La literatura llatina, tota una arma propagandística

La literatura llatina va servir com a base de la literatura posterior que va retornar als referents clàssics. Per mitjà d’aquest article podem donar a conèixer les seves característiques.

Ens referim a la literatura escrita en llatí produïda a partir del moment en què el món romà va entrar en contacte amb la cultura grega, ja que la literatura anterior era bàsicament oral. Els romans consideraven els grecs un poble superior culturalment, per això van imitar del pobre grec la majoria de manifestacions culturals: el teatre de tema grec, l’èpica, la mitologia, la filosofia, la religió i el domini de l’oratòria. També van crear algun gènere nou com l’epístola poètica i les sàtires.

Aquesta estava vinculada estretament a l’Estat romà, a les seves institucions i classes dirigents, ja que l’emperador August va iniciar una campanya de publicitat per netejar la seva imatge i donar legitimitat al seu govern amb l’ajuda dels autors insignes del moment, que es van dedicar a dignificar la seva figura. Tots aquests personatges han tingut a veure en la difusió de la història de Roma i de l’imperi d’August, història que ens ha arribat fins als nostres dies per mitjà dels seus escrits. Gràcies a això podem dir que la literatura va assumir una utilitat propagandística.
El període de màxim esplendor de la literatura llatina es va inicia al segle I aC, des de les acaballes de la República fins a la mort del primer emperador romà, Octavi August.

Powered by emaze

Per què creieu que la literatura llatina va esdevenir tota una arma propagandística d’August? Els poetes elegíacs de l’època d’August van saber estimar?

Génesis Robalino

2n Batx. Literatura Universal i Llatí

18 thoughts on “La literatura llatina, tota una arma propagandística

  1. Maryam Alaoui

    Salve!!

    Es diu que August va utilitzar la literatura com a arma propagandística amb autors com Ovidi, Tit Livi o Virgili que amb les seves obre (Eneida, Ab urbe condita…) van engrandir la figura d’August. Durant el seu regnat es van escriure llibres de temes amorosos i eròtics. August volia recuperar els valors i tradicions que es van anar perdent durant la república i també volia regenerar la població romana.

    Vale 🙂

  2. Xènia Sánchez Hernández

    Salve!
    L’emperador August en iniciar la campanya per netejar la seva imatge i donar legitimitat al seu govern amb l’ajuda dels autors insignies, ens va permetre coneixer una mica millor la seva manera de fer i ens va donar a conèixer la història de Roma.
    Aquesta és matèria d’estudi a assignatures com Literatura Universal i Llatí, i encara que Literatura Universal no és una assignatura de selectivitat, Llatí sí i és important conèixer les característiques de la literatura llatina.
    Nosaltres l’autor que més coneixem jo diria que és Tit Livi, per la seva gran obra Ab Urbe Condita, que l’hem hagut de llegir per l’assignatura de Llatí. Tit Livi era historiador, però les seves obres tenien una manca de veracitat històrica perquè no tenia una educació política i no entenia massa bé el funcionament d’aquesta.

  3. Xènia Serra

    La literatura llatina s’inicia quan els romans van començar a escriure, imitant als grecs, els seus relats i històries. Això, durant el pas del temps ha anat evolucionant i s’han anat creant diferents gèneres literaris els quals fins i tot perduren actualment. També, en l’actualitat podem trobar moltes referències a importants textos que es van escriure en el passat i fins i tot August va utilitzar la literatura per al seu propi benefici, donant-li un nou ús a aquesta.

  4. Camila Arigón

    Els romans admiraven el món hel·lènic i el consideraven un model. Per aquest motiu la literatura llatina, ja des dels seus inicis, imita el cànon grec.

    Durant l’època d’August, prenien el referent literari de l’elegia grega que tractava temes amorosos i eròtics. L’emperador volia regenerar la població romana i que aquesta recuperés els valors tradicionals i la moral que havia anat perdent a l’època de la república. Per aconseguir els canvis socials i culturals que es proposava, es van crear cercles d’artistes, els quals estaven protegits per homes enriquits i majoritàriament propers a August.

