El passat dijous 10 d’abril els alumnes de llatí i grec de 1r de batxillerat i els alumnes de llatí de 4t de l’ESO dins el marc del XIX Festival de Teatre Grecollatí organitzat per Prósopon, vam poder gaudir de dues obres de teatre, “Les Coèfores” d’Èsquil i “El Soldat Fanfarró” de Plaute produïdes per “In Albis Teatro”, uns joves que comparteixen el gust de les humanitats de l’IES Fuente Nueva de Morón de la Frontera, que van venir en autocar de nit des de Morón de la Frontera (Sevilla) a Tarragona per representar-nos les obres a l’Auditori del Camp de Mart al peu de la muralla romana.
El soldat fanfarró (en llatí Miles gloriosus) és una obra escrita pel comediògraf romà Plaute (254 aC – 184 aC). L’obra té lloc a Efes (Àsia Menor).
A continuació, us deixo els millors moments de l’obra:
[youtube]https://www.youtube.com/watch?v=0m11qoeR53Q[/youtube]
Camila Arigón
1r de Batxillerat Llatí
Pingback: “Les Coèfores” d’Èsquil per In albis Teatro | Literatura grega a escena
salve!!
El video esta molt ben fet, ya que resumeix el teatre del Soldat Fanfarró, que vem poder veure tots els de llati, va ser molt divertida i una bona jornada a Tarragona.
feliçitats Camila per el resum del video que ha quedat molt beee!!!
Lisístrata és una comèdia escrita pel principal representant de la Comèdia Antiga, Aristòfanes. Fou representada per primer cop a Atenes el 411 aC i tracta de l’extraordinària missió d’una dona per acabar la Guerra del Peloponnès. Lisístrata ha tingut una idea genial per acabar amb la guerra: convèncer la resta de gregues d’iniciar una vaga de sexe per tal de forçar els homes a negociar la pau, una estratègia que encendria la batalla entre sexes. L’obra és notable per la seva exposició de les relacions sexuals en una societat masclista. Va ser estrenada el mateix any que les Tesmofòries, només dos anys després de la castastròfica derrota atenesa en l’expedició a Sicília, un dels episodis més tràgics de la guerra del Peloponnès.
Salve!!!
Nosaltres, els alumnes de segon de batxillerat, l’any passat vam treballar aquesta obra de Plaute, ‘El soldat fanfarró’. Plaute va ser un escriptor còmic llatí que va néixer el 251 aC i va morir el 184 aC.
L’acció en les comèdies de PLaute es concentra al voltant de la disputa de diners o bé d’una noia. La disputa acaba amb la resolució a favor d’aquell que ha fet més mèrits per merèixer-ho. Els soldats de les seves comèdies pateixen continuament dificultats per poder aconsrguir els seus objectius. El més usual és el tema de l’amor amb el qual dóna situaicons tòpiques influenciades per comèdies de Menandre amb les quals Plaute combina per crear noves obres.
Pel que fa als personatges que duen a terme la història del soldat fanfarró recordo diferents com són: Pirgopolínices (soldat), Palestrió (esclau), Escèler ( que era l’esclau de Pirgopolínices), Filocomàsia ( que era l’estimada de Plèusicles) i Plèusicles ( que era un jove atenès).
No m’enrecordo força de l’argument però gràcies al video he pogut fer memòria de l’obra de teatre que vam a nar a veure al teatre aprofitant qu eestavem treballant el llibre. Hi havia un soldat que havia raptat a la Filocomàsiai era u nsoldat bastant dolent ja que tothom reia d’ell. Al llarg de la trmaa hi ha obstacles ja que hi ha gent que diu qu ela Filocomàsia ha enganyat al seu estimat amb un altre i acaba tot amb la relació cert antre Palestrió i filocmàsia, cosa que els dos volien amagar.
L’enhorabona pel muntatge que heu realitzat del Miles gloriosus. Sembla un trailer d’una pel.lícula actual. Nosaltres també vam tenir el plaer d’assistir a aquesta magnífica representació al Camp de Mart. L’alumnat de llatí de batxillerat de l’INS Marta Mata de Salou vam passar una molt bona jornada de cultura clàssica, fent pel matí un recorregut per alguns dels llocs més emblemàtics de la Tàrraco romana (l’amfiteatre, el circ i el fòrum de la colòniaI) i per la tarda la comèdia de Plaute.
Moltes gràcies, Francesc. Va ser un plaer compartir zona i intercanviar opinions i rialles. Nosaltres vam tenir més aviat un dia de teatre (tragèdia i comèdia) amb una mica de patrimoni: vam visitar la pedrera del Mèdol, l’aqüeducte, la maqueta de Tàrraco, el passeig arqueològic, … Fins a la propera!
Bonum Diem!
La veritat és que l’obra del Soldat Fanfarró és una obra molt divertida encara que quan vam anar a la de Lleida no em va agradar, ja que no feia cap mena de gràcia i per mi aquesta obra ha de fer gràcia en canvi la que vam veure a Tarragona, em va semblar molt ben feta, ja que estava ben elaborada i era graciosa a més que tenia uns punts dels actors molt bons.
