la seva llengua com ho vegin oportú. La llengua és viva i s’ha d’adaptar als nous temps. D’altra banda el conservadorisme d’alguns aspectes de la llengua també són importants ja que si sempre hem vist escrit “humà” amb hac, mai no podré escriure “umà”. En tot cas, he de dir que després de fer els exercicis d’etimologia al llarg d’aquests cursos, que es mantinguin alguns aspectes ens és més fàcil a l’hora de trobar l’etimologia correcta de la paraula i, amb les que més han evolucionat, monstrem més dificultats a l’hora de saber quina és l’arrel etimològica.
En definitiva, estic d’acord amb el canvi però no treu que academicament, en l’àmbit de les llengües clàssiques, ens doni més problemes.
maig 23rd, 2011 at 09:55
Un article molt interessant. No sabia que Fabra havia “lluitat” per una escriptura més sencilla i evolucionada. I jo penso, si les persones evolucionem (se suposa) cap a una forma de vida millor, més intel·ligent etc… perque no fer-ho amb la llengüa? La h és una lletra que en els nostres dialectes no la fem servir ni es necessaria llavors, perque no desfer-se d’ella i així poder fer una forma d’escriptura una mica més simple (que això no vol dir menys culte) i sencilla?
Amb això no estic criticant ni el grec ni el llatí per les seves etimologies que ens han anat deixant peró la hac és una lletra que ells la feien servir i molt i per a nosaltres és com un 0 a l’esquerra, encara que si no posem aquest 0 a l’esquerra ens poden suspendre un exàmen…
Ara tots pensem que sense la hac no podriem viure ja que tant jo com arreu de Catalunya no podriem veure escrit:
“ospital, istòria, umà o ort” peró si els francesos han pogut acostumbrar-se, perque no els seus veïns més propers?
Sembla que estigui criticant les nostres estimades llengües que ens van deixar aquest llegat peró no, nomès deixo la meva opinió sobre el tema. Això no vol dir que gracies tant al grec com al llatí tenim una llengüa propia amb paraules tant variades i amb tots els significats possibles i a més, moltes vegades podem intuir el significat d’una paraula que desconeixem en la nostra llengüa i sobretot gracies a les preposicions gregues, una ajuda molt gran per a moltes paraules que no sabia i que relacionant els coneixements de català i grec pots, d’alguna manera, endeveniar la paraula.
maig 23rd, 2011 at 10:20
La variació de la llengua és tan complexa com els anys que es vagi acomulant amb la pràctica dels parlants i també en l’escriptura. Personalment opino que la llengua es divideix en dos termes: l’escriptura i la parla.
Cada llengua va variant la seva escriptura a partir de les variants lingüístiques que apareixen, actualment els calcs lingüístics i els extrangerisemes fan que la nostra parla evolucioni i fins i tot esdevingui herronea.
Es evident que l’us de la H ha estat important en les llengües indoeurpeas; i ho podem veure clarament en els esperits del grec, les grafies PH que el llatí utilitzava per adquirir el so [f]. Sigui com sigui com tota la vida s’ha fet hem de modificar el que calgui per tenir una
TO BE CONTINUED
maig 23rd, 2011 at 20:40
Primer de tot, mostraré els meus respectes a Pompeu Fabra per revifar una llengua afeblida com la catalana després de segles d’abandó o decadència en l’escriptura.
Així doncs, exposaré la meva opinió sobre la “lletra fantasma”, una ombra que apareix i desapareix: la “h”. Aquesta lletra és clarament originària de una antiga aspiració que amb el temps ha perdut pes en les llengües llatines , així que és lògic que ell les volgués eliminar. El problema és que llavors algunes paraules quedarien afectades pel fet que no es respectaria els seus orígens: Les paraules com “escola” haurien de conservar la lletra hac perquè en grec és Το σχολείο, i en llatí es va transcriure a “schola” pel so de la “χ”, igual a “kh” en llengües estrangeres o bé “ch”. Tot i això, en aquest cas no és dolent treure-la ja que el so que ha quedat per al dígraf és el de /k/, així que l’hac ha perdut el so i deixar-la seria només un record d’aquests orígens remots. Les paraules com “elefant” considero correcte que no s’escrigui “elephant” ja que, encara que nosaltres vinguem del llatí, l’original és amb “φ”, i la “ph” només és una invenció per descriure una “p” amb una bufada d’aire al darrere com la nostra “f”, així que és millor així, en versió grega (no tan pròxima, però més fidel).
L’italià, descendent directe del llatí, ha optat per eliminar-les per temes pràctics, no pas per orígens. Ara, però, jo no permetria que paraules com “epatitis” en italià perdés la “h” pel fet que en grec sí es pronuncia el so aspirat i faltaria a les arrels de la paraula!
El francès és un cas curiós, amb la doble pronunciació. Hem de tenir en compte, però, que és una llengua francòfona: és una llengua romana afectada amb canvis fonètics dràstics per les tribus del nord, les tribus germàniques. D’aquí vé que la hac es perdi en les paraules llatines, es conservin dígrafs com “ph” etimològics, però que tinguin hac aspirada per paraules estrangeres com les d’aquestes tribus o l’anglès pròpiament dit.
Respecte del català, és molt estrany: jo crec que és per la influència del castellà que moltes paraules es pronunciïn amb aspiracions fortes . Per exemple: com escriuríem en forma d’onomatopeia una riallada? Qualsevol diria “jajaja”, però no considera que el so hac no seria així, ja que sonaria com la paraula “ja” molts cops, en forma de “ge”. S’hauria d’escriure “hahaha”, però tampoc no sonaria així, perquè no tenim aquest so en el català.