    Virgili va intentar igualar la fama d’Homer entre els romans amb els seus poemes. Horaci, al seu torn, va conrear els grans gèneres poètics, com els epodes, l’oda o l’ègloga, expandint els tòpics grecs d’acord amb la sensibilitat romana. Dins la poesia amorosa destaca l’obra d’Ovidi, amb un veritable catàleg de casos amorosos que van esdevenir clàssics.

  5. Judit Giménez

    La literatura llatina imitava la mitologia grega i mantenien els generes establerts per aquesta, tot i que n’afegiren alguns. Preferien la claredat del llenguatge en comptes de la bellesa/estètica i es van establir la majoria de tòpics que coneixem avui dia com el Beatus ille, el Carpe diem, el Dona angelicata i Tempus fugit. Es diu que al segle I a.C fou quan començà el periode de màxim esplendor de la literatura llatina.Predomina la temàtica històrica amb propaganda dels emperadors, tal com l’utilitzava August, com ara Ab urbe condita de Tit Livi. El llatí fou una llengua utilitzada per la literatura durant molts segles. Nosaltres hem treballat autors com Ovidi, Virgili, Plaute, Catul, Horaci, Fedre i Ciceró (Que coincideixen a l’emaze amb els més destacats de l’edat d’or en literatura llatina.

  6. Rebeca Barroso

    Salve!! 🙂

    La literatura llatina és aquella escrita en llati, produïda a partir del moment en el qual el món romà entra en contacte amb la cultura grega. Els romans van imitar del poble grec la majoria de manifestacions culturals, com ara; el teatre, la mitologia, la filosofia, la religió, … Encara que també van crear algun gènere nou; l’epístola poètica i les sàtires, i a més, van establir alguns tòpics (beatus ille o carpe diem).
    August va iniciar una campanya massiva de publicitat per netejar la seva imatge i donar legitimitat al seu govern. Va utilitzar diversos recursos, com ara; un intens programa d’obres públiques, va cuidar la seva imatge i va donar la sensació que compartia el seu poder amb el Senat i també va utilitzar la literatura com a element de propaganda: autors com Ovidi, Virgili o Tit Livi, van dedicar les seves obres a engrandir i dignificar la figura d’August, a més de legitimar el seu poder polític.

  7. Anna Ferrón i Mónica Martínez

    Salvete!

    Per començar, voliem felicitar a l’autora del article ja que justament estem tractant aquest tema a classe, i creiem que ha fet un molt bon treball i que ens podrà servir per a acabar de comprendre molts aspectes que treballem sobre l’època d’August.
    Com bé ens ha explicat la Teresa, la resposta a la pregunta que ens proposes Gènesis, és que August, volia que tots els ciutadans no estiguessin en contra d’ell sinó al contrari. Volia que la població el concebís com a un bon emperador, i l’adorés. Per tal d’aconseguir això, August va utilitzar diversos mitjans com ara l’art, per a fer arribar a la gent tots els seus triomfs. Va construir arcs, altars, etc. Com ara l’Ara Pacis, en recordatori a les victòries essent ell l’emperador de Roma.
    Un altra mitjà per a aconseguir el seu propòsit, va ser la literatura. En el seu cercle de Mecenes, hi havia autors com Virgili, Horaci i Tit Livi, que a més a més era historiador. Aquest cercle estava format per un patrici ric que els ‘patrocinava’, és a dir, els pagava l’edició de les seves obres. I les persones importants properes a August.
    Tenit això en compte, els participants d’aquest cercle feien reunions on August proposava les seves idees per tal de conseguir el seu pròposit mitjançant l’art. Així, va ser com els autors van començar a escriure el que August volia, i per tant, van començar a fer-li propaganda. Justament el que August volia, estar present en la influència més gran per a la població, que és l’art, i representat d’una manera semidivina.
    Esperem haver respòs exactament el que ens demanaves.