A Lleida, Arnau? Amb qui hi vares anar?
salve!
Bon vídeo Camila! Has fet un bon muntatge de la obra de teatren del Soldat Fanfarró de Plaute, gràcies al In Albis Teatro van gaudir d’un día molt bonic en Tarragona. El Soldat fanfarró (en llatí Miles gloriosus) és una obra escrita pel comediògraf romà Plaute (254 aC – 184 aC). L’obra té lloc a Efes (Àsia Menor).
Tindrien que fer mes surtides així, es una bona forma d’aprende millor les obres.
vale!
Salvete!!!
Plaute va ser un escriptor còmic llatí que va néixer el 251 aC i va morir el 184 aC.
Les comèdies de Plaute tracten sobre una disputa de diners o sobre una noia que acaba amb la victòria de qui ha fet més mèrits per merèixer-la. Plaute tracta sobint el tema de l’amor.
Els personatges del Soldat Fanfarró, tot i ser una comèdia llatina, es caracteritzen pels seus noms grecs que, d’una manera o altra, fan una breu descripció de com són o com solen actuar, com per exemple: Pirgopolínices , Palestrió, Filocomàsia o Plèusicles.
La història tracta del rapte de Filocomàsia per un soldat amb molt poc prestigi. La gent del poble va dient que Filocomàsia enganya el seu estimat i efectivament acaba sortint a la llum la relació entre Filocomàsia i Palestrió, relació que els dos volien amagar.
Valete!!!
Bonum Diem!
Plaute va ser un escriptor còmic llatí que va néixer el 251 aC i va morir el 184 aC.
Les comèdies de Plaute tracten sobre una disputa de diners o sobre una noia que acaba amb la victòria de qui ha fet més mèrits per merèixer-la. Plaute tracta sobint el tema de l’amor.
Va ser una obra de teatre d’alló més divertida, sens dubte tornaria a veure-la 🙂
Ave!
Salutatio!
Gràcies a la nostra companya de Llatí he pogut tenir un tast de l’obra, una de les cuals sembls ser molt divertida, tant per la seva temàtica, com per la seva representació, m’haguès agradat estar allà, però gràcies per compartir aquest apunt i que gent com jo poguès disfrutar una mica de l’obra de Plaute
Valete!
Pingback: Les Coèfores i El Soldat Fanfarró ara en castellà | Cartellera de teatre clàssic a Barcelona
Pingback: Teatre clàssic amb l’Institut Premià de Mar | Cartellera de teatre clàssic a Barcelona
En Miles Gloriosus, Palestrió és un esclau que va ser regalat a Pirgopoliníces per uns pirates després de raptar a Filocomàsia. Casualment, Palestrió és l’esclau del jove Pléusicles, que estava enamorat de Filocomàsia, a l’igual que ella d’ell. Quan Pléusicles viatja a Èfes per a recuperar a la seva estimada, s’allotja a la casa del costat i, aleshores, ja actua Palestrió per tal d’afavorir als enamorats. El criat crea un forat a la paret entre ambdues cases per tal que els enamorats puguin veure’s sense ser descoberts. Escèler, un altre esclau, descobreix als joves petonejant-se, aleshores, Palestrió torna a actuar i, juntament amb Pléusicles i Filocomàsia, intenten que Escèler cregui que en realitat a qui ha vist ha estat a la germana bessona de Filocomàsia, la qual ha arribat d’Atenes.
L’acte següent és enganyar a Pirgopoliníces per tal que els enamorats puguin marxar junts. Juntament amb el veí del soldat, li fan creure a Pirgopoliníces que la dona del vell està enamorada d’ell i li donen un anell com a prova d’amor. Aleshores Palestrió convenç al soldat que deixi marxar a Filocomàsia amb la seva germana bessona i, a més a més, li doni joies. Pirgopoliníces cau en la trampa i així ho fa. Com a agraïment a Palestrió, aquest també és alliberat i marxa amb els enamorats.
Salue!
Pleúsicles és un soldat enamorat de Filocomasia qui és raptada per Pirgopolínices. Pleúsicles viatja a Efest amb la voluntat de recuperar la seva estimada i s’allotja a la casa contigua del soldat.
El primer engany que trobem en l’inici de la història es veu quan caven un camí secret que comunica ambdós cases per tal que els enamorats puguin veure’s, un dels criats del militar veu als joves besant-se però el convèncen que es tracta d’Atena, la germana bessona de Filocomasia.
Ja cap al final de l’obra, elaboren un pla per tal de poder fugir junts. Aquest pla consisteix en fer creure al militar que la dona del seu vei esta enamorada d’ell i el convèncen per que abandoni a Filocomasia i la deixi marxar amb la seva germana; aquest cau en el parany i Pleúsicles que es fa passar per un capità que ve a recollir a Filocomasia acaba emportant-se-la.