Llavors acabaré dient “hahaha”! A veure qui troba una solució a aquest caos! (o hauria d’escriure “chaos”? qui sap… )
maig 24th, 2011 at 00:33
La variació de la llengua és tan complexa com anys que vagi acumulant amb la pràctica dels parlants i també en l’escriptura. Personalment opino que la llengua es divideix en dos termes: l’escriptura i la parla.
Cada llengua va variant la seva escriptura a partir de les variants lingüístiques que apareixen, actualment els calcs lingüístics i els estrangerismes fan que la nostra parla evolucioni i fins i tot esdevingui herronea.
Es evident que l’ us de la H ha estat important en les llengües indoeuropees; i ho podem veure clarament en els esperits del grec, les grafies PH que el llatí utilitzada per adquirir el so [f]. Sigui com sigui com tota la vida s’ha fet hem de modificar el que calgui per tenir una correcta llengua que permeti comunicar-nos correctament entre les persones i puguem entendre i comprendre al que tenim davant. De la mateixa manera que hauriem de estar capacitats per expressar els nostres sentiments i les nostres virtuts.
Per tant estic d’acord parcialment del que l’autor d’aquest article, Joan-Lluís Lluís, ens esxpressa però també li dono importancia a la forma i manera de les lletres que formen paraules que ens obren portes.
maig 24th, 2011 at 09:02
Benvolguts/benvolgudes,
Ens plau comunicar-vos que hem triat el vostre bloc com a Bloc Destacat de l’espai de XTEC Blocs.
Estarà en portada tota la setmana (del 22 al 28 de maig). També apareix en les mateixes dates a la portada de la XTEC.
Us felicitem per la feina que esteu fent i pel premi aconseguit en la V Edició dels Premis Edublogs d’Espiral. Els temes plantejats en els diferents articles i comentaris estan tractats amb rigor, i aconseguiu fer una conversa que genera coneixement compartit.
És un bon model de publicació per a altres nois i noies d’altres centres que tinguin curiositat per aprendre.
Salutacions cordials.
Anna Piñero
Dinamitzadora de XTEC Blocs
Departament d’Ensenyament. Generalitat de Catalunya
maig 24th, 2011 at 09:55
Moltes gràcies, Anna. Ens plauen molt les paraules que ens adreces perquè precisament són aquests els objectius que perseguim: participació, col·laboració i rigor de cara a la formació de futurs adults amb esperit crític i curiositat intel·lectual. Pensem que cal que el jovent aprengui a aprofitar tot el vessant positiu que ens ofereixen les noves tecnologies, per sobre d’aquells aspctes negatius, que malauradament també hi són.
Els aràcnids i aràcnides ens sentim molt feliços per aquest reconeixement!
maig 25th, 2011 at 07:33
Moltíssimes gràcies, Anna! Ens fa tanta il·lusió, que com l’altra vegada, ho preservem en forma d’apunt: http://blocs.xtec.cat/aracnefilaifila/2011/05/25/aracne-fila-i-fila-altre-cop-bloc-destacat-a-xtecblocs/
maig 29th, 2011 at 22:17
[...] com us confessava fa uns dies, l’esmorzar de diumenge, amb el flaire de cafè en l’aire i l’olor de paper [...]
maig 30th, 2011 at 13:23
Jo la veritat m’estimo més conservar-la i donar-li l’us que actualment se li dona.
En primer lloc hi han sons que només els podem representar amb h i això fa que sigui una lletra necessària a l’alfabet llatí.
En segon lloc no m’agradaria veure paraules que ja conec amb la lletra h que les escrivissin amb j o alguna cosa per l’estil.
En tercer lloc m’agrada tenir una lletra que se li pot donar diverses funcions a diferentes llengües com per exemple l’anglès i el català (p Ex història en català — history (“jistory”) en anglès).
La veritat és que no troben una lletra que pugui fer les funcions que fa la h, és com una lletra “comodín” que ens ajuda a transcriure etimològicament, a part de haver-me fet suspendre diversos dictats a català durant 3r d’ESO.
En resum, jo no treuria la a de la nostra llengua ni del nostre alfabet per res del món.
maig 30th, 2011 at 13:45
Aquest article està molt bé, ja que et fa reflexionar sobre la nostre llengua, i els seus origens.
Jo no savia que Fabra va lluitar així per fer el català més senzill, però jo crec que tot i que ja no hi ha massa hacs, cada vegda aniran havent menys, si no sonen i no serveixen per a res, aniran desapareixent. Això és més comode a l’hora d’escriure, no s’ha de pensar si té hac o no, però és una pena perdre les etimologies originals.
juny 6th, 2011 at 00:07
David, has fet un comentari amb arguments clars i t’honra que, malgrat t’hagi suspendre dictats, no li guardis rancúnia, a la pobre hac…
Realment, Marina, no sempre el més útil és el millor. Com passa amb la història, està bé que en temes lingüístics no oblidem d’on venim. I la hac ens ajuda a recordar-ho…
abril 16th, 2012 at 08:01
[...] en la línia de les reflexions lingüístiques que hem anat presentant al bloc en base als articles de Joan-Luís Luís a Presència, aquí us en deixo una que l’autor ja ens havia promès a un [...]