    Valete!

  8. Carla Latorre

    Salvete!

    Molt bon article! Es veritat que August va utilitzar la literatura com a medi propagandístic, i gràcies amb aquesta intenció va ajudar a que el poble el mires amb uns altres ulls. August com bé sabem va crear un certs cercles literaris per poder impulsar aquesta propaganda, en aquest cercle es trobaven els millors literats de d’història llatina. Nosaltres ara mateix acabem de llegir una obra molt reconeguda de Tit Livi ” Ab urbe Condita”, on en aquesta lectura ens hem adonat de d’intenció propagandística d’August. En l’obra, l’autor utilitza els elements divins com a medi per justificar que August era semblant a un Déu. També relaciona conceptes en l’historia passada de Roma , per sempre fer-la més victoriosa i justificar per que aquest imperi es tan gloriós.

    En definició, August va ser un personatge molt astut i intel·ligent en el seu moment, i va utilitzar aquest medi ( les arts en general), per poder justificar les seves accions, i per què la gent del poble tingués una visió divinitzada del Emperador, gràcies als seus moviments, August va poder fer creure a la gent del poble que ell no tenia intenció de retornar a la monarquia però si va fer un Imperi on ell dirigia totes les acciones represes per la ciutat i les seves colònies.

    Vale !!

  9. Dina Ammura i Ainhoa Astasio

    Salvete!

    Una de les característiques importants de la literatura llatina era la propaganda. Com ja esmenta l’article, August va realitzar encàrrecs a autors per a exaltar la seva imatge i la de Roma. Un dels exemples on es veu aquest factor propagandístic és l’obra Ab Urbe Condita de Tit Livi. Al pròleg és on s’esmenten les intencions de l’autor per a realitzar aquesta obra historiogràfica i allà diu que Roma és el poble triat pels déus i que és l’imperi més poderós que supera a tota la resta.
    Durant tota a lectura va afegint incisos fent referència a la grandiositat de la imatge de l’emperador August; d’aquesta forma, mentre va explicant la història de Roma, també deixa caure frases alabant i exaltant el poder de Roma i d’August, fent així publicitat de la extraordinària figura de l’emperador.

    Vale

  10. Andrea Muñoz i Marina Salas

    Salvete amics i amigues!

    La veritat és que estem molt contentes de topar-nos amb un article sobre aquest tema ja que és justament el que estem treballant a l’apartat de civilització a aquestes alçades del curs.
    Tal i com hem dit en altres comentaris, el bloc ens és una eina molt útil i didàctica que ens serveix per ampliar conceptes de temes tractats a les classes de llatí i grec. Per això, animem a tots els aracnids i aràcnides a endinsar-se en el món de l’escriptura d’articles per tal d’aprofundir qualsevol tema relacionat amb el món clàssic. I ja que hi som, així com ho feia August, aprofitem per fer una mica de propaganda del nostre últim article, el qual tracta sobre el cicle micènic.

    Bé, i ara passarem a respondre la pregunta que ens proposes, la qual ens anirà molt bé per demostrar-nos si hem entès el que la nostra professora, la Teresa Devesa, ens ha estat explicant aquests darrers dies.
    – Per què creieu que la literatura llatina va esdevenir tota una arma propagandística d’August?
    Tal i com has explicat detalladament a la presentació, August utilitzava la literatura, i l’art en general, com a eina propagandística. L’objectiu bàsic de l’emperador era arribar al “mos maiorum”, és a dir, arribar als costums dels més grans, ja que creia que tots els problemes de Roma provenien de la laxitud de la societat. Doncs bé, per tal de propagar aquesta ideologia va escollir un cercle de literats, anomenat cercle de Mecenes, el qual estava subvencionat per un patrici anomenat Mecenes. Els tres principals escriptors que pertanyien a aquest cercle varen ser Tit Livi, Horaci i Virgili.

    Per acabar, i aprofitant que acabem de llegir “Ab Urbe Condita” de Tit Livi, us volíem donar quatre detalls sobre aquest autor, tan estimat per August. Tit Livi va néixer a l’actual Pàdua, i ben aviat se’n va anar a estudiar a Roma. Havent llegit l”Ars Amandi” d’Ovidi, observem que són dos autors totalment oposats pel que fa a la seva literatura.
    “Ab Urbe Condita” explica una part de la història de Roma des de la seva fundació fins el 9 aC. Com hem dit anteriorment, Tit Livi escrivia al servei i gust de l’emperador, i per tant, la seva finalitat era convertir Roma en la primera potència mundial, transmetre una literatura didàctica, i mostrar una visió providencial de la història de Roma a través de discursos elaborats.

    Fins aviat!

    Andrea i Marina

  11. Margalida Capellà Soler

    Agraeixo, alumnes de llatí de l’Albéniz, els vostres comentaris en aquesta entrada que tants esforços va suposar a la Génesis. Queda ben patent que tot esforç i tota superació personal en fer recerca, en redactar, amb la tecnologia… sempre és recompensat i el reconeixement anima a seguir endavant. Avant!

  12. Teresa Devesa i Monclús

    Felicitats, Genesis, ja veus que el teu article ha suposat un colofó rodó per a la comprensió de l’època d’August i la seva relació amb l’espendor literari de l’època.
    Noies de l’Albéniz, veig que heu aprofitat la base de l’article per demostrar que heu entès el tema. M’ha sorprès gratament, Marina i Andrea, que fins i tot hagueu fet vosaltres mateixes una exercici de propaganda mitjançant les paraules. Segur que August us hauria fitxat també, si mai hagués estat aràcnid!

  13. barraca.roser

    Salue!
    Part de la literatura llatina, com en molts d’altres aspectes de la cultura romana, va ser apropiada pels romans de la cultura grega. En els seus escrits es van establir uns tòpics com el beatus ille i el carpe diem. Aquesta literatura gaudia de molt prestigi i estava estretament relacionada amb l’estat, especialment durant el mandat d’August, ja que aquest va utilitzar la literatura per dignificar la seva imatge i accentuar la seva grandesa, podem dir doncs que August va ser un dels primers en utilitzar la literatura com una arma propagandistica. Alguns dels autors lligats al mandat d’August i que va contribuir en la seva campanya publicitaria va ser Virgili entre d’altres.

  14. clara.serra

    La literatura llatina va ser en els seus començaments una literatura oral. Existia una col·lecció de Carminas, que estaven compostes moltíssim abans que existissin les obres llatines, i van ser transmeses oralment de generació en generació. Entre aquests tipus de creacions literàries orals destaquen: les cançons de gesta, que eren cançons de gestes de personatges populars; els “Carmina convivalia”, poemes de festes o banquets; representacions escèniques on uns actors improvisats representaven “atel·lanes” (versos improvisats); els “versi ferscemino”, que eren versos obscens que la joventut romana improvisava a les festes agrícoles; els cants guerrers, que eren entonats abans i després del combat; les “laudationes fúnebres”, en què un familiar enaltia les virtuts del mort, etc.
    La literatura llatina va tenir, en un primer moment, grans influxos de les cultures que habitaven la península itàlica. Però la influència més important va ser la que va exercir la cultura hel·lènica, el poble grec, quan aquest va ser conquistat pel poble romà. Una frase d’Horaci “La Grècia conquerida va conquerir al seu fer vencedor”, resumeix la capital importància de la influència grega sobre la cultura llatina, ja no només en l’àmbit literari, sinó en tots els àmbits. Aquesta influència va ser tal, que el primer autor de la literatura llatina va ser un grec, anomenat Livi Andrònic.
    L’any 240 a.C. es tenen les primeres documentacions literàries. Escrites en grec i adaptades al llatí per Livio Andrónico. Apareixen els primers gèneres literaris com el drama, la comèdia i la prosa literària. Altres gèneres importants són la historiografia i la biografia.

  15. Alina Roman

    Salve!

    August va utilitzar la literatura com a medi propagandístic, i gràcies amb aquesta intenció va ajudar a que el poble el mires amb uns altres ulls. August va crear un certs cercles literaris per poder impulsar aquesta propaganda, en aquest cercle es trobaven els millors literats de d’història llatina. una obra molt reconeguda de Tit Livi ” Ab urbe Condita”, on ens mostra la intenció propagandística d’August. En l’obra, l’autor utilitza els elements divins com a medi per justificar que August era semblant a un Déu. També relaciona conceptes en l’historia passada de Roma , per sempre fer-la més victoriosa i justificar per que aquest imperi es tan gloriós.
    August va ser un personatge molt intel·ligent en el seu moment, i va utilitzar aquest medi per poder justificar les seves accions, i per què la gent del poble tingués una visió divinitzada del Emperador, gràcies als seus moviments, August va poder fer creure a la gent del poble que ell no tenia intenció de retornar a la monarquia però si va fer un Imperi on ell dirigia totes les acciones represes per la ciutat i les seves colònies.

  16. Amar Astudillo

    Salve 🙂

    Per què creieu que la literatura llatina va esdevenir tota una arma propagandística d’August? Els poetes elegíacs de l’època d’August van saber estimar?…
    Certament, August utilitza l’art en general però d’una manera especial la literatura com a mitja de propaganda. Aquest emperador tenia com a objectiu arribar a reviure el ”mos maiorum”, costums dels grans, ja que considerava que la societat romana estava adquirint actituts immorals. Per recordar els vells temps, es va envoltar de literats que serien els encarregats de promoure el ”mos maiorum”. Aquest cercle de literats van ser nomenats cercle de Mecenes, reb el nom degut a un patrici nomenat Mecenes que subvencionava aquets cercle on els tres literats principals eren: Virgili, Horaci i Tit Livi.

    Faig un petit esment, Tit Livi és l’autor de ”Ab urbe Condita” obra que explica gran part de la història de Roma. Horaci, és l’autor de les Satires, les Odas i les Egloges. Per últim, Virgili autor de l’Eneida, les Bucòliques i les Geòrgiques.

    Valete!!

  17. marisol.marro

    Salvete!

    Primer de tots felicitats per l’article i la presentació tant maca que ha quedat.
    August, que tenia una gran facilitat per el domini de la paraula i de l’oratòria, volia assegurarse de que els ciutadants estiguessin a favor d’ell i l’estimesin, així s’asseguraría una victòria segura. Ell volia ser considerat com un emperador bó, diví i adorat. Per aconsseguir aquest propòsit August va utilitzar una de les vies de comunicació més importants com la lectura i l’art, d’aquesta manera s’aseguraba que les seves paraules i idees arrivarien a la població. Va fer grans construccions per modernitzar i glorificar la ciutat amb arcs, altars i una edificació molt important, l’Ara Pacis, monument conmemoratio situat al camp de Mart en honor a les victòries d’August a la zona d’Hispània i Gàl·lia. Aquest monument va ser tant important que fins i tot cada any on cada any s’havien de sacrificar un moltó i dos bous.
    August, a més, perteneixia al cercle de Mecenes, on aquest patrici ric financiaba les obres dels autors corresponents, autor de gran importància com Virgili, Horaci o Tit Livi, per tant es pot veure en les obres respectives la influència de la ideologia d’August.

  18. Iria Rael

    Salve!
    August com podem observar va utilitzar la literatura llatina com a propaganda amb la finalitat de millorar la seva imatge i la de Roma, ho va fer amb alguns dels autors de l’época, autors importants com Ovidi i Virgili, amb obres com l’Eneida. Això va engrandir la figura d’August. Durant el seu regnat es van escriure llibres de temes amorosos i eròtics. August va voler recuperar els valors i tradicions que es van anar perdent durant la República.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *